No us espanteu: no és que tingui un calendari Asteca ni que acabi de llegir a Nostradamus; de fet, em sembla que com a vident no tindria molt de futur. El que passa és que sempre parlo de la Fi del Món i avui us vull ensenyar com és.
Ja us vaig dir que, per sort, no té serveis: només un Cafè i una piscina a l'estiu. Hi ha molt poca gent i aquest és el seu encant.
És el poble on va néixer el meu pare i on jo he anat des de sempre, m'he fet gran jugant pels seus carrers, a l'estiu sense saber quina hora era; només anàvem a casa a l'hora de dinar, berenar i sopar, és clar: la gana no perdona ! M'he pelat els genolls amb bicicleta, he caigut al riu sec, he anat amb moto sense casc i, ara, l'Aina fa el mateix: només ve a casa a buscar menjar i, de vegades, ni això! Perquè s'ha passat mitges vacances anant a dinar o a sopar a casa de la Maria. I fins i tot, de vegades, a berenar: si es que no té manies ! Ja els hi deia que la podien adoptar.
El Lluc també s'ho passa molt i molt bé ja que pot anar sol pels carrers, tot i que a la piscina l'hem de vigilar perquè és un inconscient, a la pista juga a futbol, s'enfila per on pot. La fama que té se l'ha guanyat a pols !
Un lloc ben bonic, és així de veritat. Si surts al vespre et trobaràs això: un poble de postal, sembla tret d'un pessebre.
Així doncs queden fetes les presentacions oficials. Ja sabeu: Benvinguts a la Fi del Món !
2 comentaris:
M'encanta la fi del món. No sé on pot ser i suposo que això és part de l'encant però tot el que expliques i el que es pot veure a les fotos fa molt bona pinta. (vinc per haver clicat a l'enllaç de la teva llimorada, je,je)
M'havia perdut aquesta entrada!!! No m'estranya que hi estiguis tan bé....
Petonets guapa.
Publica un comentari a l'entrada