Coses de Llàbiro

Croquetes de llagostins i xili amb salsa de mango

2012-02-15T11:46:00.000+01:00

La proposta d’aquest mes de La Recepta del 15eren les croquetes. Les croquetes accepten moltes varietats i amb l’èxit deconvocatòria que tenen segur que acabem descobrint unes combinacions realmentsorprenents.

Aquests dies estic molt desconnectada, es veuque tinc un imant pels virus i no em deixen, ni tan sols he pogut donar lesgràcies als que ens heu fet arribar les propostes pel Memòries d’una cuinera,des d’aquí us vull agrair la vostra participació. A la que estigui en formarecupero el temps perdut: dono les gràcies i us visito!

Ingredients:
Per 13 llagostins (220g)
100 ml de llet
2 cullerades soperes de farina
Sal
Xili fresc al gust

Panko

Ou

Oli de gira-sol

Per a la salsa de mango:
1 mango
2 cp. de suc de llima
1 cp. de vinagre de vi blanc
2 cp. de sucre de canya

cp= culleres de postres

Preparació:

A una paella amb una mica d’oli calent fregir els llagostins fins que canviïn de color. Retirar del foc, pelar i netejar – treure el “fil” negre. Tallar a trossos, no massa petits, i reservar. A la mateixa paella que hem fet servir abans tirar els trossos de llagostins i fregir-los durant dos minuts. Afegir el xili tallat a trossos molt petits.
Afegir la llet i la sal. Afegir la farina i remenar fins que ens quedi una pasta que es desenganxa de la paella. Retirar i passar a un bol i tapar amb film transparent, aquest ha de tocar la pasta per tal de que no es formi crosta. Deixar refredar i guardar a la nevera, millor si es pot preparar d’un dia per l’altre.
Retirar de la nevera i donar la forma que es vulgui, arrebossar en ou i després en panko. Fregir en oli ben calent.

Salsa de mango:
Pelar el mango i tallar-lo a trossos, posar-lo a un recipient que pugui anar al foc, afegir el suc de la llima, el vinagre i el sucre. Quan comenci a reduir el líquid retirar del foc i triturar. Tornar al foc i deixar uns minuts. Deixar refredar i guardar a la nevera fins al moment de servir.

Servir les croquetes acompanyades de la salsa de mango.

Un pastís en forma de tren

2012-02-06T17:46:00.000+01:00

Cada cop que faig una entrada per Memòries d’una cuinera, acabo fent-la corre-cuita i durant l'últim dia. I tot i que és una cosa que no m’agrada massa, sempre, per una cosa o una altra, sembla que hagi de ser així. Però tot ha de canviar algun dia, i és amb la proposta de pastís d’aniversari que serà així. Com alguns de vosaltres ja sabeu -per l'entrada de la Judith-, dissabte va ser l’aniversari del Lluc. Quan es va despertar ja va preguntar si vindrien el Toto -el seu cosí boletet- i el iaio. I la veritat és que al final vam passar un dia fantàstic. El Lluc estava molt feliç i nosaltres, evidentment, també. De tant que es va moure en tot el dia, a la nit va caure rendit al llit; vam anar sentint com xerrava i, de cop i volta, ja no el vam sentir més...

Aquest no és el pastís de dissabte -amb el que va bufar les espelmes-, sinó que és el que ha portat a escola avui.

Al Lluc li agraden molt els trens i a escola juguen a fer-ne amb cadires. A tots els hi agrada molt i, per això, vaig pensar que un pastís en forma de tren els hi podia agradar. Una mica més i el pastís arriba sense rodes, quina temptació! “Mama, vull galetes del pastís!”

Per fer-lo, ahir ens vam llevar molt matiners, alguns ja heu vist part de la producció al Facebook. Penseu que les quantitats que us poso les vaig multiplicar per tres. A la foto hi surten només tres trossos, però he pensat que era poc i n’he posat dos mes.

Com que era un pastís per a nens i volia que fos molt tou, he fet el pastís de iogurt amb iogurt grec i, com sempre, he rebaixat la quantitat d’oli.

Ingredients:1 iogurt grec
Agafant l’envàs de iogurt com a mida:
1 mida i ½ de sucre
3 mides de farina de rebosteria
2 cullerades d’impulsor químic
½ mida d’oli de gira-sol
½ mida de llet
2 ous

Xocolata de cobertura
Llet

Fideus de colors
Galetes rodones de xocolata blanca
Lacasitos

Preparació:
Escalfar el forn a 180º.
Barrejar el primer grup d’ingredients i batre amb les barnilles elèctriques durant uns minuts.
Passar, als motlles, els que prèviament s'hagin posat mantega i farina. Així no costaran de desemmotllar.
Deixar al forn fins que estiguin fets.
Retirar i deixar refredar sobre una reixa metàl·lica.
Quan estiguin freds, tallar de la part de dalt perquè quedin igualats.
Fondre la xocolata, amb una mica de llet, al Bany Maria. La llet és per rebaixar una mica la xocolata, però no cal si no voleu.
Posar el “vagó” sobre una reixa metàl·lica i cobrir-lo amb la xocolata. Passar a un paper sulfuritzat i deixar refredar.
Quan estiguin els vagons fets, enganxar les rodes. Com que la xocolata no estarà freda del tot, anirà millor.
Decorar amb Lacasitos i fideus de colors.
Reservar a la nevera fins una mica abans de servir-lo.

Truita amb... pel Memòries d'una cuinera

2012-01-28T15:43:00.000+01:00

Aquest mes al Memòries d'una cuinera us proposàvem truites. N’heu fet de molt variades: dolces, salades, les presentacions, els ingredients. Com sempre és un plaer comptar amb la vostra participació i veure la gran varietat que pot sortir d’un plat concret. Moltes gràcies als que hi participeu, estem molt contents i cada mes trobem cares noves!

Aquesta és la segona vegada que fem aquesta truita. La primera vegada va ser una truita amb el que hi havia a la nevera i, com que ens va agradar molt, vaig pensar a fer-la pel memòries, i no serà la última vegada que la preparem.

Tot i que els ingredients s’han de preparar per separat no us portarà molta feina, si ja teniu el pebrot escalivat amb antelació.

Us posaré els ingredients però no les quantitats ja que a casa no coincidim ni amb els ous que posem a les truites.

Ingredients:
Ous*
Pebrot escalivat**
Formatge de cabra, de rul·lo (millor el que no té “pell”)
Bolets
Cibulet

Xerès

Oli
Sal

*A casa els comprem ecològics.

** El podeu comprar fet o, com nosaltres, posant-los a una safata que pugui anar al forn regats amb una mica d’oli i una mica d’aigua al fons de la safata.

Ho deixem al forn a 200º, fins que estiguin fets, anant donant voltes de tant en tant perquè no es cremin.

Preparació:

Batre els ous i passar a una paella amb una mica d’oli. Ens ha quedar forma rodona, si la paella està molt calenta serà més fàcil. Retirar del foc i reservar.

A una paella amb oli calent hi fregim els bolets. Afegir sal i, a mitja cocció, tirar un rajolí de xerès. Deixar fins que el líquid s’hagi reduït gairebé del tot.

Fregir els medallons de formatge fins que quedin una mica daurats.

Posar de base la truita, posar el pebrot, tirar una mica d’oli i sal. Afegir el formatge i els bolets. Tancar la truita i tirar el cibulet.

Els rul·los de la Fletcher IV

2012-01-22T22:00:00.000+01:00

Feia temps que estàvem callades i això no podia ser. Aquesta vegada és per presentar-vos la nova incorporació a Els rul·los de la Fletcher. Es tracta de la Lupita. És una dona, és un ocell? Doncs és com una barreja de tot perquè creiem que la realitat ha superat a la ficció i ens ha cobrat vida.

Tot va començar perquè les rul·leres estem separades per un mar i no imaginari precisament, tenim a la nostra estimada Paula, o ella ens té a nosaltres fora del continent que diu ella, així que calia posar-hi remei perquè això de les noves tecnologies està bé però necessitàvem a algú que ens portés carmanyoles amunt i avall i ens fes els encàrrecs que no es poden fer virtualment.
Primer li dèiem gavina però ens va exigir un nom, tot això ens ho anava dient la Paula que per alguna cosa vivia amb ella. Després d’algun dubte vam decidir dir-li Guadalupe però era molt seriós així que li hem acabat dient Lupita. Si voleu veure una foto podeu anar al seu perfil del facebook. L’estilisme és de la Judith, li ha quedat maca, no?

Com he dit abans la Lupita ha cobrat vida i és per això que ha exigit ser la protagonista d’un dels nostres reptes, ja tenia ganes de que la coneguéssiu tots i aquí la teniu. Li haurem de posar límit, a veure què ens demanarà la propera vegada? És per això que el nostre repte té inspiració mexicana.

A veure amb què ens sorprenen la Judith, la Paula i la Sandra.

Ingredients;

3 alvocats *
75 g de formatge fresc per untar
1 llima
Sal
Oli d’oliva

*170 g aproximadament de polpa.

Tortites

Tomàquet madur

Ceba

Preparació:

Posar al robot de cuina la polpa delsalvocats, el suc de la llima, el formatge. Triturar fins que ens quedi cremós.Afegir sal al gust i un raig d’oli. Tornar a engegar el robot fins que ensquedi tot ben barrejat.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Servir acompanyat de tortites, tomàquet maduri ceba tallada a trossos petits.

Bunyols de carxofa amb romesco

2012-01-15T19:41:00.000+01:00

Avui, tot i que vaig una mica tard, és dia 15 i per tant ens toca La Recepta del 15. Aquest mes ens proposaven un ingredient, com deien ells, molt depuratiu que després d’aquests excessos ja ens anirà bé.

Tot i que hem tingut un matí amb “cavallitus”, a casa en diem així, i vermut amb els Bolets, encara ens ha quedat una mica de gana per tastar aquest bunyols.

Les carxofes ens agraden molt, en truita, arrebossades, al forn i moltes més receptes que descobrirem, si la última vegada ja en van recollir 90, quantes en tindran aquesta?
Per fer aquests bunyols he seguit la recepta dels de bacallà i els he fet amb cors de carxofa congelats, d’aquesta manera és una recepta que podem fer tot l’any.

El romesco també l’hem fet a casa, aquí hi trobareu indicacions per fer-la, però és una de les moltes receptes que faig “a ull”.

Ingredients:
100 g de cors de carxofes *
1 cullerada sopera de farina
1 cullerada sopera d’aigua
Llevat químic
Sal
2 ous

Oli

Romesco

*Són uns tres cors, aproximadament.

Preparació:

Al robot de cuina hi barregem els cors, la farina, l’aigua, la sal, el llevat i els rovells de l’ou.

Muntem les clares a punt de neu.

Barregem, amb compte, les dues preparacions.

Agafar porcions de la preparació i fregir-les en abundant oli calent. Retirar i deixar sobre un paper absorbent.

Servir els bunyols acompanyats del romesco.

Muffins de formatge de cabra

2012-01-09T19:28:00.000+01:00

Ja estem de tornada i començant un nou any. Durant aquests dies plens d'emocions, que han servit per carregar les piles, no he tingut vacances, però he aprofitat bé totes les estones lliures. I ara ja toca tornar al bloc.

Us vénen de gust uns muffins per començar? Aquest va ser un dels plats que vaig preparar pel sopar del dia 5, que des de fa un parell d'anys el fem a casa. Baixem amb els nens al carrer a veure com passen els Reis i ens encanta a tots, petits i grans.

Com que no em volia perdre ni un segon de res vaig deixar-ho tot preparat, va ser un sopar tipus bufet, quan vam començar a sopar tot estava a taula. Bé, tot menys unes postres que vaig improvisar a l'últim moment.

Ingredients:
1 tassa i ¾ de farina
2 cullerades de sal
1 cullerada de llevat
200 g de formatge de cabra*
Tomàquets secs
1 ou
¾ de tassa de llet
1/3 de tassa d'oli de gira-sol
Herbes de Provença

* el de rul·lo

1 tassa=250 ml

Preparació:
Encendre el forn a 200º.
Tamisar la farina amb el llevat. Afegir el formatge i treballar amb les mans. Ha de quedar una barreja amb grumolls.
Afegir els tomàquets secs tallats a trossos.
A un bol barrejar l'ou, la llet i l'oli. Afegir aquesta barreja a la preparació anterior.
Remenar fins que quedi tot ben incorporat. Queda una barreja grumollosa, no pas una barreja fina.
Passar als motlles, no creixen gaire, i tirar-hi les herbes de Provença. Deixar al forn durant 20-25 minuts fins que quedin rossos.
Retirar del forn i deixar refredar sobre una reixa.

Canelons de seitan amb beixamel de moixernons

2011-12-24T17:31:00.000+01:00

Tot i que encara falten uns dies, ara pocs, pels tradicionals canelons de Sant Esteve a Llàbiro hem avançat una mica la data per no arribar l’últim dia al Memòries d’una cuinera.
Com sempre moltíssimes gràcies a tots els qui participeu, ens trobem el dia 1 amb el recull de les receptes.

Aquests dies ens trobarem amb menjars força pesats, la majoria de les vegades, és per això que nosaltres hem volgut fer una versió una mica més lleugera, sense carn però no per això menys gustosa.

El farcit es pot preparar amb un dia d’antelació per guanyar temps i mentre fem la beixamel podem preparar les plaques, en poca estona tenim una bona plata de canelons.

Ingredients:
Per uns 20 canelons
500 g de seitan
2 cebes mitjanes
3 alls
1 safata de xampinyons
Pinyons
2 llesques de pa de motlle
Llet
Oli
Sal
Pebre

Beixamel
Moixernons secs

Plaques de canelons

Formatge

Preparació:
A una cassola posar a escalfar l’oli, afegir els alls tallats per la meitat. Quan es comencin a daurar hi afegim la ceba tallada a mitges llunes, uns minuts després afegir els xampinyons tallats a quarts i el seitan tallat a daus. Quan comencin a agafar color els xampinyons tirar la sal i el pebre. Afegir els pinyons i deixar coure a foc mitjà fins que la ceba estigui feta.
Sucar les llesques de pa de motlle amb llet.
Amb el robot de cuina triturar el rostit i les llesques de pa. Reservar.
A la beixamel, no puc posar la recepta perquè sempre la faig a ull, afegir els moixernons i, quan estiguin una mica hidratats, triturar amb el minipimer.
Preparar les plaques dels canelons, posar el farcit. Passar a una safata del forn, a la que hi haurem posat uns trossets de mantega, tirar la beixamel i el formatge ratllat. Coure al forn durant 20 minuts.

Us desitjo bones Festes i un molt feliç 2012! Ens veiem l’any que ve!
Aquí teniu una mica del nostre pessebre, diferent, no?

Galetes Lovefood

2011-12-19T00:36:00.001+01:00

Fa uns mesos vaigrebre un mail que deia:

Recordeu elllibre Recetas y confidencias del que vaig parlar en el post de les boletes demantega i nous pecanes? Doncs després de mirar bé el tema i parlar-ho amb lameva compi Íngrid, ens hem proposat organitzar un club de bruixes galetaries!

Com us haguéssiu quedat vosaltres? Jo ambla boca oberta. Les bruixetes organitzadores són l’Alba de Le fabuleux destindu chocolat i la Ingrid de My lovely food. Com ja sabeu són les noies deFilm&Food, activitat no els hi falta, i el repte d’aquest mes eraintercanvi de galetes o de receptes de galetes i van tenir la idea de fercoincidir la trobada per intercanviar-nos personalment les galetes. Us puc dirque vam passar un dia genial, les hores ens van passar volant i ens van quedarganes de tornar a repetir ben aviat.

Totes les galetes eren boníssimes, feia un goig l’arbre de Nadal de l’Alba amb tots els paquetets, i vam marxar ben carregades cap a casa, fins i tot la Gemma que no va poder venir ens va fer arribar les seves.

A mi em toca explicar-vos la recepta de les galetes de l’Ana però aquí teniu la resta de les bruixetes que em falten per dir: Alba, Judith, Paula i la Sandra.

Ingredients:
270 g de farina
45 g de cacau
4,5 g de sal
7,5 g de bicarbonat
260 g de sucre moré
230 g de margarina
1/2 cullerada sopera de vainilla
270 g de xocolata, 70% cacau, picat

Preparació:
A un bol barrejar la margarina, que tindrem a temperatura ambient, amb el sucre fins que estiguin ben integrats.
En un altre bol barregem molt bé la farina, cacau, el bicarbonat i la sal i els afegim a la primera barreja. S’han d’integrar bé però sense remenar massa.
Passar la massa al marbre i afegir la xocolata picada i la vainilla. Amassar, però no molt per tal de que les galetes no quedin molt dures.
Agafar porcions de massa de la mida d’una mandarina i les anem col·locant sobre una safata amb paper sulfuritzat deixant espai entre elles. Aixafar les boletes per donar forma de cookie procurant que la superfície ens quedi llisa i regular.
Passar al forn, prescalfat a 180º, i enfornar durant uns 10 minuts, fins que els costats comencin a estar cuits.

Torró de taronja i xocolata

2011-12-15T00:01:00.002+01:00

Per aquest mes la proposta de La Recepta del 15 és el torró. Mai n’havia fet abans, però tampoc estic molt segura de que hagi fet torró, de fet la idea va sortir d’unes galetes que li agraden al Jordi.

Per fer aquest torró he hagut de fer més preparacions addicionals, però ha valgut la pena, perquè per separat ens han agradat molt. He descobert que m’agrada la melmelada de taronja.
Hi havia una base de braç de gitano, perquè fos una base suau i fina. I també li he afegit pols de taronja, però me la va regalar la Sandra, així que li haurem de demanar a ella la recepta.

Us vull dir que no he tastat el torró, ja he dit altres vegades que la combinació taronja-xocolata no m’agrada, però m’han dit que estava molt bo.

Els ingredients que us poso són per fer més d’un i de dos torrons, però sempre podeu preparar altres postres amb el que quedi, no?

Ingredients:
Per a la melmelada de taronja:
500 g de taronges
250 g de sucre de canya
El suc de mitja llimona

Per a la base del braç de gitano:
3 ous
80 g de sucre de canya
100 g de farina
30 g de mantega

Xocolata de cobertura

Preparació:
Melmelada:
Tallar les taronges a quadrats petits, la part blanca l’heu de treure. A una cassola afegir les taronges, el sucre i el suc de la llimona i, després, coure-ho. Tinc per costum passar el minipimer, perquè no m’agrada massa trobar-hi trossos grans, però això ja és al vostre gust. S’ha de deixar una mitja hora. Si sou com jo, que ho feu tot “a ull”, agafeu una mica i, quan al tombar la cullera li costi de baixar, ja tindrà consistència de melmelada.
Retirar i passar a un pot, girar del revés i esperar a que es refredi (així es fa el buit).

Braç de gitano:
Barrejar a un bol -amb les barnilles elèctriques- els ous amb el sucre, fins que ens quedin esponjosos. Després d’uns cinc minuts, afegir la farina tamisada i batre perquè ens quedi tot ben barrejat. Afegir la mantega fosa i remenar.
A un motlle posar paper sulfuritzat, afegir la preparació i passar al forn, prescalfat a 200º, fins que estigui cuit.
Desemmotllar i deixar refredar, amb el paper sulfuritzat, sobre d’una reixeta.

Torró:
Al motllo, folrat prèviament amb paper sulfuritzat, o un motlle de silicona que es pugui desemmotllar bé, hi tirem una capa de xocolata fosa, una part del braç de gitano, una de melmelada (i si es vol una altra de braç de gitano) i acabar amb una capa de xocolata. Deixar refredar a la nevera.
Abans de servir, afegir la pols de taronja.

Galetes rústiques de gingebre

2011-12-11T22:28:00.001+01:00

De galetes de gingebre n’he vist moltes, però totes queden ben llises i a mi em queden rugoses, per això en dic galetes rústiques.

També us he de dir que els nens també en van fer. Les que va fer l’Aina més primes no van quedar rugoses, però a mi m’agraden així, més gruixudes, perquè de dins queden més toves.

Sincerament, no sé d’on vaig treure la recepta, però és la que faig des de fa temps, la tinc apuntada a la llibreta per a l’Aina.

Les galetes de gingebre es fan amb melassa, però sempre les he fet amb mel i el resultat ens agrada molt.

Ingredients:
175 g de sucre morè
4 cullerades soperes de mel
115 g de mantega
340 g de farina
2 cullerades de postres de gingebre
1 cullerada de postres de bicarbonat
1 ou

Preparació:
Escalfar el forn a 190º.
A un cassó posar el sucre, la mel i la mantega i deixar a foc lent fins que es fongui.
Tamisar la farina amb el gingebre i el bicarbonat. Afegir el xarop que ens ha quedat al cassó i l’ou batut. Treballar fins aconseguir una massa, tapar-la amb film transparent i deixar a la nevera durant 30 minuts.
Treure de la nevera, aplanar la massa amb un corró fins arribar a 0,5 cm i tallar amb la forma que es vulgui. Enfornar durant 10 minuts aproximadament.
Aquestes galetes creixen al forn i, quan es refreden, s’endureixen; cal tenir-ho en compte pels temps de cocció.

Sopa de tallarines oriental

2011-11-28T21:32:00.001+01:00

La proposta del Memòries d’una Cuinerad’aquest mes era la sopa, des de el principi he tingut molt clar quina sopafaria el perquè he tardat tant a publicar, he esperat fins a l’últim dia, és unmisteri! Cada vegada dic que m’organitzaré millor però alguna cosa no dec ferbé.

Moltes gràcies als que participeu alMemòries, a cada proposta ens trobem amb cares noves, estem molt contents!

Amb el recull desopes, que publicarem el dia 1, no crec que tinguem fred en tot l’hivern i finsi tot en podrem guardar alguna per quan faci bon temps.

Aquesta proposta porta algues, que tenenmoltes propietats, i aquesta és una bona manera d’incorporar-les. Eren algueswakame, tenen un gust bastant suau, si no us agraden gaire o no us atreviu ésuna bona opció per començar.

És una sopa lleugera que després d'un dissabte amb moooooooolt menjar em va anar molt bé!;)

Ingredients:

Brou*

Xerès

Salsa de soja

Tallarinesorientals

Ou dur

Algues wakame

Sésam negre

Vegetal o de pollastreperò sense sal

Preparació:

Posar a remullar les algues en aigua amb una mica de sal.
Escalfar el brou i bullir-hi les tallarines, a mitja cocció afegir el Xerès. Deixar fins que les tallarines estiguin fetes.
Retirar del foc i tirar salsa de soja, la sopa ha de canviar de color, ha de quedar de color fosc.
Servir a un bol amb l’ou dur, les algues tallades i decorar amb sèsam negre.

Guisat vegetal de mongetes

2011-11-24T10:14:00.001+01:00

Avui un grup de blocaires han preparat, a través del Facebook, una iniciativa molt interessant, es tracta de publicar una recepta feta amb productes bàsics per donar a conèixer el Gran Recapte que prepara el Banc d'Aliments pels propers dies 25 i 26.

Cada dia ens arriben notícies negatives de la situació actual i, sembla, que les coses van per llarg. És per això que tots hem d'aportar el nostre granet de sorra, en la mesura que puguem: molts de petits en fan un de gran!
Qui no recorda històries dels avis o pares que diuen que hi havia persones que ho passaven malament, però que s’ajudaven els uns als altres? Tenien poc, però compartien i això els feia grans.

A la pàgina del Banc dels Aliments hi podreu trobar tota la informació necessària, així com els punts de recollida. En principi la idea és duplicar la quantitat d’aliments recollits l’any passat: arribar a les 800 tones. I si aconseguim superar aquesta xifra? No hi podem faltar.

Ingredients:

400 g de mongetes cuites
Xampinyons
Alls
Pebrot vermell
1 grapat d’olivesnegres
Brou vegetal
Tomàquet fregit
Oli d’oliva
Sal
Pebre

Preparació:

Tallar el pebrot aquadrats petits i els alls a rodanxes. Posar a escalfar l'oli i, quan siguicalent, tirar el pebrot i els alls. Quan els alls agafin color, tirar elsxampinyons, prèviament tallats a quarts, i els troncs, tallats per la meitat. Quan els xampinyonscomencin a enrossir, tirar la sal i el pebre.

Afegir el tomàquetfregit i les mongetes. Tirar una mica de vi blanc, si es vol, i el brou. Posarles olives, deixar a foc lent.

Abans de servir,afegir una mica d’all torrat, tallat a rodanxes.

Panets

2011-11-15T07:00:00.000+01:00

He dit algunavegada que m’encanta el pa? Doncs ja sabeu com m’agrada la proposta de LaRecepta del 15 d’aquest mes. Ja tinc ganes de veure el súper recull que faran,quina feinada que tindrem!

Els bolets em vanregalar el llibre del Xavier Barriga, el tinc tot gairebé marcat, i qui no, oi?

Amb laJudith tindrem la sort d’anar a un taller amb el Xavier Barriga i el Josep Maria Ribéi la combinació m’encanta: pa i xocolata i es que una de les coses que mésm’agraden és el pa amb oli, sal i xocolata. Una cosa ben senzilla que no peraixò deixa de ser deliciosa.

La recepta és la dels panets de mantega torrada. He fet fermentar elllevat abans, he canviat la mantega per oli i he posat menyssucre. La resta dels ingredients son com el llibre, de fet algun tros de lapreparació és literal del llibre.

Ingredients:

500 g de farina per fer pa

10g de sal

280 ml d’aigua

15 g de llevat de forner

30 g d’oli d’oliva

1 cullerada de postre de sucre

10 g de llet en pols

Preparació:

Escalfar l’aiguafins que sigui tèbia, afegir el llevat i el sucre, tapar i deixar reposar unscinc minuts.

Tamisar la farina,afegir l’oli, la sal i la llet en pols. Afegir l’aigua amb el llevat i elsucre. Remenar amb una cullera de fusta o silicona, passar a una superfícieenfarinada i treballar.

Formar boles d’uns80 g, no han de quedar perfectes. Deixar-les reposar 30 minuts tapades amb undrap humit.

Passar els panets auna superfície enfarinada, tancar-los amb els extrems de les peces cap al’interior, com si dobleguéssim un mocador. Posar els panets amb la part delsplecs cap avall sobre un drap de cuina amb força farina, perquè fermentin.

Escalfar el forn a250º i posar a dins una olla petita amb draps mullats per que es faci vapor.Anar afegint aigua a l’olla si cal.

Quan hagin doblatel seu volum els hi donem la volta, els posem a la safata del forn i elspolvoritzem amb aigua. Deixar al forn, a 220º, durant 16-18 minuts.

Pastís d'aniversari amb gerds i festucs

2011-11-12T00:09:00.000+01:00

Avui és una data assenyalada a Llàbiro, estemd’aniversari. Sembla que va ser ahir quan vaig decidir-me a “investigar” com esfeia un bloc i ja han passat dos anys.

Quan va ser el primer aniversari ja us vaigexplicar que em feia molta vergonya dir que tenia un bloc i va ser poc abans de fer el primer anyquan em vaig començar a animar a deixar comentaris a altres blocs. Si voleu queus digui la veritat em continua costant dir que tinc un bloc, em sembla que jano tinc remei.

Una de les coses que m’agraden més dels blocsés la gent que hi ha al darrere, he tingut la sort de trobar-me amb personesfantàstiques que ja formen part del meu dia a dia.

Moltes gràcies als que passeu per aquí, esperoque continuem compartint aniversaris i receptes molts anys més.

El pastís d’avui té una part una micaentretinguda però us recomano que el prepareu perquè les dues vegades que l’hefet ha agradat moltíssim.

La recepta base és la del pastís de iogurt,que agrada gairebé a tothom, però amb les petites variacions que he fet usquedarà molt i molt esponjós.

Ingredients:

1 iogurt de gerds

Agafant l’envàs del iogurt com a mida:

2 mides de sucre *

3 mides de farina de rebosteria

1 sobre d’impulsor químic (llevat)

Amb l’envàs del iogurt: dos dits d’oli d’olivai la resta, fins a omplir l’envàs, llet

2 ous

Festucs

Mikados blancs

Xocolata blanca

Melmelada de gerds

175g de xocolata de cobertura

Llet

Gerds

* Jo n’he posat una mica menys però això jadepèn de si us agrada molt el dolç o no.

Preparació:

Pelar els festucs i triturar-los. Reservar.

Fondre la xocolata blanca al bany Maria.Pintar els mikados, la part blanca, amb aquesta xocolata i arrebossar amb elsfestucs. Guardar a la nevera fins al moment de fer-los servir.

Escalfar el forn a 180º.

Barrejar el primer grup d’ingredients, la farinamillor tamisar-la, i batre amb les barnilles elèctriques.

Passar la barreja a un motlle i enfornardurant uns quaranta minuts. Quan estigui fet deixem refredar.

Desmotllar, partir per la meitat. Posar lamelmelada de gerds, aclarir-la amb una mica d’aigua calenta, tapar amb l’altrameitat.

Per la cobertura, segurament aquest mètode noés molt exacte però el resultat és una cobertura més suau.

Fondre la xocolata al bany Maria i afegir unamica de llet, mig got aproximadament, fins que s’aclareixi una mica el color. Quanes fongui la xocolata s’ha d’anar remenant i anar afegint la llet poc a poc.

Cobrir el pastís amb la xocolata. Uns minutsdesprés ja podem afegir els mikados pel voltant, partits en dos trossos, nomésfem servir la part que té xocolata.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Abans de servir decorar amb festucs, passar-los pel colador perquè ensquedi una pols fina, i afegir els gerds.

Seitan de tardor al forn

2011-11-03T12:41:00.000+01:00

Ara, que sembla que comença a fer fred, ve de gust encendre el forn. I és que prefereixo menjar plats més propis d’aquesta estació, tot i que el fred sembla que es resisteixi a arribar del tot.

El plat d’avui és vegetarià, però si sou de carn podeu substituir el seitan per botifarra de bolets, pollastre o el que més us agradi, ajustant els temps de cocció, és clar.

Si penseu que el seitan no té gust i no us atreviu a tastar-lo, us puc assegurar que amb aquesta preparació us sorprendrà, queda molt melós i agafa un gust boníssim. És d’aquells plats que no em cansaria mai de menjar.
És una recepta que no us portarà massa feina, d’aquelles que mentre es fan dóna temps de fer altres coses; com per exemple un vermut de diumenge.

Ingredients:
1 bloc de seitan
500 g de patates blanques petites
Cebes petites al gust
4 patates violetes
Farigola seca
Pebre negre en gra
Brandy
Aigua mineral
Sal

Preparació:
Encendre el forn a 200º. Rentar les patates blanques i tallar-les a rodanxes. Reservar.

Pelar les patates violetes i tallar-les. Penseu que costen més de fer que les blanques, per tant és millor tallar-les una mica més petites. Pelar les cebes.
A una font que pugui anar al forn posar un bon raig d’oli d’oliva verge, les patates i les cebes. Salar i tirar la farigola i el pebre negre en gra. Enfornar. 10 minuts després afegir el seitan sencer, regar amb
brandy i una mica d’aigua mineral. Deixar fins que estiguin fetes les patates.
Quan ho serviu, talleu trossos grans de seitan, d’un cm de gruixut aproximadament.

Panellets

2011-10-29T13:18:00.002+02:00

Aquest mes les noies de Film&Food ens proposaven un repte de Halloween, s'havia de fer un dolç i oferir-lo a un altre bloc. A casa no celebrem aquesta festa, nosaltres fem la castanyada. No m'agradaria trobar-me d’aquí uns anys un 4 de juliol qualsevol o tallant un gall d'indi el dia d’acció de gràcies i que els meus néts em preguntin què era la castanyada.
Per seguir amb la tradició he escollit els nostres dolços típics d’aquests dies, els panellets. Espero que a la Laura de Un laboratorio en mi cocina li agradin.

L'altre dia vaig rebre un mail de la Núria, que havia llegit la recepta de les magdalenes sense sucre i em va demanar si creia que els panellets quedarien bons amb concentrat de poma. Vam quedar que faria la prova i li diria. Els panellets ens van agradar, però crec que s’haurien de modificar les quantitats, ja li vaig dir a la Núria que tastés la pasta abans de fer els panellets. Crec que pel concentrat de poma que hi vaig posar es podia afegir més ametlla. També us he de dir que el meu pare els va tastar i li van encantar!

La recepta dels que porten sucre és la que vam fer amb la Judith l'any passat, l'única diferència és que no hi he afegit l'ou a la pasta.

Com que no som molt de panellets els he fet més petits i amb els ingredients de sobre molts. Són panellets sorpresa perquè de fora alguns semblen iguals, però tenen ingredients diferents, alguns a dins també.

Ingredients:
1/2 kg d'ametlles en pols
350 g de sucre
150 g d'aigua mineral

Pinyons
Coco ratllat
Ametla molta
Cacau pur en pols
Crocant
Boletes de xocolata al pebre rosa

1 rovell d'ou per pintar

Preparació:

En una cassola, barrejar l'aigua i el sucre. Posar a foc mig fins que arrenqui el bull i deixar-ho bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació, abocar les ametlles en pols, i remenar sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Retirar-ho del foc i deixar-ho refredar. Deixar reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores. Un cop es vulgui treballar, s'ha de deixar a temperatura ambient durant una estona, per poder-ho fer millor.

Donar la forma i afegir els ingredients que es vulguin, pintar amb rovell d'ou (els de pinyons i si voleu els d'ametlla). Enfornar a 200º fins que estiguin rossos.

Les varietats que he fet:
Pinyons sencers
Pinyons en pols
Ametlla en pols
Farcits de crocant i arrebossats amb ametlla
Arrebossats amb cacau (quan surten del forn)
Coco

Barreta d’arròs amb llet amb fruits vermells i xocolata blanca

2011-10-27T08:24:00.000+02:00

Aquest mes el plat que proposàvem a Memòriesd’una cuinera era l’arròs amb llet. Com ja va dir la Judith l’artista de l’arròs amb llet a casa era la nostra iaia. Recordo anar a casa seva i veure el marbre de la cuina ple de plats d’arròs amb llet, li sortia boníssim! Fa molt de temps que no menjo un arròs amb llet casolà i ara que tenia l’excusa perfecte m’he decantat per una altra preparació.

Quan vaig pensar la recepta que faria tenia clar que volia fer el tradicional però un dia em vaig “inspirar”: faria barretes d’arròs amb llet. Tenia pensat anar a comprar l’arròs inflat però un imprevist quan volia fer la recepta va fer que no fos possible. Com que tampoc tenia molt clar que em sortís bé vaig decidir fer la recepta amb el que tenia per casa i és per això que ho he fet amb galetes d’arròs inflat esmicolades.

Les quantitats les vaig posar a ull però no patiu que les recordo!;) És una preparació que no us portarà molt de temps i podeu fer-la al vostre gust, la propera vegada la farem amb taronja confitada i xocolata.

Recordeu que teniu fins el dia 28 per fer-nos arribar les vostres propostes i que el dia 1 publicarem el recull de receptes. Moltes gràcies a tots els que participeu.

Ingredients:

14g de galetes d’arròs (són dues galetesaproximadament)*
2 cullerades soperes de llet en pols
3 cullerades soperes de xarop d’atzavara(ágave)
Fruits vermells deshidratats
Xocolata blanca
Una mica de llet
Canyella

* Les que vaig fer servir són d’arròs integrali porten sal. Són de cultiu ecològic.

Preparació:

Amb els dits esmicolar les galetes. No ha dequedar desfet, per això és millor fer-ho amb les mans.

Tallar els fruits vermells a trossos petits.

Posar una cassola d’acer inoxidable al foc.Posar l’arròs, la llet en pols i els fruits vermells. Remenar. Afegir el xaropd’atzavara i anar donant voltes fins que agafi color torrat. Dues voltes més iretirar del foc.

Posar entre dos papers sulfuritzats, de forn,i amb l’ajuda d’un corró i un ganivet donar forma. Deixar refredar a la nevera.

Desfer la xocolata blanca al bany Maria ambuna mica de llet i un polsim de canyella.

Treure la barreta de la nevera, acabar dedonar forma, si cal, amb un ganivet ben afilat i tirar la xocolata blanca.Tornar a la nevera.

Abans de servir es pot tirar una mica decanyella en pols.

Magdalenes dolces sense sucre

2011-10-20T22:12:00.000+02:00

Fa temps que li dono voltes a fer dolços sense sucre i mantega. De moment amb aquesta recepta m’he estalviat les dues coses, ha estat el primer experiment, però no serà l'últim.
No és que no vulgui menjar RES sense sucre, però no n’acostumo a prendre'n normalment. Si vull endolcir alguna cosa faig servir alternatives com el concentrat de poma o el xarop d’atzavara. I de mantega, tot i que m’encanta, tampoc en vull abusar.

A casa ja he dit moltes vegades que no són de dolços, bé el Lluc sí, així que si en faig la majoria de vegades me'ls acabo menjant jo i això s’acaba notant... Aquesta vegada estic molt contenta, fins i tot a l’Aina li han agradat. Quan li vaig preguntar si canviaria alguna cosa em va dir: “no mama, no cal afegir ni treure res”, una mica més i em salten les llàgrimes! ;) Però la propera vegada crec que les faré amb un ou menys.
Al Lluc li van agradar molt; ho podeu veure a la foto: en volia menjar més! Ja us he dit que normalment “m'ajuda” amb les fotos, de vegades passen pilotes per davant, d’altres es mouen les coses i aquesta vegada es va emportar la magdalena!

Ingredients:
4 ous
100 g de concentrat de poma *
200 g de farina
Mig sobre d’impulsor químic

* El podeu trobar a les botigues de productes ecològics.
Tots els ingredients, menys l’impulsor químic, de cultiu ecològic.

Preparació:

Encendre el forn a 180º.
Posar a un bol els ous, juntament amb el concentrat de poma, i batre, amb les barnilles elèctriques, fins que quedi una massa espumosa. Afegir la farina tamisada juntament amb l’impulsor químic i remenar, amb cura.
Posar als motllos i enfornar fins que estiguin fetes.
Si us agrada també podeu afegir a la massa ratlladura de llimona o xocolata, al vostre gust.

I amb aquestes magdalenes vam preparar “Els Reptes de l’Annie”, aquí si que hi vam afegir sucre...

Pa de moniato

2011-10-15T07:58:00.000+02:00

Aquest mes els nois de La Recepta del 15 ens han proposat cuinar els moniatos. Quan era petita no podien faltar mai a la castanyada, sempre hem sigut de mantenir les nostres tradicions, per això aquell dia sempre teníem panellets, castanyes i moniatos. Era l’únic dia de l’any que en menjàvem, si més no l'única època -ja que suposo que algun que altre dia deuríem repetir-.

El record que tinc és de moniatos blancs, no eren tan dolços com els vermells, però amb els panellets quedava compensat, i de sobres. Després vam descobrir els vermells.
Durant una època podies triar el color i ara només en veig de vermells. Vosaltres també?

No és un ingredient que faci servir molt, però amb la recopilació que faran segur que descobriré molts plats que m’agradaran.

La primera idea va ser fer un plat dolç però a casa són més de salat i, finalment, em vaig decidir per fer un pa. La recepta original es fa amb patata, ja que l’he tret d’un llibre amb receptes irlandeses -allí aquest ingredient té moltíssimes receptes-.
Li podeu donar la forma que us agradi, com veureu l’Aina va fer formes diferents, però amb el formatge desfet semblen bastant iguals.

Es pot menjar tebi, fred per acompanyar un àpat o torrat acompanyat de mantega per un esmorzar.

Ingredients:
375 g de farina de força
250 g de puré de moniato
30 g de mantega fosa
200 ml de llet
1 cullereta de postres de sal
125 g de formatge ratllat
1 mica de llet per pintar el pa

Flor de sal amb Merlot (opcional)

Preparació:
Escalfar el forn a 200º. Tamisar la farina, afegir el puré de moniato, ja fred. Afegir la sal, la llet i la mantega i barrejar.
Passar a una superfície enfarinada i treballar la massa uns minuts.
Donar la forma que es vulgui.
Pintar els panets amb llet i tirar el formatge ratllat.
Deixar al forn fins que estiguin fets (quan gireu el pa i piqueu la base ha de sonar buit).

Hi podeu afegir una mica de flor de sal, abans de menjar, si us agrada més salat.

Arròs mar (enllaunat) i muntanya

2011-10-10T14:55:00.000+02:00

La primera vegada que vaig tastar un arròs d’aquesttipus va ser a Cabrera. Hi ha un restaurant al costat on fan un arròs boníssim,si més no el feien perquè fa molts anys que no hi vaig. Quan em van dir que el feienamb calamars de llauna vaig pensar que tindria un gust estrany, la sorpresa vaser quan el vaig tastar. Em va agradar moltíssim., tenim pendent de tornar-hiamb uns amics (préssecs), però no acabem de trobar el dia.

No és la primera vegada que el faig i no seràla última. És un arròs on tots els ingredients lliguen molt bé, d’aquell que vasmenjant però no t’embafa i que agrada a grans i petits. A casa, això últim és important, ens agrada fer els àpats junts i menjar tots el mateix.

Ingredients:

400g d’arròs bomba
2 llaunes de calamars farcits en conserva *
300g de salsitxes de porc
1 ceba gran
1 pebrot verd (de l’italià)
4 carxofes
1l d’aigua **

* Millor en oli d’oliva
** Siho preferiu hi podeu posar brou

Preparació:

Tallar les salsitxes a rodanxes d’un cm. A unapaella amb oli calent fregir lessalsitxes, quan comencin a agafar color afegir la carxofa, que haurem pelat itallat a daus.

Afegir la ceba i el pebrot verd, tallat atrossos petits. Quan la ceba sigui rosa afegir els calamars tallats a rodanxesi l’arròs*, remenar uns minuts. Salar i afegir l’aigua o el brou. Deixar finsque estigui l’arròs cuit, uns 18 minuts.

*Nosaltres hi vam afegir una cullerada d’espèciesper l’arròs però això ja és a gust de qui el prepari, o se’l mengi.

Els rul·los de la Fletcher III

2011-10-03T00:01:00.000+02:00

Fa dues setmanes vam anar al casament d’un amic. El casament ja prometia des de l’església. Per que us feu una idea, el capellà va anomenar a “DJ Dios” i ,segons ell, “un hobbit traerá los anillos, pero no será un anillo de poder, será un anillo del amor”.

Després d’aquest començament triomfal vam anar al lloc on es celebrava l’àpat. Els nuvis van decidir que fos un dinar pica-pica, a mi em va semblar una idea genial perquè jo, després d’aquests aperitius tan complerts, ja no tinc gana per menjar-me dos plats! Em van agradar tots els plats però el que més em va cridar l’atenció va ser uns caramels de cabrales amb figues confitades. Ara que tocava repte rul·lero era el moment de fer la recepta.

No vaig trobar cabrales, segurament no vaig buscar prou, i el vaig substituir per formatge de cabra. És important que, independentment del formatge que feu servir, feu trossos bastant grans, tipus dau, perquè sinó es desfan i queda en res.

Un aperitiu ràpid però que sorprèn pel contrast de gustos.

Ja veieu que tenim els rul·los activats i ens agrada proposar-nos nous reptes, aquesta vegada ha estat un repte ratolinet, quin serà el proper?

Què hauran preparat la Judith, la Paula i la Sandra?

Ingredients:
Pasta brick
Formatge de cabra
Melmelada de figues

Preparació:

Tallar la pasta brick amb la forma que hi vulguem donar, posar un tros de formatge al centre, tancar-ho i si cal posar un escuradents perquè s’aguanti.

Enfornar a 180º fins que ens quedin daurats.

Retirar del forn i servir amb melmelada de figues.

Patates amb bacallà

2011-09-30T09:12:00.000+02:00

Aquest mes l’Alba i l’Ingrid de Film&Food ens proposaven el repte Hook. S’havia de preparar un plat que ens recordés quan érem o que ens agradés de petits.

A casa la meva mare sempre ens feia menjar molt variat però no sempre ens agradava el que preparava, ella volia ser justa, uns dies preparava plats que li agradaven més a la Judith i d’altres a mi. Recordo passar per davant de la cuina i preguntar-li a la meva mare què hi havia per menjar, com que la dona ja sabia que segons el que toqués ens queixaríem ens deia “fisculiscus”, “pajaritos en salsa”!
Això del “fisculiscus” sempre m’ha agradat i de vegades també li dic a l’Aina, que de queixar-se també en sap un rato!

Si hi ha un plat que recordo amb molta estima, i que a dia d’avui continua sent el meu preferit, són les patates amb bacallà. És un plat tan senzill però tan deliciós: patates bullides amb bacallà i una fulla de llorer, regat amb un bon oli d’oliva i una mica de pebre.

Un dia que vaig anar a sopar a casa dels Wagner, uns amics a qui estimem moltíssim, el Ricard ens va preparar un bacallà amb patates que em va encantar, cuina tan bé! Tenia clar que volia fer la seva recepta així que l’altre dia li vaig demanar.
Ahir a la tarda quan ens vam trobar em va demanar si ja l’havia fet i em donava consells. Espero que li agradi com ha quedat!

Ingredients:

Per persona

1 patata mitjana

1 tall gruixut de morro de bacallà

Allioli

Anet

Preparació:

Pelar les patates i tallar-les, procurant queens quedin d’una mida semblant. Posar-les a una olla amb aigua calenta i sal fins queestiguin gairebé fetes –no deixeu que es facin del tot o es desfaran-.

Tancar el foc i afegir el morro de bacallà,tapar i esperar fins que el bacallà estigui fet.

Fer una base amb les patates, el bacallà asobre. Rebaixar l’allioli amb l’aigua de la cocció i una mica d’anet itirar-ho per sobre del bacallà –ha de quedar una salsa líquida.

Mar i muntanya

2011-09-28T14:38:00.000+02:00

Aquest mes a Memòries d’una cuinera us proposàvem un clàssic de la nostra cuina: el mar i muntanya. Al ser no ser receptes marcades admet tantes variacions com la imaginació vulgui. Havia pensat fer també una versió dolça, l’agar-agar del mar i els fruits rojos de la muntanya però al final no ha pogut ser.

Fa uns mesos em vaig comprar la revista Delicious Magazine. El Jordi diu que és la revista més amortitzada del món perquè la miro, la remiro i la torno a mirar: m’encanta! Tinc gairebé totes les receptes marcades i una de les coses que trobo molt interessant és que et dona l’alternativa vegetariana de la recepta.
Hi sortia una recepta de raviolis amb ricotta i espinacs fets amb pasta de wonton. Els nostres porten shiitake i llagostins però em sembla que tastarem els altres canviant el ricotta per mató.

Com sempre, moltes gràcies a tots els que us heu animat a participar.

Ingredients:

100g de shiitake
6 llagostins
1 ceba tendra petita
2 dents d’all
Xerès sec
Oli d’oliva
Sal
Cibulet
Làmines de wonton*

*La vaig comprar congelada però no sé si lavenen d’una altra manera.

Preparació:

Deixar descongelar les làmines. Amb la quantitat de farciment us dona per unes 16 làmines aproximadament, 8 raviolis.

Fregir els llagostins sencers fins que agafin color. Retirar del foc, pelar-los i netejar-los, sempre els hi trec la part taronja i negre que tenen a sobre. Tallar a trossos petits i reservar.

Rentar els bolets i tallar-los a trossos petits, al vostre gust. Amb un cop de picadora anireu més ràpid. Reservar-ne un grapat pel guarniment del plat.

Posar a escalfar oli a la paella. Afegir els bolets. Incorporar la ceba, els alls picats i els llagostins. Salar-ho al gust.
Quan tingui color afegir el Xerès i deixar al foc fins que s’hagi consumit gairebé tot el líquid. Reservar.

Agafar una làmina de wonton, posar una cullerada de postra amb la preparació anterior al centre de la làmina. Pintar amb aigua els quatre costats de la làmina i enganxar-ne una altra a sobre. Pressionar perquè no es separin. Tallar els costats amb un tallador de raviolis, si és vol.

Posar aigua amb sal a bullir. Coure els raviolis, en poques quantitats cada vegada, durant quatre minuts aproximadament. Retirar i deixar sobre un colador perquè tregui l’aigua. Pinzellar amb una mica d’oli, sinó s’enganxen.

Fregim els bolets que ens han quedat, hi tirem Xerès però aquesta vegada no el deixarem reduir del tot.
Servir els raviolis amb els bolets i cibulet.

Judith's cheesecake

2011-09-27T00:00:00.000+02:00

Continuem de celebració a les rul·leres!Aquesta vegada li toca a la Judith, la rul·lera que fa els anys més tard i comja us podeu imaginar és doblement emocionant per mi.

Ja va explicar ella que quan la vaig veure perprimer vegada vaig sortir corrents, sort que després vaig tornar.

Hem passat molts moments bons, algundolentíssim, hem rigut juntes, hem plorat. Hem viatjat, hem compartit secrets,evidentment també hem tingut mals moments, la nostra mare ens deia: “o pareu debarallar-vos o us separo” i ja s’havia acabat tot. Per sort sempre tornem aestar juntes i estic convençuda de que sempre serà així.

Judith: et desitjaria que fossis molt feliçperò et desitjo que continuïs sent tan feliç com ara, amb aquest somriure quesempre tens a punt. Moltes felicitats!

I per celebrar-ho amb la Paula i la Sandra hemdecidit fer una versió d’un cheesecake de la Judith. A casa no els hi agradenmassa els dolços i per tant l’he hagut d’adaptar als seus gustos i de pas hefet servir formatge light, per tenir menys remordiments...

Ingredients:

500g de formatge cremós light

250g de formatge mascarpone

60g de sucre de canya

3 ous

El suc d’una llimona petita

1 polsim de sal

Fruits vermells

Sucre de canya

Suc de llimona

Preparació:
Escalfar el forn a 180º.

Batem els formatges i el sucre amb les barnilles elèctriques durant cinc minuts fins que quedi una barreja cremosa. Anem afegint els ous d’un en un, el suc de la llimona i el polsim de sal, continuem batent fins que ens quedi tot ben barrejat.
Ho passem al motlle, untat amb oli si és de silicona i amb oli i farina si és de metall.

Deixar al forn durant 45 minuts aproximadament. Deixar refredar i guardar a la nevera fins al moment de servir. Ha de reposar a la nevera un mínim de dues hores però va molt bé de fer-lo el dia abans.

Per al guarniment de fruits vermells:
Posar els fruits vermells amb sucre i suc de llimona i deixar fins que el líquid es comenci a reduir.
El pastís el podem servir acompanyat de la preparació anterior o si us agrada més amb melmelada.

Un pastís de xocolata per la Paula

2011-09-18T00:06:00.000+02:00

És un dia moltespecial i no podia ser d’una altra manera, una de les rul·leres fa anys. A quili toca? Doncs a la nostra estimada Paula.

Aquest estiu vaig tenir la sort de poder-laconèixer i puc dir que és una persona encantadora, d’aquelles persones que l’acabesde conèixer, personalment, i sembla que la coneguis de fa molts i molts anys ique només faci una estona que no us veieu. És tot dolçor!

Des de Llàbiro et volem desitjar que passisun dia molt i molt feliç i que tinguis molta sort als teus projectes, tot i queestic convençuda que la tindràs.;) Moltes felicitats!!!!!!!!!

Paula: mentre feia el pastís el meu súpermini chef Lluc a part d’ajudar-me t’anava cantant: “moltes felicitats Paula”.

I per celebrar-ho un pastís de xocolata.Quan era petita teníem, encara el guardem, un pastís de xocolata amb cireres,de plàstic, que m’hagués encantat tenir-lo de veritat. Sempre havia pensat quehavia de ser molt bo i ara ha arribat el moment de tastar-lo. Paula, a la tevasalut!

Ingredients:

Per un pastís de 22 cm (jo l’he fet minipastissos)

4 ous

20g de cacau en pols

140g de sucre

90g de farina

1 cullerada petita de llevat químic

Cireres confitades

Sucre glacé

Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Batre els rovells amb el sucre fins que ensquedi esponjós, han de quedar blanquinoses.

Tamisar la farina amb el cacau i el llevat iafegir-ho a la barreja anterior, remenar suaument.

Batre les clares a punt de neu i afegir a lapreparació anterior.

Untar un motlle amb mantega, tirar una micade farina i afegir la preparació. Deixar al forn durant uns 25 minuts. Sabremque està fet quan al clavar un punxó surt net.

Deixar refredar. Tirar el sucre glacé iafegir les cireres.

Ho podeu servir així o amb la vostramelmelada preferida, gelat, nata...Al vostre gust.

Alls en escabetx

2011-09-15T09:13:00.000+02:00

Com a dia 15 que som toca la recepta del 15, a hores d’ara molts de vosaltres ja la coneixeu perquè té molt èxit i es que no podia ser d’una altra manera amb la Sandra i el Xavi al darrere.

La proposta d’aquest mes és escabetx, a casa sempre el fèiem de sardines però aquesta recepta ja la tinc i per tant tocava canviar! La primera idea va ser fer verdures però al final em vaig decidir pels alls que ve l’ hivern (i que vingui aviat o en trobarà fosos) i l’all és un bon antibacterià que ens ajuda a combatre els processos infecciosos de l’aparell respiratori.

És un escabetx tipus aperitiu i els alls no piquen gens. Tampoc patiu que no anireu matant als vampirs per l’olor d’all, queda un escabetx suau.

I avui és un dia molt especial perquè el Xavi, el súper amfitrió de la Recepta del 15 fa anys!!!!!!!!
Per molts anys Xarvly (no és un error, es que li hem canviat el nom, això dels rul·los de la Flecher té aquestes coses...).

Ingredients:
2 cabeces alls*
4 cullerades d’oli d’oliva
125g d'aigua **
125g de vi blanc
Pebre negre en gra
1 cullerada postre farigola
2 fulles de llorer
Sal
Pebre vermell dolç
Vinagre de vi blanc

* Els alls haurien de ser tots de la mateixa mida, aproximadament. Els que vaig fer servir n’hi havia que eren molt grans, si no és perquè eren ecològics m’hauria pensat que eren mutants, i els vaig partir per la meitat.

** Si us heu de menjar l’escabetx en pocs dies potser amb aquesta aigua n’hi ha prou però si voleu que us quedi ben cobert n’haureu d’afegir un altre got, és el que vaig fer jo.

Preparació:
A una paella hi posem els alls pelats amb l’oli i els grans de pebre, quan comenci a agafar temperatura, els alls no han de quedar rossos, hi tirem el vi, esperem dos minuts i afegim l’aigua (el primer got) ,el llorer i la farigola. Ho deixem bullir fins que els alls comencin a quedar tous – ara és el moment de decidir si volem afegir més aigua-. Afegir un rajolí de vinagre i el pebre vermell. Deixar fins que els alls estiguin tous. Esperar a que es refredi i guardar a la nevera.

Pastís de mores

2011-09-09T10:40:00.000+02:00

Quan vaig fer la llimorada us vaig dir que encara havien quedat mores per fer alguna cosa més. I és que les vaig usar per fer aquest pastís de formatge. Per si encara us fa mandra encendre el forn, a mi me’n fa, aquest pastís pot ser una bona proposta.

Les mores m’agraden molt i el fet d’anar a collir-les encara fa que m’agradin més. Una bona opció, si us en sobren, és congelar-les, també en podeu fer glaçons, així les begudes queden més vistoses.

Avui coincidim amb la Judith amb les mores i no ens ho havíem parlat, coses de germanes!

Ingredients:
Per a la base:
Galetes Digestive (amb aproximadament la meitat del paquet n'hi ha prou)
60 g de mantega
1 rajolí de llet (si cal)

Pel farciment:
300 g de formatge per untar
Sucre glacé
Llet

Mores

Preparació:
Triturar les galetes i reservar. Posar la mantega al foc amb un pot i deixar que es fongui. Quan és fosa comença a fer un soroll i va agafant una tonalitat torrada. Quan deixa de fer el soroll -tranquils que s'acaba- ja es pot treure del foc i tirar sobre les galetes. Remenar amb una cullera de fusta o
silicona i passar a un motllo. Deixar refredar uns minuts i guardar a
la nevera.

Per a la crema de formatge no hi he posat quantitats perquè és al vostre gust. Jo no sóc de posar-me sucre, així que amb poca quantitat en tinc prou.
Batre el formatge amb les barnilles manuals, afegir el sucre i la llet fins que quedi una textura cremosa.

Afegir les mores i guardar a la nevera fins al moment de servir.

Gelat de galetes (Oreo)

2011-09-02T12:51:00.003+02:00

Ja estic de tornada. He pogut desconnectar i agafar forces per a la tornada. Ai, com ho trobo a faltar (només fa dos dies que he tornat a treballar i no vull ni pensar com ho trobaré a faltar d’aquí a un mes...).

Aquestes vacances també han donat per fer algun plat especial,un d’ells va ser un gelat de galetes Oreo. A l’Aina aquestes galetes li agraden molt i, com que tenia el gelat pendent que havia fet l’Heva, vaig fer un mix. Si no coneixeu aquest bloc no us el podeu perdre: les receptes són genials, sempre sanes! I ella és un encant. Què més es pot demanar?

Parlant de sanes. Ella va penjar la versió sana del iogurt, però jo hi vaig afegir Oreos, que -tot i que no m’agraden gens- vaig trobar que al gelat quedaven boníssimes. Estrany, oi?

També ens recomana preparar-lo al matí per tenir-lo a punt pel vespre.

Moltes gràcies a tots els qui heu participat al Memòries tot i ser agost, ja sabem que molts estàveu de vacances.

Ingredients:350 g de iogurt grec
150 g de nata *
100 g de sucre
Mini Oreo **

* de muntar

** les vaig fer servir mini perquè anés millor de tallar

Preparació:Muntar la nata amb el sucre, afegir el iogurt a poc a poc, com diu l’Heva: per conservar l’aire, i portar al congelador. Conservar-lo a un recipient metàl·lic.
Treure del congelador i batre amb les barnilles manuals. A l'última vegada que es vagi a batre, afegir les galetes tallades a trossos petits.

Llimorada (llimonada amb mores)

2011-08-26T23:00:00.000+02:00

Faig un parèntesi a les vacances per portar la llimonada pel Memòries d’una cuinera. Ara ja em queden pocs dies, quan torni a començar amb la rutina em podré posar al dia amb els vostres blocs.

Moltes gràcies a tots els que ens heu enviat llimonada i els que encara no us heu animat recordeu que teniu fins el dia 28 tot i que, com ja sabeu, si ens envieu més tard la recepta també la publicarem.

Dic que em posaré al dia quan torni a la rutina perquè aquí, a la fi del món, no hi tinc connexió a internet, de fet hauríeu de veure els invents que he de fer per poder publicar aquesta entrada...

Aquí hi ha moltes moreres i l’altre dia vam sortir a buscar mores amb l’Aina i els seus amics. Després de seguir les indicacions de la Berta que recordava on n’havia trobat moltes amb els seus pares vam anar a parar a qualsevol camí i és que al final els records van resultar ser una mica dispersos però es que amb tant camí tots ens podem confondre! La idea era agafar mores per la llimonada i en vam agafar per fer alguna cosa més.

Ingredients:
1 litre d’aigua mineral
2 llimones
2 cullerades soperes de sucre

Mores
Aigua mineral

Preparació:

Al recipient de fer glaçons posar a cada divisió una mora, afegir aigua i portar al congelador fins que es converteixin en glaçons.

Esprémer les llimones, afegir el suc a l’aigua mineral. Incorporar el sucre. Remenar i afegir els glaçons de mores.

Un trosset de Noruega amb préssec

2011-08-15T07:00:00.001+02:00

Aquesta és la primera recepta programada. Espero que els que estigueu de vacances esteu gaudint d’allò més i els que encara no les heu començat penseu que ja queden menys dies.

No sé si tindré molta connexió, si no puc mirar les vostres receptes al setembre em poso al dia.

Aquest mes a La recepta del 15 ens proposen préssecs. Com sempre una idea genial dels nois de La Bordeta ja que sempre és amb productes o receptes típiques del mes en que s’ha de presentar la proposta.

Els que més m’agraden són els de vinya, els grocs i sempre els havia menjat en receptes dolces. Els reptes, ja ho he dit d’altres vegades, són l’excusa perfecta per acabar d’atrevir-nos a provar noves coses, ara tocava menjar-lo en salat.

El salmó és un dels meus peixos preferits, com estaria combinat amb préssec? La resposta és que està boníssim.

Una recepta fàcil i ràpida de preparar i una manera diferent de menjar el salmó. Si no us agrada el salmó us podeu preparar l’amanida amb bonítol que també queda molt bona.

Ingredients:

(Per una persona)

1 suprema de salmó

Mig préssec de vinya (els grocs)

Ruca

Boletes de mozzarella

Oli d’oliva

Sal en escates

Preparació:

Posar a escalfar la paella, afegir un rajolí d’oli i deixar el salmó fins que estigui fet.
Mentre es fa el peix pelar el préssec i tallar-lo a làmines fines, si ho preferiu el podeu tallar a daus però us recomano que feu servir els daus si feu amanida.
Quan traiem el salmó de la paella hi tirem el préssec i el deixem fins que comenci a agafar color torrat.
Ja podem servir el salmó amb la ruca, les boles de mozzarella i el préssec. Tirar sal i oli al gust.

Quina és la recepta perfecta?

2011-07-29T10:24:00.000+02:00

Tothom té la seva recepta perfecta, però la meva, a partir d’avui, serà: una mica més de tranquil·litat. Tot i que encara no marxo de vacances sí que començo les vacances del bloc. Deixaré un parell de receptes programades i tornaré al setembre.

Ara em ve de gust descansar una mica, llegir un bon llibre, cuinar sense presses, i mil coses més –dic que vull descansar, encara que em costa estar quieta-, però per sobre de tot tinc ganes de gaudir dels meus, ja que -tot i que ho faig cada dia- ara és el moment de poder-ho fer més intensament.

Us desitjo a tots molt bones vacances i ens veiem a la tornada!

Amanida de carbassó i pastanaga

2011-07-27T12:21:00.002+02:00

Les amanides m’agraden, però les prefereixo sense enciam; és per això que vaig pensant alternatives per no repetir amanides. Ara que és temps de carabassó no me’l podia saltar, ja tenia clar que m’agradava cuinat, però cru també està boníssim!

Ara hauria de dir que amb la calor ve de gust menjar coses fresquetes, però per fresca ja tenim la que està fent aquests dies; i no us penseu que m’estic queixant, estic contenta, això de poder passejar al juliol sense fondre’t està molt i molt bé, però com que a l’ hivern em costa més menjar amanides ara és quan em vénen de gust, potser és que em moc més per estacions que per temperatures, no?

No hi poso quantitats perquè en una amanida és molt difícil, ja que pot ser un plat únic d'un dia de poca gana, anar abans d’un segon plat contundent o vés a saber!

Ingredients:
Carabassó
Pastanaga
Llavors de gira-sol i carabassa
Pinyons
Formatge parmesà

Vinagreta de mostassa

Preparació:
Tallar el carabassó per la meitat, treure la pell de la part superior -però deixar la dels costats-. Amb la mandolina o el pela-patates tallar tires i després tallar a tires ben primes.
Pelar la pastanaga i tallar-la a tires primes, com amb el carabassó.

Deixar en aigua ben freda, si voleu hi podeu afegir algun glaçó, durant uns cinc minuts.

Tallar el formatge parmesà a làmines fines.

Preparar el plat amb una base de carabassó i pastanaga, afegir les llavors i els pinyons, el formatge parmesà i amanir-ho amb la vinagreta de mostassa (si preferiu hi podeu afegir una mica més de sal).

Gaspatxo de mango

2011-07-19T13:45:00.003+02:00

Ara que no ve massa de gust posar-se davant dels fogons molta estona, va molt bé fer receptes ràpides, que siguin fresques però que ens alimentin; per això un gaspatxo és perfecte, fins i tot si tenim mandra de mastegar una amanida ens la podem beure, no?

Tenia clar que per la proposta del Memòries d’una cuinera volia fer gaspatxo de mango. El mango no m’agradava gens fa un temps, però ara m’hi he aficionat i trobo que dóna molt de joc en les amanides. Així que un ingredient ja el tenia clar! Però el que em portava més mal de caps era el color que quedaria. Encara que, per sorpresa, vaig trobar tomàquets taronges i... problema resolt! El gust és boníssim, no cal que us digui que repetirem segur!

Recordeu que teniu fins el dia 28 per enviar les vostres propostes i que el dia 1 publicarem el resum de les receptes rebudes. Gràcies a tots els que ens feu arribar les vostres propostes, sabem que anem tots a mig gas publicant receptes i, per això, doblement gràcies.

Ingredients:
340 g de tomàquet cor de bou taronja
1 mango
1 ceba tendra mitjana
Oli d’oliva
Sal
Aigua mineral freda
Xips de pastanaga i remolatxa

Preparació:
Rentar els tomàquets i tallar-los a trossos, reservar. Pelar i tallar el mango a trossos i fer el mateix amb la ceba.

A la batedora, o al got del minipimer, posar els ingredients amb una mica d’aigua i triturar fins que quedi ben fi. Afegir sal, oli d’oliva i una mica més d’aigua fins arribar a la textura que us agradi. Remenar novament durant dos minuts. Servir ben fred acompanyat de les xips.

Sorbet de farigola i mel

2011-07-15T09:36:00.001+02:00

Fa un temps vam anar a dinar amb uns amics a un restaurant. A l'hora de les postres, la majoria, vam demanar gelats i sorbets: de mojito, farigola, herba Lluïsa, etc. Després de comentar que estaven boníssims i anaven molt ben presentats, així com que portaven -o no- clara d’ou; a mi em va quedar claríssim que havia d’intentar fer sorbet de farigola -petició del Jordi inclosa-.

Amb els reptes és més fàcil atrevir-se a fer receptes que tens pendents i que no t’acabes de decidir; per això, quan vaig veure La Recepta del 15 vaig pensar: finalment, ara en faràs! La propera vegada faré un gelat, que també en tinc ganes, fins i tot ja tinc pensat de què el faré.

Em pensava que seria més complicat, però haig de dir que no ho és gens. La recepta l’he adaptat d’aquí, ja que l’he deixat més estona al congelador i he variat algun ingredient. Si voleu un sorbet d’aquells que, com diu el Jordi, “ho cura tot” no podeu deixar de tastar aquest.

Ingredients:
2 llimones
2 llimes
60 cl d’aigua
75 g de sucre
3 cullerades soperes de mel

1 clara d’ou
1 bosseta d’infusió de farigola

Preparació:
Preparar un almívar amb el sucre i l’aigua. Quan comenci a bullir, afegir la bossa de farigola i remenar. Passats tres minuts, tancar el foc. Afegir el suc de les llimes i llimones, la mel i deixar refredar.

Passar la preparació a un recipient de metall i deixar al congelador durant 3 hores. Passat aquest temps, treure del congelador i afegir la clara a punt de neu incorporant-la i barrejar, suaument, amb les barnilles manuals. Tornar al congelador.

Els rul·los de la Fletcher II

2011-07-08T00:02:00.000+02:00

Després de sentir els últims rumors de la xarxa, que parlaven de certs vampirs, hem hagut de passar a l'acció i activar els rul·los per esbrinar què passava. Han sigut moltes hores d’investigacions, mirant si faltaven reflexes a les fotos, o si algú s’espantava amb la paraula all; és a dir, investigacions vàries, que si us expliquéssim com les fem acabaríem perdent la credibilitat.;)
El resultat ha sigut que no hem esbrinat res de res; però, com sempre, hem passat unes estones ben divertides.

Això sí, quan surt un tema aquestes rul·leres hi veuen un repte associat; de forma que aquesta vegada no podia ser diferent i el tema triat ha sigut: El repte vampíric! A mi, personalment, em va venir al cap el gelat Drácula; encara que, si us he de ser sincers, crec que no l’he tastat mai.

Quan era petita el meu gelat preferit era el Frigodedo, però crec que només em deuria agradar a mi, perquè va durar molt poquet, després em vaig passar al Colajet. No acostumo a variar gaire, si m’agrada un gelat normalment sempre menjo el mateix, però mai he trobat un altre gelat, d’aquests industrials, que m’agradés tant com el Frigodedo, potser és que he idealitzat el moment en què el menjava. Clar! Quan arribava l’estiu començàvem a tenir gelats! No era com ara que n’hi ha tot l’any. Deuria ser com un ritual, arribar l’estiu, les vacances, un altre ritme... Ai! Quins records.

La cara d’emoció quan obrien la nevera, tardaven 25 hores entre obrir-la, trobar la capsa, agafar el gelat i jo, que mai he tingut gaire paciència, allí em teniu, esperant amb cara d’emoció. Això sí, alguna vegada suposo que deuria tenir temptacions d’ajudar a buscar el gelat...

El Drácula porta Coca-cola, però l’he canviat per xocolata i, posats a canviar coses, he canviat la vainilla per crema catalana.

Als ingredients no hi posaré quantitats per que depèn del motlle que feu servir, això si, us recomano motlles de silicona, els individuals tipus magdalenes. Quan surten del congelador costa molt poc desmotllar-los i no se us trencarà la xocolata.

No us perdeu els altres rulos: Judith, Paula i Sandra, segur que són fantàstics!

Ingredients:

Xocolata per fondre

Gelat de crema catalana

Melmelada de maduixa

Cacau pur en pols

Preparació:

Fondre la xocolata al bany Maria, per que us feu una idea per fer dos motlles com el de la foto vaig fondre 125g de xocolata.

Amb un pinzell pintar el motlle: la base i els costats. Guardar al congelador. Repetir si és necessari.

Omplir la base amb melmelada de maduixa, afegir el gelat i tapar amb xocolata.

Deixar al congelador fins al moment de servir.

Quan el vulguem servir el traiem del congelador i li tirem el cacau en pols.

Són unes postres pels amants de la xocolata, si voleu rebaixar una mica el gust de la xocolata hi podeu afegir una mica de llet o bé algun licor que us agradi.

El tzatziki de la Pantera Rosa

2011-06-30T10:32:00.001+02:00

Quan vaig començar a tafanejar el Twitter vaig començar per cuines, estrany, oi? Remenant, remenant, vaig arribar a un tzatziki de remolatxa del The New York Times. Aquells dies havia vist receptes fetes amb aquest ingredient pels blocs i m’agradava molt el color, així que la recepta va anar directament a "pendents". El repte d’aquest mes de Film&Food és una recepta grega, ja podia anar a la meva interminable carpeta de pendents a buscar el tzatziki!

Amb aquests dies de calor -bé, per sort avui fa fresqueta, cosa que s’agraeix- vénen de gust receptes fresques i poc complicades, i aquesta ho és.

El color crida molt l’atenció, quan vam començar a afegir el iogurt el Lluc, que va ser el meu súper ajudant, va dir “uauuuuuuuuuu”. Sí, es va impressionar! Però després amb el seu “no agrada”, no el va tastar.

La recepta original porta anet, però com que no en vaig trobar hi vaig posar menta, que em va donar la Judith. També porta llimona i com que a casa fem servir més les llimes, és el que hi vaig posar.
La textura que vaig fer és de crema, més com el tzatziki, però si la voleu amb consistència -que s'aproximi més a l'amanida, com la recepta original, haureu de posar menys iogurt-.

I per acabar de complir amb el repte, després de veure la cara que va posar la Judith quan li vaig dir el que volia fer, aquí deixo aquesta cançó per l’Alba i l’Ingrid. És veritat que no té res a veure amb la cuina grega i que potser és una mica rebuscat, però el que porta la Marieta compleix els requisits del repte. ;)

Ingredients:450 g de remolatxa cuita*
2 grans d’all (treure el cor)
½ cullerada de postres de sal
2 cullerades de postres de suc de llima
500 g de iogurt grec
Pebre negre
Menta fresca

* La podeu trobar envasada al supermercat a la secció d’amanides o verdures refrigerades.

Preparació:La recepta original diu que s’han d’aixafar els alls amb la sal en un morter, però jo no en tinc, així que ho vaig fer com vaig poder. Afegir el suc de llima i deixar reposar 10 minuts.
Passat aquest temps hi afegim el iogurt, pebre negre i rectificar de sal. Afegir la remolatxa i remenar. Deixar a la nevera fins a l’hora de servir.

Gratin de patata i porro: dues versions

2011-06-28T10:13:00.000+02:00

L’altre dia el Jordi va portar uns porros que li havia donat la seva germana de l’hort. Eren molt petits, la cosa prometia, havien de ser molt tendres i gustosos. Vaig pensar en fer un gratinat, no us espanteu, potser sí que sembla un plat més d’hivern, però si es menja tebi la cosa millora.

Això de "Les dues versions" ho dic perquè la primera la vaig fer amb formatge blau, de gust és molt bo però queda un color estrany, bé, estrany no, sinó blau! Si us agrada el formatge fort queda molt bo, però si sou de formatges més suaus potser us agradarà més la segona opció, ja que hi vaig posar mozzarella.

És un plat que, en funció de la quantitat, ens podrà servir de primer plat o bé d’acompanyament. Com que l’hem fet dues vegades la primera va ser un primer plat i la segona un acompanyament.

Ingredients:Patates
Porros

Per a la versió forta:
Formatge blau
Llet
Formatge per gratinar (que sigui ratllat i no en pols)

Per la versió suau:
Mozzarella
Herbes de Provença

Oli d’oliva
Sal

Preparació:Tallar la part que es pot menjar i, una vegada estigui net el porro, tallar-lo a rodanxes de mig centímetre.
Pelar i tallar les patates a rodanxes de 3 mm.

A una font que pugui anar al forn posar oli, una base de patata, porro -a sobre- i tirar la sal.

Per a la versió forta:
Passar el formatge blau amb una mica de llet pel minipimer. Tirar per sobre del preparat. Repetir la capa de patates i porro, tornar a salar. Tirar el formatge per gratinar i posar al forn fort durant uns 20 minuts.

Per a la versió suau:
Després de la capa de patata i porro tirar la mozzarella, repetir la capa si es vol. Acabar amb una capa de mozzarella i herbes de Provença.

Coca de Sant Joan

2011-06-23T09:55:00.001+02:00

Avui és nit de Revetlla. Nit de fogueres, petards i festa! I aquest mes a Memòries d'una cuinera el tema són les coques de Sant Joan.

La recepta l'he tret del llibre "Manual moderno de repostería". Modern segur que ho era, però a la seva època... És un llibre de 1986! I d'això ja fa algun temps.

Aquest llibre era de la meva mare i quan el vaig obrir hi vaig trobar un paràgraf que em va fer gràcia: "En la cocina se puede improvisar, añadir o eliminar ingredientes, sin temor a lo que, nunca con mayor propiedad, pordríamos llamar un desaguisado, dejarse llevar por la inspiración del momento y acertar. En la repostería, rotundamente, no." Així que ja ho sabeu, no sigueu atrevits! ;)

Que tingueu una bona revetlla, gaudiu d'aquesta nit màgica!

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria

Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba

De mans d’un follet que li fa de guia.

Primavera mort, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor, mai més moriria.

...

Imitarem al sol amb grans fogates.

Llevem-nos el calçat damunt les brases.

Al cel van de 'verbena' ocells i astres.

I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Aquesta cançó la cantava Jaume Sisa, la lletra és de J.L.Bozzo. Si la voleu escoltar sencera podeu clicar aquí

Ingredients:
15 g d llevat fresc
350 g de farina
Llet
2 ous
100 g de mantega *
100 g de sucre
Canyella
Anís en gra
Pell ratllada d'una llimona *

* La recepta original diu 50 g de llard de porc i 50 g de mantega
** No li vaig posar

Preparació:

Desfer el llevat en mig got de llet tèbia i una cullerada de cafè de sucre. Afegir 100 g de farina i treballar fins que quedi una massa. Tapar i deixar reposar fins que dobli el seu volum.

Els 250 g de farina que queden es posen a un bol. Tirar els ous, la mantega -jo la vaig posar fosa-, el sucre, la canyella, l'anís i la pell de la llimona. Amassar i deixar reposar.

Quan la primera massa ha doblat el seu volum, ajuntar les dues masses i treballar-les fins que es desenganxin de les mans i el marbre.

Dividir la massa en dues parts, estirar amb el corró i pintar amb rovell d'ou batut amb unes gotes d'aigua. Guarnir al gust.

Deixar reposar uns 10 minuts i enfornar a 180º.

Retirar del foc i afegir sucre.

Hamburguesa vegetal

2011-06-17T11:05:00.000+02:00

Com ja he dit moltes vegades: la carn no m'agrada. Quan a casa fem hamburgueses de vedella, jo en menjo una de vegetal. Sempre les comprem fetes, però l'altre dia vaig pensar que estaria bé fer-les a casa. No tenia molt clar com les faria, no tenia pensat seguir cap recepta. Com que ja n'havia fet de quinoa em semblava que s'havien de fer semblants i em vaig animar.

Els ingredients són ben fàcils de trobar: arròs integral, verdures i tofu. A més, la preparació és fàcil, una mica entretinguda, però fàcil i sana. Si ho acompanyem d'una amanida i pa tenim un sopar complert.

Amb els ingredients que us poso en surten unes divuit hamburgueses petites, us podreu fer una idea de la mida si les compareu amb els tomàquets cherry del darrere. Feien uns cinc centímetres de diàmetre.

Per fer-les vaig agafar l'estri de fer les boles de gelat, però el de tota la vida, el d'acer inoxidable, perquè quedessin totes més o menys de la mateixa mida.

Amb la farina que us poso queden fermes, però no molt compactes, queden meloses de dins i quan les tallem es desfan una mica, però les quantitats les podeu ajustar en funció de les verdures o de la textura que us agradi.

He afegit el botó del Twitter a la barra lateral, us aviso que sóc molt nova amb aquest tema, així que tingueu una mica de paciència amb mi...

Ingredients:
55 g d'arròs integral
Aigua
1 bloc de tofu
1 pastanaga
1/2 pebrot vermell (dels de mida mitjana)
1 ceba
1/2 carabassó
Oli
Sal
Farina de quinoa *
Farina de blat *

* Es pot substituir per la farina que es vulgui.

Preparació:

Per bullir l'arròs integral vaig posar 1 got (55g) d'arròs i 4 d'aigua. Tirar aigua a la sal i deixar que es faci l'arròs. Quan l'aigua s'hagi evaporat gairebé del tot, tancar el foc i esperar que s'acabi d'evaporar del tot. Reservar.

Les verdures es poden tallar petites o bé picar-les, com més agradi.

A una paella amb oli calent, fregir la ceba. Quan comenci a enrossir hi tirar el pebrot i la pastanaga. Tirar el carabassó i salar-ho.El temps dependrà de si es prefereix les verdures cruixents o ben cuites.

Picar el tofu i barrejar amb les verdures, afegir més sal si es vol.

A un bol barrejar l'arròs amb les verdures i el tofu. Afegir quatre cullerades de farina de quinoa* i remenar fins que quedi homogeni.

És millor deixar refredar la pasta totalment per poder treballar-la millor.

Anar agafant porcions i donar forma d'hamburguesa. Es poden preparar totes i llavors fregir-les, així no es desfan. Arrebossar en farina de blat* i fregir en abundant oli calent.

Si es prefereix, es poden preparar amb antelació i guardar-les a la nevera fins que es posin a fregir.

Amanida de flors

2011-06-15T09:24:00.000+02:00

Com a dia 15 que som no podia faltar a la meva cita amb "La recepta del 15". Aquesta convocatòria té molt èxit, l'última vegada van tenir més de 80 receptes, així que si encara no la coneixeu doneu-li un cop d'ull i a veure si us animeu per la propera!

Volia fer una amanida amb flors, però quan anava al súper ecològic últimament no en tenien, així que ja anava pensant alternatives. Però divendres, sorpresa: allí m'estaven esperant les safates amb les flors! Havia pensat fer amanida de meló i flors, però no em van acabar de fer el pes els melons, em vaig girar i les aranges m'estaven mirant amb cara de "et servim nosaltres?" I tant que em servien! Volia fer servir la fruita de recipient per a l'amanida, així que les aranges també em podien anar bé. Quan les vaig anar a pesar m'estava esperant el gingebre fresc just al costat de la balança i no li podia fer un lleig.

La preparació era un "mezclum de flors" amb, tal i com diu l'etiqueta, brots tendres d'enciam, herbes de l'hort i flors de violeta i caputxina; una barreja genial per a una amanida de contrastos.

Com que l'aranja és una mica amargant el Jordi va pensar que si hi tiràvem vinagre quedaria més suavitzat i, la veritat, així ens va agradar més.

Ingredients:
Mezclum de flors*
Aranja
Gingebre fresc
Barreja de llavors (gira-sol, carabassa i pinyons)
Oli
Vinagre
Sal

*Brots tendres de 4 varietats d'enciam, flors de violeta i caputxina, mostasses de fulles, canonges, créixens, espinacs, ruca i graella (per si feu servir el traductor i fa coses rares és la "acedera").

Preparació:

Tallar la part superior de l'aranja. Amb un ganivet primer i, després, amb una cullera buidar l'interior de l'aranja fins que només ens quedi la part blanca. Reservar la polpa.

Omplir l'aranja amb el mezclum, la polpa de l'aranja tallada a làmines de mig centímetre aproximadament, el gingebre fresc ratllat i la barreja de llavors.

Salar i amanir amb l'oli i el vinagre.

Crema d'alls tendres

2011-06-10T09:39:00.000+02:00

Aquests dies he anat veient receptes de cremes de verdures tan bones que... m'heu encomanat les ganes de fer-ne!

M'agraden molt les cremes de verdures, però a casa els hi costen una mica. A l'Aina més que una mica li costen una barbaritat; al Lluc abans li encantaven i ara li costen, així que quedem el Jordi i jo. Si havia d'experimentar ja podia ser una que ells no en mengessin (a canvi van haver de menjar amanida, si toca verd, toca verd per a tots).

És una crema que ens ha agradat molt. Si la feu i penseu que us ha de sobrar no hi afegiu el formatge. Nosaltres ho vam fer així, la quantitat és per a quatre persones i la que va sobrar la vaig guardar sense el formatge, així es conserva millor.

La vam acompanyar de germinats que ens agraden molt, sobretot a l'Aina, li donaven un toc cruixent. Aquests germinats eren de ceba, però en podeu trobar amb gustos i textures diferents. I queden boníssims!

Ingredients:
4 patates mitjanes
1 manat d'alls tendres (150g aprox.)
1.250 ml d'aigua
Oli d'oliva
Sal
Formatge desnatat batut
Germinats

Preparació:

Pelar les patates i tallar-les a cubs. Posar a escalfar l'aigua, afegir la sal i les patates.

Tallar els alls tendres -la part que aprofitem-. Tallar la part verda a trossos i la part blanca per la meitat en horitzontal, perquè quedi més prima.

Quan bullin les patates afegir els alls tendres i un rajolí d'oli d'oliva.

Quan les patates estiguin fetes, tancar el foc.

Triturar. Afegir el formatge i remenar fins que quedi ben incorporat.

Servir amb els germinats.

Galetes per l'Annie

2011-06-07T12:21:00.001+02:00

L' Aina tenia pendent el repte de fer galetes que proposava l'Annie. Des de què va començar no s'ha volgut perdre cap repte i aquesta vegada, tot i que per casa hem estat bastant ocupats, tampoc ha fallat.

Aquesta recepta l'ha fet tota sola: des del principi al final. Estava tan orgullosa de les seves galetes que fins i tot en va portar a les seves mestres.

Tot i que hem seguit les instruccions hem fet un parell de modificacions per qüestions de temps, hem fos la mantega i ho hem deixat menys temps del que recomanaven a la nevera. La recepta original la podeu trobar aquí, la que us posem és la que hem fet nosaltres.

Queden unes galetes boníssimes per menjar soles, amb xocolata desfeta, cafè, el que us vingui de gust! Us animeu?

Ingredients:
150 g de mantega
100 g de sucre
1 ou
250 g de farina
1 cullerada de postre de llevat químic

Preparació:

A un recipient que pugui anar al foc, desfer la mantega amb el sucre. Quan la mantega estigui gairebé desfeta, retirar el recipient del foc i acabar de remenar.

Afegir l'ou a la barreja anterior i continuar remenant. Afegir la farina i el llevat químic.Seguir remenant fins que quedi una pasta homogènia.

Deixar reposar a la nevera un mínim de mitja hora.

Escalfar el forn a 180º.

Treure la pasta de la nevera. Estirar amb un corró i tallar.

Enfornar fins que es comencin a daurar dels costats.

Els rulos de la Fletcher

2011-06-03T00:11:00.002+02:00

A la meva mare li encantaven les pelis i les series de misteri i la Judith i jo ens vam enganxar.

Recordo que miràvem la tele i era com una mena de competició a veure qui encertava l’assassí. Perry Mason, Alfred Hitchock, Magnum, l’Espantaocells i la Sra.King, una de les poques on hi sortia una investigadora. Però per mi la detectiu femenina de referència és la Jessica Fletcher, encara ara si puc la miro.

Fa uns dies vam començar fent broma sobre detectius, marujes i aquesta combinació explosiva ha donat lloc a “els rulos de la Fletcher”. I per acabar d’enredar-ho tot una mica, un repte: fer una recepta amb forma de rulo. Ja dic jo que hauré de canviar el nom pel de “els reptes de Llàbiro”.

La única pretensió d’això ha estat riure una estona i us puc ben assegurar que ho hem aconseguit bé, jo ara mateix tinc més ganes de plorar...M’ha caigut oli calent a la mà i m’està costant moltíssim escriure però tot sigui per una bona causa!

El que més m'ha agradat són les estones divertides que passem encara que sigui virtualment.

La resta dels rulos i per ordre alfabètic: Judith, Paula i Sandra. No tinc ni idea del que han preparat així que toca tafanejar!

Ingredients:
Pasta

Formatge de cabra en rulo
Tomàquets assecats i en oli
Orenga

Olives negres, les d’Aragó
Formatge en pols
Oli d’oliva

Sal en escates

Preparació:

Bullir la pasta segons les indicacions del fabricant. Refredar amb aigua freda i reservar.

A un bol hi posem el formatge de cabra, els tomàquets tallats a trossos petits, una mica de l’oli dels tomàquets i l’orenga. Aixafem amb la forquilla i remenem fins que ens quedi com una crema.

Això sol, untat al pa o amb amanida d’enciam també és molt bo.

Treure el pinyol de les olives, barrejar amb el formatge i l’oli d’oliva i triturar.

Farcir la pasta amb el formatge, tirar orenga, sal i amanir amb el preparat de les olives.

Pastis de tres xocolates

2011-05-31T10:01:00.001+02:00

L'Alba i l'Ingrid, de Film&Food, ens proposaven un intercanvi de receptes de xocolata entre blocs com a homenatge a la pel·lícula Chocolat. A mi em va tocar el pastis de tres xocolates que va proposar la Toñi del bloc Ricoricodelicioso's.

No l'havia preparat abans, però havia vist que la Catieu del bloc Pastissets el tenia, així que em va donar uns consells i em va dir com fer la base de la galeta d'una altra manera; i aquesta és la recepta que he seguit.

Aquests dies estic bastant desconnectada dels vostres blocs i em sembla que haurem de seguir així uns dies més. I és que el Lluc ha agafat la varicel·la. A la imatge que veieu és ell la primera vegada en dies que "sortia" una mica a prendre la fresca. Com sempre que faig fotos ell "m'ajuda", aquesta vegada he pensat que ell havia de sortir.

Encara que sembli mentida aquest pastís qualla ràpidament, així que no és necessari esperar molta estona entre capa i capa. Quan feia una capa el deixava refredar cinc minuts a fora de la nevera i després el posava a dins mentre preparava la propera capa.

Porta molta nata i llet, per això he fet servir la nata de cuinar i baixa en grasa, 18% MG, i la llet semidesnatada.

Un consell: quan talleu el pastís, millor que feu els trossos una mica grans.

Ingredients:
150 g de xocolata negra
150 g de xocolata amb llet
150 g de xocolata blanca
750 ml de llet
750 ml de nata líquida
3 sobres de quallada
110 g de sucre

Per a la base:
Galetes Digestive (amb aproximadament la meitat del paquet n'hi ha prou)
60 g de mantega
1 rajolí de llet (si cal)

Preparació:

Triturar les galetes i reservar.

Posar al foc la mantega amb un pot i deixar que es fongui. Quan és fosa comença a fer un soroll i va agafant una tonalitat torrada. Quan deixa de fer el soroll -tranquils que s'acaba- ja es pot treure del foc i tirar sobre les galetes. Remenar amb una cullera de fusta o silicona i passar a un motllo. Deixar refredar uns minuts i guardar a la nevera.

Per la primera base de xocolata negra. Barrejar 250 ml de llet, 250 ml de nata, 75 g de sucre i un sobre de quallada amb el minipimer perquè no quedin grumolls. Portar al foc i afegir la xocolata. Anar remenant fins que comenci a espessir. Retirar del foc, deixar reposar dos minuts i abocar sobre la base de les galetes. Deixar refredar cinc minuts i guardar a la nevera mentre es prepara la propera capa.

Aconsellen tirar el líquid sobre una cullera girada del revés, jo ho vaig fer sobre una espàtula i ho vaig tirar a poca distància. De totes maneres, com ja havia quallat una mica, si es fa amb compte no es trenca.

Repetir el pas anterior, però afegint només 35 g de sucre per a la capa de xocolata amb llet.

Acabar amb la capa de xocolata blanca sense afegir sucre.

Deixar a la nevera fins que estigui quallat del tot, es pot preparar d'un dia per l'altre.

Melmelada de tomàquet amb xili

2011-05-24T10:04:00.000+02:00

Finalment he fet la melmelada; i no dic finalment perquè m'hagi costat molt, sinó que ho dic perquè no sabia de què fer-la! L'Aina ràpidament ho va tenir clar, però a mi em va costar horrors decidir-me, si no em creieu pregunteu-li a la Judith, que no parava de dir-me combinacions! I és que una cosa tenia clara, no la volia fer amb fruita.

La melmelada de tomàquet m'agrada moltíssim i el picant també. Sabia on podia trobar els xilis, que crec que era la part més difícil, perquè és una melmelada que es fa en poca estona i que us puc assegurar que no serà la última vegada que la faci.

El mateix dia que la vaig fer la vam haver de tastar, ni li vam donar temps a què s'acabés de refredar, però és millor deixar-la reposar un dia perquè agafi més el gust i piqui. Com diu el Jordi, té un picar progressiu, així que primer sembla que no piqui i després... Però si us agrada el picant us la recomano!

Quan era petita recordo que a l'estiu, a casa, feien conserva de tomàquet i no treien les llavors. Així que quan vaig fer la melmelada no vaig treure les llavors al tomàquet, però al xili sí, perquè sinó potser encara ploraríem ara de picant que seria!

I aquesta és la meva aportació al memòries d'una cuinera. Si encara no us heu animat a preparar la vostra, teniu fins el dia 28 per fer-la!

Ingredients:
500 g de tomàquet tipus pera, millor si són ecològics
2 xilis vermells
30 ml de vinagre de vi blanc
1 llima
250g de sucre de canya

Preparació:

Escaldar els tomàquets: posar aigua a escalfar. Quan bulli, tirar els tomàquets i esperar a que es trenqui la pell. Treure i deixar que es refredin.

Pelar els tomàquets i treure la part del mig però deixant les llavors (queda com un "tronc" prim de color groc, aquesta és la part que s'ha de treure).

A la cassola on es farà la melmelada, posar els tomàquets, els xilis tallats a trossos petits i sense les llavors (si sou molt i molt valents les podeu deixar), el vinagre, el suc de la llima i el sucre. Remenar durant uns 20 minuts -veureu que el suc es comença a reduir-. Quan es refredi quedarà més espessa.

Passar a un pot, tapar i girar-lo del revés (el tap tocant al marbre) i deixar que es refredi. Guardar a la nevera i esperar un dia per tastar-la.

La recepta de l'Aina pel memòries: melmelada de cireres

2011-05-20T09:40:00.002+02:00

Quan l’Aina va saber que tocava melmelada pel memòries d’una cuinera va dir tota decidida que ella volia participar, que faria melmelada de cireres. Em va fer molta il•lusió!!

Dimecres vam anar a comprar les cireres i a l’arribar a casa tocava “repartir” la feina: el Lluc les va rentar, jo vaig treure els pinyols, l’Aina va preparar la maceració i unes hores després va acabar de fer la melmelada. La vaig ajudar una mica perquè s’ha de remenar força estona.

Aquesta era la segona vegada que fèiem melmelada a casa. A l’estiu, quan en vam fer, no teníem llimones i la vam fer amb llima, com que ens va agradar molt aquesta vegada hem repetit.

Ull quan feu la melmelada: si deixeu de remenar uns minuts quan torneu a remenar segurament esquitxarà, així que aneu amb compte.

El color que queda de la melmelada és preciós i és començar a menjar i no parar! Bé, un petit secret: l’Aina no l’ha tastat, com que no li agraden les coses dolces... Això si, ella està ben orgullosa de la seva melmelada!

I aquesta és la nostra primera aportació al memòries d’una cuinera. Moltes gràcies a tots per la vostra col•laboració.

Ingredients:
500g de cireres (pesades una vegada trets els pinyols)
El suc d’una llima
250g de sucre de canya

Preparació:

Rentar les cireres i treure el pinyol. Posar a un bol, afegir el sucre i el suc de la llima. Tapar i deixar reposar un mínim de dues hores.

Portar a la cassola i remenar, amb una cullera de fusta, fins que agafi el punt de melmelada (aproximadament ¾ des de que comença a bullir) que és quan agafem una mica de la melmelada amb la cullera, la girem i costa de baixar. De totes maneres tingueu en compte que quan es refreda queda més espessa.
Quan porta una estona bullint la podeu passar pel minipimer perquè quedi més fina, nosaltres ho hem fet.

Omplir el pot, tapar i deixar-lo girat –amb la tapa a baix- fins que es refredi, així fa el buit.

Amanida: cigrons+espinacs+...

2011-05-17T09:38:00.000+02:00

Hi ha combinacions típiques amb llegums: llenties amb arròs -que jo no la vaig conèixer fins que l'Aina va anar a la guarderia- o cigrons amb espinacs. Ara que ve el bon temps i comencen a venir de gust les coses fresques; a casa comença el temps de les amanides. No som de menjar amanides tot l'any, quan fa fred ens costa molt, però ara en mengem cada dia, sigui amb una combinació o una altra, però en mengem.

Tot i que recomanen el consum de llegums tres vegades per setmana, molts de nosaltres no ho fem. Una bona manera de menjar-ne i que no provoca mandra a l'hora de preparar-ho és en amanida. A més, és una molt bona opció si ens hem d'emportar el dinar a la feina.

Els llegums sempre els compro cuits, perquè això de trobar el punt als llegums em sembla que tampoc està fet per mi: les llenties em queden bé, però ho he provat amb els cigrons i res de res.

A casa sempre tenim llegums envasats, que sempre van bé si s'ha de preparar alguna cosa ràpida, però saludable, que és el que intentem.

No hi poso les quantitats perquè vaig fer dues presentacions: en bols i després en un plat, així que va variar tot plegat -ja sabeu, les quantitats són al vostre gust-.

L'amaniment també és senzill: només ens hi vam posar oli i sal, hi ha molts gustos diferents i amb una vinagreta em va semblar que seria massa barreja.

Ingredients:

Cigrons cuits
Espinacs frescos baby (els d'amanida)
Pernil d'ànec
Ous de guatlla

Preparació:

Obrir el pernil d'ànec una estona abans -Als envasos recomanen 15 minuts, però jo sempre prefereixo tenir-ho obert més estona-.

Si els cigrons són de pot s'han d'escórrer bé, primer pel colador i després amb paper absorbent.

Fer una base amb els espinacs, a sobre posar-hi els cigrons, el pernil d'ànec i a sobre de tot els ous de guatlla -fregits en oli abundant i deixats assecar sobre paper absorbent-.

SOS:braç de la Fabiola

2011-05-15T15:36:00.002+02:00

Avui toca recepta especial: la recepta del 15. Feia dies que tenia pensada la recepta. Ahir al vespre la vaig preparar: era un menjar blanc de formatge de cabra que anava amb maduixes marinades. Per solidificar-ho portava agar-agar. Com ja he dit altres vegades, la gelatina i jo no som massa amigues, així que quan vaig veure que estava fet amb aquestes algues vaig pensar que em sortiria millor: gran error! Quan s’estava refredant ja vaig veure que no anava bé i que no se solidificaria. Aquest matí s’havia amatonat.

Som diumenge així que, tot i que hi ha botigues obertes, m’he hagut d’espavilar amb el que tenia a casa.

Una de les receptes que tenia pendents era el braç de la Fabiola. El Jordi sempre m’explica que el menjava de petit i, tot i que no li agrada massa el dolç, li encanta.

Crec que és la segona vegada que jo en menjo, però repetirem!

És un pastís molt senzill i que si teniu una emergència, com la meva d'avui, us pot servir perfectament; però no per això deixa de ser suau i molt bo!

Ingredients:

1 paquet de galetes rectangulars
Llet
Sucre
Calvados

Melmelada de maduixa

Per a la crema:
250 ml de llet
10 g de midó
35 g de sucre
1 rovell d'ou
1 poma
Canyella en pols

Maduixes

Preparació:

Per a la crema:

Escalfar la llet amb el sucre i la poma tallada a làmines petites. Quan estigui calenta, agafar un cullerot de llet i el barrejar amb el midó i el rovell de l’ou. Tirar la preparació a la llet que està calenta, afegir canyella en pols al gust i remenar fins que espesseixi.

Deixar refredar i guardar a la nevera.

Barrejar la llet amb el sucre i el Calvados.

Sucar les galetes, d’una en una, a la barreja anterior. Fer una base amb la galeta, a sobre crema, una altra galeta, melmelada de maduixa, galeta i acabar amb crema.

Deixar a la nevera com a mínim dues hores.

Guarnir amb maduixes al voltant i canyella en pols per sobre la crema.

Le petit chat rose cake

2011-05-09T13:10:00.001+02:00

La Nee va organitzar un sorteig per celebrar el seu primer aniversari i he tingut la sort de guanyar-lo! El premi consistia en: 3 xocolates Godiva amb diferents % de cacau, xocolata blanca Valrhona, mireu si n'és de detallista que em va dir que era per l'Aina, melmelada de maduixes i pètals de rosa, uns tovallons amb uns cors i un motlle de "cake". Tot això dins d'una caixa molt maca i amb un llaç preciós. Pels que la coneixeu no cal que us digui res més, a la Nee li agrada molt cuidar els detalls.

Quan vaig rebre el paquet ja em vaig haver de controlar per no començar a menjar, però vaig decidir esperar al cap de setmana per poder fer una estrena com cal, us he de dir que l'Aina no va poder esperar tant.

Vaig pensar que si hi havia un motllo per fer un pastís s'havia d'estrenar i que havia de ser un pastís que es pogués menjar amb melmelada i xocolata. Al final em vaig decidir per un pastís amb formatge, que el resultat és a mig camí entre un pa i un pastís, però que va molt bé per menjar amb la melmelada, ja que queda una mica humit.

La melmelada i les xocolates són sensacionals i el motlle ja el podeu veure vosaltres mateixos.

Moltíssimes gràcies Nee, tots hem pogut gaudir d'aquest fantàstic regal! Un deliciós esmorzar de diumenge.

Ingredients:
210 g de formatge fresc batut
125 g de sucre
100 ml de llet
300 g de farina
2 ous

Preparació:

Batre a un bol, amb les barnilles elèctriques, el formatge amb el sucre. Afegir la llet i els ous. Anar incorporant la farina a poc a poc sense deixar de batre.

Passar al motllo i enfornar a 180º - amb el forn prèviament escalfat- fins que estigui fet.

Crema de xocolata (sense llet i sense ous)

2011-05-06T10:34:00.001+02:00

Totes les vegades que he fet crema sempre hi he posat ous, però llegint altres blocs he vist que hi ha moltes receptes en què ens els podem estalviar.

Quan tenia la cassola al foc no les tenia totes, això de fer una crema sense ous... Si a aquest detall afegim que les quantitats les feia a ull encara estava menys convençuda de què podia quedar alguna cosa compacta. Dona de poca fe!

Per no anar molt perduda vaig agafar com a base la recepta de la crema catalana i vaig anar afegint els ingredients i, si creia que en faltava algun, n'afegia més. Quan vaig afegir el midó i vaig veure la textura que quedava vaig respirar tranquil·la.

A casa no prenem gaire llet de vaca, aquesta recepta l'he fet amb llet d'avena i el resultat és el mateix que el d'una crema "normal".

Quan l'Aina les va veure em va dir que la volia tastar, quan em va dir que li agradava molt vaig estar molt contenta. I és que les coses dolces no li agraden. Les coses dolces no. però la xocolata li encanta. Al Jordi i al Lluc -que va tastar dues cullerades- també els hi va agradar, però a ells tenia més clar que els hi podrien agradar.

Les repetiré segur, perquè ens han agradat molt i si es pot fer a casa, és una recepta ràpida i senzilla, millor que comprar-les de fabricació industrial, no?

Ingredients:
1 litre de llet d'avena
150 g de sucre morè
30 g de cacau pur en pols
35 g de midó de blat de moro

Preparació:

A una cassola escalfar la llet amb el sucre, s'ha d'anar remenant.

Quan la llet estigui calenta afegir el cacau i remenar. Retirar un cullerot de la xocolata i posar en una tassa on hi desfarem el midó.

Passar el midó a la xocolata i remenar, amb un parell de minuts n'hi ha prou, comença a espessir ràpidament.

Passar als recipients i, quan estigui fred, guardar a la nevera.

Mojito (sense alcohol) i xips especiades

2011-05-03T11:03:00.004+02:00

Us ha passat alguna vegada que de cop i volta us ve un pensament al cap i pocs dies després us diuen que és cert?

Recordo que anava a creuar el carrer i vaig pensar: “la Tania està embarassada!” Uns dies més tard m’ho va confirmar! Em va fer moltíssima il·lusió, la Valèria té molta sort amb la mare que li ha tocat!

La Tania em va demanar si podíem fer una beguda sense alcohol, n’he provat un parell i aquesta és la que més ens ha agradat, espero que a ella també li agradi.

Ara que comença el bon temps sempre va bé una beguda refrescant i aquesta ho és pels cítrics i la menta. I per acompanyar res millor que unes patates amb cinc espècies, a casa van durar un segon!

Ingredients:
Mojito:
1 llima i mitja
2 cullerades soperes (rases) de sucre morè
1 llauna d’Sprite (llima-llimona)
Fulles de menta
Gel

Xips:
Patates
Espècies
Sal en escates
Oli

Preparació:

Rentar les llimes i tallar-les a quarts. A una gerra o bol esprémer les llimes amb les mans –o amb un morter-, i deixar-les al bol. Afegir el sucre i l’Sprite. Remenar i afegir el gel i les fulles de menta. Deixar reposar cinc minuts i ja es pot servir.

Xips:

Pelar les patates, tallar –millor amb mandolina, perquè quedin de la mateixa mida- a rodanxes de mig centímetre, aproximadament. Tallar a trossos petits, tipus palla. Deixar en remull 10 minuts.

Retirar l’aigua i passar-les per paper absorbent.

Fregir en abundant oli calent.

Treure del foc i deixar sobre paper absorbent.

A un recipient, amb tapa, posar les patates, les espècies -en el nostre cas “cinc espècies”-, la sal, tapar i barrejar fins que quedin les espècies ben repartides.

Julia Child's clafouti

2011-04-29T10:03:00.000+02:00

Avui estrenem repte, el de l'Alba i l'Ingrid des de Film&Food. Per començar ens han proposat una recepta, a triar la que es vulgui, de la Julia Child.

Quan veia una recepta de clafouti sempre pensava que la volia fer, però és d'aquelles eternament pendents que vas deixant per no sé quan, amb la proposta de Film&Food ja no tenia excusa, ja tenia dia!

La recepta l'he tret del llibre "Mastering the art of french cooking" que es va publicar al 1961, dos anys abans de què comencés la seva carrera televisiva. Us seré molt sincera: la Julia Child la vaig descobrir fa molt poc, de fet crec que les poques coses que sé d'aquesta cuinera és gràcies a aquest repte.

Suposo que dec ser de les poques persones que encara no ha vist la pel·lícula Julie&Julia, però els Bolets me l'han deixat, així que algun dia d'aquests espero poder veure-la.

El llibre dóna diferents receptes de clafouti, el primer i tradicional és el de cireres. Ara comença la temporada de cireres, però l'he fet amb fruits del bosc.

En funció de la fruita que triem s'ha d'afegir més o menys farina, ja que si triem una fruita que deixa anar molta aigua no ens acabaria de quallar.

El clafouti s'ha de menjar tebi i està molt bo, però aquest matí l'he tastat fred i també m'ha agradat molt, una bona manera de començar el dia!

A la recepta original afegeix dues vegades sucre, però jo vaig repartir la primera mida de sucre en dues vegades, pels que us agrada molt el sucre millor que feu la recepta original que és la que posaré.

També dir-vos que puja molt, que no us espanteu, quan surt del forn es desinfla i queda més uniforme.

Com diu la Julia, quines confiances! Al llibre és una recepta molt fàcil, "una pasta de tortites amb fruita per sobre i cuita al forn. Sembla un pastis, i normalment es menja tèbia".

Ingredients:
6-8 racions

300 ml de llet
80 g de sucre
3 ous
1 cullerada sopera d'extracte de vainilla
1 cullerada de postres de sal
300 g de farina **
Fruits del bosc
Sucre glacé

** Recordeu que aquesta quantitat va en funció de la fruita que escolliu

Preparació:
Al got de la batedora es posen els ingredients anteriors, menys la fruita, en el mateix ordre que s'indica i batre a la màxima velocitat durant un minut.
Al recipient que anirà al forn, posar gairebé tota la pasta, passar-la al forn prescalfat a 180º, durant dos minuts, fins que es formi una capa. Treure del forn, afegir la fruita, tirar la resta de la pasta i empolsimar 80 g més de sucre, remenant el recipient perquè quedi la pasta repartida uniformement.
Tornar el clafouti al forn i deixar-lo durant una hora aproximadament, fins que al clavar un punxó surti net.
Just abans de servir-lo a taula tirar-hi sucre glacé.

Bacallà de quaresma

2011-04-26T15:33:00.000+02:00

Si hagués de triar un peix triaria, sense pensar-m'ho, el bacallà. De fet, el meu plat preferit és patates amb bacallà, una recepta que no pot ser més senzilla, però que trobo boníssima.

Quan era petita la meva àvia sempre ens feia bacallà el divendres Sant, ella era la cuinera encarregada. Tenia clar que portava ou dur i carxofa, però no recordava massa cosa més. Tenia la imatge de la cassola i jo esperant a menjar-la, però no recordava quins ingredients més portava. L'única persona que m'ho podia dir, a part de la Judith, evidentment, era el meu pare; perquè a la cuinera fa temps que la seva memòria va decidir marxar de vacances i no tornar. Així que li vaig demanar i el Jaumet, ben content, em va dir els ingredients. I de pas em va dir altres plats amb bacallà i batalletes de quan era petit. Mireu que les he sentit vegades, però les explica amb tanta il·lusió que és com si les escoltés per primera vegada.

Us he de dir que quan el bacallà va estar fet, l'olor em va recordar a la cassola de la iaia i vaig estar molt feliç, el gust no el vaig saber fins que vaig començar a menjar, perquè tinc una mania que crec que no us he dit mai, no m'agrada tastar el menjar mentre el cuino, sempre busco voluntaris que m'acaben dient: perquè no ho tastes tu també? Sóc més d'olors, què hi farem! Si m'agrada l'olor ja m'imagino el gust i intueixo si m'agradarà o no.

A casa no els hi agrada el bacallà, és per això que quan veig als vostres blocs que feu bacallà se'm fa la boca aigua! Sort que aquesta vegada no hi havia excusa: memòries d'una cuinera s'ho valia, així que divendres Sant, i recordant tradicions, vaig menjar bacallà de quaresma!

Moltes gràcies a tots els que feu Memòries d'una cuinera possible, estem molt contents de comptar amb la vostra ajuda. Recordeu que hi ha de temps fins el dia 28 i que el dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes.

Ingredients:
2 talls de morro de bacallà dessalat
1 patata
1 carxofa
1 ou dur
Llorer
Picada
1 got de brou de verdures
2 cullerades de tomàquet fregit
Oli
Sal
Pebre
Farina
2 dents d'all

Preparació:
Enfarinar el bacallà i fregir-lo fins que sigui rossejat. Retirar del foc i reservar.

Pelar la carxofa i tallar-la quarts, fregir-la uns minuts i reservar. Fer el mateix amb la patata tallada a daus.

Pelar els alls, retirar el cor i tallar a trossos petits.

A la cassola fregir els alls, quan comencin a agafar color tirar-hi la picada i el tomàquet. Afegir el llorer. Deixar-ho dos minuts i afegir la patata. Tirar el brou i deixar que es faci durant deu minuts. Passat aquest temps tirar-hi les carxofes i, cinc minuts després, el bacallà i l'ou dur partit per la meitat. Tirar pebre i quan les patates estiguin fetes i... ja està el plat a punt.

La mona

2011-04-21T10:38:00.000+02:00

Aquest any m’estreno com a padrina i tinc la sort de ser-ho d’un nen preciós! Com que encara no parla no li he pogut demanar com la volia així que l’he fet a la meva manera, però em sembla que li va agradar.

No volia que fos una mona amb un pastís molt gran, que després mai trobes voluntaris per tallar-la. Cada vegada m’agrada més la cuina en petites porcions, trobo que és més còmoda. La mona no era gran per una altra raó, el nino era immens, i si havia de fer una mona proporcional hagués fet una mona que us hauríem pogut convidar a tots!

Com que la mona és pel boletet havia de sortir algun bolet i alguna cosa relacionada, no? Vaig tenir la sort de trobar un príncep barrufet, perfecte per ell.

Feia dies que havia decidit com la volia fer però, com la majoria de vegades, ho vaig haver de deixar per l’últim moment. Això si, si tens la idea la resta sembla que és més fàcil.

Vaig tenir molta ajuda per fer la mona: l’Aina, l’Àitor, jo li anava dient: “no miris que no serà sorpresa” i el Lluc que últimament m’ajuda fins i tot a fer les fotos, sobretot a moure’m les coses...

Com heu vist som una família de saltar-nos tradicions i les padrines també fem mona als nostres fillols.

Aquesta mona, amb tots els ajudants no podia ser d’una altre manera, li enviarem a l’Annie que espero que ens l’accepti sense ploma.

Bones vacances a tots i fins dimarts!

Ingredients:
(Pastís de iogurt)
1 iogurt natural
1 mida i ¼ de sucre
Oli *
Llet *
3 mides de farina
1 sobre de llevat en pols
2 ous

* De la mida del iogurt hi vaig posar un dit d’oli i la resta fins a completar la mida de llet, en aquest cas d’avena però podeu fer servir la que us agradi.

Aquest és un dels consells que vaig trobar al bloc de la Lucía, ja us vaig dir que anava fent experiments.

Per a la crema de mantega:
Crema de mantega amb cacau:
60 g de mantega
125 g de sucre de llustre, tamisat
2 cullerades de cacau en pols
2 culleradetes de llet

Ous de xocolata
Ametlla filetejada

Preparació:
Encendre el forn a 180º
Barrejar els ingredients del pastís, emmotllar-los i coure’l fins que al clavar un punxó aquest us surti net. Depenent del motllo o de les porcions haurà d’estar més o menys temps.
Deixar refredar abans de desemmotllar.

Per a la crema de mantega:

Amb una batedora elèctrica batre la mantega amb el sucre fins obtenir una barreja lleugera i cremosa, és millor que la mantega la traieu de la nevera una estona abans.

Afegir la resta dels ingredients i batre durant uns dos minuts, fins que la crema hagi augmentat de volum.

Per a la preparació tallar la part de dalt perquè us quedi recta, vaig fer servir motllos de magdalenes, posar la crema de mantega. Fer una rotllana al voltant amb l’ametlla filetejada i posar l’ou de xocolata.

Cistellets de mini-favetes amb pesto de menta

2011-04-15T09:49:00.000+02:00

Els dies 15 de cada mes tenim la nostra cita amb La Recepta del 15, una iniciativa fantàstica que està tenint molt èxit. Si encara no la coneixeu els hi podeu fer una visita, segur que us entren ganes de participar el mes que ve.

Aquest mes tocaven faves, ja havia fet la recepta de faves a la catalana i, després de canviar més d'una vegada d'idea, cosa que em passa força sovint, he acabat fent una tapa-amanida ja que us la podeu menjar sense coberts. El pa és torrat i us podeu menjar aquest plat a mossegades.

Les faves amb menta sempre m'han agradat, trobo que li donen un toc molt refrescant, així que si feia un plat de faves volia que portés menta. És un plat que podeu deixar preparat amb anterioritat, si més no els ingredients, i muntar-lo abans de servir, cosa que facilita la feina. El pa el vaig fer a la tarda, pensava que potser quedaria tou al cap de les hores, però no, estava igual que si estigués acabat de fer -el podeu conservar a temperatura ambient-. El pesto a la nevera i les faves, que les vaig fer servir congelades, també les vaig deixar a temperatura ambient, tenia por que quedessin molt arrugades...

Ingredients:

300 g de favetes congelades *

4 llesques de pa de motllo sense crosta

Pel pesto:

Menta

Oli d'oliva

60 g de pinyons

70 g de formatge parmesà en pols

2 grans d'all

Sal

* No cal que siguin congelades, però són les que vaig fer servir jo.

Preparació:

Posar una cassola al foc amb aigua; quan estigui a punt de bullir, tirar la sal. Quan bulli tirar les faves i deixar-les fins que estiguin fetes.

Amb un corró estirar el pa de motllo. Dues vegades per a cada costat fins que quedi fi. Posar-les al recipient que els hi donarà forma i passar-les al forn -escalfat a 200º- fins que quedin torrades. Quan estiguin fetes treure-les del forn, però cal esperar-se uns minuts abans de treure-les del motllo.

Pel pesto:

Treure els grans dels alls i picar-los, al minipimer, amb els pinyons i una mica d'oli, reservar. Agafar les fulles de menta i triturar-les amb una mica d'oli. Barrejar l'oli de menta amb la preparació anterior, tirar el formatge i anar afegint oli fins que quedi la textura que agradi.

Per muntar el plat, agafar el pa, tirar les faves i afegir el pesto. Ben senzill!

Ens ha sobrat pesto, així que ja estem desitjant de tastar-lo amb pasta o amb una amanida.

Canelons de maduixes en balsàmic de mango

2011-04-12T10:59:00.002+02:00

Una de les meves fruites preferides són les maduixes. M'agraden en melmelada, soles, amb xocolata, de totes les maneres, però si he de triar un record de com les menjava quan era petita: en vinagre! Només de pensar-ho ja se'm fa la boca aigua. El suc que quedava després m'encantava, potser tant com les maduixes.

Fa uns dies vaig fer un experiment, tenia maduixes i quan anava a tirar-hi vinagre vaig veure l'ampolla del balsàmic de mango i em vaig animar. Queda un gust boníssim, són dos gustos que lliguen molt. Tenia clar que havia de repetir aquesta combinació i em va venir la inspiració: canelons de maduixes amb crema! La crema la vaig fer més líquida i la vaig tirar tèbia, també hi vaig tirar crocant, així que a cada mossegada trobes gustos i textures diferents.

La pasta dels canelons és una recepta de crepes sense ou, ja en portava la crema i no n'hi vaig voler posar. Tampoc hi vaig tirar mantega.

Amb aquesta recepta participo a la recepta viatgera que ha organitzat El taller de cuina pel seu segon aniversari. S'ha de triar una recepta que et transporti a algun viatge. He triat aquesta perquè, tot i que no segueix una recepta tradicional de crepes, em recorda a un viatge que vam fer amb l'Aina a França, primera parada: Eurodisney. Ella no sabia que hi anava així que va ser un viatge ple d'emocions.

Ingredients:
Per a les maduixes:
350 g de maduixes
2 cullerades soperes de sucre de canya
2 cullerades soperes de balsàmic de mango

Per a la pasta dels canelons:
125 g de farina
250 ml de llet

Per a la crema:
250 ml de llet
7g de midó
35 g de sucre
1 rovell d'ou
La pell d''una llimona

Crocant

Preparació:

Rentar i tallar les maduixes a quarts. Tirar el sucre, el vinagre, remenar i deixar tapat. Millor si es fa el dia abans, sinó és possible, cal deixar-ho reposar un mínim de tres hores.

Barrejar la llet amb la farina fins que no quedi cap grumoll -jo ho vaig fer amb el minipimer-. Si es vol es pot tirar mitja cullerada de postres de sal.

A una paella calenta, tirar una mica d'oli, escampar bé perquè no quedin gotes i anar tirant la preparació.Escampar bé, quan es vegi que queda quallat, donar-li la volta. Ens ha de quedar rossejat.

Anar repetint fins que s'acabi la preparació. Sortiran, aproximadament, 6 unitats -jo no les vaig fer molt fines-.

Per a la crema:

Escalfar la llet amb la pell de la llimona i el sucre. Quan estigui calenta retirar la llimona, agafar un cullerot de llet i barrejar-la amb el midó i el rovell de l'ou. Tirar la preparació a la llet que està calenta i remenar fins que comenci a espessir.

Presentació:

Agafar una base pels canelons, escórrer al colador les maduixes que es volen posar. Enrotllar, tirar la crema per sobre i acabar amb crocant.

Sushi (hosomaki i uramaki)

2011-04-07T09:43:00.000+02:00

Fa pocs dies vaig anar al meu primer curs de cuina! Era un curs de tres hores i només era de sushi. Amb tres hores no és que puguis sortir expert en res, però et donen pinzellades i consells molt útils, després és qüestió d'anar practicant!

Com us he dit, era el meu primer curset de cuina i el de la Judith també. Vaig tenir la sort de què hi vam anar plegades. El dia abans ja estàvem nervioses com si anéssim vés a saber a on; i el mateix dia ni us explico. Va coincidir que anàvem vestides igual, coses de germanes, i amb el mateix davantal, així que va semblar que anéssim d'uniforme, ja ens deia la dona aquella: les dones de negre. Doncs mireu, amb el color la vam encertar perquè ens va explicar que el color blanc al Japó era senyal de dol. Així que la persona que feia el curs no anava de blanc, com van tradicionalment els cuiners, sinó que també anava de negre.

L'arròs que ens va recomanar és el Minori; un arròs especial per fer sushi i que el cultiven al Delta de l'Ebre. El wasabi ens va dir que millor que el compréssim en pols, ja que així no té colorants.

L'arròs del sushi es guarda en recipients de fusta, si no en teniu, com jo, el podeu posar a un recipient de ceràmica, a sobre d'un drap que sigui fi i l'emboliqueu o tapeu amb un altra drap.

Ens va recomanar dos llocs, que no tenen sushi, però que fan cuina tradicional japonesa. Ja els he provat tots dos i us els dic amb l'ordre que us els recomano: Bouzu i Mikasa.

I què us puc dir del sushi? Que a casa va agradar molt i pels que no us agradin gaire les algues us recomano els uramakis, que són els rotllets fets al revés, l'arròs queda a sobre, així no els hi notareu tant el gust.

Itadakimasu!

Ingredients (per a 4-6 persones):

4 tasses d’arròs Minori
8 tasses d’aigua
Algues Nori
Wasabi
1 mango
1 alvocat
Espàrrecs verds**
Gambes**
Llavors de sèsam negre
5 c/s de vinagre d’arròs
3 c/s de sucre *
1 c/p de sal

* El sucre el podeu fer servir glacé, així va millor de disoldre's.
** Els farem servir escaldats.

Preparació arrós:

Primer de tot hem de rentar l’arrós en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrim i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores.

Preparació Hosomaki de mango, espàrrec verd, alvocat i gambes:

Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línea amb wasabi. Seguidament posem espàrrec verd, mango, alvocat i gamba, començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.

Uramaki de gamba:
Tenint en compte que aquests havíen de ser especials per l'Aina només hi havia gambes.
Posem l’estoreta a la taula, posem un tros, de la mateixa mida, de film i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs a sobre de l’alga. Quan ho tinguem la girem. Pintem, per la part de l’alga, amb l’ajuda dels dits una línea amb wasabi. Seguidament hi posem les gambes en fila enrotllem començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte. Tirem llavors de sèsam torrat i negre. Ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Fem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.

Pollastre amb canyella i llimona i salsa de quefir amb nous

2011-04-04T13:00:00.000+02:00

La meva àvia sempre ens feia el pollastre a la planxa amb un rajolí de llimona i canyella. No ho vaig entendre mai ni tampoc sé d'on va treure la recepta; el cas és que m'agradava, el pollastre deixava de ser insípid per tenir un gust molt especial. La canyella sempre m'ha agradat, però us haig de dir que és l'únic record que tinc de menjar-la en un plat salat, ja veieu amb el temps me adonat de què la meva àvia innovava, o potser és el que em sembla a mi i, en canvi, vosaltres ja ho heu menjat alguna vegada.

L'Aina va dir que li agradava molt, que no sabia identificar bé el gust, però que des d'ahir, juntament amb la pasta, era el seu plat preferit. I jo vaig estar molt contenta! Com va acompanyada d'enciam ja és un plat molt complert, que va molt bé per a un sopar ràpid.

Aprofitant que ve l'estiu i que comença la famosa operació biquini, no està de més fer una recepta fàcil i lleugera. L'he acompanyat amb una tortita de blat, però si us la voleu estalviar, vosaltres mateixos.

La meva àvia hi tirava la llimona just abans de fer-la, però jo el vaig macerar perquè agafés més el gust.

Ingredients:
Pel pollastre:
Pit de pollastre
Suc de llimona
Sal
Canyella
Enciam trocadero
Tortitas de blat

Per a la salsa de quefir:
Quefir
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Nous

Preparació:

Tallar el pit de pollastre en filets, regar amb el suc de la llimona i deixar macerar com a mínim mitja hora.

Per preparar la salsa de quefir, primer triturar les nous i després barrejar, amb una cullera, amb la resta dels ingredients.

Salar el pollastre, tirar la canyella i fregir en oli calent fins que quedi enrossit.

Agafar una tortita, posar una fulla d'enciam sencera -que prèviament haurem rentat-, posar el pollastre i enrotllar.

Servir acompanyat de la salsa de quefir amb nous.

Crema de xampinyons al Porto

2011-03-31T13:38:00.000+02:00

Avui crema de xampinyons, que va molt bé com a entrant en un plat o en un vaset com a aperitiu. És una crema que no està feta amb nata, per això és més lleugera. Està fet amb formatge fresc batut, un invent que vaig trobar al bloc de la Lucía, un bloc molt interessant que ens va recomanar l'Alba. Una de les entrades que té és com reduir els greixos dels pastissos i aquí és on vaig descobrir aquest formatge, l'he fet servir en dolç i en salat, i us el puc recomanar de totes totes, ja que el resultat m'ha agradat molt. La recepta dolça la deixem per un altre dia, que també està feta a ull, quan apunti les mesures la penjo segur. Ho dic perquè la recepta d'avui és totalment a ull!

Com us deia, és una recepta que, servida en un vaset, va molt bé com a aperitiu. L'altre dia van venir uns amics a casa a dinar i aquest va ser un dels plats, us he de dir que els hi va agradar molt. Sort! Perquè jo estava una mica capficada. Capficada? Doncs si perquè a part de ser bons amics segueixen el bloc, així que m'havia d'esforçar, sort que quan cuines amb ganes les coses sembla que van millor. A mi em va quedar de la pel·lícula Como Agua para Chocolate que els sentiments es transmeten al que cuines, i crec que és cert, no sé si us ha passat, però si has de cuinar per algú que no us ve de gust acaba sortint qualsevol cosa...

Ingredients:
1 safata de xampinyons
2 alls
Julivert sec
Porto
Formatge fresc batut desnatat
Brou de pollastre o de verdures *
Oli d'oliva
Sal
Pebre

* Sinó en teniu de fet el podeu fer amb una pastilla de brou.

Preparació:

Netejar els xampinyons, tallar les cames per la meitat i el barret a quarts. Fregir a una paella amb oli, quan comencin a agafar color salpebrar, afegir els alls tallats a trossos petits -jo els hi trec el cor- i el julivert. Quan ja estiguin fets els xampinyons, afegir el porto, deixar reduir i ja hi es pot tirar el brou -s'afegeix calent-. Es deixa al foc durant quinze minuts aproximadament.

Retirar del foc i triturar. Afegir el formatge al gust i remenar bé.

Pastis de xocolata blanca i negra

2011-03-28T18:45:00.002+02:00

Aquesta vegada l'Annie proposava un pastís de xocolata blanca i negra. L'Aina, que ja feia dies que l'esperava, quan va veure xocolata blanca es va posar molt contenta, és la que més li agrada! Fixeu-vos que la negra al final no la vam fer servir...

La idea dels reptes de l'Annie és que els més menuts de casa entrin a la cuina, doncs bé, a casa tenim la sort de què a tots dos els hi agrada molt. Ahir van venir uns amics a casa a dinar i l'Aina es va llevar ben aviat, va entrar a la cuina i em va ajudar moltíssim, de fet cada vegada més que ajudar el que fem és repartir-nos tasques; i va molt bé.

Amb el Lluc és una mica diferent, és molt menut, però no para. Ahir volia posar ell els macarrons a l'olla, era el dinar dels nens. Com que li vaig dir que no que ho faria jo, va anar a buscar la cadira, es va enfilar i ja treia els macarrons de la bossa per posar-los a l'olla! No us espanteu, jo era al seu costat i l'aigua no era calenta, però aquest noiet se l'ha de vigilar moooooooolt de prop!

Bé, doncs aquesta versió del repte l'hem fet tots tres, el Lluc bàsicament ens ha ajudat a pesar les coses, a la seva manera, i a menjar-se galetes, així que les vam haver de pesar més d'una vegada! L'Aina en tenia moltes ganes i finalment vam trobar un forat per poder-lo fer, no hi podíem faltar!

La recepta la podreu trobar aquí i aquestes són les modificacions que hem fet nosaltres:

la mantega la vam fondre, així ens anava millor per fer la base
la gelatina en pols. Tinc pànic a les fulles de gelatina!
la presentació en vaset i no en pastís
amb una mica del que ens va sobrar de la base ho hem posat com a guarniment a sobre

Us he de dir que la base sola ja és boníssima!

Vinga Annie, esperem el proper repte!

Els pancitos de la Sole

2011-03-21T10:43:00.000+01:00

La Sole té moltíssimes receptes que m'agraden i quan li dic sempre em repta a fer-les: "ésta la tenés que probar", "quiero ver tu versión en tu blog". Quan li fas una pregunta sempre et respon i a més sempre et dóna informació extra. És molt divertida i sempre em treu un somriure amb els missatges que envia.

Quan vaig veure els seus pancitos d'olives vaig tenir clar que anava a parar a la llista de pendents urgents, ara ja tinc subcarpetes, en tinc tants... Va ser veure'ls i pensar: amb xocolata han d'estar de mort. Així que només vaig canviar les olives per xocolata i... estaven de mort! A casa van agradar molt i van ser un esmorzar boníssim. A més es conserven molt bé, en un pot hermètic, un parell de dies. L' únic problema que els hi trobo és que cada vegada que entrava a la cuina n'havia de menjar...

Quan veig que altres blocs fan coses amb llàgrimes de xocolata i els hi queden senceres em demano com s'ho deuen fer, a mi em queden desfetes! Tant se val el que faci, a mi se'm desfan sempre. Si sabeu què he de fer perquè em quedin senceres, ja m'ho direu.

Sole ya ves, ésta la probé y me encantó! :))

Ingredients:
500 g de farina de força
1 cullerada de postres de sal
1 sobre de llevat de forner
1 cullerada de postres de sucre
300 ml d'aigua natural
30 ml d'oli d'oliva
125 g de llàgrimes de xocolata
Llet

Preparació:

Preparar el llevat amb el sucre, dues cullerades de farina i 1/3 d'aigua natural -Us he de dir que era la primera vegada que feia fermentar un llevat de sobre-.

Tamisar la farina amb la sal -jo no ho vaig fer-. Fer un forat al centre, afegir l'oli, la resta de l'aigua i el llevat. Treballar fins que quedi una massa elàstica. Afegir la xocolata, amassar perquè quedi ben barrejat i deixar-ho reposar tapat fins que dobli el seu volum, una hora aproximadament.

Separar la massa en porcions, donar-lis forma i pintar-los amb llet - ella els va pintar amb ou-; deixar-los reposar tapats durant 30 minuts.

Posar al forn, prèviament escalfat a 210º, fins que estiguin rossejats.

Coca de recapte

2011-03-17T17:56:00.000+01:00

Aquesta és la meva primera aportació a Memòries d'una Cuinera i, per tant, em fa molta il·lusió. Primer de tot voldria donar-vos les gràcies per l'acollida que ens heu donat i per la vostra participació. A veure si entre tots aconseguim fer un gran recull.

La Judith, des de el principi, tenia molt clar quina recepta faria; però jo no, i és que això de deixar reposar la massa tres hores no anava gaire bé per a la meva organització, o potser és que em falta paciència. Vaig estar buscant receptes, fins i tot l'Aina em va ensenyar que aquest mes sortia la recepta al Cavall Fort, però tampoc la vaig triar. :(( Quan finalment em vaig decidir per la recepta: horror, em faltava un ingredient molt important, el llevat sec. No anava a voltar per trobar-lo, entre d'altres coses perquè un diumenge al matí ho hagués tingut força complicat. Així que vaig decidir substituir el llevat sec pel fresc i problema resolt.

La recepta que vaig fer només la vaig reposar mitja hora. Amb la massa que va sobrar vaig fer una coca, però després vaig pensar que era la recepta perfecta per a fer bastonets de pa; potser la propera vegada...

La botifarra era picant, regal boletaire, i la ceba la vaig posar caramel·litzada, el meu pare ens havia regalat un pot i ja tenia ganes de fer-lo servir. Al final: un contrast de gustos que ens va agradar molt.

Ingredients:
Per a la massa:
400 g de farina
1 got d'oli
1 got d'aigua
20 g de llevat fresc
1 polsim de sal
1 cullerada de cafè de sucre

Per al farciment:
Pebrots vermells
Botifarra picant
Ceba caramel·litzada
Sal en escates

Preparació:

Desfer el llevat amb l'aigua i el sucre. Deixar reposar cinc minuts.

Barrejar el llevat amb la resta d'ingredients de la massa i treballar-ho fins que quedi una massa que no s'enganxi a les mans.

Deixar reposar, tapat, mitja hora.

Els pebrots es fan servir escalivats. Per escalivar es posen al forn a 200º amb un raig d'oli i una mica d'aigua. Deixar-ho fins que quedin fets. Deixar refredar i pelar. Millor fer-ho amb un dia d'antelació.

Estirar la pasta amb el corró. Posar els pebrots, la ceba i la botifarra. Tirar-hi sal amb escates.

Coure al forn, a 180º, durant uns 30 minuts.

Crema catalana

2011-03-15T09:58:00.000+01:00

Avui és dia 15 i, per tant, tenim una cita. Aquest mes a la Recepta del 15 ens han proposat fer crema catalana i us he de dir que durant moltíssim temps van ser les úniques postres que demanava als restaurants. Diuen que en la varietat està el gust, però ja veieu que això no ho dec tenir molt clar.

He passat èpoques molt diferents, però finalment la demano sense cremar, moltes vegades em miren com si em diguessin: això no és crema catalana! Però que voleu que us digui, la prefereixo així. Aquesta vegada he decidit fer una mica de caramel per guarnir-la, però us he de dir que la meva no en portava...

La idea inicial era fer una crema catalana acompanyada de clares a punt de neu. Diumenge tenia el dia cuiner i em vaig passar amb les proporcions del sucre, així que el resultat van ser unes merengues, a l'Aina li han encantat.

Tenia unes quantes receptes de crema i no n'hi havia dues d'iguals. Finalment em vaig decidir per la famosa llibreta de la meva mare, ja sé que porta menys ous que les altres receptes, però queda una crema molt fina, amb un gust que ens ha agradat molt.

Ingredients:
1l de llet
30 g de midó de blat de moro
150 g de sucre
4 rovells d'ou
1 pell de llimona
1 branca de canyella

Preparació:

Escalfar la llet amb la pell de la llimona i la canyella. Quan comenci a bullir, afegir els rovells de l'ou i remenar. Passats uns minuts, afegir el midó.

Retirar del foc, posar a on la voldrem servir i, quan estigui freda, conservar a la nevera fins el moment de servir.

Amanida de pasta arrebossada

2011-03-08T10:59:00.001+01:00

Fa molt de temps, i quan dic temps vull dir anys, la Tania ens va explicar que havien fet pasta fresca arrebossada. La vam fer nosaltres i ens va agradar, però no l'havia tornat a fer més. L' altre dia ho vaig recordar i vaig pensar que amb una amanida quedaria bé.

La pasta que hem utilitzat és de formatge de cabra amb ceba caramel·litzada, ens va semblar que lligava millor amb l'amanida. Ens va agradar molt. Un consell: és una amanida per fregir la pasta i menjar, una amida tèbia. D'altra forma queda bona igual, però la pasta acaba més eixuta.

És una amanida diferent i ràpida de fer, però que surt de les amanides tradicionals; si teniu convidats a casa, és una bona opció. Nosaltres la vam fer diumenge, que teníem uns amics i els hi va agradar molt, clar que aquests amics ja són de casa i sempre ho troben tot bo!

Ingredients:
Pasta fresca farcida *
Brots tendres **
Pinyons
Ou
Pa ratllat
Oli d'oliva
Balsàmic de figues
Sal en escates

* Formatge de cabra i ceba caramel·litzada
** Red chard, ruca, brots lollo vermell, tatsoi

Preparació:

Arrebossar la pasta fresca, primer en ou i després passar-la pel pa ratllat. Fregir en abundant oli calent, retirar i deixar sobre paper absorbent fins el moment de servir.

Preparar l'amanida: fer una base amb els brots, afegir els pinyons -primer els vaig torrar a la paella sense oli-, la sal en escates i amanir-la. Vaig fer una vinagreta amb balsàmic de figues.

Consell: treure la pasta de la nevera uns 10 minuts abans de fer-la servir.

Bunyols de bacallà

2011-03-02T10:44:00.000+01:00

Tenia moltes ganes de menjar bacallà. Quan veia que havíeu fet alguna recepta us ho deia i ara ja no podia esperar més!

Una de les receptes que tenia ganes de fer era la de bunyols de bacallà. És un peix que m’agrada moltíssim i feia temps que buscava la recepta. Al final he fet servir la que feia la meva mare, mirant a la seva llibreta la vaig trobar i immediatament vaig recordar que li sortien molt i molt bons! Ara faltava veure com em sortirien a mi, perquè no recordo haver-ne fet massa vegades, de fet crec que aquesta és la segona.

La recepta és molt senzilla i vaig deixar la pasta preparada el dia abans; tot i que no ho vaig fer expressament, sinó per motius d’organització...

Quan els vaig fregir vaig pensar: mira, et queden aixafats d’un costat, semblaran ovnis. Els vaig girar i s’inflaven de l’altre costat, aleshores sí que vaig creure que havia aconseguit fer bunyols!

Ja estem pensant de què els farem la propera vegada, algun suggeriment?

Per cert, a casa vostra no guardaven el julivert dins un pot de vidre amb aigua? Jo ho recordo sempre així.

Ingredients:

Per a 100g de bacallà (dessalat)

1 cullerada de farina

1 cullerada d'aigua

All

Julivert

Impulsor químic

2 ous

Sal

Oli

Preparació:

Posar al minipimer el primer grup d’ingredients, els rovells i, si fos necessari, la sal. Triturar. Quan estigui llest afegir-hi les clares a punt de neu. Barrejar amb compte fins que quedin ben incorporades i quedi una massa homogènia.

Fregir en abundant oli calent. Agafar una cullerada de la pasta i abocar-la amb compte (baixa i desprès puja a la superfície). Girar de l’altre costat. Quan quedin rossos ja es poden retirar, deixar sobre paper absorbent.

Memòries d'una cuinera

2011-02-25T09:37:00.000+01:00

Avui no hi ha una recepta, espero que més endavant n’hi hagi moltes, però encara no...

És un dia d’emoció i pessigolles a la panxa i per què? Doncs perquè avui afegim una nova il·lusió a aquest bloc.

Un dia, parlant amb la Judith, fent broma, va sorgir una idea. Ens vam anar engrescant i enviant mails i, al migdia, ja teníem fins i tot el nom pensat i ella ja pensava el disseny. Al vespre, el bloc ja tenia la forma i la participació de l’Yves, que el tenim pluriocupat!

Memòries d’una cuinera és un bloc de cuina, no vol dir que deixi aquest bloc. Seran dos blocs independents. Al nou bloc ens agradaria recuperar les receptes de tota la vida i aquí és on necessitem la vostra ajuda, us apunteu?

Mandonguilles amb pèsols

2011-02-22T12:48:00.001+01:00

Normalment les receptes les faig a ull, però aquesta vegada m’he proposat posar quantitats exactes, més val tard que mai!

Diumenge, mentre feia les mandonguilles anava prenent notes, no us penseu que s’entenen, si algú les agafa li semblaran tan clares com un jeroglífic, si no sou egiptòlegs, clar. I és que això d’improvisar i fer les coses tal com vénen ho he tret de la meva mare. Gairebé tots els plats que feia eren inventats i us puc assegurar que el resultat era espectacular. Quan feia suquet no podies deixar de sucar amb el pa; però, clar, que ho digui jo no té molt de mèrit: tant perquè parlo de la meva mare com perquè m’encanta el pa!

Estic contenta perquè, precisament, crec que és la primera vegada que escric les mides d’una recepta. La recepta no és gens complicada i segur que l’heu fet moltes vegades. I tranquils, sense les mides també surt perfectament!

Ingredients:
300 g de carn picada de vedella
300 g de carn picada de porc
1 ceba
1 llesca de pa de pagès
Llet
200 g de tomàquet fregit
100 ml de brandy
125 g de pèsols (els vaig fer servir congelats)
150 ml d’aigua

Preparació:

Tallar la crosta del pa. Posar el pa a un plat i afegir la llet. Deixar que el pa absorbeixi la llet.

A un bol posar la carn i barrejar-la. Afegir el pa esmicolat i barrejar. Afegir sal, si és necessari.

Donar forma a les mandonguilles, passar per la farina i donar uns copets per treure’n l’excés de farina.

Fregir les mandonguilles en oli fins que quedin rosses de tots els costats. Retirar i reservar.

Picar la ceba i fregir-la a l’oli on hem fet les mandonguilles. Quan sigui rossa afegir el tomàquet -deixar que es faci uns minuts-. Afegir les mandonguilles i el brandy. Passat cinc minuts, afegir els pèsols i l’aigua (vaig posar aquesta quantitat d’aigua perquè les vam acompanyar d’arròs blanc i així també hi havia suc per l’arròs). Deixar 10 minuts a foc viu i baixar el foc fins que estiguin fetes. Jo ho paro quan veig que el suc comença a quedar espès.

Pizza de quinoa d'alls tendres i gorgonzola

2011-02-15T11:53:00.000+01:00

Avui som dia 15 i, per tant, tenim un nou repte que ens han proposat els de Els Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta. Aquest mes ens ha tocat pizza... i a casa la pizza encanta! Així que aquesta vegada ho hem tingut fàcil. Quan dic fàcil vull dir que ens agrada el tema, perquè abans no vaig decidir de què la faria crec que vaig canviar 300 vegades d’opinió. Cada vegada que parlava amb la Judith li deia una cosa diferent!

A casa, quan fem pizza, la fem amb un quilo de farina, la massa que no fem servir la congelem i així en tenim per més vegades.

Amb l’excusa de la recepta del 15 vaig decidir fer una prova, fer servir farina de quinoa. La quinoa a casa ens agrada, però no havíem tastat mai la farina. No em vaig ni informar sobre què es podia fer amb aquesta farina, tocava pizza, doncs pizza! Vaig fer servir la mateixa recepta de fer pizza que amb blat normal però no és igual.... No queda una massa elàstica que puguis treballar. Vaig haver de rectificar la quantitat de farina i la vaig deixar pujar, al posar llevat, però tampoc va pujar molt. Bé, suposo que us estic convencent per no fer-la... espero que no! Al final ho vaig poder arreglar. La massa s’ha de donar forma amb les mans, queda una massa més gruixuda però tova. També us he de dir que freda em va agradar molt, l’endemà va ser part del meu dinar. Queda una pizza molt rústica!

Vaig decidir fer-la d’alls tendres i gorgonzola, perquè un dia, aprofitant el que hi havia per la nevera, vam fer una truita amb aquests ingredients i ens va agradar molt.

Ingredients:
250 g de farina de quinoa
Farina de quinoa extra **
5 g de llevat per a fer pa de sobre
125 ml d’aigua
5 g de sal
10 g d’oli d’oliva

Tomàquet fregit
Alls tendres
Gorgonzola
Mozzarella

** Vaig anar afegint la que necessitava la massa.

Preparació:

A un bol, posar la farina amb el llevat i remenar. Afegir l’aigua i amassar. Afegir la sal i l’oli i treballar la massa. Afegir la farina necessària perquè no s’enganxi a les mans.

Tapar i deixar pujar.

Estirar la massa amb les mans, empolvora-la amb farina de quinoa.

Posar el tomàquet, alls tendres tallats, una capa de mozzarella. Afegir el gorgonzola i una altre vegada alls tendres.

Coure al forn a 250º fins que el formatge comenci a quedar enrossit.

Fritatta de verdures

2011-02-11T09:33:00.000+01:00

Un dels plats que vaig fer divendres passat per sopar -quan vam celebrar l’aniversari del Lluc-, va ser una fritatta de verdures. La nit de Reis ja en vaig fer una i ens va agradar tant que em vaig quedar amb ganes de repetir. És una bona opció pels sopars.

És una preparació que puja molt, pel que em van preguntar si portava llevat; i la resposta és que no en porta.

He de dir que va ser un sopar col·lectiu: la Judith em va ajudar amb el menjar i va acabar fent la foto de la fritatta, i a l’Aina li va tocar fer els pastissos, quina sort que tinc! Quan fem sopars, mentre preparem el menjar, la cuina es converteix en el punt de trobada i tothom hi diu la seva, alguns volen ajudar, de vegades fan nosa... Passem estones molt divertides!

El Lluc estava molt emocionat i no parava quiet, clar que això és el que fa normalment. Quan el seu cosí petit -l'Àitor- camini ja ens podem preparar, sort que tenim a l’Aina per posar seny!

Ingredients:
8 ous
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 pebrot groc
1 ceba gran
Espàrrecs verds (aquesta vegada en conserva)
Formatge en pols
Pebre
Oli d’oliva
Sal

Preparació:

Tallar els pebrots i la ceba a mitges llunes i, després, anar tallant a trossos fins. Fregir-ho en una paella amb oli. No cal quedi fet del tot, ja que estarà una estona al forn i s’acabarà de fer.

Batre els ous –els vaig batre amb les varilles elèctriques, perquè quedessin més esponjosos-. Salpebrar-ho, afegir el formatge en pols, i les verdures prèviament fregides. Tallar els espàrrecs a trossos i afegir-los a la preparació anterior. Remenar-ho bé, passar-ho a un motllo i portar-ho al forn, prèviament escalfat a 180º. El temps dependrà de la quantitat d’ou, la millor manera per saber si està feta és clavar un punxó i, quan surti net, voldrà dir que ja està feta.

I parlant de celebracions, gràcies a la Neus i a la Carme, de Tast de Cuina, unes cuineres molt simpàtiques que ens fan arribar receptes seves i dels seus amics, a la Catieu i a l’Annie, dos sols de la blocosfera que sempre fan receptes molt dolces i temptadores, a la divertidísima Paula, que sempre ens dóna una recepta i ens treu un somriure i a l’Eri, un encant que té la mà trencada amb els detalls de les presentacions. Moltíssimes gràcies a totes per pensar en mi per donar-me un premi. Tot i que haver-vos conegut, encara que sigui virtualment, ja ha sigut un PREMI!

El Lluc fa dos anys (Pastís d'aniversari per a l'escola)

2011-02-07T13:36:00.003+01:00

Divendres el Lluc va fer dos anys. El meu petit príncep, el que sempre té un somriure, un petó i una abraçada per donar-te, ja té dos anys, com passa el temps!

Tenim la sort de què sempre està content, però divendres encara ho estava més, entre la celebració a escola i a casa estava molt emocionat. Quan li van posar la corona a escola ens van dir que s'havia anat a mirar al mirall, i és que tenim un nen molt presumit, mireu si n'és de presumit que cada matí demana colònia o te la dóna perquè li posis!

A l'escola portem un pastís. Li vaig preguntar a la seva mestra si podia portar xocolata -al Lluc li encanta!-, i em va dir que millor que no, però no es podia quedar sense algun detallet que n'hi portés. Recordant alguna recepta que vaig veure amb cucurutxos de gelat vaig pensar de fer uns arbres, banyats amb xocolata i amb fideus de caramel, el resultat em va agradar molt i així no quedava el pastís tan senzill. El vaig fer de dos pisos, però es veu que el vaig fer massa gran, el Jordi ja m'ho va dir, però sempre he pensat que millor que sobri que no que falti, no? Vaig tenir l'ajuda de l'Aina, la llàstima es que el vaig fer molt tard i, entre que es refredava i tot, no em va poder ajudar a guarnir-lo.

La base era la del pastís de iogurt, una recepta que no falla mai.

Ingredients:
2 iogurts naturals

2 mides de iogurt d'oli
4 mides de sucre
6 mides de farina
1 i 1/2 sobres de llevat en pols
4 ous

Xocolata per a postres
Cucurutxos de gelat
Fideus de caramel

Lacasitos

Sucre de llustre

Preparació:

Barrejar el primer grup d'ingredients en un bol i posar-los al forn –prèviament escalfat a 180º–, durant uns 40 minuts.

Per als cucurutxos: fondre la xocolata i deixar refredar uns minuts -perquè no ens quedi molt clara o ens quedaria el cucurutxo tot recobert de xocolata-. Posar el cucurutxo girat i tirar la xocolata segons ens agradi. Afegir els fideus de caramel i deixar refredar.

Acabar de guarnir el pastís al gust, nosaltres amb Lacasitos i sucre de llustre.

Els reptes de l'Annie

2011-02-03T09:58:00.000+01:00

Qui és l’Annie? L’Annie és una cuinera molt jove i simpàtica que comparteix el bloc Pastissets amb la seva mare, la Catieu. Aquí podeu trobar receptes boníssimes i que ens les presenten amb un entusiasme que encomana les ganes de fer-les!

Gràcies a aquest entusiasme l’Annie ha tingut una idea genial: proposar un repte mensual per a nens i nenes. Desprès, ella penjarà la seva foto de la recepta i de totes aquelles nenes i nens que li vulguin enviar.

El primer repte és “flors de caramel tou”. A la seva pàgina podeu trobar tota la informació que us farà falta.

Qui es pot resistir? Ja sabeu si teniu petits-grans cuiners i cuineres a casa o bé familiars, amics, veïns... No us podeu perdre aquest esdeveniment; perquè d’iniciatives per a nosaltres n’hi ha moltes, però està molt bé que l'Annie hagi pensat en els més joves.

L’Aina en té moltes ganes i diumenge farà la recepta, i vosaltres?

Pa especiat amb un toc de xocolata

2011-01-31T12:33:00.000+01:00

Un dels aliments que més m'agrada és el pa, sempre m'han dit que sóc molt panarra i és ben cert. M'agrada abans de dinar, amb les postres acompanyat de plàtan o bé amb pa amb oli, sal i xocolata negra. Per acompanyar un bon suquet, fins i tot amb la sopa. Per esperar entre plats, em diuen "no mengis tant de pa que no tindràs gana de dinar" -he de confessar que encara em "renyen" amb el menjar-, i és que si em poseu pa al davant no puc parar de menjar-ne, tant és que no hi hagi res més per menjar!

Doncs bé, vaig veure aquesta recepta i, tot i que la canyella m'agrada molt, després de fer el pastís de Nadal em van quedar ganes de tornar a cuinar alguna cosa amb les cinc espècies. La recepta original porta panses i nous, però jo li vaig posar xocolata. I és que un contrast que també m'agrada molt és el de la xocolata amb espècies. He posat "un toc" de xocolata perquè en vaig posar poca, no va ser premeditat.

El gust d'aquest pa m'ha fet pensar una mica en el tortell de Reis i el meu esmorzar d'avui: pa especiat amb Nutella, m'ha encantat!

Ingredients:
450 g de farina de força
1 cullerada petita de sal
2 cullerades de cinc espècies (o més, al vostre gust)
85 g de sucre
7 g de llevat sec per fer pa
200 ml de llet
50 g de mantega
2 ous
Xocolata especial per a postres
1 rovell d'ou
Aigua

Preparació:

Barrejar la farina, la sal i les espècies en un bol. Afegir el sucre i el llevat.

A una cassola escalfar la llet amb la mantega, quan aquesta estigui desfeta afegir-la a la barreja anterior. Batre els ous i afegir.

Primer treballar-ho amb una cullera de fusta, quan estigui ben barrejat, barrejar-ho en una superfície enfarinada i treballar-ho fins que quedi una massa una mica enganxosa, però que es pugui treballar bé.

Deixar fins que dobli el seu volum.

Treure la massa i donar-li un cop perquè deixi anar l'aire. Tornar-la a treballar uns minuts i ja es pot afegir la xocolata tallada a trossos.

Dividir la massa en tres trossos i passar-la al recipient per anar al forn. Deixar que pugi la massa durant 30 minuts aproximadament o fins que arribi a la part de dalt del motllo.

Escalfar el forn a 180º-200º.

Barrejar el rovell d'ou amb una cullerada d'aigua i pintar el pa.

Passar al forn i deixar coure durant uns 20 minuts (quan comenci a quedar torrat ja es pot tapar la part de dalt, jo vaig tancar el forn de dalt), baixar el forn (160-180º) i esperar que s'acabi de fer. Sabem que està fet quan el girem i, al picar a sota, sona buit.

Sopa torrada amb pilotilles

2011-01-24T23:14:00.004+01:00

Tan tard i jo penjant la recepta de la sopa torrada... I és que demà és l’últim dia per l’HEMC i jo l’havia de presentar fos com fos! És la tercera vegada que participo i la segona que arribo tan justa, porto una bona mitjana.

Quan he arribat de recollir els nens ens hem posat tots tres a la cuina: jo preparant el brou, el Lluc enfilat dalt d’una cadira fent d’ajudant i tirant-li a l’Aina tot el que jo deixava al seu abast, i ella fent amanides i plats amb les restes de les cebes, pastanagues i demés. Després, és clar, l’Aina venia i deia: “mira mama, m’ha quedat bé?”. Ja em veieu a mi fent de cuinera i de jurat (No era per menjar, no us espanteu).

Tornant a la recepta. He triat la sopa torrada perquè és un plat que fa relativament poc que vaig descobrir, però que em té el cor robat.

La primera vegada que la vaig tastar va ser a casa dels pares del Jordi, és una sopa típica d’Osona, i he vist que d’altres llocs també. Una preparació que antigament era d’aprofitament, es fregia el pa sec en llard i se’n feia sopa. Actualment es presenta amb pilotilles, i jo, com a fanàtica de la sopa, començaria a menjar i no pararia. Canvio el segon plat per un altre de sopa torrada!

Actualment no cal fregir el pa a casa, a les fleques, d’Osona segur, el podem trobar. Ja el venen preparat per fer la sopa.

Ja veieu, tot i arribar pels pèls aquí teniu la sopa. M’hauré tornat blocohòlica? I és que avui en dia totes les addiccions han de tenir nom.

Ingredients:
Brou*
Pa per a sopa torrada
Carn picada **
Farina

* L’he fet de pollastre i verdures.
** Normalment es fa de porc, però això ja és al vostre gust.

Preparació:

La proporció que he fet és, per ¾ de litre de brou, 85 g de sopa torrada (no és una sopa espessa); però això ja queda al vostre gust.

Escalfar el brou i quan estigui ben calent afegim el pa. A partir de que bulli, deixar-ho uns 20 minuts, tot remenant sovint, com a la sopa de pa, per tal de què el pa es desfaci.
Fer les pilotilles agafant porcions petites de carn picada. Donar forma de bola i enfarinar-les. Espolsar la resta de farina i fregir en oli calent.
Quan estiguin rosses, treure-les i deixar-les assecar en paper absorbent.
Ja es podem passar a la sopa i deixar els últims minuts.

Calamars cruixents amb salsa de tomàquet picant

2011-01-15T16:28:00.006+01:00

Som dia 15 i, què passa el dia 15? Doncs que els de la Bordeta i Xocolata desfeta han pensat una nova iniciativa. Cada 15 de cada mes publicaran un recepta amb un ingredient o plat base que han triat. Està obert a tothom i sense condicions!

Aquesta vegada només tenia dos dies per pensar què fer, he canviat més d’una vegada d’opinió. De fet, ahir encara ho comentava amb el Ricard, un amic que és molt bon cuiner. Al final m’he decantat per fer un “mix” de les dues receptes que més m’agraden.
Si penso en quan era petita, els calamars me'ls menjava a la romana o bé amb el suquet que feia la meva mare: amb tomàquet i una mica picant. Doncs bé: aquí teniu calamars arrebossats i amb salsa de tomàquet picant!

Al matí hem anat al mercat, estava tant ple que hi érem tots. Passen llista i no hi falta ningú! Finalment he comprat els calamars i ha sigut el nostre dinar, així he pogut participar a la “Recepta del 15” ja que durant la setmana ho tinc més complicat...

Ingredients:
Calamars
Ou
Farina
Panko
Sal Maldon

Oli per fregir

Tomàquet fregit
Alls
Vi blanc
Pebre
Caiena
Tabasco

Preparació:

A un cassó, tirar un rajolí d’oli d’oliva, quan estigui calent afegir-hi els alls tallats a trossos petits. Quan comencin a enrossir, afegir el vi blanc i deixar-ho dos minuts. Afegir el tomàquet i el pebre, acabat de moldre i la caiena tallada a trossos petits, així pica més. Deixar que redueixi fins que comenci a quedar espès, afegir el Tabasco, remenar i deixar un minut.
Arrebossar els calamars, tallats a rodanxes: primer ou batut, farina, novament ou i finalment amb panko (si voleu us podeu saltar la farina i queda menys arrebossat, però esquitxa molt).
Fregir en oli ben calent. Quan ho retirem deixar sobre paper absorbent.
Servir amb sal Maldon.

Quan em passen aquestes coses -en què vull fer més del que el temps dóna de sí-, penso que aniria bé poder parar el temps, no? Així que aquesta cançó d’un grup genial, Belle & Sebastian, va perfecte per aquests moments.

Amanida de taronja amb menta

2011-01-13T10:59:00.000+01:00

Sempre dic que les amanides, a l’hivern, no em criden l'atenció. Però aquests dies no paro de menjar-ne! Ja us he dit altres vegades que sempre que puc compro la verdura ecològica. Doncs bé, l’altre dia vaig veure una safata de raves de diferents tipus i vaig anar-hi directament. No sabia què faria, però em va agradar tant que sabia que d'allà en podria sortir una amanida de ben segur.

Tenia ganes de fer una amanida sense enciam, aquest dies no n’he menjat cap dia, deu ser que l’enciam em fa pensar més en l’estiu; per això les faig d’altres coses. A casa tenia taronges, vaig comprar menta i afegint ceba i els raves ja tenia l’amanida! Que no us espanti la barreja de gustos, lliguen bé.

Tots els ingredients tenen moltes propietats, però una característica que tenen en comú, menys la menta, és que són anticancerígens; ep, que no està gens malament això! Així que a part d’ajudar-nos a “desintoxicar-nos” una mica dels excessos ens ajuda a protegir-nos.

Ingredients:
Taronja
Raves
Ceba
Menta fresca
Sal Maldon
Oli d’oliva

Preparació:

Pelar i tallar la taronja, provant de treure tanta part blanca com es pugui. Tallar els raves a làmines ben fines i la ceba també.

Preparar el plat amb una base de taronja i la resta dels ingredients per sobre. Afegir sal Maldon i oli.

Gominoles

2011-01-11T10:36:00.000+01:00

Si hi ha una cosa que li encanta al Martí, el meu nebot gran -tan gran que té vuit anys-, són les llaminadures. Quan en veu no es pot resistir, fins i tot té un calaix ple! I pobre del que li toqui!

Abans de tenir el bloc ja li havia dit que un dia faríem gominoles, però fins que vaig veure la recepta de la Paula que no em vaig atrevir. Jo les vaig fer de la manera tradicional, però si aneu al seu bloc també trobareu la recepta per a la TMX.

El dia de Reis el Martí va venir a casa i li vaig dir que vingués a la cuina, que li havia fet una cosa. Quan les va veure em va dir si les podia tastar i va dir que estaven boníssimes, ja us podeu pensar que jo vaig estar molt i molt contenta, venint de tot un expert la seva opinió era molt important.

Tots els que les van tastar van dir que estaven molt bones, així que ja us podeu animar, perquè són molt fàcils de fer!

Ingredients:
200 ml d’aigua
300 g de sucre
2 sobres de gelatina neutra en pols
1 sobre de gelatina en pols, al vostre gust

Sucre per arrebossar les gominoles

Preparació:
Posar els quatre primers ingredients a una cassola a foc suau. Remenar durant 10 minuts.
Passar a uns motlles de silicona –sinó la Paula diu que s’han d’untar amb oli de gira-sol- i deixar-ho reposar. Es deixen 12 hores i ja es podem treure del motllo i arrebossar amb sucre.

Com que no deuríem ser dolents del tot, els Reis ens van portar una escapada a la Costa Brava que va anar molt bé per desconnectar i recarregar piles per a la tornada. Ens ho vam passar genial!!!!!!!!!!!!!

L' estel pels Reis d'Orient (Zimsterne)

2011-01-05T18:12:00.000+01:00

Diuen que Ses Majestats, els Reis d’Orient, van arribar al nen Jesús guiats per un estel. Avui dia de cavalcades i repartiments també els hi he volgut fer un estel per veure si tinc sort i passen per casa a deixar alguna coseta, que m'he portat bastant bé, no?

Tenim la sort de que la cavalcada passa per sota de casa. L’any passat ja van venir els Bolets i els Reis de Cors amb nosaltres a veure-la i aquest any repetim, aquesta nit, però, els nostres reis seran l’Aina, el Lluc i l’Àitor, el meu nebot petit. Aquest any també vindrà el baba, que és com el Lluc li diu al meu pare, ell també en té moltes ganes!

L’any passat el Lluc no va baixar al carrer a veure-la però aquest any ja toca. Tinc moltes ganes de veure la cara que fa, tot i que no entendrà res a veure què li semblen les carrosses i nosaltres gaudirem igual que quan érem petits. Si alguna cosa ens va ensenyar la nostra mare és a gaudir d’aquestes petites coses, a no perdre mai el nen que portem a dins.

Ja m’emocionava quan veia la cara de l’Aina i ara que els tinc a tots dos em faran falta mocadors. I l’any que ve que l’Àitor ja serà més gran serà tan maco veure als dos més petits bocabadats i l’Aina “fent de gran”.

Tornant als estels dels Reis, encara no havia fet galetes i buscant vaig trobar aquests estels. Són d’ametlla amb canyella i si hi ha una espècia que m’agrada és aquesta. La recepta la vaig treure d’aquí tot i que, ja us ho dic ara, vaig haver de buscar-ne alguna més perquè no ho acabava de veure clar.

Es preparen ràpidament i la cobertura, tot i que és líquida, va bé de posar.

Són unes galetes típiques alemanyes, unes quantes les he fet sense cobertura, no en vaig guardar prou, suposo que no crearé cap conflicte internacional per haver trencat una tradició...

Ingredients:
400g de farina d’ametlla
3 clares d’ou
250g de sucre llustre
2 cullerades de canyella

Preparació:

Muntar les clares a punt de neu. Una vegada muntades anem afegint el sucre poc a poc.

Reservem unes cinc cullerades soperes de la barreja per a fer la cobertura.

Afegim la canyella a la preparació, remenem i afegim la farina d’ametlla. Remenar amb una espàtula o cullera de fusta.

Estendre la massa entre dos papers de forn amb l’ajuda d’un rodet, ha de quedar d’una mida de mig centímetre aproximadament. Amb l’ajuda d’un motlle en forma d’estel anem tallant. Per aconseguir que no s’enganxi la massa al motllo el podem “untar” amb sucre de llustre.

Pintar les galetes amb la preparació que ens ha quedat i coure al forn, prèviament escalfat, a 150º durant uns quinze minuts vigilant que la cobertura no quedi torrada, han de quedar blanques.

Deixar refredar abans de treure o es trenca la cobertura...

Quan es treuen del forn queden bastant toves, després endureixen una mica sense quedar fortes.

Bé, espero que els Reis siguin molt generosos amb tots vosaltres!

Bones Festes i un licor de xocolata

2010-12-22T10:47:00.000+01:00

Tic, tac, tic, tac: dos dies i comencem! Ara vénen dies d'emoció, sobretot pels més petits de casa. L' Aina està molt emocionada, però el Lluc encara no ho té molt clar, de fet li posa menjar al Tió i se l'acaba menjant ell!

Nosaltres som una família molt petita, tant els pares del Jordi com els meus són fills únics, així que sempre som els mateixos a taula; però ni són tots els que estan ni estan tots els que són. Sort que aquestes coses les "distreuen" els més petits, per sort tenim un Pescallunes i un Boletet que amb l'Aina i el Lluc ens fan passar les millors estones.

A casa cada any fem el pessebre. Abans teníem el naixement tradicional, però a l'Aina li va fer gràcia començar a fer-lo i des d'aleshores sempre el fa ella. El Jordi diu que tenim el pessebre més friki del món, la Judith també ho diu, però per mi és preciós. Aquest any ha tingut l'ajuda del Lluc i, per sort -patíem una mica- no l'ha desmuntat, encara el tenim sencer...

Tenim un pessebre que és com la cançó del Sisa, la de "Qualsevol nit pot sortir el sol". És un pessebre on tothom hi té cabuda i on hi ha una gran diversitat de personatges: l'àngel és el Buzz Lightyear, a l'estable hi ha el Paff -el drac màgic-, el Peter Pan, el Batman, el nen Jesús deu tenir el cosí petit al costat, perquè l'Aina ha posat un altre nen, també hi ha barrufets...

I no us penseu que no hi ha recepta, si que n'hi ha i una de ben senzilla. És un licor de xocolata que va molt bé per fer sobretaula, o per si ja esteu tips i directament us voleu beure les postres. També us pot servir d'idea si ho voleu fer de regal, es pot guardar dues setmanes a la nevera.

La recepta no tinc molt clar si és de la Donna Hay; la Judith em va deixar dos llibres i no sé de quin la vaig treure, el que sí que tinc clar és que la recepta original estava feta amb licor de nous, jo hi vaig posar licor d'avellana, però crec que amb la base feta hi podeu afegir el licor que més us agradi. Això sí, la recepta deia tres o quatre cullerades i jo n'hi vaig tirar molt més, perquè no es notava el gust, però això ja és segons el vostre gust.

Ingredients:
125 g de xocolata amb llet
250 ml de nata
Licor d'avellanes

Preparació:
Fondre a foc lent la xocolata amb la nata. Deixar refredar i afegir el licor d'avellanes.
S'ha de guardar a la nevera i es pot servir sol o amb gel.

Us deixo amb la cançó del Sisa:

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,

de les tristors en farem fum.

Que casa meva és casa vostra

si és que hi ha ... cases d´algú.

...

Ara ja no hi falta ningú,

o potser sí, ja me n´adono que tan sols

hi faltes tu ...

També pots venir si vols.

T'esperem, hi ha lloc per a tots.

El temps no compta ni l´espai ...

Qualsevol nit pot sortir el sol.

Que tingueu unes molt bones festes i gràcies per passar per Llàbiro, sempre sou benvinguts!

Pastís de fruites (pastís de Nadal)

2010-12-14T11:16:00.000+01:00

Tenia ganes de fer algun menjar dolç per Nadal, de fet tinc moltes ganes de fer galetes, però tot arribarà. Buscant, buscant vaig trobar una recepta de pastís de fruites i ho vaig tenir clar (anava a posar l'enllaç, és de bbcgoodfood però l'han tret!).

Em va agradar el color torrat que tenia, clar que vaig adaptar els ingredients. Un dels ingredients que portava era el "black treacle", vaig estar buscant i deia que és una mena de melassa fosca i que donava el color fosc que tan m'havia agradat, ja us dic ara que el vaig substituir per concentrat de poma i estic contenta de com va quedar.

Un altre dels ingredients que em va cridar l'atenció va ser la barreja d'espècies, jo hi vaig posar la de "cinc espècies" i no us penseu que les tenia totes, ja que la barreja és força curiosa. Quan vaig tastar el pastís anava dient: "oi que fa gust a Nadal?", el Jordi reia, però jo estic tota emocionada perquè per a mi és un pastís amb gust a Nadal.

Per decorar, vaig posar fondant, la recepta original portava massapà i fondant. Quan vaig fer fondant vaig dir que mai més en tornaria a fer, va ser la primera i última vegada, i ara que el vaig comprar ja fet, he dit que mai més el tornaré a fer servir, quin drama!!!!!!!!!! Quan torni a fer el pastís, que tinc clar que repeteixo, el guarniré diferent, potser només sucre llustre i ja està.

Ingredients:
200 g de mantega
200 g de sucre morè
3 ous batuts
1 cullerada sopera de concentrat de poma
200 g de farina especial per a rebosteria
1 cullerada de postres de "cinc espècies"
2 cullerades de postres de llevat químic
3 pomes petites
200 g de sultanes

Preparació:

A un bol, posar les sultanes, cobrir-les amb aigua i reservar-les.

Escalfar el forn a 180º.

Desfer la mantega; incorporar-la a un bol, juntament amb el sucre i els ous, i batre uns minuts. Afegir el concentrat de poma, la farina, les espècies i el llevat. Batre fins que quedi una barreja homogènia.

Tallar la poma a trossos de la mida, aproximada, de les sultanes (la recepta original deia ratllar la poma). Escórrer les sultanes i incorporar-les amb la poma a la barreja anterior. Barrejar amb una cullera fins que quedi ben repartit.

Posar mantega i espargir la farina a un motllo (dóna per un de 20 cm). Posar la barreja i deixar al forn durant uns 50 minuts, aproximadament.

Deixar refredar abans de decorar.

I aquesta és la meva aportació a HEMC, que aquest mes va de receptes de Nadal!

Crema de xocolata blanca (per untar)

2010-12-09T13:39:00.002+01:00

A l'Aina li agrada molt la xocolata blanca, de fet l'altre dia em va dir: "mama, he pres una decisió. Ara sempre menjaré xocolata blanca, la xocolata amb llet ja no m'agrada tant". I què volíeu que li digués si té 9 anys, doncs "Em sembla perfecte".

Uns dies enrere vaig trobar al bloc de l'Eva aquesta recepta. La vaig trobar per casualitat, de fet tinc la impressió que això dels blocs és com una mena de joc de l'oca infinit: vas saltant de bloc en bloc. El que més m'agrada és que sempre tens premi, sempre hi trobes alguna cosa interessant. Després vaig veure la mateixa recepta al bloc de la Nenalinda, us recomano que el visiteu si no el coneixeu, i em vaig acabar de convèncer per fer-la.

El millor de tot és que la va fer l'Aina i les dues estàvem molt contentes, no és que fos la primera recepta que fem juntes, però sí la primera que fa l'Aina al foc.

Suposo que si substitueixes la xocolata blanca per xocolata amb llet ha de quedar igual de bo, no?

Ingredients:

La quantitat és per fer un pot de 400 g.
180 g de xocolata blanca*
150 g de llet condensada**
90 g de mantega
25 g d'ametlles en pols ***

* L'Eva diu, a la seva recepta, que fem servir una bona xocolata blanca, jo la vaig fer servir ecològica, perquè és la que compro normalment i perquè les meves experiències fonent xocolata blanca del súper, encara que siguin de marca, són desastroses!

** La vaig posar descremada, ja que em semblava que la barreja amb la mantega i tot plegat seria massa fort.

*** La recepta original (Nutella i Nocilla) porta avellanes. La Nenalinda també ho va fer amb avellanes.

Preparació:
Fondre la xocolata blanca juntament amb la mantega en un cassó a foc lent i anar remenant amb una cullera de fusta.
Afegir les ametlles i continuar remenant sense retirar-ho del foc.
Afegir la llet condensada i remenar. Queda com un oli per sobre, així que s'ha de remenar fins que quedi una textura de crema.
Ja es pot passar al pot i deixar refredar -si es que podeu esperar! L'Aina ho va haver de tastar al cap de pocs minuts-.

Peus de porc o mans de ministre?

2010-11-29T12:24:00.000+01:00

Ahir, dia d’eleccions, vam tenir dinar familiar a casa. El meu pare viu fora de Barcelona però vota aquí, així que amb la Judith li vam proposar de fer un dinar.

Sempre li deia: “quan vinguis a casa faré peus de porc”. Ja que li encanten! A mi també m’agraden i els que em coneixen, i saben que no m’agrada la carn, no entenen com em poden agradar: misteris de la vida!

Com que dels que érem a dinar només ens agraden a ell i a mi, també vaig fer paella, que és un plat que a tots ens agrada.

L'última vegada que vaig menjar peus de porc eren amb fruits secs i, tot i que em van agradar molt, vaig pensar que els fruits secs eren testimonials i que, cada vegada més, em fa més mandra menjar-ne pel tema dels ossos. Així que tenia clar que volia fer una recepta semblant, però que havia de tenir més fruits secs i no havia de tenir ossos. Alguna vegada havia vist peus de porc en terrina: era la solució perfecta!

Al meu pare li van encantar; clar que, com ja us he dit d’altres vegades, l’home sempre està content amb tot! A mi també em van agradar moltíssim.

El nom del títol ve perquè de petita alguna vegada havia sentit a dir això de les mans de ministre i no ho entenia. Li preguntava als meus pares per què tenien aquest nom!

Ingredients:
Peus de porc bullits
Orellanes d’albercoc
Prunes sense pinyol
Pinyons
Pastilla de brou de verdures
Pebre: en gra i en pols
Sal
Oli d’oliva
Vi blanc
Aigua

Preparació:

A una cassola, posar l’oli a escalfar. Tirar les orellanes i les prunes, deixar-ho fer uns minuts. Afegir els pinyons, deixar coure uns dos minuts i, després, afegir els peus de porc. Tirar pebre en pols sobre els peus i pebre en gra amb els fruits secs. Anar girant perquè quedin una mica rossos.

Afegir el vi blanc i deixar a foc fort fins que s’hagi evaporat una mica, durant uns tres minuts.

Esmicolar la pastilla de brou, tirar a la cassola i deixar-ho dos minuts. Afegir aigua i remenar.

Quan el brou s’hagi reduït una mica, retirar els peus de porc i deixar el foc encès fins que quedi un suquet més espès.

Agafar el motllo on ficar els peus de porc i cobrir amb film transparent suficient perquè puguin quedar del tot embolicats.

Posar una capa de peus de porc i una capa de fruits secs i anar alternant fins que s'acabin els peus de porc. La primera i l'última capa han de ser amb la carn. Acabar de tapar-ho amb el film transparent, posar-hi un pes a sobre (un brick de llet, per exemple) i deixar-ho reposar un dia a la nevera.

La salsa que queda amb els fruits secs, com que es deixa d’un dia per l’altre amb la gelatina que tenen els peus de porc, queda solidificada, així que a l’endemà només s’ha d’escalfar -Si veieu que tot i escalfar-la us queda tot molt espès o poca quantitat, podeu afegir una mica més d’aigua-.

Per preparar el plat: tallar la terrina a trossos d’1,5 cm aproximadament. Passar a una paella, amb poc oli, i fer volta i volta: només es tracta d’escalfar, ja que si es deixa molta estona es desfarà.

Servir acompanyat de la salsa amb els fruits secs, prèviament escalfada -Us he de dir que vaig posar molta quantitat de fruits secs, així quedava acompanyat d’una mena de compota salada-.

Pollastre amb castanyes i camagrocs

2010-11-23T13:28:00.000+01:00

No recordo haver menjat castanyes en cap plat guisat, encara que també pot ser que em falli la memòria... Tenia ganes de fer alguna cosa amb castanyes i, al veure que era el tema d'HEMC d'aquest mes, em vaig animar.

Vaig estar buscant receptes pels llibres i gairebé totes les que vaig trobar eren dolces, però a mi les castanyes em recorden a la castanyada, als panellets; i tenia ganes de menjar-les en un plat salat. No vaig trobar cap recepta que m'acabés de convèncer, així que... visca la improvisació! Pollastre, castanyes i uns bolets que, a casa, ens encanten: els camagrocs. I d'aquí va sortir aquest plat.

Les castanyes anaven cuites, la majoria les vaig tirar al principi i es van esmicolar, però ens va agradar perquè les trobàvem barrejades amb els bolets i, així, teníem una barreja de gustos, uns gustos molt de tardor.

Ingredients:
Pollastre
Castanyes
Camagrocs
Ceba
Conyac
Brou de pollastre
Arròs
Oli
Sal
Pebre

Preparació:

Bullir les castanyes en aigua amb sal. Treure l'aigua i deixar refredar. Pelar i reservar.

A una cassola, amb oli calent, fregir el pollastre -prèviament salpebrat- fins que sigui ros. Retirar i reservar.

Fregir la ceba fins que quedi daurada. Afegir els bolets i deixar-ho uns minuts. Ficar el pollastre i el conyac. Deixar reduir uns minuts i ja es pot tirar el brou de pollastre. Deixar a foc fort uns minuts, després baixar el foc i afegir les castanyes -reservar les que volem que ens quedin senceres-. Deixar a foc lent fins que estigui fet. Quan faltin pocs minuts per apagar el foc, afegir les castanyes que queden.

Servir acompanyat d'arròs -nosaltres el vam acompanyar amb arròs salvatge i així tot eren colors de la tardor-.

Bon profit!

Ous estrellats amb pernil i xips de patata violeta

2010-11-19T10:24:00.001+01:00

Fa uns dies el Jordi va arribar a casa dient: “he vist uns ous estrellats boníssims, se m’ha fet la boca aigua”. Els havia vist al programa cuines i va arribar entusiasmat.

Tenint en compte que els ous és un dels seus aliments preferits, si fos per ell en menjaria cada dia, i que a mi això d’estrellats sempre m’ha fet gràcia, no m’hi podia negar. També feia dies que tenia ganes de provar les patates violetes; així que vaig pensar que tastar-les en forma de xips seria una bona idea. L’Aina va quedar entusiasmada i si n’haguéssim tingut més, més que n’hauria menjat. Haurem de repetir!

La recepta original amb les quantitats la podeu trobar aquí però, com sempre, jo ho vaig adaptar als nostres gustos: encara ara en menjaria! Nosaltres ho varem fer per sopar però he de reconèixer que atipa bastant...

Ingredients:
Patates kennebec
Ous ecològics
Oli d’oliva suau
Pernil ibèric tallat fi

Patates violetes
Sal Maldon

Preparació:
Pelar les patates, tallar-les primer a quarts i, després, a làmines. Deixar una estona amb aigua –va bé per treure el midó i us puc assegurar que és fantàstic, no ho havia fet mai. Al vídeo surt, a la recepta de l’enllaç no-. Treure de l’aigua i passar-les per un colador per treure l’excés d’aigua. Eixugar una mica amb paper absorbent. Ja es poden fregir a l’oli ben calent. Quan estiguin fetes, retirar i deixar sobre paper absorbent.

Xips de patata:
Ull: les patates violetes taquen les mans, després marxa, però estareu una estona amb les mans morades... Pelar les patates i tallar-les a rodanxes ben fines amb una mandolina –ara me n’he adonat que la meva mandolina podria tallar més fi. També ho podeu fer amb l’estri de pelar patates-. Fregir amb l’oli que ja està a la paella i deixar fins que estiguin fetes. També es treuen i e deixen sobre paper absorbent –agafen molt d'oli-.

A la mateixa paella es fan els ous uns dos minuts –el rovell ha de quedar poc fet, la recepta original diu dos minuts, però millor fer-ho al vostre gust-.

A un bol es posen les patates kennebec, la sal Maldon i els ous. Amb una forquilla i un ganivet es tallen els ous tot barrejant-ho amb les patates.

Emplatar els ous barrejats amb les patates, posar el pernil i guarnir amb les patates violetes.

I aquesta és la meva princesa feliç amb les seves patates!

Sardinetes en escabetx

2010-11-16T10:57:00.000+01:00

Feia molt i molt de temps que no menjava sardines en escabetx. De fet, quan em vaig quedar embarassada de l'Aina vaig avorrir les sardines i això que m’encantaven! En canvi, quan em vaig quedar embarassada del Lluc, em van tornar a agradar, una cosa ben curiosa.

L'última vegada que recordo haver fet escabetx va ser amb la meva mare a la Fi del Món, al meu pare li agraden molt i a l’estiu en fèiem. Quan li vaig dir al meu pare que en volia fer li vaig comentar si en voldria. Quan les va tastar va dir que havien quedat molt bones. És un gustàs cuinar pel meu pare: sempre ho troba tot tan bo!

Aprofitant que l’altre dia vaig anar al mercat i vaig veure aquestes sardinetes tan maques, vaig pensar que ja tocava recuperar una recepta oblidada.

És curiós, però quan fas una recepta que fa temps que no feies et transportes a l'última vegada que la vas fer. Encara ara tinc la imatge de com les fèiem amb la meva mare amb la cassola de fang, i em sembla que fins i tot sento l’olor!

Ingredients:
½ kg de sardines
½ cabeça d’alls
3 fulles de llorer
1 cullerada de pebre vermell (pimentón)
Farina
Oli d’oliva
Sal
Ceba
100 ml de vinagre

Preparació:

Les sardines han d’estar netes: sense cap ni budells (sona fatal...). Es renten bé sota l’aixeta i se salen.

Enfarinar les sardines, treure l’excés de farina i fregir, a foc viu, fins que siguin rosses.

Es treuen i es van deixant al recipient on es guardaran, en el meu cas era de Pirex, ja que no tinc cassoletes de fang.

A l’oli de fregir les sardines, tirar els alls, sense pelar i sencers, les fulles de llorer i oli suficient perquè les sardines quedin cobertes, a ull! Quan els alls comencin a agafar color ja es pot tirar la ceba tallada a tires primes, deixar-ho uns minuts i ja es pot tirar el pebre vermell. Afegir el vinagre i deixar coure uns cinc minuts.

Tirar la preparació sobre les sardines, deixar reposar i, quan estigui fred, tapar. Al ser un escabetx, es conserven durant uns dies a la nevera.