Avui és dia 15 i, per tant, tenim una cita. Aquest mes a la Recepta del 15 ens han proposat fer crema catalana i us he de dir que durant moltíssim temps van ser les úniques postres que demanava als restaurants. Diuen que en la varietat està el gust, però ja veieu que això no ho dec tenir molt clar.
He passat èpoques molt diferents, però finalment la demano sense cremar, moltes vegades em miren com si em diguessin: això no és crema catalana! Però que voleu que us digui, la prefereixo així. Aquesta vegada he decidit fer una mica de caramel per guarnir-la, però us he de dir que la meva no en portava...
La idea inicial era fer una crema catalana acompanyada de clares a punt de neu. Diumenge tenia el dia cuiner i em vaig passar amb les proporcions del sucre, així que el resultat van ser unes merengues, a l'Aina li han encantat.
Tenia unes quantes receptes de crema i no n'hi havia dues d'iguals. Finalment em vaig decidir per la famosa llibreta de la meva mare, ja sé que porta menys ous que les altres receptes, però queda una crema molt fina, amb un gust que ens ha agradat molt.
Ingredients:
1l de llet
30 g de midó de blat de moro
150 g de sucre
4 rovells d'ou
1 pell de llimona
1 branca de canyella
Preparació:
Escalfar la llet amb la pell de la llimona i la canyella. Quan comenci a bullir, afegir els rovells de l'ou i remenar. Passats uns minuts, afegir el midó.
Retirar del foc, posar a on la voldrem servir i, quan estigui freda, conservar a la nevera fins el moment de servir.
37 comentaris:
quina bona pinta!!!! saps que jo ara me la menjo cremada? jajajajaja, com canviem amb el temps! una foto súper xula! molts petonets princess
Qué pinta más buena!. Es una gozada que llegue el día 15, signo inequívoco de buenas recetas y fotos. Me gusta, pero yo quemada please :)
Besos
Que bona!!!
Veus, encara va anar prou bé passar-te amb el sucre. Mira que són bones les merengues!!!
Jo ja fa temps que també la demano sense cremar jejeje.....
Visca la Mònica i la recepta de la mama!! Segur que és la més bona, com la que feia la meva pàvia... la veritat és que de pinta s'hi assembla molt! M'apunto la teva versió, que la seva està desapareguda!
A mi depén dela dia m'agrada cremada o sense cremar... jejeje
Petons bonica i moltes gràcies!
Sandra
Durant un temps jo també vaig ser addicte a la crema catalana!!!!!
En altres èpoques a la llimona gelada, o al mató, o a la comtessa... però la crema catalana sempre serà un greatest hits de les meves postres!!!
Que buena pinta se ya quedado... Me gusta la crema : ) esta con un aspecto delicioso.
Besitos
Hola Mònicaaa!!!
Quina bona pintaaa Mmmmm....
Saps?, jo als restaurants no acostumo a demanar postres (tinc remordimentss ;) jejeje), però t'he de dir que si servíssin una crema catalana com la de la foto.... UFFF... difícil ho tindria per no caure a la temptació!! :)
Petonets
Neus
Hace años que no la como, pero me gusta quemada. aunque así con un chorrito de caramelo tiene un aspecto delicioso.
t'ha quedat casolana,casolana ehhh, les receptes de les mares mai fallen!
Petons guapa
Jo també vaig tenir l'època de demanar semrpe crema als restaurants. I què? ben bona que és!! ;)
mmm té molt bona pinta! Sí que la veig més blanqueta de lo habitual però crec que també deu ser més lleugera, i això m'agrada, i molt, jeje.
La fotografia, preciosa, com sempre.
Petonets!!
Un dia replet de cremes delicioses!! té una pinta tremenda!! m'encanta i ben fàcil!
Molts petonetsss
Molt bona la crema... Jo confesso que sense el caramel em recorda a les natilles...Haha! La presentació clàssica sempre queda bé a taula.
Gràcies per participar i petonets!!
Les receptes de la mare no fallen mai, oi?
Està quedant un recull de cremes molt interessant!
Com les receptes de les mares no hi ha res!! Jo també sóc una addicta a la crema catalana i com menys coses porti millor! ;) Boníssima!
Petons!
¡que pinta que tiene, pardiez! aplausos y loas :)
Niña te ha quedado para eter inmediatamente la cuchara!!!
Que rica se ve...y esa canela detrás yo es que me han dado ganas de meter un tronquito y ale :D
Besiños y bonita semana.
Es veu ben suau i deliciosa. M'agrada molt la idea que porti menys quantitat de rovells!!
I...la teva crema somriu, no?? Potser sóc jo que de petita sempre buscava forma als núvols però la teva crema té cara de crema contenta mirada de cantó! :)
Molts petonets bonica!! :)
Fa moolts anys que no em menjo una crema catalana!!! Havia menjat tantes que ara no en tinc ganes, fins que he vist aquesta foto...
Quan tornes a fer???
fantastica pero a mi tambe cremada je,je
peto
miquel
Hola guapa!!
Ostres, la meva oliva semblava enfadada però la teva crema catalana està rient (tal i com ja t'ha dit l'Alba)
Això és una crema bona, senzilla i a més contenta!!
M'encantaaa!!
Un petó, Paula
Jo sóc com tu, de crema sense cremar i sempre et miren com un bitxo raro. Fantàstica
Les receptes de les mares sempre són les més bones.Segur que la recepta de la teva mare està per llepar-se els dits.
Molts petons!
Hola!
Quina CREMA i quina FOTO!!! La millor sense dubte, la de la mama!
A mi depén del dia m'agra cremada o sense .. es que m'agrada tant .. T'he dit que la foto mostra tant real com si la tingues aquí al davant.. Molts petons guapa!
Aix! les mares.... a la meva mare, que per cert el dia 19 és el seu sant, també li surt genial la crema catalana. A ella li agrada deixar un trocet de pell de llimona i un de canyella a cada cassoleta perquè diu que així queda més perfumada, i és veritat, queda molt bona.
Petons guapa,
Elisabet
Després de veure els vostres treballs, crec que m'hauré d'aplicar més.
M'encanta!
si és de la teva mare segur que no falla! jo al final no he pogut arribar pel dia 15, espero poder fer-la aquest cap de setmana.
petons!
Segur que has triat la millor recepta, les receptes de les mares són les millors!
La meva àvia també combinava la crema amb clares d'ou muntades a punt de neu pel damunt i un cop de gratinador. Amb la teva entrada m'hi has fet pensar, potser algun dia ho torna a fer com l'àvia. Bona idea això de posar menys rovells, pel colesterol anirà millor, no?
Yo también me apunto a la crema quemada¡¡¡ tendré un punto de pirómana, entre el asesinato que me he mandado y ésto me lo tendré que mirar¡¡¡
Besitos
Nosaltres sense cremar!! Aquesta té un pinta entranyable...visca la llibreta de la mama...
petons gastronómics
Buona la ricetta ma anche belle le foto ☺ ciao
Sencilla y deliciosa ..la de siempre y con uan foto preciosa ..besos MARIMI
Pintaza! El plato preferido de mi madre...
La textura de la foto és la que a mi m'agrada!
Que pinta tan sensacional, creo que es uno de los mejores postres que hay y a mi me encanta
Un besote
Hola, venia donar-te les gràcies per les teva felicitació i a veure aquesta coca, pero a sigut veure la crema i ja em perdo....
que bona que es la crema....
petonets
Publica un comentari a l'entrada