divendres, 12 de novembre de 2010

Dia d'aniversari, confessions i un pastís

Avui el bloc fa un any, tot i que l’he tingut “amagat” un temps...
Vaig començar fent una llibreta per a l’Aina; apuntant les receptes que fèiem a casa, pensava que quan fos gran li faria gràcia recuperar les receptes que mengem. Feia temps que mirava i remenava blocs, però no havia pensat mai a fer-ne un. El Jordi em va animar, m’ho vaig pensar i així va començar la llibreta virtual.

Us he de dir que, al principi, em feia pànic que algú veiés el meu bloc, tampoc us sabria dir ben bé el perquè. Em deien: “Per què fas un bloc si no vols que ningú el vegi?”. I tenien raó, però, què hi farem!

A data d’avui crec que ja he fet la meva “sortida de l’armari de la blocosfera” i ja puc dir: “tinc un bloc!”. Gràcies per compartir-lo amb mi.

I pels aniversaris, un pastís així que Llàbiro no es podia quedar sense: Pastís amb cobertura de formatge i festucs i una de les meves fruites preferides: els gerds.









Ingredients:
Pel pa de pessic:
4 ous
100 g de sucre
100 g de farina
1 cullerada petita de llevat químic
1 mica de farina i mantega pel motllo

Cobertura de formatge:
100 g de mantega a temperatura ambient
300 g de formatge crema
100 g de sucre llustre

Festucs

Melmelada de gerds

Gerds



Preparació:

Pa de pessic:
Prescalfar el forn a 180º.
Separar les clares dels rovells.
Per muntar els rovells: batre amb la meitat del sucre, amb una varilla elèctrica, durant uns 15 minuts.
Muntar les clares a punt de neu. Afegir al final la resta del sucre i batre durant 5 minuts més.
Barrejar els rovells i les clares. Afegir, poc a poc, la farina tamisada amb el llevat i anar barrejant amb compte.
Untar el motlle amb la mantega i una mica de farina, posar la barreja anterior i enfornar durant uns 20 minuts.

Cobertura de formatge:
Batre la mantega fins que ens quedi suau. Afegir el formatge i el sucre llustre tamissat. Barrejar fins que quedi tot ben incorporat.

Festucs:
Pelar els festucs i triturar-los. Passar-los per un colador, ens haurà de quedar com una sorra fina.


Obrir el pa de pessic per la meitat i untar amb la melmelada de gerds. Tapar el pastís i posar la cobertura de formatge a sobre i pel voltant.
Al voltant del pastís tirar la pols de festucs i guarnir la part de sobre amb els gerds.
A un cassó posar una mica de melmelada i aigua, escalfar. Amb un pinzell pintar els gerds.

35 comentaris:

....... ha dit...

Felicitats!!!!

Teresa ha dit...

Per molts anys!!! em sembla que això que confesses ens passa a molts!!! però un cop hi entres enganxa! doncs ànims i a continuar aquest llegat per l'Aina!

rosanna ha dit...

Em passa el mateix, em fa molta vergonya dir que tinc un blog i que la gent que em coneix el puga llegir. Per què serà això????

Yves Gerbeau ha dit...

felicitats!!!! Saps prou bé que la vergonya és bona; però molt millor superar-la! Així tots compartm aquesta afició que tens!!!!
Congratulatttttins!

Coses de Llàbiro ha dit...

Mònica: gràcies.

Teresa i Rosanna: m'ha agradat saber que també us passa!

Yves: moltíssimes gràcies per tot!

Judith ha dit...

Moltísssssssssssimes felicitats! Tots estem molt orgullosos de tu, però se que hi ha algú que encara ho està més! milions de petonets guapa

Coses de Llàbiro ha dit...

Judith: Moltíssimes gràcies per TOT.
Gràcies a ella es que ens agrada tant cuinar!
Molts petonets!:)

margot ha dit...

Felicitats!!!
Que bien que llego, en el dia clave.
Espero que te quedes un tiempo mas
enseñando tus delicias.
impresionante esta tarta.
Adoro los pistachos, yo tambien hice una y me encantó, queda tan bonita verdad?
Disfruta del día.
besos

Más allá de 365 sonrisas ha dit...

Felicidades y una tartita muy original. Besos,

Marta

fresaypimienta ha dit...

Muchísimas felicidades por el primer año de tu blog! tuviste una gran idea al hacerlo público , así nos has permitido tener acceso a tus fantásticas recetas como este pastel de frambuesas que es ideal! un beso

la brujita de jengibre ha dit...

Se ve precioso.
un abrazo desde Chile
edith
la brujita

Coses de Llàbiro ha dit...

Marta y fyp: gracias!

Brujita: gracias y encantada de conocerte.

Besos.

Mercè ha dit...

Mònica, per molts anys!!! Doncs mira, jo t'acabo de descobrir i ja t'aniré seguint perquè aquest pastís que has fet t'ha quedat perfecte!! :)
Fins aviat!

Sílvia A. ha dit...

Felicitats! a mi em va passar el mateix amb la difusió del bloc i encara ara em fa una mica de cosa dir que tinc un bloc, sort dels amics que s'encarregan d'escampar-lo

Visc a la Cuina ha dit...

Per molts anys, i ja pots anar compartint receptes com la d'aquesta meravella de pastís!

StHilari ha dit...

Felicitats pel primer .. i per aquesta sortida de l'armari de la blocesfera,.. amb aquestes receptes que ens presentes pots sentir-te molt més que satisfeta ... i a pel segon..
Una abraçada

Coses de Llàbiro ha dit...

Mercè: moltes gràcies i fins aviat!

Silvia: si ho diuen els altres sembla que no fa tanta cosa...

Cuina i St.Hilari: moltíssimes gràcies!

Petonets.

La cuina vermella ha dit...

Per molts d'anys més, preciosa!

Tast de cuina ha dit...

MOLTES FELICITAS!!!!!
A continuar cuinant!!!!

Mandarina ha dit...

¡Que bo pastís! ¡És bonic! I moltes felicitats per l'any de vida del bloc, ¡i per molts anys més! :o)

Ingrid ha dit...

Moltes Felicitats per aquest primer any de vida!!!! i per compartir-ho amb tots nosaltres que n'estem molt contents!
El pastís de celebració és bestial!!!
Molts petonets

Mari ha dit...

Me encantan los pistachos, se ven estupenda la tarta. Buena idea del libro online. Espero que sigamos en contacto.

Un saludo,
Mari

Lola Chez ha dit...

felicitats al teu aniversari blogueril! molt xula la foto i la recepta. una abraçada forta i un beset

elsfogonsdelabordeta ha dit...

FELICITATS!!! Espero que aquest sigui el primer de molts, i que tot el món pugui gaudir d'aquest bloc tan maco que tens!
Ah! i quina bona manera de celebrar-ho, aquest pastís fa venir salivera!
Petons!
Sandra

PD: no creguis, que a mi també em fa vergonya dir que tenim un blog a molta gent del meu entorn... no sé per què!

Alba ha dit...

MOLTES FELICITAAATS!!!
A mi al principi em feia també molta vergonya. Sobretot escriure introduccions abans de la recepta, però al poc temps te n'oblides, oi?
M'encanta el pastís. És molt original i vistós. La foto molt bonica.

Petonets!

Coses de Llàbiro ha dit...

Vermells: moltes gràcies!

Tast de cuina: si, si, a cuinar!!

Mandarina: moltes gràcies. No sabia que "parlaves" català!

Ingrid: moltes gràcies! El pastís: un contrast de gustos.

Mari: muchas gracias y bienvenida.

Lola: moltes gràcies i fins aviat.

Sandra i Alba: m'ha agradat saber que no era la única que li feia cosa...

Molts petonets!

nee* ha dit...

Quina bona pinta!! Felicitats per l'anyet d'aquest bloc tan bonic i interesant que has creat! S'ha de reconèixer que té molt de mèrit sobre tot perque hi ha relativament pocs blogs en català, i de cuina menys. En poc temps n'he conegut alguns, i s'ha de dir que en tots s'hi veu una gran dedicació y entusiasme.
En el seu moment jo em vaig plantejar fer un blog trilingüe, però ho vaig descartar per la llargada de les entrades i perquè no ho veia gaire pràctic.

Per cert, moltísimes gràcies per visitar el meu blog!

Petonets!

Coses de Llàbiro ha dit...

Nee: moltíssimes gràcies.
Ja ens anirem veient.
Petonets.

Kako ha dit...

Que delicia Mónica, yo desde luego me tomo un trocito y celebro contigo el primer año aunque haya sido medio escondido.
Todos tenemos nuestas "trancas".
Un besito.

Coses de Llàbiro ha dit...

Gracias Kako!

Catieu ha dit...

Per molts anys!!!!
I el pastís té una pinta estupenda.
Una abraçada ;)

Coses de Llàbiro ha dit...

Gràcies Catieu. Petonets.

Ana ha dit...

Moltes felicitats per aquest primer any!
em sembla meravellosa la idea de la llibreta! no la deixis! penso que té molt més encant i és més personal ;)
el pastís de luxe, perfecte per l'aniversari.
petons!

la gemmota ha dit...

Per molts molts anys!
A mi em va passar exactament el mateix, fins que el meu company va començar a xivar-se entre els amics, i vaig descobrir la gràcia que fa que la gent et llegeixi, coneguts personals i virtuals...i al final el fet de publicar passa a ser una altra motivació més per esmerçar-ti i voler que tot quedi més bé.
Aquest pastís me l'apunto perquè els gerds també són una de les fruites que més m'agraden, i el meu company es torna boig pels festucs...quina delícia!

Coses de Llàbiro ha dit...

Ana: si, l'he d'actualitzar...

Gemmota: ja em diràs si us ha agradat!