dimecres, 3 de novembre de 2010

Estofat de vedella o patates amb suc?

La meva mare deia que eren patates amb suc, si m’hagués dit que per dinar hi havia estofat de vedella m’hauria queixat molt més del que ja feia! Sigui com sigui, quan tocava aquest plat jo sempre deia: “moltes patates i poca carn” i és que la meva poca afició a la vedella –que no és l'única carn que no m’agrada- em ve de tota la vida!

Al Jordi li agraden molt les patates amb suc i ja feia dies que em demanava si en podia fer, ja us podeu imaginar que jo ho anava allargant, però em sabia greu, així que vaig pensar que havia arribat el moment de fer-ne.

Tampoc us penseu que les tenia totes de penjar la recepta, de fet fa dies que la vaig fer i, fins avui, no m’he “atrevit” a penjar-la. Què m’hauran fet a mi les pobres vaques???????

Al final, el Jordi feliç, l’Aina i el Lluc també en van menjar, i jo vaig poder fer el que no havia pogut de petita: patates, suc i sense carn!






Ingredients:
Carn de vedella per estofar (tallada a daus)
Tomàquet triturat
Ceba
Picada (ametlles, avellanes, pinyons i bastonets)
Llorer
Vi blanc
Patates
Sal
Aigua
Oli d’oliva



Preparació:
Pelar la ceba i picar-la ben petita.
Escalfar l’oli a la cassola i fregir la ceba fins que sigui rossa. Afegir el vi i deixar uns minuts.
Afegir el tomàquet, remenar, deixar un minut i afegir la picada.
Ja podem afegir la carn i deixar-la fins que sigui rossa. Tirar l’aigua calenta i afegir el llorer.
Deixar al foc durant una hora aproximadament (Abans de fer el proper pas cal comprovar com està la carn).
Pelar les patates i tallar-les a trossos, que siguin més o menys de la mateixa mida. Les patates millor tallar-les de la següent manera: fer un tall amb el ganivet al tros que volem tallar i aixecar el ganivet perquè s’acabi de trencar. Deixar fins que les patates siguin cuites.

18 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Ideal per ara a l'hivern!!!!
La carn estofada es desfà a la boca i les patates, tal i com dius de tallar-les, queden boníssimes!!!

Judith ha dit...

doncs jo em menjaria ara un bon plat de patates!!! la carn li dono al Jordi! tampoc son massa fan de la carn estofada, encara que per aquesta potser faria una excepció! quina pinta!

Alba ha dit...

Quin riure m'ha fet el teu post!! jo era igual que tu: patates i poca carn. A aprt que després la descuartitzava treient els trossets de greix que portés... Jo tampoc sóc massa de carn. En qualsevol cas, l'estofat f amolt bona pinta i si m'hi treus la carn, me'n menjariaun bon plat!!:)

Coses de Llàbiro ha dit...

Yves:si, per l'hivern d'abans, ara anem de màniga curta...

Judith:nosaltres les patates!

Alba:jo també, sempre hi trobava greix!!!!!! Quin parell!

Ana - El dia mas dulce ha dit...

Com ome ha recordado a las que hacia mi madre....no me gusta la carne, ya lo he dicho en un par de ocasiones, pero lo que hacía yo con este plato, era comerme esas patatas...asi lo hacia de peque las aplastaba con el tenedor y cocjian todo el caldito y estaban par chuparse los dedos, seguro que estas estan igual. No tenia la receta y G. siempre me las está pidiendo, apuntada queda...besos

TROTAMUNDOS ha dit...

Estos platos son riquisimos y ahora que hace fresquito se disfrutan mucho más, que bueno.

Besotes

elsfogonsdelabordeta ha dit...

jejejeje jo també sóc de les patates... quina pinta més bona per favor!!!

Kako ha dit...

Encantada de conocerte!
La verdad es que viviendo en Suiza cualquiera pensaría que me la paso comiendo guisos y no es así, me cuesta mucho tomar un plato de cuchara pero este estofado luce para un dia invernal, riquísimo.
Besitos.

Coses de Llàbiro ha dit...

Ana: yo hacía lo mismo, el otro día también!

Trota: pues si, pero no acaba de llegar el frío.

Fogons: de moment guanyen les patates!!!

Kako: gracias por venir.

Petons/Besos.

Visc a la Cuina ha dit...

És ben igual com n'hi vulguis dir, això ha de ser una delícia!

Tania ha dit...

L'estofat de les mares sempre tenien un toc especial!!! Per tant, aquest ha d'estar deliciós!!!
Mmmmmmmmmmmmmmm...

Coses de Llàbiro ha dit...

Visc: moltes gràcies!

Tania: doncs si, la carn no m'agradava però li quedava un suquet...

Petons.

Vom Fass Barcelona ha dit...

quina pinta!!!

i amb la gana que tinc, DOLENTA!!! això no es fa...

petons

CRIS ha dit...

Es veritat no se sap si són patates amb suc o vedella en suc,però és igual, està realment bó especialment quan ve el fred.
Ptnts

Coses de Llàbiro ha dit...

Mònica i Cris: gràcies pel comentari.
Petons.

Massitet ha dit...

Hola!
Des del bloc olletadeverdures.cat fa temps que intentem aplegar tots els blocs de cuina escrits en català dins d’una secció anomenada gastrosfera. Fa molt poc hem “descobert” el teu i avui t’escric per a fer-te saber que l’hem inclós. Espero que no et faci res, però si no vols constar-hi digue’ns ho, si us plau: no voldriem tenir-te sense el teu consetiment!

Per cert, a casa meva d'aquest plat sempre n'hem dit vedella amb patates! ;-)

Salut!

Coses de Llàbiro ha dit...

Massitet: moltíssimes gràcies per pensar en mi!

Ruben ha dit...

Jo també demanava poca carn XD
Avui hem fet patates amb suc a casa, ara mateix acabo de publicar-ne la recepta a Catacuina :-)