Avui se celebra el dia mundial del pa, a través d'HEMC vaig saber la notícia i he decidit participar.
A casa el pa ens encanta i les nous també, especialment al Jordi. Així que barrejant un conte de l'Aina i els gustos de casa he triat el pa amb nous.
Quan l'Aina tenia dos anys el meu pare li va portar el conte de la comtessa de Quermançó. A ella li va agradar tant que em feia que li expliqués sovint, durant molt de temps va ser el seu conte preferit.
El conte explica que la comtessa vivia en un castell. Era molt rica i important.
La comtessa de ben petita s'havia acostumat a la bona vida i li agradava molt menjar els millors plats. Cada dia el cuiner li preparava un àpat amb les millors viandes, però un dia, entre tot aquest menjar en destacava un plat petit. Li va demanar al cuiner què era i li va explicar que era el moll de l'os. Ella va demanar que en volia cada dia i el seu cuiner li explicà que el rei dels perses, Alphonsus, ho havia perdut tot perquè només volia moll de l'os. Ella, que es pensava que els diners no se li acabarien mai, no en va fer cas. El temps va anar passant i les riqueses es van anar acabant fins que ho va perdre tot. Va acabar fent de captaire i anant de casa a casa demanant menjar. Un dia, a una casa del poble li van donar pa amb nous i a ella li va agradar moltíssim, tant que diuen que va dir:
Per haver ignorat un dia que el pa amb nous era millor, vaig perdre la senyoria del castell de Quermançó.
A casa el pa ens encanta i les nous també, especialment al Jordi. Així que barrejant un conte de l'Aina i els gustos de casa he triat el pa amb nous.
Quan l'Aina tenia dos anys el meu pare li va portar el conte de la comtessa de Quermançó. A ella li va agradar tant que em feia que li expliqués sovint, durant molt de temps va ser el seu conte preferit.
El conte explica que la comtessa vivia en un castell. Era molt rica i important.
La comtessa de ben petita s'havia acostumat a la bona vida i li agradava molt menjar els millors plats. Cada dia el cuiner li preparava un àpat amb les millors viandes, però un dia, entre tot aquest menjar en destacava un plat petit. Li va demanar al cuiner què era i li va explicar que era el moll de l'os. Ella va demanar que en volia cada dia i el seu cuiner li explicà que el rei dels perses, Alphonsus, ho havia perdut tot perquè només volia moll de l'os. Ella, que es pensava que els diners no se li acabarien mai, no en va fer cas. El temps va anar passant i les riqueses es van anar acabant fins que ho va perdre tot. Va acabar fent de captaire i anant de casa a casa demanant menjar. Un dia, a una casa del poble li van donar pa amb nous i a ella li va agradar moltíssim, tant que diuen que va dir:
Per haver ignorat un dia que el pa amb nous era millor, vaig perdre la senyoria del castell de Quermançó.
La recepta l'he tret del Club de Cuines, de la Anaori. Ella el va fer amb nous i panses, jo només amb nous.
Ella ho explica fantàsticament bé així que podeu consultar la seva pàgina. Els canvis que jo vaig fer es que ella diu que el forn s'ha d'escalfar a 30, el meu forn comença a funcionar a partir de 50 així que no tenia més remei i, per sort, no se'm va tallar la massa mare... Crec que tampoc vaig estar els 15 minuts que deia ella amassant ni el temps al forn, m'hagués quedat cremat (cada forn és un món!).
9 comentaris:
ummmmm, ara en menjaria un bon tros!!! quina pinta
Gracias por participar y feliz Día Mundial del Pan!
Precioso cuento y riquísimo pan. Una idea estupenda combinar ambos.
Besos.
Una genial combinació, pam amb nous i un bonc conte.
T'ha quedat un pa fantàstic i el conte m'ha agradat molt! Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres! petonets
contes i gastronomia... tot un encert!
Hi visc a prop del Castell, i ja de petit sentia l'historia del castell de Quermançó.
Bona historia i bon pà, provarem a fer-ho.
Salutacions.
http://sinequanum.blogspot.com/
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
Un pan espléndido, que sin duda disfrutarias.
Besotes
Publica un comentari a l'entrada