M’agraden molt els carabassons. Normalment els menjo barrejat amb d’altres verdures, en una truita, un puré, etc. Però tenia ganes de provar alguna cosa nova.
També tenia ganes de fer tomàquets confitats, però a casa tenia com a quatre receptes i totes diferents; així que al final vaig fer una barreja de tècniques i no sé si els he confitat o els he marejat, però bons ho estaven, i molt.
Els tomàquets que vaig fer servir van ser els de pera, l’home de la botiga em va dir que eren els que tenien més carn i menys aigua.
El plat el vaig pensar per menjar tebi i, per això, li vaig posar mozzarella de bola, no calia que es desfés del tot, i els tomàquets confitats tebis estan bons.
Els tomàquets i la mozzarella freds combinats amb oli, sal Maldon i una mica de l’oli de confitar-los també estan boníssims; així tenim per fer dos plats: un de tebi i un de fred.
Ingredients:
Carabassó
Mozzarella de bola (la que venen que porta suc)
Oli d’oliva
Sal Maldon
Per als tomàquets:
Tomàquets tipus pera
Herbes de Provença
Sal
Sucre
Oli d’oliva
Preparació:
Per als tomàquets:
Posar aigua a una cassola i deixar que bulli. Llavors ja podem tirar els tomàquets, que prèviament haurem rentat. Quan la pell es comenci a trencar deixar uns segons i retirar (si els deixem molta més estona es trencaran). Reservar.
Quan s’hagin refredat una mica ja els podem pelar, els tallem per la meitat i retirem les llavors. Passar a una safata que pugui anar al forn. La part de dins dels tomàquets mirant a dalt, com si fossin cassoletes, i aleshores tirem el sucre, la sal, les herbes i, finalment, l’oli. Ho enfornem a 180º durant uns 40 minuts.
Tallar el carabassó per la meitat. Tallar la part central, perquè ens quedin tots els trossos iguals de dalt a baix. Anar tallant amb la mandolina els trossos que necessitem.
Escalfar oli a una paella, fregir les tires de carabassó i deixar assecar sobre paper absorbent.
Tallar la mozzarella a rodanxes i reservar.
Ja podem muntar el milfulls: a una safata que pugui anar al forn hi tirem oli, una capa de carabassó, una de tomàquet –millor tallar-lo a tires petites- una de carabassó, una de mozzarella i repetir. Acabar amb una de mozzarella. Empolvorar herbes de Provença, i una mica de l’oli de confitar els tomàquets i enfornar a 180º fins que la mozzarella comenci a fondre’s.
Retirar del foc i deixar reposar uns minuts.
Tirar la sal Maldon, emplatar i servir (Si tirem la sal abans deixarà anar més aigua. Ja en deixa anar una mica, així que és millor canviar de plat).
23 comentaris:
Té una pinta espectacular! ha d'estar molt i molt bo! m'ho apunto! petonets
M'encanta la verdura! I tal i com l'has preparat... bona idea!
Cielo con esto se hace la boca agua, Tengo tomates confitados, y calabacines alguno queda...asi que me hare con la mozarella. te la copio.
Besos
me parece una receta simplemente deliciosa. desde hace tiempo que no dejo de usar las hierbas de la provance, pienso que le dan un toque único a los platos, el calabacín me encanta y lo tenemos todo el año.
me llevo esta delicia.
besos.
Una pinta fantàstica!!! Aquesta me l'apunto! Petonets
Hola preciosa, també has fet una recepta estratificada, com mola!!
Qué rico Mónica! Adoro la verdura! Yo hago un milhojas con calabacín, tomate y queso al horno y está espectacular así que este no dudo que también. Besos, Marta
una combinacio deliciosa ... a casa també ens encanta el carabassó y aquesta és una magnifica proposta
Judith i Yves: moltes gràcies!
Ana: que suerte tener huerto!
Kako: hacía mucho tiempo que no las usaba, pero a partir de ahora no las olvidaré.
Fogons: gràcies!
Vermells: ara miro la vostra!
Marta: la verdad es que el calabacín con queso y tomate está buenísimo.
St. Hilari: a mi es que m'agrada de totes maneres!!!
Petons/besos!
Una combinació exquisita, m'encanten tots els ingredients. M'apunto la recepta. ;)
Moltes gràcies Catieu!
Quina bona cara...en breu ho intento...
petons!!!
Gràcies Mònica!
Petons.
Quina passada!! M'agraden molt tots els ingredients que porta aquesta recepta.
T'ha quedat fantàstica i molt ben presentada!!
Molts petonets!
Gràcies Alba!!
Petonets.
Además de ser un plato bonito, delicado, colorido y sano fijo que es toda una delicia. Tu si que saber abrirnos el apetito.
Besos.
A mi també m´agradan moltíssim els carbossons així que ja pots pensar què trobo de la teva recepta...ummmmm....petonets
Silvia: gracias por el comentario.
MªJose: T'acabo de fer una visita.
Petons!
Quin entrant més bo! Jo el divendres en vaig fer un de semblant per un sopar, i sempre resulta un plat molt bo!
Gemmota: la veritat es que és fàcil de fer i queda maco!
Qué manera más deliciosa de comer sano!!!!
Un besito
quina pinta això es una de les coses que possaré en practica, ja et diré que tal...
Clemenvilla: gracias por el comentario.
Montse: espero que em diguis...
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada