Normalment les receptes les faig a ull, però aquesta vegada m’he proposat posar quantitats exactes, més val tard que mai!
Diumenge, mentre feia les mandonguilles anava prenent notes, no us penseu que s’entenen, si algú les agafa li semblaran tan clares com un jeroglífic, si no sou egiptòlegs, clar. I és que això d’improvisar i fer les coses tal com vénen ho he tret de la meva mare. Gairebé tots els plats que feia eren inventats i us puc assegurar que el resultat era espectacular. Quan feia suquet no podies deixar de sucar amb el pa; però, clar, que ho digui jo no té molt de mèrit: tant perquè parlo de la meva mare com perquè m’encanta el pa!
Estic contenta perquè, precisament, crec que és la primera vegada que escric les mides d’una recepta. La recepta no és gens complicada i segur que l’heu fet moltes vegades. I tranquils, sense les mides també surt perfectament!
Ingredients:
300 g de carn picada de vedella
300 g de carn picada de porc
1 ceba
1 llesca de pa de pagès
Llet
200 g de tomàquet fregit
100 ml de brandy
125 g de pèsols (els vaig fer servir congelats)
150 ml d’aigua
Preparació:
Tallar la crosta del pa. Posar el pa a un plat i afegir la llet. Deixar que el pa absorbeixi la llet.
A un bol posar la carn i barrejar-la. Afegir el pa esmicolat i barrejar. Afegir sal, si és necessari.
Donar forma a les mandonguilles, passar per la farina i donar uns copets per treure’n l’excés de farina.
Fregir les mandonguilles en oli fins que quedin rosses de tots els costats. Retirar i reservar.
Picar la ceba i fregir-la a l’oli on hem fet les mandonguilles. Quan sigui rossa afegir el tomàquet -deixar que es faci uns minuts-. Afegir les mandonguilles i el brandy. Passat cinc minuts, afegir els pèsols i l’aigua (vaig posar aquesta quantitat d’aigua perquè les vam acompanyar d’arròs blanc i així també hi havia suc per l’arròs). Deixar 10 minuts a foc viu i baixar el foc fins que estiguin fetes. Jo ho paro quan veig que el suc comença a quedar espès.
34 comentaris:
jo també certifico que la mama era la millor cuinera!!! ;P i això de les mides deu ser cosa de família! jijiji. Un plat fantàstic amb unes estovalles de luxe!!! petonets guapa
I tant! Clar que sí! Això és un plat tradicional com cal! Té una pinta boníssima!
Hi ha llocs -restaurants- on un espera, només entrar, menjar un plat com aquest, ben casolà, ben bo! Per passar-hi una bona estona sucant pa, no?
Felicitats!
Ara fa dies que no en menjo... gràcies per recordar-me-les... són boníssimes!
Uf! Quin plat més bo, i jo aquí, a aquestes hores, martiritzant-me davant la pantalla de l'ordinador. Ja li acabo de dir a la Judith: o vaig a dinar o tanco la pantalla, perquè aixó ja no hi ha qui ho aguanti. L'altra dia vaig llegir que fins hi tot sentint l'oloreta dels plats els sucs gàstrics ja comencen a treballar, doncs els meus només de veure-ho ja fa estona que no paren. M'encanta aquest plat!
Una forta abraçada!
Amb quantitats o sense t'han quedat boníssimes!!
Tot un èxit d'àpat.
Petons
A mi m'encanten les mandoguilles amb pèsols. Però gairebé sempre hi afegeixo sépia i ja tinc un plat únic. M'apuntaré les teves "mides" jejeje
Petonets...
Doncs sento aixafar-te la teoria, però mai n'he fet, jeje. No sóc gaire carnívora i manipular la carn picada sempre em fa moltíssima peresa xD.
Això sí, les teves tenen molt bona pinta, jeje.
Petonets!!
Son fabulosas, me han encantado y tienen un aspecto tremendo de bueno
Un besote
Ah! yo soy como tú, menos los postres, todo a "ojímetro"
Se nota que habéis heredado el don de la cocina, porque esas algóndigas ( me encanta el nombre en catalán, es divertido) están de impresión. Con un buen pan y a disfrutar tu plato.
Besos
Ais, mandonguilles amb pèsols... què bones!! Les teves tenen una ponta fantàstica reina!
Jo també sóc d'anar improvisant i afegnt sobre la marxa, em costa posar grams i quantitats! jeje Però no ho he heretat de la meva mare, sinó de l'àvia... que ma mare necessita seguir receptes, cuina molt bé però amb llibre al costat! :P
Petonets guapa!
Sandra
Les mandonguilles amb pèsols són un clàssic que ens encanta! Fetes a ull o pesades, t'han quedat sensacionals!
A mi tambien me cuesta a veces poner las cantidades ya que tambien hago como mi madre a ojo
Estas mandonguilles amb pèsols es una receta muy buena que en mi casa tambien tienen mucho exito como hoy en la tuya
peto
miquel
Què bones! Jo no sóc massa de carn però les mandonguilles sempre m'han agradat molt i la salseta amb tomàquet i pèsols és un clàssic que no falla!
Jo quan cuino salat tampoc sóc de mirar massa les quantitats. Amb el dolç sí, ho intento fer tot com diu la recepta!
Molts petonets bonica!! :)
P.D.: demà passat faig els ous de guatlla, Ja t'explicaré!! :)
M'encanten les mandonguilles amb pèsols! La salsa té una pinta fabulosa :) Però mai l'he probat amb el toc de brandy, m'ho anoto de seguida :)
me encantan las almondigas.....mmmmm las adoro, las tuyas seguro, que están deliciosas
me encantan las almondigas.....mmmmm las adoro, las tuyas seguro, que están deliciosas
Boníssimes! M'agraden moltíssim. Les mandonguilles són l'estrella del "tapeo"! T'han quedat... Mossegaria la pantalla!
Petons!
Muy bueas, sé de uno al que le van a encantar. Un beso
Visca les receptes de la mama que sempre porten quantitats tan exactes com "una micarrona", "no massa", "el que tu vegis".... ;)
Nunca he vuelto a probar unas albóndigas como las de mi madre, asi que es una receta que nunca intento. Quizas me anime con esta.
Un besazo
M'encanta aquest plat!! Estic a punt de sucar pa a la salsa!! Veig que això de inventar-se les receptes ho portau a la sang...ja es veu que sou una família de bones cuineres!!! Un peto, guapa. Paula
Apunt, apunt he estat de convertir la meva llonza llaminera en mandonguilles com les teves (les he mirat al migdia)però al final he pensat que les prepararé al teu estil la propera setmana.
Gràcies per la idea
Un clàssic espectacular!!! com m'agrada sucar amb pa la salseta d'aquestes mandonguilles!! Felicitats, t'han quedat tremendes!
Molts petonets
Yo he aprendido por así decirlo con el blog a poner medidas para que otros puedan reproducirlas...pero la verdad es que soy de las de ojo, o como dice mi madre "en la mano tengo la medida" y es verdad :S
Un besiño grande...una receta deliciosa!!!
Hola!!!
No ets la única, crec. Jo tot ho faig a ull excepte la rebosteria, es clar. I em costa molt mesurar.. Amb aquestes fantàstiques mandonguilles necessitaria una barra de pa sencer per sucar-hi pa!!!!! Petons
Que bo, es un àpat que crec que a tots ens porta records d'infantessa i de menjar cassolà de debò.
Petons!!!
por lo general yo tomo siempre nota de las recetas, porque si el resultado es bueno le queda a otra persona que quiera hacerla, ¡así que felicitaciones por haberlo hecho con las albóndigas! jeje
jajajajajaja, la meva àvia que era cuinera també ho feia tot a "ojímetro". Aquests plats tan tradicionals, que bons que són i sempre agraden tant...
Besades!
A mi me pasa con los platos salados que los hago automáticamente sin medir nada, todo al ojo porciento. Los postres también los hago a ojo pero ya los tengo casi todos apuntados. ¡Me encantan las albóndigas y estas tienen una pinta deliciosa!.
Mmmmmm...quin suquet més bo....
Aquests dies us heu posat d'acord per fer plats amb suquets que fan la boca aigua??? mandonguilles, fricandó, patates estofades....
Jo tampoc et coneixia, i és un plaer visitar el teu bloc. Bones receptes i fotos de luxe!
"a bulto" o amb mesures segur que no queden ni les engrunes... rodolí!!
Una abraçada
M'ha agradat veure que això de cuinar a ull ho fem tots!
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!
Unas albóndigas ricas y preciosas, se ven apetitosas,a mi me encantan de ésta forma,el arroz se ve majestuoso de blanco,lindas fotos.abrazos y cariños.
Publica un comentari a l'entrada