dilluns, 24 de gener del 2011

Sopa torrada amb pilotilles

Tan tard i jo penjant la recepta de la sopa torrada... I és que demà és l’últim dia per l’HEMC i jo l’havia de presentar fos com fos! És la tercera vegada que participo i la segona que arribo tan justa, porto una bona mitjana.

Quan he arribat de recollir els nens ens hem posat tots tres a la cuina: jo preparant el brou, el Lluc enfilat dalt d’una cadira fent d’ajudant i tirant-li a l’Aina tot el que jo deixava al seu abast, i ella fent amanides i plats amb les restes de les cebes, pastanagues i demés. Després, és clar, l’Aina venia i deia: “mira mama, m’ha quedat bé?”. Ja em veieu a mi fent de cuinera i de jurat (No era per menjar, no us espanteu).

Tornant a la recepta. He triat la sopa torrada perquè és un plat que fa relativament poc que vaig descobrir, però que em té el cor robat.

La primera vegada que la vaig tastar va ser a casa dels pares del Jordi, és una sopa típica d’Osona, i he vist que d’altres llocs també. Una preparació que antigament era d’aprofitament, es fregia el pa sec en llard i se’n feia sopa. Actualment es presenta amb pilotilles, i jo, com a fanàtica de la sopa, començaria a menjar i no pararia. Canvio el segon plat per un altre de sopa torrada!

Actualment no cal fregir el pa a casa, a les fleques, d’Osona segur, el podem trobar. Ja el venen preparat per fer la sopa.

Ja veieu, tot i arribar pels pèls aquí teniu la sopa. M’hauré tornat blocohòlica? I és que avui en dia totes les addiccions han de tenir nom.







Ingredients:
Brou*
Pa per a sopa torrada
Carn picada **
Farina


* L’he fet de pollastre i verdures.
** Normalment es fa de porc, però això ja és al vostre gust.




Preparació:
La proporció que he fet és, per ¾ de litre de brou, 85 g de sopa torrada (no és una sopa espessa); però això ja queda al vostre gust.
Escalfar el brou i quan estigui ben calent afegim el pa. A partir de que bulli, deixar-ho uns 20 minuts, tot remenant sovint, com a la sopa de pa, per tal de què el pa es desfaci.
Fer les pilotilles agafant porcions petites de carn picada. Donar forma de bola i enfarinar-les. Espolsar la resta de farina i fregir en oli calent.
Quan estiguin rosses, treure-les i deixar-les assecar en paper absorbent.
Ja es podem passar a la sopa i deixar els últims minuts.


hemc 50 - sopas

33 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta la sopa torrada amb pilotilles!!! Mons pares tenen casa a Osona i quan hi pujo m'agrada menjar-ne!

T'ha quedat una foto preciosa, ve molt de gust així calentoneta!

Petonets,
Sandra

Catarina Collins ha dit...

Que delicia ficou esta sopa torrada... Esta com um aspecto maravilhoso. Óptima opção para estes dias de frio.
Beijinhos

Judith ha dit...

nena! pq no m'has avisat? si ho se avui sopem a casa teva!!! ah! i ja es nota que t'han ajudat els cuiners! jijijiji. Una foto molt encertada! m'encanta. petonets guapa

Bon Tiberi ha dit...

Oh!!Oh!!Quina bona pinta! Amb el fred que fa aquesta sopeta ben calenta ha de ser boníssima! Ostres, Mònica, jo també presento símptomes de blocoholisme!!! Uff, això és una plaga!!! Creus que és molt greu?? Petonets, maca! Paula

Mayte ha dit...

Por favor....que sopa!!!
Esos potecitos de barro esmaltado están hermosos, pero más aún la sopa con pilotilles, linduras...me encanta...todo la receta, la presentación y la fotografia, maravillosa tu propuesta :D

Besiños!!

Pilar ha dit...

¡¡qué haríamos sin ayudantes!!, pues seguramente limpiar menos ;.)
Me encanta tu sopita. Perfecta para combatir los -5º que hace aquí ahora.
La foto me gusta.
Besos

el taller de cuina ha dit...

No l'he tastada mai (encara) però ben segur que m'encantarà! M'agrada molt com l'has presentada amb aquests potets de terrissa.
Jo si que faig tard, i fa setmanes que sabem quina sopa volem fer...

Coses de Llàbiro ha dit...

Sandra: es que està boníssima!

Catarina: con tanto frío hay que variar.

Judith: sort dels ajudants, ja ho saps.

Paula: haurem de fer blocohòlics anònims, crec que s'encomana!;)

Mayte: muchas gracias.

Pilar: es divertido tener estos ayudantes, distraídas estamos...
Qué frío!

Taller: em pensava que arribava la última!:D

Gemma ha dit...

Me mare és de Vic i les sopes torrades són un clàssic a casa meva... I el pa torrat que venen a les fleques d'allà no el trobes enlloc més!
Una proposta suculent, nutritiva i que ve molt de gust amb el fred d'aquests dies ;)

Yves ha dit...

Ja saps que la sopa no és el meu fort; però l'aspecte que ha adquirit és molt casolà.
En ple hivern, tot nevat, cansat després de conduir sense trobar res més que neu... entres a un restaurantet perdut de la muntanya i... aleshores sí! Accepto, te la compro!

Unknown ha dit...

Os3 ara amb aquest fred si que ve de gust aquesta sopetaaaa....
Q tinguis sort en el concurssss!!!!
Una foto genial!!!!
Petonets

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
No coneixia aquesta sopa i sense provar-la ja se que m'encantarà.
Jo no tinc nens, però imagino la teva doble funció a la cuina amb ells. Segur que hagués acabat fent un “bocata” i posant-lo dins del brou!
La teva mitjana és bona, pitjor que no que es passi el dia, què tor arribarà.. I la foto.. molt bé! Petonets

Catieu ha dit...

Que bona Mònica!!! A mi amb el fred m'agraden totes les sopes. Aquesta té una pinta molt bona i les pilotilles en pinxo molt originals. Blocoaddictes, molt bo jejeje....

Alba ha dit...

No coneixia aquesta sopa torrada. Té molt bona pinta. M'encanta la versió mini de la pilota i els trossets de pa torrat li han de quedar molt bons.

Petonets!! :)

sole | puragula.wordpress.com ha dit...

Es hermosa la foto! Con respecto al pan, yo la haría con pan horneado bien bajito y sin nada de grasa, así quedará crocante por dentro y por fuera, como si se hubiera hecho frito, pero mucho más sano. Ya sé que la manteca le da un toque tremendo, pero no es muy buena para la salud... De todos modos, tu receta no la podré hacer hasta dentro de unos meses, hoy estamos con 41 grados de sensación térmica y la verdad que ni da encender un horno, jejeje

Unknown ha dit...

Que bonita presentación y que apetecible te ha quedado esa sopa. sin duda una sopita para estos días de frio. un beso

Miquel ha dit...

me encanta esta sopa y con las pilotetas mas.
la foto muy bonita y el detalle de las cuchadas y mantel genial
me la apunto
peto
miquel

garlutti ha dit...

Que buena presentación, una
combinación estupenda de ingredientes. Con el frio que hace
apetece un monton. Suerte en el
concurso.

Besos

Marimi

sacerdotisadeisis ha dit...

Con lo que me gustan las sopas y las albóndigas. Este plato es la combinación perfecta. Desde ya, a mi también me ha robado el corazón. Me recuerda un poco a las sopas de pan que están deliciosas así que tomo nota. Me chifla.

Un besito,

Sacer

Eva ha dit...

Hummmm. No la coneixia però l'apuntaré per fer-la aviat. A casa ens "barallem" per la pilota de l'escudella, d'aquesta manera no tindrem aquet problema.

Petonets.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Aquesta sopa amb tempta!
Les tovalles i les recipients de fang em fan volar cap a hiverns al costat de la llar de foc. Sento la flaire. Hum!

Massitet ha dit...

Hola, hola!
Ostres, no n'havia sentit a parlar mai, d'aquesta sopa! Jo diria que no trigarà gaire a caure: és ben senzilla i és evident que ben bona!
I amb el fred que fa... Mmmmmmmmm


Salut, Llabirians!

Com Gat i Gos ha dit...

Sopa !!!! Que bona amb aquests fred que fa ...... Una abraçada.

Coses de Llàbiro ha dit...

Gemma: què maco és Vic, m'encanta!

Yves: si que t'han de passar coses per menjar-te una sopa!;)

Tast: fred, fred! Ah, HEMC no és un concurs, diuen un tema i la gent envia les seves propostes.

Eri: no dona, a tot t'acostumes!

Catieu: gràcies guapa. També estàs enganxada?

Alba: Així fregides queden diferent.

Sole: si, ahora lo tuestan en el horno.
Qué calor!

Anna: gracias.

Miquel: ja veuràs com us agrada.

Marimi: a mi es que las sopas me apetecen siempre, me encantan.

Sacer: si, es como las de pan pero queda más suave.

Eva: a veure si ara us barallareu per veure qui en té més!:D

Núria: ja m'agradaria tenir una llar de foc a prop!

Massitet: m'ha agradat això de Llabirians. Adjudicat!;)

GiG: moltes gràcies i benvinguts.

Moltes gràcies pels vostres comentaris!

El cullerot Festuc ha dit...

Sóc tan sopera jo!!! i ara amb aquest fred encara més!!! M'apunto la vostra proposta!!
Petunets,
Eva.

Ernestina Causse ha dit...

Que sopa tan sencilla y tan buena; además la presentación que has utilizado es encantadora. Un beso

Ingrid ha dit...

Una presentació exquisita, i segur que la sopa té un sabor espectacular, m'encanta la sopa torrada.
Quina meravella poder disfrutar dels nens...quina cosa més mona la teva nena, ja l'imagino amb les verduretes!;)
Petonets

Jordi ha dit...

Avui han fet aquesta sopa al cuines!!

SUSANNA ha dit...

HOLA GUAPA TU

M ´EMPORTO UNA MICA DE SOPA, SEGUR QUE ESTÀ DELICIOSA, I DE PAS LA RECEPTA, JE,JE

MIL PETONETS SUSANA

antonia ha dit...

qué cosa tan buena, no la había visto nunca, me ha encantado y la foto genial!
besos

El Secretario ha dit...

Hola.

Riquísima se ve esa sopa. Y para estos días de tantísimo frío, eso es lo que apetce.

Nosotros hemos puesto también en el HEMC una "sopa tostada"; el nombre es el mismo que el de la tuya, salvo por lo de las albóndigas.
Sin embargo, son bien distintas.

Saludos y buen provecho.

Seda de Zanahoria ha dit...

que bien lo pasais, no? ejejej
Los peques son los mejores ayudantes!!!!
Muy buena sopa

Bss.Cris.

Mercè ha dit...

Ai, que bones que són les sopes!! Ara que fa fred, m'encanten ben calentetes. :)
Petons!