Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coses per beure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coses per beure. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’agost del 2011

Llimorada (llimonada amb mores)

Faig un parèntesi a les vacances per portar la llimonada pel Memòries d’una cuinera. Ara ja em queden pocs dies, quan torni a començar amb la rutina em podré posar al dia amb els vostres blocs.
Moltes gràcies a tots els que ens heu enviat llimonada i els que encara no us heu animat recordeu que teniu fins el dia 28 tot i que, com ja sabeu, si ens envieu més tard la recepta també la publicarem.

Dic que em posaré al dia quan torni a la rutina perquè aquí, a la fi del món, no hi tinc connexió a internet, de fet hauríeu de veure els invents que he de fer per poder publicar aquesta entrada...

Aquí hi ha moltes moreres i l’altre dia vam sortir a buscar mores amb l’Aina i els seus amics. Després de seguir les indicacions de la Berta que recordava on n’havia trobat moltes amb els seus pares vam anar a parar a qualsevol camí i és que al final els records van resultar ser una mica dispersos però es que amb tant camí tots ens podem confondre! La idea era agafar mores per la llimonada i en vam agafar per fer alguna cosa més.





Ingredients:
1 litre d’aigua mineral
2 llimones
2 cullerades soperes de sucre


Mores
Aigua mineral



Preparació:
Al recipient de fer glaçons posar a cada divisió una mora, afegir aigua i portar al congelador fins que es converteixin en glaçons.

Esprémer les llimones, afegir el suc a l’aigua mineral. Incorporar el sucre. Remenar i afegir els glaçons de mores.







dimarts, 19 de juliol del 2011

Gaspatxo de mango

Ara que no ve massa de gust posar-se davant dels fogons molta estona, va molt bé fer receptes ràpides, que siguin fresques però que ens alimentin; per això un gaspatxo és perfecte, fins i tot si tenim mandra de mastegar una amanida ens la podem beure, no?

Tenia clar que per la proposta del Memòries d’una cuinera volia fer gaspatxo de mango. El mango no m’agradava gens fa un temps, però ara m’hi he aficionat i trobo que dóna molt de joc en les amanides. Així que un ingredient ja el tenia clar! Però el que em portava més mal de caps era el color que quedaria. Encara que, per sorpresa, vaig trobar tomàquets taronges i... problema resolt! El gust és boníssim, no cal que us digui que repetirem segur!

Recordeu que teniu fins el dia 28 per enviar les vostres propostes i que el dia 1 publicarem el resum de les receptes rebudes. Gràcies a tots els que ens feu arribar les vostres propostes, sabem que anem tots a mig gas publicant receptes i, per això, doblement gràcies.



Ingredients:
340 g de tomàquet cor de bou taronja
1 mango
1 ceba tendra mitjana
Oli d’oliva
Sal
Aigua mineral freda
Xips de pastanaga i remolatxa


Preparació:
Rentar els tomàquets i tallar-los a trossos, reservar. Pelar i tallar el mango a trossos i fer el mateix amb la ceba.

A la batedora, o al got del minipimer, posar els ingredients amb una mica d’aigua i triturar fins que quedi ben fi. Afegir sal, oli d’oliva i una mica més d’aigua fins arribar a la textura que us agradi. Remenar novament durant dos minuts. Servir ben fred acompanyat de les xips.

dimarts, 3 de maig del 2011

Mojito (sense alcohol) i xips especiades

Us ha passat alguna vegada que de cop i volta us ve un pensament al cap i pocs dies després us diuen que és cert?
Recordo que anava a creuar el carrer i vaig pensar: “la Tania està embarassada!” Uns dies més tard m’ho va confirmar! Em va fer moltíssima il·lusió, la Valèria té molta sort amb la mare que li ha tocat!

La Tania em va demanar si podíem fer una beguda sense alcohol, n’he provat un parell i aquesta és la que més ens ha agradat, espero que a ella també li agradi.

Ara que comença el bon temps sempre va bé una beguda refrescant i aquesta ho és pels cítrics i la menta. I per acompanyar res millor que unes patates amb cinc espècies, a casa van durar un segon!





Ingredients:
Mojito:
1 llima i mitja
2 cullerades soperes (rases) de sucre morè
1 llauna d’Sprite (llima-llimona)
Fulles de menta
Gel


Xips:
Patates
Espècies
Sal en escates
Oli



Preparació:
Rentar les llimes i tallar-les a quarts. A una gerra o bol esprémer les llimes amb les mans –o amb un morter-, i deixar-les al bol. Afegir el sucre i l’Sprite. Remenar i afegir el gel i les fulles de menta. Deixar reposar cinc minuts i ja es pot servir.

Xips:
Pelar les patates, tallar –millor amb mandolina, perquè quedin de la mateixa mida- a rodanxes de mig centímetre, aproximadament. Tallar a trossos petits, tipus palla. Deixar en remull 10 minuts.
Retirar l’aigua i passar-les per paper absorbent.
Fregir en abundant oli calent.
Treure del foc i deixar sobre paper absorbent.
A un recipient, amb tapa, posar les patates, les espècies -en el nostre cas “cinc espècies”-, la sal, tapar i barrejar fins que quedin les espècies ben repartides.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Bones Festes i un licor de xocolata

Tic, tac, tic, tac: dos dies i comencem! Ara vénen dies d'emoció, sobretot pels més petits de casa. L' Aina està molt emocionada, però el Lluc encara no ho té molt clar, de fet li posa menjar al Tió i se l'acaba menjant ell!

Nosaltres som una família molt petita, tant els pares del Jordi com els meus són fills únics, així que sempre som els mateixos a taula; però ni són tots els que estan ni estan tots els que són. Sort que aquestes coses les "distreuen" els més petits, per sort tenim un Pescallunes i un Boletet que amb l'Aina i el Lluc ens fan passar les millors estones.

A casa cada any fem el pessebre. Abans teníem el naixement tradicional, però a l'Aina li va fer gràcia començar a fer-lo i des d'aleshores sempre el fa ella. El Jordi diu que tenim el pessebre més friki del món, la Judith també ho diu, però per mi és preciós. Aquest any ha tingut l'ajuda del Lluc i, per sort -patíem una mica- no l'ha desmuntat, encara el tenim sencer...

Tenim un pessebre que és com la cançó del Sisa, la de "Qualsevol nit pot sortir el sol". És un pessebre on tothom hi té cabuda i on hi ha una gran diversitat de personatges: l'àngel és el Buzz Lightyear, a l'estable hi ha el Paff -el drac màgic-, el Peter Pan, el Batman, el nen Jesús deu tenir el cosí petit al costat, perquè l'Aina ha posat un altre nen, també hi ha barrufets...






I no us penseu que no hi ha recepta, si que n'hi ha i una de ben senzilla. És un licor de xocolata que va molt bé per fer sobretaula, o per si ja esteu tips i directament us voleu beure les postres. També us pot servir d'idea si ho voleu fer de regal, es pot guardar dues setmanes a la nevera.

La recepta no tinc molt clar si és de la Donna Hay; la Judith em va deixar dos llibres i no sé de quin la vaig treure, el que sí que tinc clar és que la recepta original estava feta amb licor de nous, jo hi vaig posar licor d'avellana, però crec que amb la base feta hi podeu afegir el licor que més us agradi. Això sí, la recepta deia tres o quatre cullerades i jo n'hi vaig tirar molt més, perquè no es notava el gust, però això ja és segons el vostre gust.





Ingredients:
125 g de xocolata amb llet
250 ml de nata
Licor d'avellanes



Preparació:
Fondre a foc lent la xocolata amb la nata. Deixar refredar i afegir el licor d'avellanes.
S'ha de guardar a la nevera i es pot servir sol o amb gel.


Us deixo amb la cançó del Sisa:




Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

...

Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.



Que tingueu unes molt bones festes i gràcies per passar per Llàbiro, sempre sou benvinguts!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Ajoblanco

Ahir, després, d'una tarda acompanyada de vampirs i homes llop, debats sobre si l'Edward o el Jacob, i l'Aina totalment eclipsada... M'esperava ajoblanco a casa, una recepta molt apropiada per espantar vampirs ...
Val a dir que ens va sorprendre, no l'havíem tastat mai ! La veritat és que si m'haguessin demanat els ingredients que porta no ho hagués encertat.
La recepta la vaig treure de la Tartine gourmande, una gran pàgina per tot plegat: les fotos, les receptes, les històries. Genial !


Ja sabeu, si teniu unes nits crepusculars aquesta recepta us anirà molt bé ...






Ingredients:
150 g d'ametlles crues pelades
100 g de pa de pagès, sense crosta
6 cullerades soperes d'oli d'oliva
2 tasses d'aigua ben freda
2 grans d'all
1 1/2 cullerades de postre de sal
4 cullerades de postre de vinagre



Preparació:
Posar a un bol el pa de pagès tallat a trossos amb aigua que el cobreixi.
A la batedora, posar les ametlles, l'all -si voleu que no sigui tan indigest podeu treure el cor- i la sal. Barrejar fins que quedi fi -vaig haver d'afegir aigua perquè no hi havia manera de què es moguessin les ganivetes-.
Escorre l'excés d'aigua del pa i afegir a la preparació anterior, barrejar, a la batedora, fins que ens quedi una pasta. Mentre es va barrejant, afegir l'oli poc a poc. Llavors ja es pot afegir el vinagre i l'aigua (es pot rectificar al gust) i deixar-ho fins que quedi ben fi.
S'ha de servir molt fresc.


I amb aquesta recepta m'estreno a HEMC, que fa temps que hi volia participar i no acabava de trobar el moment.

hemc # 46 - delicias para fiestas

dijous, 1 de juliol del 2010

Aigua refrescant de síndria amb menta

La primera beguda del bloc ! Aquests dies fa molta calor i, al vespre, després d'un dia ple d'activitat, quan acabes de sopar es posa molt bé una beguda refrescant.
Al principi, quan la proves, sorprèn. Crec que mai abans havia tastat una beguda com aquesta ...




Ingredients:
500 g de síndria
1,5 l d'aigua mineral
43 g de sucre
50 ml de suc de llima
Aigua amb gas
Menta fresca


Preparació:
Barrejar la meitat de la síndria, tallada a daus i sense llavors, amb la meitat de l'aigua i la meitat del sucre. Passar a la batedora i deixar fins que sigui líquid. Colar i reservar.
Fer el mateix procés amb la resta de la síndria, l'aigua i el sucre.
Quan es tingui tot el suc junt, afegir-hi el suc de llima i deixar-ho refredar, com a mínim dues hores. Nosaltres el varem ficar al congelador una estona abans de servir.
De sucre en vam ficar de morè, així que el color de la beguda va quedar més fosc.
Posar en un got un glaçó, afegir la beguda, un rajolí d'aigua amb gas i menta tallada a trossets.
Si ho deixem més estona al congelador tenim un granissat de síndria !