dijous, 23 de setembre de 2010

Carabassó farcit d'alls tendres

Volia fer carabassons farcits però no sabia ben bé de què. L'altre dia quan vaig anar a comprar vaig veure alls tendres i ràpidament em va venir al cap la combinació, però tot s'ha de dir, no les tenia totes. Quan mengem alls tendres sovint estan molt fets i pensava que podrien quedar secs però tal i com els vaig cuinar van quedar molt suaus, com si fossin porros així que també els podria haver farcit de porros. Potser la propera vegada !

Si el carabassó es petit es deu poder menjar tot sencer, aquests eren ecològics així que no hi havia cap problema, però només vam menjar el farcit, era bastant gran !






Ingredients:
Carabassó
Alls tendres
Formatge per fondre (tipus Emmental)
Vi blanc
Sal
Pebre
Oli


Preparació:
Preescalfar el forn a 200º.
Tallar la part superior del carabassó, eren rodons i anava molt bé de buidar-los. Amb un ganivet ben esmolat fem una circumferència al voltant de la polpa. Després fem un tall al mig. Amb l'ajuda d'una cullera ja podem començar a treure la polpa.
Enfornar el carabassó buit i la "tapa" mentre preparem el farcit.
Tallar la polpa a trossos ben petits i reservar.
Tallar els alls tendres a trossos d'uns dos centímetres.
A una paella amb oli calent fregir el carabassó uns minuts, afegir els alls tendres i salpebrar. Deixar-ho coure fins que veiem que està gairebé cuit, afegir el vi blanc i deixar uns minuts més fins que es redueixi el suc.
Retirar del forn el carabassó - la "tapa" l'haureu de treure uns minuts abans sinó queda rostida- fer una capa de formatge, una capa de farcit, heu d'acabar amb una capa de formatge.
Enfornar fins que el formatge quedi una mica torrat.

Es pot menjar sol, sencer, sobre una torrada de pa ...



Hi ha dies que no ens agrada recordar i avui n'és un. No perquè avui faci més mal que un altre dia, simplement perquè posem data a les coses i ens encanta quan és per una cosa que ens fa feliços, però no agrada gens quan és per raons que ens entristeixen.
Diuen que el temps ho cura tot. Jo penso que el temps és com una tireta, tapa una mica però la ferida no es cura. Sort que tenim tiretes divertides que ho fan tot més fàcil !


Ja saps com et trobo a faltar, T'ESTIMO MOLTÍSSIM !


1 comentari:

judith ha dit...

avui per sopar faré una recepta inspirant-me amb aquesta recepta!!!! a veure que tal!