divendres, 30 de setembre de 2011

Patates amb bacallà

Aquest mes l’Alba i l’Ingrid de Film&Food ens proposaven el repte Hook. S’havia de preparar un plat que ens recordés quan érem o que ens agradés de petits.

A casa la meva mare sempre ens feia menjar molt variat però no sempre ens agradava el que preparava, ella volia ser justa, uns dies preparava plats que li agradaven més a la Judith i d’altres a mi. Recordo passar per davant de la cuina i preguntar-li a la meva mare què hi havia per menjar, com que la dona ja sabia que segons el que toqués ens queixaríem ens deia “fisculiscus”, “pajaritos en salsa”!
Això del “fisculiscus” sempre m’ha agradat i de vegades també li dic a l’Aina, que de queixar-se també en sap un rato!

Si hi ha un plat que recordo amb molta estima, i que a dia d’avui continua sent el meu preferit, són les patates amb bacallà. És un plat tan senzill però tan deliciós: patates bullides amb bacallà i una fulla de llorer, regat amb un bon oli d’oliva i una mica de pebre.

Un dia que vaig anar a sopar a casa dels Wagner, uns amics a qui estimem moltíssim, el Ricard ens va preparar un bacallà amb patates que em va encantar, cuina tan bé! Tenia clar que volia fer la seva recepta així que l’altre dia li vaig demanar.
Ahir a la tarda quan ens vam trobar em va demanar si ja l’havia fet i em donava consells. Espero que li agradi com ha quedat!





Ingredients:
Per persona

1 patata mitjana
1 tall gruixut de morro de bacallà

Allioli

Anet


Preparació:
Pelar les patates i tallar-les, procurant que ens quedin d’una mida semblant. Posar-les a una olla amb aigua calenta i sal fins que estiguin gairebé fetes –no deixeu que es facin del tot o es desfaran-.
Tancar el foc i afegir el morro de bacallà, tapar i esperar fins que el bacallà estigui fet.
Fer una base amb les patates, el bacallà a sobre. Rebaixar l’allioli amb l’aigua de la cocció i una mica d’anet i tirar-ho per sobre del bacallà –ha de quedar una salsa líquida.

36 comentaris:

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Vull venir a dinar... puc? Això de l'allioli així desfet en plan salseta, nyam!! Boníssim nena!!
Ma mare també tenia aquests problemes quan érem petites... però a mi m'agradava gairebé tot, no com a la Marta que encara ara és rareta menjant! jejeje
Petonets
Sandra

Eva ha dit...

M'encanta el bacallà, però de petita no m'agradava tant com ara.
Sort que m'he fet gran!!!

Petonets.

Judith ha dit...

jo full Fisculiscus!!! ah! i no oblidis la merda d'oca amb bacallà! jajajajajajaja. El papa ja ha vist aquesta entrada? quan la vegi salta directament a la pantalla!!! té una pinta increíble!!! molts petonets guapa

Heva ha dit...

Ya sabes que el bacalao no lo voy a preparar pero no me perdería por nada tus historias. Me encanta la edición que le has dado a la foto, con ese aire antigüo, va perfecto con tu relato.
Un besote

Neus ha dit...

Sencill, pero molt bo, les patates fetes aixi son una meravella... i el all i oli amb bacallá combina molt be.
Petons

Encontrar la Felicidad en Pequeños Detalles ha dit...

Jajajajaja!!! fisculiscus!!! No ho havia escoltat mai!!!
Un plat bonissim que a casa encantara... llastima de la meva alergia al peix... fa una pinta...
Un petonet
Sònia

Anna ha dit...

El que diu la meva àvia quan preguntem què hi ha per dinar és: "Carquellets!" jaja
Realment de nens podem arribar a ser una mica pesats...

Té una pinta boníiiiissima, aquest bacallà, m'has fet salivar! :)

Petons!

Gemma ha dit...

La cuina és una bona manera de recordar, oi? És increïble els records que ens pot portar un plat...
Tot i que jo no sóc gaire de bacallà, d'aquest en menjaria un bon plat ;)

Anniki ha dit...

A mi de petita no m'agradava el bacallà però ara m'encanta i aquesta recepta me la menjaria ja! El bacallà queda molt bé amb allioli i amb aquest tall tant maco, ningú es resisteix :)

Petons maca

Roser ha dit...

jajaj que bo això del fisculiscus!! és una bona idea, és com dir "una cosa que t'ho menjaràs igualment"! bona idea! Jo no recordo haver menjat bacallà de peque, però aquest que has preparat segur que l'hagués repetit mil vegades!! m'encanta el bacallà de totes les maneres possibles!! petons

el taller de cuina ha dit...

Un plat genial!!! La meva mare hi posava també ou dur.

El meu avui quan preguntàvem què hi havia per dinar, ens deia "callemus amb suc"!!

Catieu ha dit...

Facileta i segur que ben bona. M'emporto la recepta que a casa ens agrada molt el bacallà.
Bon cap de setmana guapa.

Bertha ha dit...

Una receta muy biena, el bacalao se puede hacer de mil formas y esta está genial.
Me gusta el blog asi que me quedo por aquí.
Besines

abril ha dit...

Jo odiava el bacallá però la mare ens obligaba a menjar-lo cada setmana...i es clar... ara m'encanta... i el feia com la teva mare...
Lo bo de les nostres infàncies es que tenen moltes coses en comú...
La versió del Richard, es fantàstica, la propera el farè així.
Petons

Pilar ha dit...

Tienes el traductor tontorrón y hoy no quiere trabajar. Pero creo que he entendido casi todo 8)
Antes no me gustaba, pero ahora me encanta. Tu receta me parece deliciosa.
Besos

Esther ha dit...

Jo ho faig molt sovint així, i ens encanta.
Un petó

Esther

Sweet 180° ha dit...

Que mona la teva mare amb el "Fisculiscus", jo faré al mateix quan tingui fills. El bacallà esplèndid. Petons

Ingrid ha dit...

Els plats que es recorden amb carinyo són els millors, i sempre quan els mengem ens transporten a aquells moments feliços!
Un plat deliciós
Moltes gràcies per participar, m'emporto la foto pel collage ;)
Un petonet

Alba ha dit...

Què bo...fisculicus. M'encanta aquesta paraula. Algun dia la vostra mare hauria de fer un plat propi titulat així!

M'agrada molt el bacallà, m'apunto la recepta que la trobo molt bona i facileta, com a mi m'agrada!

Molts petonets i moltes gràcies per participar!! :)

fresaypimienta ha dit...

Que pinta tiene este bacalao, madre mia es brutal la fotografía! que tengas un buen fin de semana, besos

rosilet ha dit...

Madre mía Mónica, cómo con cuatro ingredientes te has montado tremendo plato! Me quito el sombrero!
Buen fin de semana guapa!

Bon Tiberi ha dit...

Sort que ja acabo de dinar, perquè ho miro abans i em menjo la pantalla!!
M'ha agradat això de l'allioli desfet. S'haurà de tastar!
Quan demanava a casa que hi havia per dinar em deien que "grescos"! Imaginat el que eren els grescos!!
Petons guapa!!

Krirsa ha dit...

Que sencillo y que rico, la salsita de allioli genial :)
Besos

surfzone ha dit...

Jeje, la meva mare em deia que hi havia grana de saberuts o pell de clatell de musclo i, efectivament, ara ho faig servir amb les meves filles XD

Chez Silvia ha dit...

Jo també soc feliç amb un plat així de sencill!!!! petonets i bon cds

L&C ha dit...

La senzillesa és la reina de la cuina per excel·ència!! una recepta perfecta per no oblidar amb el pas dels anys!!

Petons!!

Miquel ha dit...

los platos sencillos como este tambien son muy buenos y sobre todo asi muy sano
bon cap de setmana
peto

Cristina ha dit...

Doncs a casa meva ens deien "coronadus" que són "cagarrus ensucradus", a mi em feia molta ràbia!!! Aquest plat té una pinta fantàstica i a més ben senzill de fer!!!

Fe-i*ka ha dit...

Ayer vine a visitarte y no me se abría el traductor, hoy tampoco... me cahis! con la tecnologia.
El plato excelente, sencillo pero todo sabor y con esa foto todavia más tentador.
Besitos Y buen sábado!

Patrix ha dit...

Qué rica la receta con el bacalao, y la foto preciosa.
Es sencilla y buenísima.
bss

irene ha dit...

Ostres nena... que no ens convidaràs a sopar un dia d'aquests...???? Ja ho entenc que no facis cap publicitat del blog... a mi la gent no se m'apunta a fer manualitats... però a tu segur que tothom se't vol apuntar a sopar!!
Una abraçada
Irene

Su ha dit...

Me encanta lo jugosito que parece. En mi casa, cuando preguntábamos que había de comer, nos decían lo de "ganguingos y patas de peces", que debe de ser un trabalenguas para despistar a los niños, aunque en castellano. Un besote.

Ague ha dit...

Una delicia de plat i una delicia de foto¡¡¡¡¡¡prenc nota.
Un petó ben gran.

Laura ha dit...

Ummm, fisculiscus bé podria ser el nom d'un plat del Bulli, je,je. Jo al Marc sempre li dic algo que sé que encara li agradi menys que el que li estic fent i així millora respecte a les seves expectatives. Je,je.

Les patates amb bacallà a mi també m'encanten. També em feia un plat semblant la mare on afegia ceba. ÉS un plat deliciós.

Lolah ha dit...

Mira que habrá pocos niños a los que les guste el bacalao con patatas!
La verdad es que a pesar de ser tan sencillo (o precisamente por eso) es delicioso, y esta manera de presentarlo con el alioli debe quedar fantástica.
Un besico.

Gemma ha dit...

Que fàcil!!! Aquesta la faig!
Petonets!