Patates braves

Ara ve el temps d’estar a l’aire lliure i busquem preparacions més fàcils i que no ens ocupin moltes hores a la cuina però tenint en compte que ens agrada gaudir del bon menjar, no?

A casa quan fem preparacions bàsiques acostumem a fer-ne una mica més i així ja tenim la base per a un altre plat. Això és el que fem amb les patates bullides amb pela, igual es transformen en una truita de patates que en aquestes braves que avui us porto. Com veureu estan molt alleugerides pel que fa a temps, podem tenir-ho mig preparat amb antelació, i greixos ja que n’hi ha ben poc!

Les patates ja són picants sense salsa, vam fer servir xili extra-picant i us puc assegurar que el nom li fa justícia. Tot i així les vam acompanyar d’un quetxup casolà al que li vam afegir una mica de pasta harissa.

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d’una cuinera, moltíssimes gràcies als qui participeu! 

Ingredients:
Patates

Sèmola de blat
Xili en pols (el nostre extra picant)
Pebre vermell dolç
Comí

Sal en escates

Oli d’oliva

Quetxup
Harissa



Preparació:

Rentar bé és patates i posar-les a bullir, senceres i amb pela, fins que estiguin fetes. Aquí el truc de punxar-les per veure si estan fetes també serveix, així us assegureu que us queden fetes.

Retirar del foc, treure l’aigua i deixar-les refredar i deixar a la nevera. Aquí és on us dic que podeu alleugerir, les podeu preparar perfectament d’un dia per l’altre.

Treure de la nevera i tallar-les a grills, o com us agradin.

Escalfar el forn a 200º.

A un bol, millor que sigui baix, posar la sèmola i les espècies, al vostre gust. Arrebossar les patates amb aquesta preparació, us ha de quedar fina. A l’estar de la nevera tenen humitat i no fa falta posar-hi res, us quedaran arrebossades.

A la safata del forn posar-hi paper de forn. Posar les patates separades i tirar-hi oli en forma de fil per sobre, amb el setrill us anirà bé.

Deixar al forn fins que us quedin daurades., amb un quart, aproximadament, n’hi ha prou.

Servir amb la salsa.

Bombes (patates farcides) de porro i pinyons amb salsa picant

A Memòries d’una cuinera us hem proposat fer patates farcides. Les patates són un aliment que té un gust molt neutre i que, per tant, té moltíssimes possibilitats. A casa ens hem decidit per fer unes patates farcides, però en forma de bomba, que feia temps que no en menjàvem.

Per les quantitats que us dono, en surten unes 9 o 10 de mida normal, però no les vam fer totes, en vam fer només 8 i amb la resta vam preparar unes boletes de patata, que poden servir com a acompanyament d’un plat.

Tot i que a la foto no es veu, també les vam acompanyar de maionesa.

 

Com sempre, moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, ens veiem el dia 1, esperem ser puntuals aquesta vegada, amb el recull de receptes.

 

Ingredients:
1kg de patates
1 porro gran
Pinyons
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Vi blanc


Ou
Panko

Per a la salsa d’acompanyament:
Maiones (millor si és casolana)

Salsa de tomàquet (que no sigui molt líquida)
Xili chipotle
Oli d’oliva





Preparació:
Rentar, pelar les patates, tallar-les a trossos grans i bullir fins que estiguin fetes.
Escórrer. Quan s’hagin refredat una mica fer-ne puré (nosaltres el vam fer amb una mà de morter per anar més ràpid, però amb una forquilla també va bé).

Tallar la part verda del porro, rentar i tallar a rodanxes ben fines. Fregir a una paella amb oli d’oliva calent. Quan comenci a agafar color, salpebrar i afegir els pinyons. Quan es comencin a daurar, tirar-hi vi blanc, pujar el foc i deixar un parell de minuts per a què s’evapori l’alcohol. Reservar.

Al got del minipimer, barrejar la salsa de tomàquet amb el chipotle i una mica d’oli d’oliva. Reservar.

Agafar una part del puré, aixafar-la sobre la mà. Al centre, posar-hi el farciment i portar els costats fins al mig. Acabar de donar la forma de rodona, que no quedi cap forat, passar per ou i pel panko.

Fregir en abundant oli d’oliva calent, retirar i deixar sobre paper absorbent.

Servir amb la maionesa i la salsa picant.

Creps orientals

Volia fer un dinar especial per a la carmanyola d’avui, però les creps es van convertir en el sopar d’ahir, ja que van durar ben poc.

A casa ens agraden els saltejats orientals, per anomenar-los d’alguna manera. A més, com son més de salat que de dolç, la idea pel Memòries d’una cuinera aquesta vegada la vaig tenir clara ràpidament.

És un plat que teniu a punt en un moment i és perfecte per un dia com avui, que se surt al carrer a gaudir. No us sembla que la gent avui està més contenta?

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries, a veure quines idees sortiran.

Feliç Sant Jordi!

Ingredients:
Per 6 creps:
150 g de farina*
250 g de llet de soja* **
2 c.s. salsa de soja*

Farcit:
Ceba*
Tirabecs
Xiitakes*
Brots de soja (millor frescos)*
Gingebre (millor fresc)

Salsa de soja*
Caiena

Oli de gira-sol

*Eco
** o la llet que preferiu però tingueu en compte que pot canviar el gust

Preparació:

A un bol, barrejar el primer grup d’ingredients, remenar amb unes barnilles i deixar reposar a la nevera una mitja hora.

Escalfar aigua i, quan comenci a bullir, escaldar els tirabecs. Amb pocs minuts en tenim prou. Escórrer i reservar.

A un got, barrejar salsa de soja amb la caiena tallada a trossos i reservar.

Tallar la ceba i els xiitakes.

A un wok, o a una paella, escalfar l’oli de gira-sol. Tirar primer les cebes i després els xiitakes, quan ja estiguin gairebé fets els brots de soja i els tirabecs regar amb salsa de soja (al gust, és la “sal” que hi posarem) i finalment el gingebre tallat ben petit.

Pintar una paella amb oli i esperar que sigui ben calenta, anar tirant la mida que vulguem -jo faig servir un cullerot- i escampar la massa movent la paella. Quan estigui feta dels costats, donar la volta i acabar de fer.

Servir les creps amb el farcit i regat amb la salsa de soja picant.

Canapès vermells de Nadal

Aquest mes al Memòries d’una cuinera us proposàvem canapès. Aquestes preparacions sembla que estan una mica oblidades a les nostres celebracions però a molts ens recordaran la nostra infantessa, oi? Són una molt bona opció per a sopars informals, celebracions, i en aquestes dates que estem ens poden anar molt i molt bé.

Si hagués de dir els dos ingredients que més en fan pensar amb els canapès diria la mantega i l’ou filat i per això una de les meves propostes porta aquest últim ingredient.

Com sempre moltes gràcies als qui heu participat al Memòries, segur que tindrem molt bones idees per triar.

Ens tornem a llegir l’any que ve, que acabeu de passar unes bones festes, molt feliç 2013!

Canapè de tomàquets secs i avellanes de Reus.
Ingredients:
80g de tomàquets secs
75g d’avellanes de Reus, torrades
30g de formatge parmesà ratllat

Vi blanc
Oli d’oliva
Sal

Ou filat

Torrades de pa



Canapè (picant) de melmelada de tomàquet amb chilpotles adobats i crema de formatge.
240g de tomàquet natural ratllat*
120g de sucre
30g de pasta de xilis chilpotles adobats**
Oli d’oliva
Vinagre
Sal

Crema de formatge

Torrades de pa

* vaig fer servir el que venen fresc als supermercats, el podeu trobar a la secció de verdures refrigerades.
** el “suc” que queda a la llauna, sense els xilis sencers i sense llavors.




Preparació:
Canapè de tomàquets i avellanes.
Hidratar els tomàquets en el vi blanc, posar prou quantitat per cobrir-los i deixar-los un mínim de dues hores.
A un robot de cuina o minipimer triturar els tomàquets hidratats, les avellanes i el formatge. Afegir oli d’oliva, unes cullerades del vi d’hidratar els tomàquets (el vi que queda el podeu aprofitar per fer un guisat) i sal al gust, tingueu en compte que el formatge ja és salat.
Presentar el canapè amb una mica de la preparació anterior i guarnir amb ou filat.

Canapè de melmelada i formatge.
A una cassola posar el tomàquet, el sucre, els xilis, un rajolí d’oli d’oliva, un rajolí de vinagre i sal al gust i deixar fins que ens quedi a punt de melmelada.
Servir una torrada amb la crema de formatge i una cullerada de la melmelada.

Galetes salades

Fer galetes és la proposta que us fèiem pel Memòries d’una cuinera. M’he decidit per unes de salades perquè són les que he fet menys vegades, l’altre dia ens les vam menjar acompanyades de formatge i codonyat casolà.

Aquestes galetes es poden fer al gust de cada un, afegint espècies, herbes aromàtiques i també podeu triar com us agraden més: primes tipus crackers o una mica més gruixudes com les de la foto. Les vam fer de les dues maneres i no sabria quina triar, depèn de l’acompanyament.

Moltes gràcies a tots els qui participeu a Memòries d’una cuinera i recordeu que encara hi sou a temps si us animeu a preparar unes galetes o a deixar-nos un enllaç.

Ingredients:
200g de farina blanca
50g de farina integral
1 c.p. de llevat químic (Royal)
115ml d’aigua
25ml d’oli d’oliva
1 c.c rasa de sal

Sal Maldon, sèsam, espècies, herbes aromàtiques



Preparació:

A un bol posar el primer grup d’ingredients –si voleu afegir espècies o herbes aromàtiques s’ha de fer en aquest pas- i treballar-los primer amb una cullera de fusta i després els passem a una superfície enfarinada i l’amassem fins que ens quedi una massa elàstica. La tapem amb film transparent i la deixem reposar a la nevera, com a mínim una hora.

Treure de la nevera i amb el corró li donem el gruix que volem, penseu que s’inflen una mica. Pintar amb oli d’oliva i afegir la sal Maldon i el sèsam.

Enfornar a 220º fins que estiguin cuites, dependrà del gruix que els hi doneu.

Una tapa de truita (sense ou) de portobellos i alls tendres per a la Judith

Un dia com avui de fa uns quants anys el meu pare em va acompanyar a conèixer a una personeta que seria molt i molt especial per nosaltres, la Judith, avui al Bolet estan d’aniversari!!!

Al Bolet els hi agrada anar a fer l’aperitiu, anar de tapes, pintxos i la cuina sofisticada i és per això que hem decidit fer una recepta en miniatura per a la rul·lera més fashion. 

Ara toca veure què li han preparat la Laura de Coure coulants, la Paula de Bon Tiberi i la Sandra de Els fogons de la Bordeta, segur que entre totes podrà fer un aperitiu ben variat!;) 

Des de Llàbiro et desitgem que siguis molt i molt feliç, com a mínim tant com ho ets ara, i que sempre ho puguem compartir plegats, per molts anys sister!

 

Ingredients:
35g d’alls tendres
145g de bolets portobellos
Farina
Aigua amb gas (tipus Vichy)
1 c.c. de Royal

Sal
Pebre (millor acabat de moldre)

Pedro Ximenez

Oli de gira-sol

Creme fraiche
Cibulet

Nota: les quantitats d’alls tendres i bolets són pesades una vegada nets, després de tallar les parts que no es mengen.


Preparació:
Tallar els bolets i els alls a trossos petits i reservar. 

Posar un rajolí d’oli a la paella i quan sigui calent hi fregim els bolets, quan s’hagi evaporat gairebé tota l’aigua que desprenen afegir els alls tendres i salpebrar al gust. Passats uns tres minuts afegir el Pedro Ximenez, un raig, i quan s’hagi evaporat gairebé del tot tancar el foc. 

A un bol posar la preparació anterior, afegir tres cullerades soperes de farina, el Royal i afegir l’aigua amb gas, primer un raig i anar afegint aigua, no en fa falta molta, fins que ens quedi una massa una mica espessa. 

A la paella tirar un raig d’oli, just per cobrir una mica la base però tampoc n’hi poseu molt, i agafar una porció de pasta amb una cullera sopera i fregir pels dos costats fins que estigui feta. Repetir fins que s’acabi la massa. Retirar i deixar assecar sobre paper absorbent. 

Servir amb la creme fraiche i una mica de cibulet.

Coca de verdures (amb carbassó) i tofu

Pel mes d'agost els nois de La Recepta del 15 ens han proposat de cuinar amb carbassons i tot i que el bloc està de vacances no hi podíem faltar.

Que continueu gaudint de l'estiu!

Ingredients:
1 base de pasta de full
Tomàquets cherry
Carbassons
Ceba tendra
1/2 bloc de tofu
Herbes de Provença

Oli d'oliva
Sal



Preparació:

Escalfar el forn a 200º.

Ratllar el carbassó, tallar la ceba tendra ben fina i els tomàquets cherry a quarts i reservar. Triturar el tofu.

Estirar la làmina de pasta de full i untar amb oli d'oliva. Fer una capa amb les verdures, afegir el tofu, un raig d'oli i les herbes de Provença. Deixar al forn durant uns vint minuts aproximadament.

Retirar i tirar un rajolí d'oli d'oliva.

Ous farcits de baked beans amb pols de bacon

Ara venen de gust receptes més fresquetes i que es puguin preparar amb antelació així podem gaudir del bon temps que sembla que ja es vol quedar aquí. Els ous farcits són una bona opció això si, ja sabeu que amb la calor s’ha de vigilar i s’han de consumir ous ben frescos.

Sempre els havia preparat de la manera tradicional però em sembla que veient les vostres aportacions n’hauré de tastar unes quantes abans de tornar a la versió clàssica.

La meva proposta és amb baked beans, ho confesso: m’agraden. Dic que m’agraden però com a molt en menjo dues vegades l’any i fa poc que en vaig comprar.
L’altre dia a l’obrir l’armari vaig veure la llauna i ràpidament vaig pensar: ous farcits de baked beans, també tenia clar que volia posar bacon, ni recordo la última vegada que n’havia menjat. Sempre havia vist aquesta combinació amb ous ferrats però així son més suaus i tot en un.

Com sempre moltíssimes gràcies a tots els qui participeu a Memòries d’una cuinera.

Ingredients:
Ous *
Baked beans **
Bacon tallat a tires

*Ecològics
** Les nostres, Heinz



Preparació:
Posar a bullir els ous en una cassola amb aigua freda. A partir de que comenci a bullir l’aigua comptarem deu minuts. Retirem i deixem refredar.
Escalfar el forn a 180º. A la safata del forn hi posem una fulla de paper sulfuritzat, les tires de bacon, una altra fulla de paper i a sobre una safata que pugui anar al forn, un pes a sobre. Ho deixem fins que ens quedi cruixent –us tardarà aproximadament el mateix temps que els ous -. Retirar del forn i deixar sobre paper absorbent.
Quan estigui fred el triturem fins que quedi la textura que volem.
Escalfem les baked beans uns minuts i en fem puré.
Tallem els ous per la meitat i en traiem el rovell.
Omplim amb una màniga pastissera o amb una cullera petita, afegim el rovell ratllat i la pols de bacon.

Entrepà de paté de gírgoles

Per aquest mes a La Recepta del 15 ens han proposat de fer entrepans i com que es poden fer de tantes coses doncs ha estat una mica difícil de triar. Tenia dubtes de si fer una versió dolça o bé una de salada i al final ha guanyat aquesta última.

El pa també l’hem fet a casa, ha estat “seguint” una recepta del Xavier Barriga i ho dic entre cometes perquè al no seguir els temps de llevat ha quedat un resultat diferent al del llibre però es que en tenia moltes ganes de fer un pa que hagués reposat molt i he de dir que el resultat ens ha agradat molt, només va arribar un a l’endemà que se l’ha emportat l’Aina per esmorzar a l’escola.
També us he de dir que era la primera vegada que afegia el llevat al final i gairebé me l’oblido.

Ingredients:
Per al paté de gírgoles
300g de gírgoles
4 dents d’all
1 ceba tendra mitjana
Xerès
Oli d’oliva
Sal
Pebre


Ruca
Nous
Formatge parmesà
Ceba fregida cruixent



Preparació:
Rentar i tallar les gírgoles.
A una paella amb oli calent fregir les gírgoles amb els alls. Afegir la ceba tallada a mitges llunes – es fan amb líquid així no queden ressecs i va millor a l’hora de triturar-ho- salpebrar al gust i afegir el xerès. Quan s’hagi reduït una mica ja podem tancar el foc i triturar-ho. Deixar refredar.

Tallar el pa, untar amb el paté de gírgoles, afegir la ruca, les nous tallades a trossos, el formatge parmesà ben fi –va bé de tallar amb el pela patates- i la ceba fregida cruixent.

Carquinyolis de parmesà amb tòfona

Aquesta vegada, al Memòries d’una cuinera, us proposàvem cuinar carquinyolis. No sé vosaltres, però a mi em recorden la meva època d'infantesa, potser perquè eren més fàcils de trobar que ara. Amb això no vull dir que no es puguin comprar carquinyolis, però sí que és cert que abans era més habitual trobar-los a les postres dels restaurants.

La meva primera idea era fer carquinyolis de xocolata blanca i fruits vermells, però quan ho vaig dir a casa - amb aquesta família tan dolça que tinc-, em van mirar estrany. El Jordi feia pocs dies que havia menjat ous amb parmesà i tòfona i, aleshores, va dir que estaria bé fer els carquinyolis amb aquests ingredients. I com no volia menjar-me una carretada de carquinyolis dolços jo tota sola... doncs li vaig fer cas.
 

Aquests són de la segona fornada. A la primera em vaig deixar el llevat i van quedar una mica més atapeïts.
Ja que els carquinyolis tradicionals estan fets amb ametlles, vaig voler que també els meus en tinguessin. Vaig substituir una part de la farina per ametlla en pols.

Com sempre, moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d'una cuinera, ens veiem el dia 1 amb el recull de receptes!

Ingredients:
175 g de farina
75 g d’ametlla en pols
60 g de parmesà en pols
Sal
2 ous
30 ml d’oli d’oliva
1 c.p.llevat

Tòfona



Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Barrejar a un bol la farina, l’ametlla i el parmesà i el llevat. Afegir la sal, la tòfona ratllada. Afegir els ous, remenar, i afegir l’oli d’oliva.

Donar forma de barreta amb les mans i posar al forn fins que quedi rossejat. Retirar del forn i tallar amb un ganivet, tornar al forn fins que estigui torrat.

Retirar del forn i deixar refredar sobre una reixeta.

Pastís de tomàquets amb ruca i mató

Després de dues setmanes sense publicar, ja toca posar-se les piles, no?

La recepta d'avui és una de les que vaig preparar per l'aniversari del Lluc. Val a dir que l'he fet moltes vegades i que els que l’han tastat em diuen que els hi agrada molt.

És una base de pasta de full, però podeu fer servir la que més us agradi. En poca estona tindreu una recepta bona i sana. És d'aquelles que es poden preparar si tenim un àpat sorpresa, si tenim convidats o si ens ve de gust una cosa lleugera, però diferent.

Quan ho poseu al forn veureu que s'infla del centre, però no patiu que quan el deixeu refredar tornarà a la forma inicial.

Que tingueu un bon cap de setmana!

Ingredients:
1 base de pasta de full fresca **
Cirerols (Tomàquets cherry) al gust*
1 ou*
100 ml de llet*

Mató

Ruca*

Oli*
Sal*


*Ingredients ecològics
** Sense greixos hidrogenats


Preparació:
A un motlle que es pugui desemmotllar, hi posem la base de la pasta de full. Per evitar que es trenqui
i es pugui servir bé, el que faig és desmuntar el motllo i, a sobre la base, hi poso paper sulfuritzat -la
mida del paper ha de ser més gran que la base- i el torno a muntar. Aleshores la pasta de full queda sobre el paper sulfuritzat i el podem treure bé i passar a la font on el voldrem servir.
Repartir sobre la base de pasta de full els cirerols, que prèviament haurem partit per la meitat.
A un bol, batre l'ou i afegir la llet. Batre uns minuts fins que quedi ben barrejat. Tirar-ho sobre els cirerols.
Passar al forn i deixar fins que l'ou hagi quallat, és el temps que necessitarà la massa per coures.
Retirar del forn i deixar refredar.
Abans de servir, posar la ruca i el mató tallat a trossos. Tirar sal i oli al gust.

Croquetes de llagostins i xili amb salsa de mango

La proposta d’aquest mes de La Recepta del 15 eren les croquetes. Les croquetes accepten moltes varietats i amb l’èxit de convocatòria que tenen segur que acabem descobrint unes combinacions realment sorprenents.

Aquests dies estic molt desconnectada, es veu que tinc un imant pels virus i no em deixen, ni tan sols he pogut donar les gràcies als que ens heu fet arribar les propostes pel Memòries d’una cuinera, des d’aquí us vull agrair la vostra participació. A la que estigui en forma recupero el temps perdut: dono les gràcies i us visito!

Ingredients: 
Per 13 llagostins (220g) 
100 ml de llet 
2 cullerades soperes de farina 
Sal 
Xili fresc al gust

Panko

Ou

Oli de gira-sol


Per a la salsa de mango: 
1 mango 
2 cp. de suc de llima 
1 cp. de vinagre de vi blanc 
2 cp. de sucre de canya

cp= culleres de postres

 

Preparació: 

A una paella amb una mica d’oli calent fregir els llagostins fins que canviïn de color. Retirar del foc, pelar i netejar – treure el “fil” negre. Tallar a trossos, no massa petits, i reservar. A la mateixa paella que hem fet servir abans tirar els trossos de llagostins i fregir-los durant dos minuts. Afegir el xili tallat a trossos molt petits.

Afegir la llet i la sal. Afegir la farina i remenar fins que ens quedi una pasta que es desenganxa de la paella. Retirar i passar a un bol i tapar amb film transparent, aquest ha de tocar la pasta per tal de que no es formi crosta. Deixar refredar i guardar a la nevera, millor si es pot preparar d’un dia per l’altre.

Retirar de la nevera i donar la forma que es vulgui, arrebossar en ou i després en panko. Fregir en oli ben calent.

Salsa de mango:

Pelar el mango i tallar-lo a trossos, posar-lo a un recipient que pugui anar al foc, afegir el suc de la llima, el vinagre i el sucre. Quan comenci a reduir el líquid retirar del foc i triturar. Tornar al foc i deixar uns minuts. Deixar refredar i guardar a la nevera fins al moment de servir.

Servir les croquetes acompanyades de la salsa de mango.

Truita amb... pel Memòries d'una cuinera

Aquest mes al Memòries d'una cuinera us proposàvem truites. N’heu fet de molt variades: dolces, salades, les presentacions, els ingredients. Com sempre és un plaer comptar amb la vostra participació i veure la gran varietat que pot sortir d’un plat concret. Moltes gràcies als que hi participeu, estem molt contents i cada mes trobem cares noves! 

Aquesta és la segona vegada que fem aquesta truita. La primera vegada va ser una truita amb el que hi havia a la nevera i, com que ens va agradar molt, vaig pensar a fer-la pel memòries, i no serà la última vegada que la preparem. 

Tot i que els ingredients s’han de preparar per separat no us portarà molta feina, si ja teniu el pebrot escalivat amb antelació. 

Us posaré els ingredients però no les quantitats ja que a casa no coincidim ni amb els ous que posem a les truites. 

Ingredients:
Ous*
Pebrot escalivat**
Formatge de cabra, de rul·lo (millor el que no té “pell”)
Bolets
Cibulet

Xerès

Oli
Sal


*A casa els comprem ecològics.

** El podeu comprar fet o, com nosaltres, posant-los a una safata que pugui anar al forn regats amb una mica d’oli i una mica d’aigua al fons de la safata. 

Ho deixem al forn a 200º, fins que estiguin fets, anant donant voltes de tant en tant perquè no es cremin. 

Preparació: 

Batre els ous i passar a una paella amb una mica d’oli. Ens ha quedar forma rodona, si la paella està molt calenta serà més fàcil. Retirar del foc i reservar. 

A una paella amb oli calent hi fregim els bolets. Afegir sal i, a mitja cocció, tirar un rajolí de xerès. Deixar fins que el líquid s’hagi reduït gairebé del tot. 

Fregir els medallons de formatge fins que quedin una mica daurats. 

Posar de base la truita, posar el pebrot, tirar una mica d’oli i sal. Afegir el formatge i els bolets. Tancar la truita i tirar el cibulet.

Muffins de formatge de cabra

Ja estem de tornada i començant un nou any. Durant aquests dies plens d'emocions, que han servit per carregar les piles, no he tingut vacances, però he aprofitat bé totes les estones lliures. I ara ja toca tornar al bloc.

Us vénen de gust uns muffins per començar? Aquest va ser un dels plats que vaig preparar pel sopar del dia 5, que des de fa un parell d'anys el fem a casa. Baixem amb els nens al carrer a veure com passen els Reis i ens encanta a tots, petits i grans.

Com que no em volia perdre ni un segon de res vaig deixar-ho tot preparat, va ser un sopar tipus bufet, quan vam començar a sopar tot estava a taula. Bé, tot menys unes postres que vaig improvisar a l'últim moment.

Ingredients:
1 tassa i ¾ de farina
2 cullerades de sal
1 cullerada de llevat
200 g de formatge de cabra*
Tomàquets secs
1 ou
¾ de tassa de llet
1/3 de tassa d'oli de gira-sol
Herbes de Provença

* el de rul·lo

1 tassa=250 ml



Preparació:
Encendre el forn a 200º.
Tamisar la farina amb el llevat. Afegir el formatge i treballar amb les mans. Ha de quedar una barreja amb grumolls.
Afegir els tomàquets secs tallats a trossos.
A un bol barrejar l'ou, la llet i l'oli. Afegir aquesta barreja a la preparació anterior.
Remenar fins que quedi tot ben incorporat. Queda una barreja grumollosa, no pas una barreja fina.
Passar als motlles, no creixen gaire, i tirar-hi les herbes de Provença. Deixar al forn durant 20-25 minuts fins que quedin rossos.
Retirar del forn i deixar refredar sobre una reixa.

Els rul·los de la Fletcher III

Fa dues setmanes vam anar al casament d’un amic. El casament ja prometia des de l’església. Per que us feu una idea, el capellà va anomenar a “DJ Dios” i ,segons ell, “un hobbit traerá los anillos, pero no será un anillo de poder, será un anillo del amor”.

Després d’aquest començament triomfal vam anar al lloc on es celebrava l’àpat. Els nuvis van decidir que fos un dinar pica-pica, a mi em va semblar una idea genial perquè jo, després d’aquests aperitius tan complerts, ja no tinc gana per menjar-me dos plats! Em van agradar tots els plats però el que més em va cridar l’atenció va ser uns caramels de cabrales amb figues confitades. Ara que tocava repte rul·lero era el moment de fer la recepta.

No vaig trobar cabrales, segurament no vaig buscar prou, i el vaig substituir per formatge de cabra. És important que, independentment del formatge que feu servir, feu trossos bastant grans, tipus dau, perquè sinó es desfan i queda en res.

Un aperitiu ràpid però que sorprèn pel contrast de gustos.

Ja veieu que tenim els rul·los activats i ens agrada proposar-nos nous reptes, aquesta vegada ha estat un repte ratolinet, quin serà el proper?

Què hauran preparat la Judith, la Paula i la Sandra?

Ingredients:
Pasta brick
Formatge de cabra
Melmelada de figues



Preparació:

Tallar la pasta brick amb la forma que hi vulguem donar, posar un tros de formatge al centre, tancar-ho i si cal posar un escuradents perquè s’aguanti. 

Enfornar a 180º fins que ens quedin daurats. 

Retirar del forn i servir amb melmelada de figues.

Alls en escabetx

Com a dia 15 que som toca la recepta del 15, a hores d’ara molts de vosaltres ja la coneixeu perquè té molt èxit i es que no podia ser d’una altra manera amb la Sandra i el Xavi al darrere.

La proposta d’aquest mes és escabetx, a casa sempre el fèiem de sardines però aquesta recepta ja la tinc i per tant tocava canviar! La primera idea va ser fer verdures però al final em vaig decidir pels alls que ve l’ hivern (i que vingui aviat o en trobarà fosos) i l’all és un bon antibacterià que ens ajuda a combatre els processos infecciosos de l’aparell respiratori.

És un escabetx tipus aperitiu i els alls no piquen gens. Tampoc patiu que no anireu matant als vampirs per l’olor d’all, queda un escabetx suau.

I avui és un dia molt especial perquè el Xavi, el súper amfitrió de la Recepta del 15 fa anys!!!!!!!!
Per molts anys Xarvly (no és un error, es que li hem canviat el nom, això dels rul·los de la Flecher té aquestes coses...).

Ingredients:
2 cabeces alls*
4 cullerades d’oli d’oliva
125g d'aigua **
125g de vi blanc
Pebre negre en gra
1 cullerada postre farigola
2 fulles de llorer
Sal
Pebre vermell dolç
Vinagre de vi blanc

* Els alls haurien de ser tots de la mateixa mida, aproximadament. Els que vaig fer servir n’hi havia que eren molt grans, si no és perquè eren ecològics m’hauria pensat que eren mutants, i els vaig partir per la meitat.

** Si us heu de menjar l’escabetx en pocs dies potser amb aquesta aigua n’hi ha prou però si voleu que us quedi ben cobert n’haureu d’afegir un altre got, és el que vaig fer jo.


Preparació:
A una paella hi posem els alls pelats amb l’oli i els grans de pebre, quan comenci a agafar temperatura, els alls no han de quedar rossos, hi tirem el vi, esperem dos minuts i afegim l’aigua (el primer got) ,el llorer i la farigola. Ho deixem bullir fins que els alls comencin a quedar tous – ara és el moment de decidir si volem afegir més aigua-. Afegir un rajolí de vinagre i el pebre vermell. Deixar fins que els alls estiguin tous. Esperar a que es refredi i guardar a la nevera.

Els rulos de la Fletcher

A la meva mare li encantaven les pelis i les series de misteri i la Judith i jo ens vam enganxar.

Recordo que miràvem la tele i era com una mena de competició a veure qui encertava l’assassí. Perry Mason, Alfred Hitchock, Magnum, l’Espantaocells i la Sra.King, una de les poques on hi sortia una investigadora. Però per mi la detectiu femenina de referència és la Jessica Fletcher, encara ara si puc la miro.

Fa uns dies vam començar fent broma sobre detectius, marujes i aquesta combinació explosiva ha donat lloc a “els rulos de la Fletcher”. I per acabar d’enredar-ho tot una mica, un repte: fer una recepta amb forma de rulo. Ja dic jo que hauré de canviar el nom pel de “els reptes de Llàbiro”.

La única pretensió d’això ha estat riure una estona i us puc ben assegurar que ho hem aconseguit bé, jo ara mateix tinc més ganes de plorar...M’ha caigut oli calent a la mà i m’està costant moltíssim escriure però tot sigui per una bona causa!

El que més m'ha agradat són les estones divertides que passem encara que sigui virtualment.

La resta dels rulos i per ordre alfabètic: Judith, Paula i Sandra. No tinc ni idea del que han preparat així que toca tafanejar!

Ingredients:
Pasta

Formatge de cabra en rulo
Tomàquets assecats i en oli
Orenga

Olives negres, les d’Aragó
Formatge en pols
Oli d’oliva

Sal en escates



Preparació:

Bullir la pasta segons les indicacions del fabricant. Refredar amb aigua freda i reservar.

A un bol hi posem el formatge de cabra, els tomàquets tallats a trossos petits, una mica de l’oli dels tomàquets i l’orenga. Aixafem amb la forquilla i remenem fins que ens quedi com una crema.

Això sol, untat al pa o amb amanida d’enciam també és molt bo.

Treure el pinyol de les olives, barrejar amb el formatge i l’oli d’oliva i triturar.

Farcir la pasta amb el formatge, tirar orenga, sal i amanir amb el preparat de les olives.

Mojito (sense alcohol) i xips especiades

Us ha passat alguna vegada que de cop i volta us ve un pensament al cap i pocs dies després us diuen que és cert?

Recordo que anava a creuar el carrer i vaig pensar: “la Tania està embarassada!” Uns dies més tard m’ho va confirmar! Em va fer moltíssima il·lusió, la Valèria té molta sort amb la mare que li ha tocat!

La Tania em va demanar si podíem fer una beguda sense alcohol, n’he provat un parell i aquesta és la que més ens ha agradat, espero que a ella també li agradi.

Ara que comença el bon temps sempre va bé una beguda refrescant i aquesta ho és pels cítrics i la menta. I per acompanyar res millor que unes patates amb cinc espècies, a casa van durar un segon!

Ingredients:
Mojito:
1 llima i mitja
2 cullerades soperes (rases) de sucre morè
1 llauna d’Sprite (llima-llimona)
Fulles de menta
Gel


Xips:
Patates
Espècies
Sal en escates
Oli



Preparació:

Rentar les llimes i tallar-les a quarts. A una gerra o bol esprémer les llimes amb les mans –o amb un morter-, i deixar-les al bol. Afegir el sucre i l’Sprite. Remenar i afegir el gel i les fulles de menta. Deixar reposar cinc minuts i ja es pot servir.

Xips:

Pelar les patates, tallar –millor amb mandolina, perquè quedin de la mateixa mida- a rodanxes de mig centímetre, aproximadament. Tallar a trossos petits, tipus palla. Deixar en remull 10 minuts.

Retirar l’aigua i passar-les per paper absorbent.

Fregir en abundant oli calent.

Treure del foc i deixar sobre paper absorbent.

A un recipient, amb tapa, posar les patates, les espècies -en el nostre cas “cinc espècies”-, la sal, tapar i barrejar fins que quedin les espècies ben repartides.

Cistellets de mini-favetes amb pesto de menta

Els dies 15 de cada mes tenim la nostra cita amb La Recepta del 15, una iniciativa fantàstica que està tenint molt èxit. Si encara no la coneixeu els hi podeu fer una visita, segur que us entren ganes de participar el mes que ve.

Aquest mes tocaven faves, ja havia fet la recepta de faves a la catalana i, després de canviar més d'una vegada d'idea, cosa que em passa força sovint, he acabat fent una tapa-amanida ja que us la podeu menjar sense coberts. El pa és torrat i us podeu menjar aquest plat a mossegades.

Les faves amb menta sempre m'han agradat, trobo que li donen un toc molt refrescant, així que si feia un plat de faves volia que portés menta. És un plat que podeu deixar preparat amb anterioritat, si més no els ingredients, i muntar-lo abans de servir, cosa que facilita la feina. El pa el vaig fer a la tarda, pensava que potser quedaria tou al cap de les hores, però no, estava igual que si estigués acabat de fer -el podeu conservar a temperatura ambient-. El pesto a la nevera i les faves, que les vaig fer servir congelades, també les vaig deixar a temperatura ambient, tenia por que quedessin molt arrugades...

 

Ingredients:

300 g de favetes congelades *

4 llesques de pa de motllo sense crosta

Pel pesto:

Menta

Oli d'oliva

60 g de pinyons

70 g de formatge parmesà en pols

2 grans d'all

Sal

* No cal que siguin congelades, però són les que vaig fer servir jo.

Preparació:

Posar una cassola al foc amb aigua; quan estigui a punt de bullir, tirar la sal. Quan bulli tirar les faves i deixar-les fins que estiguin fetes.

Amb un corró estirar el pa de motllo. Dues vegades per a cada costat fins que quedi fi. Posar-les al recipient que els hi donarà forma i passar-les al forn -escalfat a 200º- fins que quedin torrades. Quan estiguin fetes treure-les del forn, però cal esperar-se uns minuts abans de treure-les del motllo.

Pel pesto:

Treure els grans dels alls i picar-los, al minipimer, amb els pinyons i una mica d'oli, reservar. Agafar les fulles de menta i triturar-les amb una mica d'oli. Barrejar l'oli de menta amb la preparació anterior, tirar el formatge i anar afegint oli fins que quedi la textura que agradi.

Per muntar el plat, agafar el pa, tirar les faves i afegir el pesto. Ben senzill!

Ens ha sobrat pesto, així que ja estem desitjant de tastar-lo amb pasta o amb una amanida.

Coca de recapte

Aquesta és la meva primera aportació a Memòries d'una Cuinera i, per tant, em fa molta il·lusió. Primer de tot voldria donar-vos les gràcies per l'acollida que ens heu donat i per la vostra participació. A veure si entre tots aconseguim fer un gran recull.

La Judith, des de el principi, tenia molt clar quina recepta faria; però jo no, i és que això de deixar reposar la massa tres hores no anava gaire bé per a la meva organització, o potser és que em falta paciència. Vaig estar buscant receptes, fins i tot l'Aina em va ensenyar que aquest mes sortia la recepta al Cavall Fort, però tampoc la vaig triar. :(( Quan finalment em vaig decidir per la recepta: horror, em faltava un ingredient molt important, el llevat sec. No anava a voltar per trobar-lo, entre d'altres coses perquè un diumenge al matí ho hagués tingut força complicat. Així que vaig decidir substituir el llevat sec pel fresc i problema resolt.

La recepta que vaig fer només la vaig reposar mitja hora. Amb la massa que va sobrar vaig fer una coca, però després vaig pensar que era la recepta perfecta per a fer bastonets de pa; potser la propera vegada...

La botifarra era picant, regal boletaire, i la ceba la vaig posar caramel·litzada, el meu pare ens havia regalat un pot i ja tenia ganes de fer-lo servir. Al final: un contrast de gustos que ens va agradar molt.

Ingredients:
Per a la massa:
400 g de farina
1 got d'oli
1 got d'aigua
20 g de llevat fresc
1 polsim de sal
1 cullerada de cafè de sucre


Per al farciment:
Pebrots vermells
Botifarra picant
Ceba caramel·litzada
Sal en escates



Preparació:

Desfer el llevat amb l'aigua i el sucre. Deixar reposar cinc minuts.

Barrejar el llevat amb la resta d'ingredients de la massa i treballar-ho fins que quedi una massa que no s'enganxi a les mans.

Deixar reposar, tapat, mitja hora.

Els pebrots es fan servir escalivats. Per escalivar es posen al forn a 200º amb un raig d'oli i una mica d'aigua. Deixar-ho fins que quedin fets. Deixar refredar i pelar. Millor fer-ho amb un dia d'antelació.

Estirar la pasta amb el corró. Posar els pebrots, la ceba i la botifarra. Tirar-hi sal amb escates.

Coure al forn, a 180º, durant uns 30 minuts.