L’altre dia el Jordi va portar uns porros que li havia donat la seva germana de l’hort. Eren molt petits, la cosa prometia, havien de ser molt tendres i gustosos. Vaig pensar en fer un gratinat, no us espanteu, potser sí que sembla un plat més d’hivern, però si es menja tebi la cosa millora.
Això de "Les dues versions" ho dic perquè la primera la vaig fer amb formatge blau, de gust és molt bo però queda un color estrany, bé, estrany no, sinó blau! Si us agrada el formatge fort queda molt bo, però si sou de formatges més suaus potser us agradarà més la segona opció, ja que hi vaig posar mozzarella.
És un plat que, en funció de la quantitat, ens podrà servir de primer plat o bé d’acompanyament. Com que l’hem fet dues vegades la primera va ser un primer plat i la segona un acompanyament.
Això de "Les dues versions" ho dic perquè la primera la vaig fer amb formatge blau, de gust és molt bo però queda un color estrany, bé, estrany no, sinó blau! Si us agrada el formatge fort queda molt bo, però si sou de formatges més suaus potser us agradarà més la segona opció, ja que hi vaig posar mozzarella.
És un plat que, en funció de la quantitat, ens podrà servir de primer plat o bé d’acompanyament. Com que l’hem fet dues vegades la primera va ser un primer plat i la segona un acompanyament.
Ingredients:Patates
Porros
Per a la versió forta:
Formatge blau
Llet
Formatge per gratinar (que sigui ratllat i no en pols)
Per la versió suau:
Mozzarella
Herbes de Provença
Oli d’oliva
Sal
Preparació:Tallar la part que es pot menjar i, una vegada estigui net el porro, tallar-lo a rodanxes de mig centímetre.
Pelar i tallar les patates a rodanxes de 3 mm.
A una font que pugui anar al forn posar oli, una base de patata, porro -a sobre- i tirar la sal.
Per a la versió forta:
Passar el formatge blau amb una mica de llet pel minipimer. Tirar per sobre del preparat. Repetir la capa de patates i porro, tornar a salar. Tirar el formatge per gratinar i posar al forn fort durant uns 20 minuts.
Per a la versió suau:
Després de la capa de patata i porro tirar la mozzarella, repetir la capa si es vol. Acabar amb una capa de mozzarella i herbes de Provença.
Sal
Preparació:Tallar la part que es pot menjar i, una vegada estigui net el porro, tallar-lo a rodanxes de mig centímetre.
Pelar i tallar les patates a rodanxes de 3 mm.
A una font que pugui anar al forn posar oli, una base de patata, porro -a sobre- i tirar la sal.
Per a la versió forta:
Passar el formatge blau amb una mica de llet pel minipimer. Tirar per sobre del preparat. Repetir la capa de patates i porro, tornar a salar. Tirar el formatge per gratinar i posar al forn fort durant uns 20 minuts.
Per a la versió suau:
Després de la capa de patata i porro tirar la mozzarella, repetir la capa si es vol. Acabar amb una capa de mozzarella i herbes de Provença.
36 comentaris:
Hmmm, s'haurà de provar això... té molt bona pinta! I com bé dius, si es menja tebi, ara a l'estiu pot estar ben bo!
No se con cual quedarme Mónica, me encantan las dos opciones, eso sí lo prepararé para una cenita en el patio para que el calor se quede en la cocina y podamos disfrutar mejor de tu receta jajaja Hace mucho calor pero no puedo resistirme a cocinar en el horno ¡me gusta demasiado!
Besitos!!!
Les dues versions m'agraden...potser per la caloreta em quedo amb la suau...
petons
Moni! a mi m'agraden les dues versions! jo també tinc ganes de collir coses de l'hort per fer receptes de temporada, de moment només ens mengem els enciams!
muakis
T'ha quedat genial!! m'encanta la patata gratinada!! és perfecte per acompanyar qualsevol plat! m'apunto les teves versions!! petonets
Molt bo, a mi no em sembla pas un plat d'hiverns, sense dubte em quedo amb la versió, de color estrany! A casa ens encanta el formatge fort.
Petonets
Doncs jo em quedo amb la versió suau!!!! a més els porros m'encanten!!!! m'encanten les fotos!!!! petonets
Monica,
Me gusta las dos versiones.. se ve con una pinta fantastica : )
Besitos
Les dues versions m´agraden però ara per ara em quedo amb la light després dels excessos del mes de juny.
M'agraden totes dues, però jo el penso fer amb Gorgonzola, és la meva perdició...
Petonets!
Em quedo amb les dues versions, això és nou per mi! però ha d'estar.... diví! i que macos que queden amb els platts individuals...
;) petonsss
me quedo con la primera versión, me encanta el queso azul, su sabor tan fuerte y su aspecto, no me importa que parezca comida de pitufos, jeje
M´agraden les dues versions!!1 es que a mi m´agrada tot!!!petons
Vale, para ya que con tus fotos me deliro totalmente! Esa primera imagen ya me ha robado la concienca es her-mo-sa!
Me encantan los puerros, me encanta tu receta :D
Besiños!
jo no sabria quina triar... potser per un dinar la blava, i per un sopar la més suau... però renuncio a cap!!
Una abraçada
Jo em quedo amb la versió suau, que amb els formatges forts no puc!!! jijijiji però estic convençuda que això ha de ser una delícia, artista!
Petonets
Sandra
Jo em quedo la segona versió però, això si, la primera la tastaria segur. Quina bona pinta!!!
Tiene una pinta maravillosa, debe estar delicioso, habrá que probarlo, un beso.
La primera, la primera!! el formatge blau.. ñam, ñam! besets!
Quines fotos més xulesss!!! Potser super Moni fotògrafa amb super càmara??
Jo em quedo amb la versió suau, el formatge blau i jo no som gaire amics.
Els porros m'encanten (ains, això no acaba de sonar molt bé). De fet, cada setmana a casa hi ha un dia de vichyssoise fixo, per tant, la teva recepta d'avui m'agrada, m'agrada!!
Apuntada!
Petons!
Boníssim! Jo em quedo amb el formatge blau, m'agraden les sensacions fortes!!
A mi las patatas me gustan de todas formas y le gratinado en las fotos tiene una pintaza! Besos
M'encanten els porros, els faig de moltes maneres,aquesta me l'apunto, fàcil i la pots deixar preparada a punt de gratinar.
Mol bona recepta.
Petons
M'agraden les dues versions i també em dóna igual que siga tebi o calent, és un plat que es menja molt bé, el que passa és que si sopem a la cuina, fa molta calor de tindre el forn encés. Besets.
A mi m'agrada posar-hi formatge a tot arreu que puc, i aquesta recepta d'alternar els porros i patates amb formatge la trobo molt pràctica i bona. Jo faria la de blau per dinar i la més suau per sopar, així no dóna tanta set! Fixo que serà d'aquelles receptes que cauran aviat...Petonets.
Em quedo amb el segón, jo el formatge blau, com que no!!! tot i que hauria de fer les dues versións una per mi i l'altre pel meu home.
Un petonet
COn queso azul o con mozarella, me encantan los dos! Eso si, como lo que publique yo ayer, para cenar y templadito :)
Apuntado queda!
Besitos
Un bon plat, amb una bona idea de les dues versions. Per a mi, una difícil elecció perquè m'agraden totes dues!
Petons
Hola,
A mi totes dues versions em semblen boníssimes... però noia jo em quedo amb la de formatge blau encara que el color no sigui molt agrait...
Una foto preciosa!!! M'agrada molt amb aquest toc del color verd.
Petonets
Quines fotos noia!!!! M'han encantat!
A mi el formatge fort em torna boja, peró l'altre també... Així que jo un de cada
Un petó,
Esther
Mònica! A mi els gratinats m’agraden tot l’any, com les amanides, jeje!
Potser sí que ho prefereixo per sopar que no amb tot el sol del migdia, però no li posaria moltes pegues en cap cas! I de els dues versions...em quedo amb totes dues! Potser la de roquefort com acompanyant i la de mozzarela com a plat sencer!!
Quina sort que et portin uns porros tan bons directes de l’hort!
Molts petonets guapa!
mmmmmmm...jo em quedo amb la versió forta, que em xiflen els formatges! ;) i com més forts millor...
Petunets,
Eva.
Quina sort gaudir de productes frescos propis :)
La combinació porros-patates i formatge és sensacinal! I a mi m'agraden totes dues versions, trobo que el color de la primera també ha de quedar molt bé.
m'encanta el gratin. El de patata, però, no l'he fet mai. El provarem, que ens agrada molt!
Petonets bonica! (ps: cada dia m'agraden més les teves fotos!)
Aquesta recepta te una pinta espectacular, acabo de descubrir el teu blog!!! me l'apunto!!!
Tu tzatziki rosa me encanta, pero éste gratín me parece delicioso en cualquiera de las versiones, es una combinación muy a mi gusto.
Besos
Publica un comentari a l'entrada