A l'Aina li encanten les pizzes i la pasta. Divendres, que tornava de colònies, li volia fer pizza, però va arribar tan cansada que es va acabar dormint al sofà; així que la pizza va haver d'esperar al cap de setmana. Al Jordi i a mi ens agrada molt el 'calzone' i feia molt de temps que no en menjàvem: l'Aina va tenir una pizza, i nosaltres 'calzone'.
La pizza era de formatges i els 'calzone' eren un de formatge i l'altre amb verduretes. Les verduretes van quedar perfectes, com estava tapat com una papillota, van quedar... ummmmmmmmm.
La recepta la vaig treure del programa Cuines, ja l'havia fet a l'estiu, però només en pizza; així que tenia moltes ganes de provar de fer un 'calzone', no és que tingui cap secret, és per variar.
El que està bé d'aquesta recepta és que et surt força quantitat, el que permet de congelar-ne. Al cuines va dir que es podien congelar les boles, és el que he fet jo, però encara no n'he descongelat cap. Sempre havia pensat que s'havia de congelar la massa amb la forma, xafada amb el corró. Ja veurem com queda!
Ingredients:
Per a la massa de la pizza:
1 kg de farina
20 g de llevat per a fer pa, sec (de sobre)
1/2 l d'aigua
20 g de sal
40 g d'oli d'oliva
Preparació:
A un bol, posar la farina amb el llevat i remenar-ho bé. Afegir l'aigua i amassar, la recepta diu uns 5 minuts, però els temps, personalment, crec que és millor regular-los a ull -bé, més que res perquè a mi em costa fer cas d'aquestes coses-.
Afegir la sal i l'oli, treballar la pasta fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi. Tapar i deixar reposar durant una hora- el que faig és escalfar el forn a 50º durant uns minuts i després tancar-lo; així es més fàcil de fer pujar la massa, i més quan fa fred-.
Agafar porcions de massa de 200 g, passar al taulell enfarinat, aixafar amb les mans i estirar amb el corró.
Posar la salsa de tomàquet i els ingredients que voleu*, doblegar per la meitat i enrotllar les puntes - la recepta deia aixafar amb una forquilla, però em va agradar més d'aquesta manera-, espolsar una mica de farina per sobre -la recepta original diu ou batut-.
Deixar coure al forn durant 15 minuts a 250º.
* Com ja us he dit, en vam fer una de formatges (mozzarella, emmental i gorgonzola) i una altre amb pebrot verd, vermell, tomàquets assecats, ceba i mozzarella.
La bona olor queda per tot arreu!!!!!!!!!!!!!!!
9 comentaris:
Ostres, què bons!!Jo no n'he fet mai. Prenc nota perquè t'han quedat preciosos!! :)
Petons
Els Calzone, crec, són ben complicats de fer. Quan un va a una pizzeria i li serveixen, a primera vista ja es pot veure com ha quedat la pasta -de procés tan diferent a la pizza normal-; en la que has fet tu, aquest punt ja el tens guanyat; quina bona pinta!
Alba: doncs anima't perquè és molt fàcil!
Yves: no, que és fàcil i queda boníssim!
Petons!
Mmmmm, se ve fantástica!
jo, com l'Aina, soc més de pizzes, però no li faria pas un lleig a aquest calzone!!!!!!!!!!! petonets
Rosanna:gracias por la visita, ahora me doy una vuelta por tu blog.
Judith:l'has de tastar!
Hola preciosa!
Quin canvi de look al bloc, t'ha quedat molt bé!!
Com l'alba tampoc hem fet mai calzones, potser és l'hora de posar-hi remei!
Aquest calzone té un aspecte bestial!! t'ha quedat fantàstic. Jo no he probat mai a fer el calzone a casa, però veient aquest resultat, m'animo segur!!
Molts petons
Vermells, Ingrid:mooooooooooltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada