Cassoleta de torrades de santa Teresa

Si un dia voleu un esmorzar o berenar ràpid i bo aquest és el vostre. Com veureu, la nostra versió està força alleugerida així que encara teniu més coses a favor.

Les quantitats seran orientatives, nosaltres vam fer servir pa d’espelta amb una molla molt densa i per tant vam necessitar més llet que si haguéssim fet servir un altre tipus de pa.
El temps del forn també és orientatiu. Ens van quedar més torrades a dalt i esponjoses a baix cosa que ens va agradar ja que vam trobar diferents textures.


Moltes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera i bona Pasqua a tothom!

Ingredients:
60g de pa d’espelta
250ml de llet
1 branca de canyella
Panela (o sucre moré)
Mel



Preparació:

Escalfar el forn a 180º. 

Escalfar la llet amb la canyella fins que bulli, deixar uns segons. Retirar del foc i deixar reposar fins que quedi tèbia.
Tallar el pa a daus, tirar la llet per sobre i deixar-ho uns 5-10 min. fins que l’absorbeixi. 

Posar el pa a una cassoleta, tirar-hi panela al gust. Si us agrada la canyella també n’hi podeu tirar una mica en pols. 

Enfornar fins que quedin al vostre gust. 

Retirar del forn i servir amb mel pel damunt.

Tàrtar de maduixes

Ara que comencem a trobar maduixes val la pena preparar-les de diferents maneres però si us he de dir la veritat com més ens agraden a casa són ben senzilles per això hem fet aquesta proposta de tàrtar, que és el que us proposàvem a Memòries d’una cuinera.

Moltes gràcies als qui heu participat a Memòries d’una cuinera, ben aviat tindrem el recull a punt i la nova proposta.

Ingredients:

Maduixes 

Taronja 

Xarop d’atzavara 

Melmelada de mango

Xocolata blanca 

Xili en pols 

Wasabi en pols

Preparació:

Fondre la xocolata blanca. Agafar una mica de xocolata blanca amb una cullera i donar-hi la forma que vulguem. Escampar el xili en unes i el wasabi en unes altres porcions. 

Reservar a la nevera fins que quedi compacte.

Rentar les maduixes, treure la part verda i tallar a daus petits. 

Tallar la taronja per la meitat, fer-ne suc. 

A un bol posar les maduixes, el suc de taronja i el xarop d’atzavara i reservar, com a mínim un parell d’hores.

Colar les maduixes i servir-les amb melmelada de mango. 

Servir les maduixes amb el suc a part i una mica de xocolata blanca.

Trufes de cheesecake

En aquests dies que estem en que tot està engalanat, tothom treu les millors viandes i sembla que els àpats no s’hagin d’acabar mai unes trufes és una bona opció per una bona sobretaula. Aquestes són lleugeres, no embafen gens. També us poden servir en cas d’uns convidats imprevistos, es preparen en un moment.

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d’una cuinera. Ja sabem que són dates on tots estem més enfeinats del compte per això us volem donar, encara més, les gràcies als qui participeu.

Que passeu unes molt Bones Festes!

 

Ingredients:
100g de formatge de cabra, en rull
Mel (o l’endolcidor líquid que preferiu)
Melmelada o coulis de maduixa o fruits vermells
Galetes digestive (amb 3 n’hem tingut prou)




Preparació:
Passar el formatge a un bol i afegir la mel, o l’endolcidor que preferiu, barrejar amb una forquilla fins que quedi ben integrat i deixar reposar una estona a la nevera fins que torni a quedar compacte.
Retirar de la nevera, donar forma de rodona.
La melmelada ha de ser una mica líquida sinó us costarà de posar a dins. Us anirà bé rebaixar-la una mica amb aigua i escalfar-la a un cassó. Si ho preferiu podeu fer servir un coulis que és més líquid. Passar la melmelada a una xeringa o un estri que tingui aplicador. Fer un forat a la bola de formatge, afegir la melmelada, tapar el forat i reservar.
Posar les galetes a una bossa de plàstic i amb el corró aixafar –les. També ho podeu fer amb un robot però aquesta és la manera més ràpida.
Passar les boles de formatge pel melmelada i les arrebossem en la farina de galeta. Reservar a la nevera i treure uns cinc minuts abans de menjar-les.

Panellets (sense sucre, sense ou)

A casa som de castanyada i per això, tot i que no som molt fans dels panellets, cada any en preparem, ens agrada continuar amb les nostres tradicions.

De panellets potser no som però de fer experiments si que som així que la nostra proposta havia de ser una mica diferent, els hem volgut fer sense sucre ni ou. El resultat ens ha agradat molt, son uns panellets més lleugers, l’únic inconvenient es que al no atipar tant en vas menjant... I també són a proba de mandrosos, els podeu preparar en un moment.

Però si el que voleu són els tradicionals podeu trobar aquí la recepta i aquí en teniu una altra, la massa ja no portava ou.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, si us animeu encara teniu temps de fer-nos arribar la vostra proposta.

Bona castanayada! 

Ingredients:  
Ametlla en pols 
Xarop d’atzavara 

Coco 
Granet d’ametlla

Llet

 
Preparació:  

La preparació és 1 part d’ametlla i la meitat del seu pes de xarop d’atzavara. Com que és una massa que no hi afegirem ou la podeu tastar i afegir més xarop si la trobeu poc dolça. 

A un bol barregem la pols d’ametlla amb el xarop, primer amb una espàtula i després la treballem amb les mans. Si feu la proporció que us indico al principi pot semblar que no es pot barrejar bé, que no hi ha prou xarop, no patiu, si que es pot i us quedarà bé. 

Una vegada tenim la massa compacta la deixem refredar, tapada amb film, a la nevera. Amb un parell d’hores n’hi ha prou.

Traiem la massa, li donem la forma que volem i li afegim el granet d’ametlla o bé barregem part de la pasta amb coco. La pasta és humida i el granet s’enganxa perfectament.

Els pintem amb llet i enfornem a 200º fins que estiguin rossos.

Coc de iogurt

A casa ja fa temps que vam trobar la fórmula que més ens agrada per fer el coc de iogurt i és el més repetit a casa, en forma rodona, allargada, tipus magdalenes...
La base sempre fem servir la mateixa, el que anem variant és el tipus de farina: de blat i d’espelta, blanca o integral. Com que fem servir la mida d’un got de iogurt anem improvisant segons el dia o la farina que tenim, si voleu també podeu fer-ne amb farina d’ametlla, no cal que sigui amb cereals.

No cal que us digui que és una recepta que va bé a qualsevol hora i amb aquestes proporcions el pastís conserva molt bé la humitat.
Si creieu que no us l’heu d’acabar una bona manera de guardar-lo és tallat en porcions individuals, embolicat en paper de forn, després amb film transparent i cap al congelador. El traieu una estona abans i ja el teniu igual de bo i tou que acabat de fer.

 Ja tenim més receptes amb el coc de iogurt i amb presentacions diferents al blog però aquesta és la que vam enviar a la Ingrid per sortir a la seva revista My Lovely food magazine i és la nostra aportació a Memòries d’una cuinera.


Com cada mes donar-vos les gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, com ens agrada veure les vostres propostes!

 

 

 

Ingredients:

125g de iogurt
40ml d’oli d’oliva suau
85ml de llet
190g de sucre integral de canya
16g de llevat en pols (Royal)
200g de farina d’espelta
2 ous
1 polsim de sal

 

Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

A un bol posar el iogurt, l’oli, la llet i el sucre i remenar. Afegir els ous, la sal i la farina. Remenar amb unes barnilles.

Passar al motlle i enfornar, el temps dependrà de la presentació que feu: si és individual, motlles mitjans, etc. El millor és anar controlant pel vidre i fer la prova del punxó, quan surti net ja està fet.

Si el feu tot d'una peça són uns quaranta minuts al forn.

Pastís de gingebre

A casa tenim un superfan de les galetes de gingebre, en demana sovint i mai es cansaria de menjar-ne. Per variar una mica vaig buscar un pastís que anés bé pels esmorzars i berenars i aquí el teniu.

Sempre dic que no m’agraden els pastissos secs, que m’agrada que conservin la humitat i que siguin esponjosos; aquest ho compleix i, a més, està boníssim!

La recepta original la teniu aquí, l'única cosa que vaig variar van ser els sucres, perquè no m'agrada posar-ne tant! A més, la melassa la vaig substituir per la mel.

   

 

 
Ingredients:
170 g de sucre integral de canya*
210 g de farina
180 g de iogurt natural
100 g de mantega
2 c.s. de mel
2 ous
2 c.c. de gingebre
2 c.c. de canyella
1 c.c. de bicarbonat
 

c.s.: cullera sopera
c.c.: cullera de cafè


* Amb sucre moré us quedarà un color més torrat

La recepta original també portava 2 c.s. de clau d’espècia
 
  
 
Preparació: 

Escalfar el forn a 175º.

Batre la mantega amb el sucre i la mel fins que quedi una massa 
esponjosa.
Incorporar els ous, d’un en un, i barrejar bé.
Afegir el iogurt i la resta d’ingredients, farina, espècies i  bicarbonat, i barrejar fins que quedi una barreja homogènia.
Untar amb greix un motlle -la recepta original diu de 20 cm-. Posar la  massa i deixar coure uns 50 minuts fins que el punxó surti net.

Torró de xocolata, neules i avellanes

Els torrons no acostumen a faltar aquests dies de Festes i com un dels que més èxit tenen a casa són els de xocolata doncs el nostre no podia ser d’una altra cosa. 

Vam estar parlant de què el faríem i el Lluc ho va tenir clar ràpidament: d’avellanes, també hi vam voler incorporar les neules, que ens agraden molt també.

És un torró que podeu preparar en un moment, inclús com a emergència, ja que la preparació és molt fàcil i necessita poca estona de fred.

Moltes gràcies als qui ens feu arribar les vostres propostes per Memòries d’una cuinera, ens veiem el proper any amb el recull.

Esperem que estigueu passant unes molt bones festes i des de Llàbiro us desitgem un molt feliç 2014!

Ingredients:
100g de xocolata
100g de crema d’avellanes (tipus Nocilla, Nutella)
Avellanes crues (les nostres de Reus)
Neules





Preparació:

Fondre al bany maria la xocolata. Afegir la crema i remenar.

Fer una base amb una mica de xocolata al motlle, esperar que es refredi un parell de minuts i afegir les avellanes i les neules trencades, afegir la resta de la xocolata fins que quedi ben cobert. 

Deixar refredar a la nevera, amb una hora n’hi ha prou.

Desemmotllar i servir, si voleu podeu decorar-lo amb neules trencades.

Flam d'ametlla amb cacau i crocant (sense lactis, sense ous)

Aquesta vegada pel Memòries d’una cuinera tenia molt clar el flam que volia.  Un flam lleuger, sense lactis i sense ou, potser tenen raó la Judith i el Jordi quan diuen “i sense flam”.  

 

Fa uns dies el Jordi, un pare que al seu fill li havien detectat intolerància a la llet i als ous, em va deixar un comentari donant les gràcies per aquestes receptes “sense”. Si des de els blocs podem ajudar una mica doncs millor, no?  

Crec que aquesta és una recepta que pot agradar tant a petits com a grans.

 

El que si que us he de dir es que al desmotllar-lo se’m va desmuntar, s'esquerdava de la base, així que millor dins del recipient, la textura si que la té de flam. Potser afeint una mica d'agar-agar se soluciona. Continuarem experimentant perquè si el fem tot amb agar-agar ens quedarà textura de gelatina i no és el que busquem.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, recordeu que teniu fins el dia 28 per fer-nos arribar les vostres propostes.

Ingredients:
500 ml de llet d’ametlles
2 cullerades soperes de cacau pur *
40g de maizena
Crocant
Xarop d’atzavara (àgave)  
* el podeu trobar fàcilment als supermercats, el nostres és de la casa Valor.

Us sortiran uns 4 o 5 gots com els de la foto. 
 

Preparació:
Posar a escalfar la llet amb el cacau. Quan estigui calenta afegim la maizena, que prèviament haurem desfet amb una mica d’aigua, tastar i rectificar amb el xarop d’atzavara si cal (o amb sucre). Afegir crocant al gust i ho deixar bullir a foc lent uns tres minuts, veurem que comença a espessir.

Passar-ho a uns motlles que haurem posat xarop d’atzavara a la base (o si preferiu caramel). Quan es refredin guardar a la nevera un mínim de 5 hores.

A l’hora de servir-lo hi podem afegir crocant per decorar.

Mató amb ametlles i pipes garapinyades i reducció de ratafia

A casa qui feia les ametlles garapinyades era la padrina. La veritat és que ella no en feia sovint i, en aquells moments, a mi em preocupava més el resultat que el procés, ja que tenia molta pressa per baixar a jugar. Així que mai em vaig fixar, ni li vaig demanar, com ho feia.
 

Les vegades que n’he fet, m’he deixat portar per la intuïció, sense seguir cap procediment en concret. Tant és així que, quan vaig fer les primeres pel Memòries -les pipes-, em vaig adonar d’això i de que més tard hauria d’explicar com es feien. Quan vaig fer les ametlles ja vaig estar més atenta, però la meva explicació us semblarà una mica estranya... Em vaig guiar per la mida de les bombolles.

 
Ingredients:
Per a les garapinyades:
Ametlles i pipes crues
Aigua
Sucre integral de canya 

El mateix volum de cada un, per exemple: 1 tassa d’ametlles, 1 tassa d’aigua i 1 tassa de sucre

Per a la base: 

Galetes Digestive
Margarina vegetal (sense greixos hidrogenats)

Ratafia

Mató (nosaltres hem fet servir Cadí, perquè és menys consistent i se li pot donar forma)



Preparació:
Posar a escalfar una paella, afegir les pipes, l’aigua i el sucre i deixar a foc fort. Anar remenant. Quan la paella estigui plena de bombolles grans, abaixar el foc. Veureu que una estona després el líquid es va evaporant i només hi ha bombolles molt petites, és aleshores quan es pot pujar una mica el foc. No deixar de remenar. Ara és quan el sucre quedarà enganxat. Parar el foc i deixar refredar sobre un paper sulfuritzat o una safata de silicona.

Si no pareu el foc en aquest moment, el sucre es torna a fondre i queden brillants.

Repetir el procés amb les ametlles.

A un robot de cuina triturar les galetes i afegir la margarina al gust, us ha de quedar una pols. Reservar.

Posar a un cassó la ratafia i deixar-la a foc mig fins que es redueixi a la meitat del seu volum. Deixar refredar.

Per muntar el plat: fer una base amb la pols de galeta. Agafar el mató i donar la forma que es vulgui -es pot fer servir una cullera, un motllo, etc. per ajudar-se-. Endolcir-lo, si ve de gust. Tirar-hi una mica de ratafia, afegir les ametlles a trossos (nosaltres a trossos ben petits i pols –així queden més repartides i va millor de menjar el plat-) i les pipes. Acabar el plat amb una ametlla sencera, o les que es vulguin.

Pastís de xocolata

Quan tenia uns quinze anys em vaig tornar addicte a un pastís, el Mildred de xocolata. El venien al súper i a mi m’agradava moltíssim. M'agradava tant que, després d'obrir-lo durava molt poquet. No m’hi podia resistir. Doncs bé, ja sabem que la cuina ens recorda moments anteriors, doncs això és el que em va passar al tastar aquest pastís, el vaig associar ràpidament i em vaig transportar uns anys enrere.

Tant el pastís original com el Mildred porten cobertura de xocolata, però jo no li vaig posar, si voleu a l’enllaç hi trobareu la recepta original, per si voleu afegir un extra de xocolata.
Ja veureu que si el feu conserva perfectament la humitat i no queda gens sec.

La segona vegada que el vaig fer va ser el de la foto, per estrenar el cake stand tan preciós que em van regalar els boletets.

 

 

Ingredients:
100 g de margarina (sense greixos hidrogenats)*
250 ml de llet*
1 c.s. de vinagre*
100 g de xocolata
15 g de cacau
300 g de farina de rebosteria
1 c.p. de bicarbonat
225 g de panela o sucre morè fi*
2 ous*

c.s. cullera sopera
c.p. cullera de postre

*Eco




Preparació:
Escalfar el forn a 180º.
Barrejar la llet amb el vinagre i deixar reposar.
Barrejar els altres ingredients. La xocolata ha d’estar fosa i el cacau i la farina tamisats.
Afegir la llet i barrejar amb unes barnilles elèctriques fins que quedi una massa suau.
Passar a un motlle prèviament engreixinat i espolsat de farina, o bé amb paper de forn, i enfornar fins que estigui fet (és a dir, que amb la proba del punxó surti net).
Retirar del forn, deixar refredar una mica, desemmotllar i deixar que s’acabi de refredar sobre una reixa metàl·lica.

Font de la recepta Delicious magazine

Broquetes de gerds i formatge amb sopa de maduixots

Avui és l’últim dia de publicació al Memòries d’una cuinera, tot i que ja sabeu que si envieu l’enllaç més tard no hi ha problema, potser no us podem afegir al collage, però al recull sí.

Aquesta vegada us vam proposar broquetes i, esperant que fes calor, vaig pensar-ne unes de ben fresquetes.

No poso quantitats perquè tot depèn de les que vulgueu fer.
Aquestes broquetes també es poden menjar amb un vinagre de Mòdena, en amanides, i van bé per acompanyar dolç i salat.

Moltes gràcies als qui participeu a Memòries. Si us bé de gust, ja ho sabeu, encara hi sou a temps.

Ingredients:
Sopa:
Maduixots (els nostres: del Maresme)
Xarop d'agave (o l’endolcidor que vulgueu)
Rom

Broqueta:
Gerds
Formatge de cabra (el de rull)
Alfàbrega fresca



Preparació:

Rentar i tallar els maduixots, endolcir i afegir un rajolí de rom, al gust. Deixar reposar a la nevera un mínim de dues hores.

Aixafar amb una forquilla el formatge i afegir l’alfàbrega tallada a trossos petits. Formar boletes petites, passar a un recipient/plat i guardar una hora al congelador. Retirar i guardar a la nevera.

Triturar les maduixes i reservar.

Agafar un pal de broquetes i enfilar els gerds i les boletes de formatge.

Servir tot junt.

Cake de remolatxa i poma

Fa uns dies vam fer una crema de remolatxa i poma que ens va agradar molt. Va quedar d'un color preciós, estava boníssima i era refrescant, fet que va anar molt bé perquè va coincidir amb els dies que feia calor. Si ens havia agradat la combinació en salat, com seria en dolç? I d’aquí va sortir la idea.
És un cake molt suau i esponjós que guarda la humitat. A l’endemà està igual de bo i, si el combineu amb xocolata, encara ho està més.

Avui és l’aniversari de la Sandra, així que aprofitem per desitjar-li moltes felicitats! Que passis un molt bon dia i que els desitjos que demanis al bufar les espelmes es compleixin.

Ara toca anar a veure el que han preparat la Judith, la Laura i la Paula.

Ingredients:
90 g d’oli de gira-sol
130 g de sucre (integral de canya)*
195 g de remolatxa cuita (la podeu trobar a les neveres dels súpers)
400 g de farina*
1cp bicarbonat
1cp llevat Royal
1 poma
2 ous *

Crema de cacau amb avellanes* (tipus Nocilla)

*Eco
cp: cullerada de postres


Preparació:
Escalfar el forn a 180º.
Triturar la remolatxa amb una part de l’oli i reservar.
Barrejar el sucre amb els ous, afegir el puré de remolatxa i l’oli restant. La poma ratllada i la farina, el bicarbonat i el llevat, fins que quedi una massa homogènia.
Passar al motlle i enfornar fins que estigui fet. Si veieu que, passada una estona, us queda torrat i encara no està fet, tapeu-lo amb paper de plata fins que s’acabi de fer.

Deixar refredar i servir acompanyat de la crema de cacau.

Pancakes (tortites - sense làctics i sense ou)

La recepta d’avui és un èxit a casa. Quan la fem -tot i que en surti gran quantitat- dura molt poc. I és que va bé a qualsevol hora: per esmorzar a casa, a l’escola i, igualment, amb el berenar, per picar... Amb xocolata entre mig semblen dorayakis.

Els hem fet amb farina normal i d’espelta i amb aquesta última és amb la que més ens agrada. El fet de què no portin ou ni greixos animals les fa més lleugeres, així que si voleu estalviar-vos colesterol, aquesta és la vostra recepta.

També és una recepta especial perquè és per celebrar l’aniversari del bloc April’s Kitch, que fa poquet va fer tres anys. La Mon ha organitzat un sorteig, però com que no sóc de concursos li he demanat si podia “participar sense participar”, ella em va dir que sí i és que no em volia quedar sense celebrar-ho.

Si no el coneixeu, doneu-li una ullada. Les receptes sovint tenen històries que, de la manera que les explica, semblarà que les esteu vivint.

Ingredients:
280 g de farina d’espelta* (o la que més us agradi)
4 c.p. de Royal **
½ c.p. de sal*
2 c.s. de xarop d’atzavara* (agave) (o l’endolcidor que sigui del vostre gust)
300 ml de llet vegetal (la nostra de soja)*
120 ml d’aigua amb gas
2 c.s. d’oli de gira-sol


c.s: cullera sopera
c.p: cullera de postres


* Eco
** Si feu servir farina normal, amb tres n’hi haurà prou.




Preparació:

Barrejar els ingredients secs, afegir l’oli, la llet i remenar. Afegir l’aigua amb gas i remenar fins que ens quedi una massa homogènia.

Escalfar una paella, afegir una mica d’oli –va bé escampar-lo amb un pinzell- i quan la paella sigui ben calenta ja podem començar a fer les "tortites". Posar una mesura i, quan surtin bombolles a la superfície, amb compte, donar la volta.

Font de la recepta: Maple&Spice

Bombons de pa amb oli, sal i xocolata

Que m’agrada molt el pa no és una novetat i que la combinació pa amb oli i xocolata (negra) també m’encanta tampoc.

Alguna vegada he explicat que aquesta afició em ve de la meva mare, a ella li agradava acabar algun àpat així i a mi fa temps que també, per això no em va costar gaire decidir el gust dels bombons per Memòries d’una cuinera.

El pa, us he posat un tros a la foto, és el torrat de forn i va barrejat a l’interior amb crema de xocolata i avellanes (tipus Nocilla – Nutella) i a sobre porta una capa de xocolata, oli d’oliva i sal en escates.
Van agradar tant que aquesta setmana els repetirem.

Moltes gràcies als qui participeu a Memòries, ens veiem la setmana que ve amb el recull de propostes. 
 

Ingredients:
40g de pa torrat (millor de forn)
100g de crema de xocolata i avellanes *
110g de xocolata negra (especial per a postres)
1 c.s d’oli d’oliva verge*
Sal en escates


*La nostra era eco, l’oli també, però és tipus Nocilla – Nutella.



Preparació:
A un bol esmicolar el pa, no ha de quedar tot pols, han de quedar trossos petits.

Escalfar al bany maria o bé al microones la crema de xocolata i afegir al pa, remenar i deixar reposar a la nevera fins que comenci a agafar consistència.

Treure de la nevera i donar la forma que es vulgui. Tornar a la nevera sobre un paper sulfuritzat o sobre una reixeta i tapat amb film transparent. Deixar a la nevera unes 12 hores.

Treure de la nevera.

Fondre la xocolata amb l’oli d’oliva al bany maria i tirar sobre les boles de pa amb xocolata. Quan la xocolata comenci a refredar tirar la sal.

Guardar a la nevera i treure una estona abans de servir-los.

Pastissets de xocolata

Des de l’octubre que tinc pendent publicar aquests pastissets, així que potser ja va sent hora de penjar-la al bloc.

 

Tot i que els vaig fer en forma de pastissets, les quantitats estan pensades per a vuit persones, ho dic per si ho voleu fer en un altre tipus de motlle.

 

La recepta és d’una mini-revista de xocolata que fa temps que volta per casa, de fet el preu està en pessetes així que ja us podeu imaginar de quina època és.

Aquest format comporta avantatges i inconvenients: va molt bé perquè són individuals, però també costa més resistir-se a menjar-se'ls!!!!

 

Ingredients:
Pel pa de pessic
3 ous*
125 g de sucre*
50 g de mantega*
75 g de xocolata fondant
6 cullerades de llet*
250 g de farina*
½ sobre de Royal

Per a la cobertura:

100 g de xocolata fondant
3 cullerades d’aigua
50 g de mantega*

Gra d’ametlla per decorar


*Els nostres eren eco




Preparació:
Pel pa de pessic:
Escalfar el forn a 180º.
Separar els rovells dels ous. Blanquejar els rovells amb el sucre.
Fondre la xocolata amb la llet i la mantega, remenar fins aconseguir una crema homogènia.
Afegir els rovells amb el sucre i la farina tamisada amb el llevat.
Batre les clares a punt de neu i afegir-les a la barreja anterior.
Passar al motlle, prèviament untat amb mantega i enfarinat, i deixar al forn fins que estigui fet, dependrà del format que feu.
Treure del forn, deixar refredar.

Per la cobertura:
Fondre la xocolata amb l’aigua i la mantega i decorar al gust.

Acabar de guarnir amb el gra d’ametlla.

Pastís amb xocolata (sense làctics i sense ous)

Finalment, avui us puc portar el meu pastís “sense”. Dic "finalment" perquè he anat fent variacions fins que he trobat la que més m’agrada de textura i de sabor. És un pastís molt esponjós, encara que d’entrada pugui semblar el contrari, i que no és gens sec, justament és tot el revés.

És ideal per a persones amb intoleràncies, o les que volen reduir el colesterol a les seves dietes o les que simplement els hi ve de gust un pastís més lleuger. A casa ens agrada a tots i ja s’ha convertit en el nostre pastís de capçalera.

La nata que porta també és vegetal, és la Ambiante de la casa Puratos, ens va agradar molt el gust i la textura. Amb un envàs pots fer moltes preparacions i la que us sobri la podeu congelar. Nosaltres ho hem fet i al descongelar-la recupera la textura i és igual de fàcil treballar amb ella. L’envàs ja ho diu, però aquestes coses millor si les comproves tu mateix... El que sí que s’ha de tenir en compte és que ha d’estar 12 h en fred abans de muntar-la.

Voldria aclarir que el pot de nata l’he comprat, us el recomano perquè ens ha agradat.

El “tapete” que surt a la foto me l’ha fet la Rita, la mare d’una amiga, moltes gràcies!

Ingredients per a 4 persones:**
175 g de farina *
3 c.p. de Royal
70 g d’oli de gira-sol
60 g de sucre integral de canya*
1 c.s. de mel

Buttermilk:
150 ml de llet de soja*
2 c.s. de suc de llimona* (natural)

** El pastís de la foto està fet amb les quantitats doblades
* Eco

c.p.: culleres de postres
c.s.: cullerada sopera

Cobertura de xocolata:
Nata vegetal (que es pugui muntar)
Xocolata de postres negra

La proporció que vaig fer jo va ser el doble de nata que de xocolata.




Preparació:
A un bol, posar la llet de soja amb el suc de llimona i deixar reposar uns 15 minuts.
Escalfar el forn a 180º.
Tamisar la farina amb el llevat. Afegir el sucre, la mel, l’oli de gira-sol i el buttermilk. Barrejar amb les barnilles elèctriques fins que quedi una massa fina.
Passar al motllo i deixar al forn fins que estigui fet (quan surti el punxó net).

Posar a escalfar la nata a un cassó, afegir la xocolata i remenar fins que s’hagi desfet. Com que la nostra s’havia de muntar en fred, la vaig deixar una estona al congelador i després la vaig muntar.

Ja podem muntar el pastís com més ens agradi.

Mousse de nous i taronja per a la Laura

Avui és l’aniversari de la Laura i com que la tenim molt aficionada a fer mousses no hi ha hagut cap dubte a l’hora de triar quin plat li prepararíem. Suposo que ja la coneixeu però sinó no deixeu de passar per Coure coulants i veureu quines receptes i quines fotos que fa.

A casa ja sabeu que els dolços costen una mica i si afegim que anem eliminant alguns ingredients que no ens acaben d’anar del tot bé l’elecció semblava difícil però hem trobat la solució perfecte: una mousse que no està feta ni amb làctics ni amb ous però que la textura si que la té de mousse.

Laura, moltíssimes felicitats, et desitgem que siguis molt i molt feliç i que ens continuïs fent gaudir amb aquestes preparacions tan bones que fas.

I ara toca anar de passeig per casa de la Judith (El món de Juju), de la Paula (Bon tiberi) i de la Sandra (Els fogons de la Bordeta) a veure què li han preparat.

Ingredients:
Per a la base i la superfície:
100g de melindros**
70g de xocolata de cobertura
30g de margarina vegetal*
2 c.s. de suc de taronja*

Per a la mousse:
1 tassa (250 ml)de nous pelades
5 c.s. de xarop d’atzavara*
8 c.s. de suc de taronja*


Per a la crema de taronja:
2 taronges de suc*
2 c.s. de xarop d’atzavara*
1 ½ c.p. de tapioca


**O el que tingueu per casa: magdalenes, pa de pessic.
*Eco




Preparació:
Posar a remullar les nous cobertes en aigua durant dues hores.
Per a la base-superfície:
Fondre la xocolata amb la margarina i el suc de taronja al bany maria. Afegir als melindros triturats i remenar fins que quedi una barreja homogènia. Estendre la preparació al fons del motlle, que prèviament haurem folrat amb paper de forn, i pressionar.
Per a la mousse:
Treure l'aigua de les nous i triturar-les amb el xarop d’atzavara i el suc de taronja, ens ha de quedar una textura cremosa. Posar la mescla sobre la base anterior i repartir bé amb una cullera. Congelar tapat amb film transparent.
Amb la resta de la barreja dels melindros els estenem amb un corró i ho tallem de la mateixa mida que la base, embolicar amb film transparent i congelar.
Quan anem a servir-ho treure-ho del congelador, amb uns deu minuts abans n’hi ha prou (si us en sobra el podeu guardar a la nevera tancat a un recipient i us conservarà la textura de mousse), i preparem la salsa:
A una un cassó posem el suc de taronja, el xarop d’atzavara i la tapioca i ho deixem fins que comenci a bullir. Retirar del foc i reservar.
Servir el pastís amb la salsa de taronja calenta.

Natilles d'ametlles amb salsa de maduixes i crumble d'ametlles (sense làctics i sense ou)

Aquesta és la primera entrada d’aquest any i volia que fos amb la recepta per a Memòries d’una cuinera. Aquest cop no volia deixar-la per l’últim dia.

La meva proposta no porta ous ni làctics: està feta amb llet d’ametlles i tapioca per espessir, compres d’aquelles que fas i guardes per fer experiments. Només l’havia fet servir una vegada per fer natilles de xocolata i us he de dir que el resultat m’ha agradat molt.

Com que em semblava que afegir tapioca a la llet era poca cosa, vaig fer un acompanyament: una salsa de maduixes i un crumble, fet a la paella. Si us decidiu a fer aquest crumble tingueu en compte que cal tenir els ingredients preparats amb antelació i posar-los en el mateix ordre, perquè sinó es cremarà, que és el que em va passar a mi. És el que té anar improvisant i apuntant les mesures.

Moltes gràcies als qui participeu al Memòries i, si encara no us heu decidit, penseu que encara hi sou a temps. 
 

Ingredients:
Per a les natilles

½ l de llet d’ametlles *
1 branca de canyella *
12g de tapioca

No porta endolcidor perquè la llet portava sucre, mireu els ingredients i tasteu-la abans, si és poc dolça pel vostre gust afegiu endolcidor al gust.


Per a la salsa de maduixots: 
9 maduixots 
Xarop d’atzavara al gust*


Per al crumble: 
50 g de farina d’ametlla 
1 cullerada sopera de xarop d’atzavara* 
30 g de margarina vegetal *
Canyella en pols*
1 polsim de sal*


*Eco




Preparació:  
Rentar i tallar els maduixots, passar-los a un bol i afegir el xarop d’atzavara. Reservar. 
A una cassola, posar la llet d’ametlles i la branca de canyella. Quan comenci a fumejar, afegir la tapioca i remenar fins que comenci a espessir, retirar la canyella i passar-ho als recipients. Deixar refredar i guardar a la nevera un mínim de dues hores. 
Posar el maduixots amb el xarop a un cassó i deixar fins que comenci a bullir, quan comenci a reduir el suc, retirar del foc, passar pel minipimer, deixar refredar i guardar a la nevera fins al moment de servir. 
A una paella, posem a torrar la farina d’ametlla. Quan comenci a agafar color, afegir la canyella, la sal i la mantega. Quan s’hagi desfet, afegir el xarop d’atzavara. S’ha de remenar tota l’estona, quan afegiu el xarop, amb molt poc temps n’hi haurà prou. Retirar del foc, deixar refredar i reservar a la nevera fins al moment de servir.

Magdalenes (sense ou) de xocolata blanca i nous de macadàmia

Si fins ara mirava de reduir la quantitat d’ou de les receptes... i fins i tot havia fet algun experiment sense gens ni mica d'ou... Ara moltes de les receptes que faré, de les que tradicionalment porten ou, directament no en portaran. A casa fa poc que sabem que tenim un al·lèrgic a l'ou, així que toca buscar alternatives.

Una bona font per trobar receptes sense ou són els blocs vegans i d’aquí és d' on he tret com substituir els ous a les magdalenes. Tot i que la recepta original portava vinagre vaig llegir que per cada cullerada sopera de vinagre en pots posar dues de suc de llimona, i em va agradar més la segona opció. El suc de poma ja l’havia fet servir en d’altres preparacions.

Aquesta és la nostra aportació al Memòries d’una cuinera. Moltes gràcies a tots els qui ens heu fet arribar les vostres magdalenes i, si us animeu, encara hi sou a temps.

 

 

Ingredients:
450 g de farina integral*
50 g de sucre integral de canya*
1 c.s. de Royal
250 ml de llet semidesnatada*
2 c.s. de suc de llimona*
50 ml de suc de poma* (sense endolcir)
50 ml d’oli de gira-sol
85 g de xocolata blanca
55 g de nous de macadàmia

*Eco

 

Preparació:

Encendre el forn a 180º.
A un bol posar la llet amb el suc de llimona i reservar. Ha de reposar entre 10 i 15 minuts.
Barrejar la farina amb el llevat i el sucre. Afegir el suc de poma i l’oli i remenar. Afegir la llet i treballar fins que quedin tots els ingredients ben integrats. Afegir la xocolata i les nous de macadàmia (millor tallades) i tornar a barrejar.
Posar a un motllo i enfornar fins que estiguin fetes.
Treure del forn i deixar refredar sobre una reixa.

 

Coca de carbassa

Aquesta vegada els nois de La Recepta del 15 han proposat un ingredient del que no era massa aficionada, però després d’aquesta coca em sembla que farem les paus.

El Jordi va portar una vegada coca de carbassa i ens va agradar molt, la volia repetir, però no vaig trobar la recepta. Em va semblar que era massa de coca de forner. Vaig decidir fer-la més fina i acceptar el repte d’aquest mes.

A la recepta és de la coca de forner, que ja tenia publicada de feia temps, he canviat el pas d’afegir el llevat.

Ingredients:
500 g de farina de força
10 g de sal
280 g d'aigua
25 g d'oli
10 g de llevat fresc

Carbassa violí
canyella
sucre
anís



Preparació:

A un bol, posar la farina, la sal, el llevat, l'oli i una mica d'aigua. Amassar i afegir l'aigua fins que s'hagi incorporat totalment. Deixar reposar 10 minuts, afegir el llevat, una mica d’aigua i amassar. Quan estigui ben amassat, donar-li forma rodona, tapar-ho i deixar-ho reposar fins que hagi doblat el seu volum. Aquest procés dura una hora, aproximadament. 

Agafar una porció de la massa -amb la que ens va sobrar en vam fer la tradicional de forner amb pinyons- i amb el corró donar forma de rectangle. Pintar la base amb anís. Mentalment dividir la base en tres parts, a la del mig afegir la carbassa tallada a rodanxes fines -1,5 mm aprox.-, tornar a pintar amb anís i tirar sucre i canyella al gust. Amb les dues parts del costat tancar la coca deixant un petit espai entre mig. 

Coure al forn a 250º fins que estigui cuita.