Sopa de tallarines oriental

La proposta del Memòries d’una Cuinera d’aquest mes era la sopa, des de el principi he tingut molt clar quina sopa faria el perquè he tardat tant a publicar, he esperat fins a l’últim dia, és un misteri! Cada vegada dic que m’organitzaré millor però alguna cosa no dec fer bé.

Moltes gràcies als que participeu al Memòries, a cada proposta ens trobem amb cares noves, estem molt contents!

Amb el recull de sopes, que publicarem el dia 1, no crec que tinguem fred en tot l’hivern i fins i tot en podrem guardar alguna per quan faci bon temps.

Aquesta proposta porta algues, que tenen moltes propietats, i aquesta és una bona manera d’incorporar-les. Eren algues wakame, tenen un gust bastant suau, si no us agraden gaire o no us atreviu és una bona opció per començar.

És una sopa lleugera que després d'un dissabte amb moooooooolt menjar em va anar molt bé!;)

Ingredients:

Brou*

Xerès

Salsa de soja

Tallarines orientals

Ou dur

Algues wakame

Sésam negre

Vegetal o de pollastre però sense sal

Preparació:

Posar a remullar les algues en aigua amb una mica de sal.
Escalfar el brou i bullir-hi les tallarines, a mitja cocció afegir el Xerès. Deixar fins que les tallarines estiguin fetes.
Retirar del foc i tirar salsa de soja, la sopa ha de canviar de color, ha de quedar de color fosc.
Servir a un bol amb l’ou dur, les algues tallades i decorar amb sèsam negre.

Arròs mar (enllaunat) i muntanya

La primera vegada que vaig tastar un arròs d’aquest tipus va ser a Cabrera. Hi ha un restaurant al costat on fan un arròs boníssim, si més no el feien perquè fa molts anys que no hi vaig. Quan em van dir que el feien amb calamars de llauna vaig pensar que tindria un gust estrany, la sorpresa va ser quan el vaig tastar. Em va agradar moltíssim., tenim pendent de tornar-hi amb uns amics (préssecs), però no acabem de trobar el dia.

No és la primera vegada que el faig i no serà la última. És un arròs on tots els ingredients lliguen molt bé, d’aquell que vas menjant però no t’embafa i que agrada a grans i petits. A casa, això últim és important, ens agrada fer els àpats junts i menjar tots el mateix.

Ingredients:

400g d’arròs bomba
2 llaunes de calamars farcits en conserva *
300g de salsitxes de porc
1 ceba gran
1 pebrot verd (de l’italià)
4 carxofes
1l d’aigua **
 
* Millor en oli d’oliva
** Si ho preferiu hi podeu posar brou

Preparació:

Tallar les salsitxes a rodanxes d’un cm. A una paella amb oli calent  fregir les salsitxes, quan comencin a agafar color afegir la carxofa, que haurem pelat i tallat a daus.

Afegir la ceba i el pebrot verd, tallat a trossos petits. Quan la ceba sigui rosa afegir els calamars tallats a rodanxes i l’arròs*, remenar uns minuts. Salar i afegir l’aigua o el brou. Deixar fins que estigui l’arròs cuit, uns 18 minuts.

*Nosaltres hi vam afegir una cullerada d’espècies per l’arròs però això ja és a gust de qui el prepari, o se’l mengi.

Amanida: cigrons+espinacs+...

Hi ha combinacions típiques amb llegums: llenties amb arròs -que jo no la vaig conèixer fins que l'Aina va anar a la guarderia- o cigrons amb espinacs. Ara que ve el bon temps i comencen a venir de gust les coses fresques; a casa comença el temps de les amanides. No som de menjar amanides tot l'any, quan fa fred ens costa molt, però ara en mengem cada dia, sigui amb una combinació o una altra, però en mengem.

Tot i que recomanen el consum de llegums tres vegades per setmana, molts de nosaltres no ho fem. Una bona manera de menjar-ne i que no provoca mandra a l'hora de preparar-ho és en amanida. A més, és una molt bona opció si ens hem d'emportar el dinar a la feina.

Els llegums sempre els compro cuits, perquè això de trobar el punt als llegums em sembla que tampoc està fet per mi: les llenties em queden bé, però ho he provat amb els cigrons i res de res.

A casa sempre tenim llegums envasats, que sempre van bé si s'ha de preparar alguna cosa ràpida, però saludable, que és el que intentem.

No hi poso les quantitats perquè vaig fer dues presentacions: en bols i després en un plat, així que va variar tot plegat -ja sabeu, les quantitats són al vostre gust-.

L'amaniment també és senzill: només ens hi vam posar oli i sal, hi ha molts gustos diferents i amb una vinagreta em va semblar que seria massa barreja.

 
Ingredients:

Cigrons cuits
Espinacs frescos baby (els d'amanida)
Pernil d'ànec
Ous de guatlla



Preparació:

Obrir el pernil d'ànec una estona abans -Als envasos recomanen 15 minuts, però jo sempre prefereixo tenir-ho obert més estona-.

Si els cigrons són de pot s'han d'escórrer bé, primer pel colador i després amb paper absorbent.

Fer una base amb els espinacs, a sobre posar-hi els cigrons, el pernil d'ànec i a sobre de tot els ous de guatlla -fregits en oli abundant i deixats assecar sobre paper absorbent-.

Pollastre amb canyella i llimona i salsa de quefir amb nous

La meva àvia sempre ens feia el pollastre a la planxa amb un rajolí de llimona i canyella. No ho vaig entendre mai ni tampoc sé d'on va treure la recepta; el cas és que m'agradava, el pollastre deixava de ser insípid per tenir un gust molt especial. La canyella sempre m'ha agradat, però us haig de dir que és l'únic record que tinc de menjar-la en un plat salat, ja veieu amb el temps me adonat de què la meva àvia innovava, o potser és el que em sembla a mi i, en canvi, vosaltres ja ho heu menjat alguna vegada.

L'Aina va dir que li agradava molt, que no sabia identificar bé el gust, però que des d'ahir, juntament amb la pasta, era el seu plat preferit. I jo vaig estar molt contenta! Com va acompanyada d'enciam ja és un plat molt complert, que va molt bé per a un sopar ràpid.

Aprofitant que ve l'estiu i que comença la famosa operació biquini, no està de més fer una recepta fàcil i lleugera. L'he acompanyat amb una tortita de blat, però si us la voleu estalviar, vosaltres mateixos.

La meva àvia hi tirava la llimona just abans de fer-la, però jo el vaig macerar perquè agafés més el gust.

Ingredients:
Pel pollastre:
Pit de pollastre
Suc de llimona
Sal
Canyella
Enciam trocadero
Tortitas de blat

Per a la salsa de quefir:
Quefir
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Nous



Preparació:

Tallar el pit de pollastre en filets, regar amb el suc de la llimona i deixar macerar com a mínim mitja hora.

Per preparar la salsa de quefir, primer triturar les nous i després barrejar, amb una cullera, amb la resta dels ingredients.

Salar el pollastre, tirar la canyella i fregir en oli calent fins que quedi enrossit.

Agafar una tortita, posar una fulla d'enciam sencera -que prèviament haurem rentat-, posar el pollastre i enrotllar.

Servir acompanyat de la salsa de quefir amb nous.

Coca de recapte

Aquesta és la meva primera aportació a Memòries d'una Cuinera i, per tant, em fa molta il·lusió. Primer de tot voldria donar-vos les gràcies per l'acollida que ens heu donat i per la vostra participació. A veure si entre tots aconseguim fer un gran recull.

La Judith, des de el principi, tenia molt clar quina recepta faria; però jo no, i és que això de deixar reposar la massa tres hores no anava gaire bé per a la meva organització, o potser és que em falta paciència. Vaig estar buscant receptes, fins i tot l'Aina em va ensenyar que aquest mes sortia la recepta al Cavall Fort, però tampoc la vaig triar. :(( Quan finalment em vaig decidir per la recepta: horror, em faltava un ingredient molt important, el llevat sec. No anava a voltar per trobar-lo, entre d'altres coses perquè un diumenge al matí ho hagués tingut força complicat. Així que vaig decidir substituir el llevat sec pel fresc i problema resolt.

La recepta que vaig fer només la vaig reposar mitja hora. Amb la massa que va sobrar vaig fer una coca, però després vaig pensar que era la recepta perfecta per a fer bastonets de pa; potser la propera vegada...

La botifarra era picant, regal boletaire, i la ceba la vaig posar caramel·litzada, el meu pare ens havia regalat un pot i ja tenia ganes de fer-lo servir. Al final: un contrast de gustos que ens va agradar molt.

Ingredients:
Per a la massa:
400 g de farina
1 got d'oli
1 got d'aigua
20 g de llevat fresc
1 polsim de sal
1 cullerada de cafè de sucre


Per al farciment:
Pebrots vermells
Botifarra picant
Ceba caramel·litzada
Sal en escates



Preparació:

Desfer el llevat amb l'aigua i el sucre. Deixar reposar cinc minuts.

Barrejar el llevat amb la resta d'ingredients de la massa i treballar-ho fins que quedi una massa que no s'enganxi a les mans.

Deixar reposar, tapat, mitja hora.

Els pebrots es fan servir escalivats. Per escalivar es posen al forn a 200º amb un raig d'oli i una mica d'aigua. Deixar-ho fins que quedin fets. Deixar refredar i pelar. Millor fer-ho amb un dia d'antelació.

Estirar la pasta amb el corró. Posar els pebrots, la ceba i la botifarra. Tirar-hi sal amb escates.

Coure al forn, a 180º, durant uns 30 minuts.

Mandonguilles amb pèsols

Normalment les receptes les faig a ull, però aquesta vegada m’he proposat posar quantitats exactes, més val tard que mai!

Diumenge, mentre feia les mandonguilles anava prenent notes, no us penseu que s’entenen, si algú les agafa li semblaran tan clares com un jeroglífic, si no sou egiptòlegs, clar. I és que això d’improvisar i fer les coses tal com vénen ho he tret de la meva mare. Gairebé tots els plats que feia eren inventats i us puc assegurar que el resultat era espectacular. Quan feia suquet no podies deixar de sucar amb el pa; però, clar, que ho digui jo no té molt de mèrit: tant perquè parlo de la meva mare com perquè m’encanta el pa!

Estic contenta perquè, precisament, crec que és la primera vegada que escric les mides d’una recepta. La recepta no és gens complicada i segur que l’heu fet moltes vegades. I tranquils, sense les mides també surt perfectament!

Ingredients:
300 g de carn picada de vedella
300 g de carn picada de porc
1 ceba
1 llesca de pa de pagès
Llet
200 g de tomàquet fregit
100 ml de brandy
125 g de pèsols (els vaig fer servir congelats)
150 ml d’aigua



Preparació:

Tallar la crosta del pa. Posar el pa a un plat i afegir la llet. Deixar que el pa absorbeixi la llet.

A un bol posar la carn i barrejar-la. Afegir el pa esmicolat i barrejar. Afegir sal, si és necessari.

Donar forma a les mandonguilles, passar per la farina i donar uns copets per treure’n l’excés de farina.

Fregir les mandonguilles en oli fins que quedin rosses de tots els costats. Retirar i reservar.

Picar la ceba i fregir-la a l’oli on hem fet les mandonguilles. Quan sigui rossa afegir el tomàquet -deixar que es faci uns minuts-. Afegir les mandonguilles i el brandy. Passat cinc minuts, afegir els pèsols i l’aigua (vaig posar aquesta quantitat d’aigua perquè les vam acompanyar d’arròs blanc i així també hi havia suc per l’arròs). Deixar 10 minuts a foc viu i baixar el foc fins que estiguin fetes. Jo ho paro quan veig que el suc comença a quedar espès.

Sopa torrada amb pilotilles

Tan tard i jo penjant la recepta de la sopa torrada... I és que demà és l’últim dia per l’HEMC i jo l’havia de presentar fos com fos! És la tercera vegada que participo i la segona que arribo tan justa, porto una bona mitjana.

Quan he arribat de recollir els nens ens hem posat tots tres a la cuina: jo preparant el brou, el Lluc enfilat dalt d’una cadira fent d’ajudant i tirant-li a l’Aina tot el que jo deixava al seu abast, i ella fent amanides i plats amb les restes de les cebes, pastanagues i demés. Després, és clar, l’Aina venia i deia: “mira mama, m’ha quedat bé?”. Ja em veieu a mi fent de cuinera i de jurat (No era per menjar, no us espanteu).

Tornant a la recepta. He triat la sopa torrada perquè és un plat que fa relativament poc que vaig descobrir, però que em té el cor robat.

La primera vegada que la vaig tastar va ser a casa dels pares del Jordi, és una sopa típica d’Osona, i he vist que d’altres llocs també. Una preparació que antigament era d’aprofitament, es fregia el pa sec en llard i se’n feia sopa. Actualment es presenta amb pilotilles, i jo, com a fanàtica de la sopa, començaria a menjar i no pararia. Canvio el segon plat per un altre de sopa torrada!

Actualment no cal fregir el pa a casa, a les fleques, d’Osona segur, el podem trobar. Ja el venen preparat per fer la sopa.

Ja veieu, tot i arribar pels pèls aquí teniu la sopa. M’hauré tornat blocohòlica? I és que avui en dia totes les addiccions han de tenir nom.

Ingredients:
Brou*
Pa per a sopa torrada
Carn picada **
Farina


* L’he fet de pollastre i verdures.
** Normalment es fa de porc, però això ja és al vostre gust.




Preparació:

La proporció que he fet és, per ¾ de litre de brou, 85 g de sopa torrada (no és una sopa espessa); però això ja queda al vostre gust.

Escalfar el brou i quan estigui ben calent afegim el pa. A partir de que bulli, deixar-ho uns 20 minuts, tot remenant sovint, com a la sopa de pa, per tal de què el pa es desfaci.
Fer les pilotilles agafant porcions petites de carn picada. Donar forma de bola i enfarinar-les. Espolsar la resta de farina i fregir en oli calent.
Quan estiguin rosses, treure-les i deixar-les assecar en paper absorbent.
Ja es podem passar a la sopa i deixar els últims minuts.

Peus de porc o mans de ministre?

Ahir, dia d’eleccions, vam tenir dinar familiar a casa. El meu pare viu fora de Barcelona però vota aquí, així que amb la Judith li vam proposar de fer un dinar.

Sempre li deia: “quan vinguis a casa faré peus de porc”. Ja que li encanten! A mi també m’agraden i els que em coneixen, i saben que no m’agrada la carn, no entenen com em poden agradar: misteris de la vida!

Com que dels que érem a dinar només ens agraden a ell i a mi, també vaig fer paella, que és un plat que a tots ens agrada.

L'última vegada que vaig menjar peus de porc eren amb fruits secs i, tot i que em van agradar molt, vaig pensar que els fruits secs eren testimonials i que, cada vegada més, em fa més mandra menjar-ne pel tema dels ossos. Així que tenia clar que volia fer una recepta semblant, però que havia de tenir més fruits secs i no havia de tenir ossos. Alguna vegada havia vist peus de porc en terrina: era la solució perfecta!

Al meu pare li van encantar; clar que, com ja us he dit d’altres vegades, l’home sempre està content amb tot! A mi també em van agradar moltíssim.

El nom del títol ve perquè de petita alguna vegada havia sentit a dir això de les mans de ministre i no ho entenia. Li preguntava als meus pares per què tenien aquest nom!

Ingredients:
Peus de porc bullits
Orellanes d’albercoc
Prunes sense pinyol
Pinyons
Pastilla de brou de verdures
Pebre: en gra i en pols
Sal
Oli d’oliva
Vi blanc
Aigua




Preparació:

A una cassola, posar l’oli a escalfar. Tirar les orellanes i les prunes, deixar-ho fer uns minuts. Afegir els pinyons, deixar coure uns dos minuts i, després, afegir els peus de porc. Tirar pebre en pols sobre els peus i pebre en gra amb els fruits secs. Anar girant perquè quedin una mica rossos.

Afegir el vi blanc i deixar a foc fort fins que s’hagi evaporat una mica, durant uns tres minuts.

Esmicolar la pastilla de brou, tirar a la cassola i deixar-ho dos minuts. Afegir aigua i remenar.

Quan el brou s’hagi reduït una mica, retirar els peus de porc i deixar el foc encès fins que quedi un suquet més espès.

Agafar el motllo on ficar els peus de porc i cobrir amb film transparent suficient perquè puguin quedar del tot embolicats.

Posar una capa de peus de porc i una capa de fruits secs i anar alternant fins que s'acabin els peus de porc. La primera i l'última capa han de ser amb la carn. Acabar de tapar-ho amb el film transparent, posar-hi un pes a sobre (un brick de llet, per exemple) i deixar-ho reposar un dia a la nevera.

La salsa que queda amb els fruits secs, com que es deixa d’un dia per l’altre amb la gelatina que tenen els peus de porc, queda solidificada, així que a l’endemà només s’ha d’escalfar -Si veieu que tot i escalfar-la us queda tot molt espès o poca quantitat, podeu afegir una mica més d’aigua-.

Per preparar el plat: tallar la terrina a trossos d’1,5 cm aproximadament. Passar a una paella, amb poc oli, i fer volta i volta: només es tracta d’escalfar, ja que si es deixa molta estona es desfarà.

Servir acompanyat de la salsa amb els fruits secs, prèviament escalfada -Us he de dir que vaig posar molta quantitat de fruits secs, així quedava acompanyat d’una mena de compota salada-.

Pollastre amb castanyes i camagrocs

No recordo haver menjat castanyes en cap plat guisat, encara que també pot ser que em falli la memòria... Tenia ganes de fer alguna cosa amb castanyes i, al veure que era el tema d'HEMC d'aquest mes, em vaig animar.

Vaig estar buscant receptes pels llibres i gairebé totes les que vaig trobar eren dolces, però a mi les castanyes em recorden a la castanyada, als panellets; i tenia ganes de menjar-les en un plat salat. No vaig trobar cap recepta que m'acabés de convèncer, així que... visca la improvisació! Pollastre, castanyes i uns bolets que, a casa, ens encanten: els camagrocs. I d'aquí va sortir aquest plat.

Les castanyes anaven cuites, la majoria les vaig tirar al principi i es van esmicolar, però ens va agradar perquè les trobàvem barrejades amb els bolets i, així, teníem una barreja de gustos, uns gustos molt de tardor.

Ingredients:
Pollastre
Castanyes
Camagrocs
Ceba
Conyac
Brou de pollastre
Arròs
Oli
Sal
Pebre



Preparació:

Bullir les castanyes en aigua amb sal. Treure l'aigua i deixar refredar. Pelar i reservar.

A una cassola, amb oli calent, fregir el pollastre -prèviament salpebrat- fins que sigui ros. Retirar i reservar.

Fregir la ceba fins que quedi daurada. Afegir els bolets i deixar-ho uns minuts. Ficar el pollastre i el conyac. Deixar reduir uns minuts i ja es pot tirar el brou de pollastre. Deixar a foc fort uns minuts, després baixar el foc i afegir les castanyes -reservar les que volem que ens quedin senceres-. Deixar a foc lent fins que estigui fet. Quan faltin pocs minuts per apagar el foc, afegir les castanyes que queden.

Servir acompanyat d'arròs -nosaltres el vam acompanyar amb arròs salvatge i així tot eren colors de la tardor-.

Bon profit!

Estofat de vedella o patates amb suc?

La meva mare deia que eren patates amb suc, si m’hagués dit que per dinar hi havia estofat de vedella m’hauria queixat molt més del que ja feia! Sigui com sigui, quan tocava aquest plat jo sempre deia: “moltes patates i poca carn” i és que la meva poca afició a la vedella –que no és l'única carn que no m’agrada- em ve de tota la vida!

Al Jordi li agraden molt les patates amb suc i ja feia dies que em demanava si en podia fer, ja us podeu imaginar que jo ho anava allargant, però em sabia greu, així que vaig pensar que havia arribat el moment de fer-ne.

Tampoc us penseu que les tenia totes de penjar la recepta, de fet fa dies que la vaig fer i, fins avui, no m’he “atrevit” a penjar-la. Què m’hauran fet a mi les pobres vaques???????

Al final, el Jordi feliç, l’Aina i el Lluc també en van menjar, i jo vaig poder fer el que no havia pogut de petita: patates, suc i sense carn!

Ingredients:
Carn de vedella per estofar (tallada a daus)

Tomàquet triturat
Ceba
Picada (ametlles, avellanes, pinyons i bastonets)
Llorer
Vi blanc
Patates
Sal
Aigua
Oli d’oliva



Preparació:

Pelar la ceba i picar-la ben petita.

Escalfar l’oli a la cassola i fregir la ceba fins que sigui rossa. Afegir el vi i deixar uns minuts.

Afegir el tomàquet, remenar, deixar un minut i afegir la picada.

Ja podem afegir la carn i deixar-la fins que sigui rossa. Tirar l’aigua calenta i afegir el llorer.

Deixar al foc durant una hora aproximadament (Abans de fer el proper pas cal comprovar com està la carn).

Pelar les patates i tallar-les a trossos, que siguin més o menys de la mateixa mida. Les patates millor tallar-les de la següent manera: fer un tall amb el ganivet al tros que volem tallar i aixecar el ganivet perquè s’acabi de trencar. Deixar fins que les patates siguin cuites.

Arròs indonesi al curri amb pollastre

Aquest és el segon plat que faltava del sopar amb els Bolets. Ja havia fet abans aquesta recepta, el dia que van venir els mateixos Bolets amb els Reis de Cors, però no havia fet cap foto pel bloc, així que els hi vaig demanar si els hi feia res de repetir i, per sort, em van dir que no!

La barreja d'ingredients sorprèn però queda un gust ... ummmmmm, boníssim !

És cert que el maneki neko és japonès, però la Judith el va trobar molt adient per a la recepta !

Ingredients:
Les quantitats són les de la recepta original.
200 g de pit de pollastre
1 cullerada de mel
3 cullerades de salsa de soja
2 cullerades de curri
1 cullerada de quètxup
1 culleradeta de maizena
2 talls d'herba llimonera *
1 manat de cebes tendres
1 pebrot vermell
2 dents d'all
1 xili vermell **
Oli de sèsam (nosaltres de gira-sol)
500 g d'arròs basmati bullit

*/** nosaltres no en vam ficar.


Preparació:

Tallar el pit de pollastre a tires fines o trossos petits.

Preparar l'adob amb la mel, la salsa de soja, 1 cullerada de curri, el quètxup i la maizena. Tirar sobre el pollastre i deixar reposar 15 minuts.

Tallar l'herba llimonera (a la botiga oriental no sabien que era així que no en vam posar), tallar-la per la meitat i després en anells fins.

Preparar i rentar les cebes tendres (aquestes sí que les vaig trobar, la part blanca és més petita que les cebes tendres que tenim aquí) i tallar en trossos de dos centímetres de llarg.

Pelar i tallar l'all a trossos petits. Rentar el xili, treure les llavors i tallar a tires molt fines (la propera vegada n'hi poso segur!).

Escalfar el wok, tirar l'oli. Fregir la carn, afegir la ceba, l'herba llimonera, el pebrot i saltejar-ho. Afegir l'all i el xili. Incorporar l'arròs i deixar uns 3 minuts. Finalment, afegir el curri restant i remoure bé. Deixar uns dos minuts.

Irish Guinness meat pie

Si faig una recepta on surt carn de vedella, aquesta ha de ser picada. La vedella no m'agrada i, si no és així, no hi ha manera de que me la mengi. De fet potser fa 12 anys, com a mínim, que no em menjo un tall de vedella sencer, i no és una exageració! Així que si sou com jo, us agradarà; i si ja us agrada la carn, encara us pot agradar més.

Ingredients:
Carn picada (de vedella i porc)
Tomàquet fregit
Pastanaga
Porro
Ceba
Blat de moro cuit (el de pot o congelat)
Guinness

Oli d'oliva
Sal
Pebre

Tartaletes


Preparació:

Tallar la ceba i la pastanaga a trossos ben petits. Tallar el porro a rodanxes primes. Reservar.

Posar al foc el recipient on ho volem fer -Nosaltres varem fer servir una cassola-. Tirar oli i, quan estigui calent, sofregir la ceba amb la pastanaga i el porro. Quan ho tinguem mig fet, retirar del foc i reservar.

Posar a fer la carn, quan agafi color la tornem a triturar - per tal de què tots els trossos quedin iguals-. Quan agafi color torrat, tirar-hi els vegetals i el tomàquet fregit. Deixar-ho fer durant dos minuts.

Afegir el blat de moro i remenar. Ara ja es pot afegir la cervesa i deixar-ho acabar de fer a foc lent.

Posar-ho a les tartaletes i ja ho podem servir.

Braç de patata i carn

El Lluc ja ha començat a menjar "sencer", però encara li costa mastegar, així que la carn picada és una bona manera de començar a introduir el "menjar dels grans".

La primera vegada que vaig fer aquesta recepta van venir els Bolets a sopar a casa, volia fer patates farcides, però no m'agradava massa la presentació; així que vaig decidir fer puré amb les patates i fer un braç de patata farcit, llavors si que em va agradar ... i per sort a ells també !

Ingredients:
Patates
Carn picada **
Ceba
Tomàquet fregit
Formatge ratllat (Emmental)
Gorgonzola
Sal
Pebre
Vi blanc (opcional)
Sal
Pebre

** Nosaltres vedella i porc.

Preparació:

Bullir les patates amb pell fins que estiguin fetes. Deixar refredar i reservar.

A una paella amb oli calent sofregir la ceba, quan agafi color, retirar-la. Posar a la mateixa paella la carn picada fins que s'enrosseixi, afegir la ceba ja sofregida, salpebrar-ho i afegir el tomàquet. Deixar-ho uns minuts (ara s'hauria d'afegir el vi blanc i deixar-ho fins que es reduís a la meitat).

Pelar les patates i salar-les. Amb una forquilla fer un puré, quan es tingui una massa més compacta, continuar treballant-la amb les mans.

Estendre film transparent, abocar el puré de patates i donar forma de rectangle -ha de quedar d'una alçada d'un centímetre aproximadament-. Tirar la carn picada i anar enrotllant amb molt de compte.

Quan el rotlle estigui fet, tirar-hi primer el formatge Emmental i, per sobre, talls de Gorgonzola.

Enfornar fins que el formatge estigui ros. (No n'hi ha prou amb gratinar ja que al deixar refredar les patates, aquestes estarien fredes).

Ja es pot treure del forn i... a menjar !

Nota: us recomano que la font que vagi al forn sigui la mateixa que traieu a taula, pesa bastant i costa de treure sencer.

Amanida de pollastre amb vinagreta de mostassa

Hi ha una amanida de pollastre que ens agrada molt. Ahir, aprofitant que ens havien quedat uns pits de pollastre a l'ast, vam decidir de fer-la. També es poden fer amb pit de pollastre a la planxa.

Ingredients:
Enciam
Daus de pernil salat
Pit de pollastre

Per a la vinagreta:
Oli d'oliva
Vinagre
Mostassa
Avellanes torrades
Sal


Preparació:
Tallar el pollastre i el pernil a trossos molt petits i reservar. Fer un llit d'enciam, salar-lo i posar primer, el pollastre i, a sobre, el pernil.
Preparar la vinagreta: Picar les avellanes (si no es volen posar a la vinagreta es poden picar i posar a sobre el pernil), i barrejar amb el pernil, el vinagre i la mostassa (les quantitats són al gust de cada un, depenent de si agrada més o menys forta de gust).

Aquesta amanida va molt bé per aprofitar el que ha sobrat, si ens ha quedat alguna resta de pollastre.

Pollastre a la llimona

Al Jordi li agrada el pollastre a la llimona així que avui ens hem decidit a provar-ho i ens ha agradat molt ! Avui hem tingut un dinar oriental.

Ingredients:

2 pits de pollastre

Pa ratllat

2 ous

50 g de farina de blat de moro (Maizena)

4 llimones

50 g de sucre

10 g de Maizena

Oli de gira sol

Preparació:
Tallar cada pit en aproximadament 4 talls, a continuació: salar-los.
Posar a escalfar l'oli. Mentrestant, passar els pits pels ous - batuts lleugerament-, per la Maizena -els 50g-, una altra vegada per l'ou i, finalment, pel pa ratllat.
Fregir-ho fins que estigui fet, treure-ho i aleshores, deixar-ho sobre un paper absorbent.
Exprimir les llimones. Afegir aigua fins arribar a 360g i ficar-ho a una cassola petita, juntament amb el sucre - anar remenant perquè es desfaci el sucre-. Deixar-ho reduir fins a la meitat de la quantitat - uns 10 min. fins que s'hagi dissolt.- Barrejar la resta de la Maizena (10g) i una cullerada d'aigua en una tassa fins que quedi ben desfet. Afegir-ho a la cassola on hi ha la reducció de llimona i remenar-ho. Deixar-ho bullir fins que tingui la consistència desitjada -uns 2 minuts aproximadament-.
Ho podem servir acompanyat d'arròs tres delícies, casolà.

Farcellets de carn

Ingredients:
Pasta per crestes
Carn picada
Bolets variats
Ceba
Vi blanc
Pebre
Sal
Oli


Preparació:
En una paella, amb l'oli calent, espargir la ceba picada i salpebrar-ho. Quan comenci a agafar color, afegir la carn picada. Deixar-ho coure fins que la carn enrosseixi, afegir els bolets, que prèviament haurem tallat petits, deixar-ho uns minuts; aleshores, ruixar amb vi blanc. Deixar-ho fer a foc lent fins que la carn estigui feta –ha de quedar una mica de suquet–.
Es treu de la paella i es passa per un colador per treure el suc, que es reserva –es fa així perquè si quedés molt suc, al fer els farcellets, quedaria la pasta molt molla–.
Agafar la pasta de les crestes, al centre ficar-hi una cullerada de carn i pujar els costats fins que quedi la forma de farcellet.
Ficar-ho al forn, preescalfat a 200º, durant 10-12 minuts.
A una paella sense oli, tirar-hi el suc sobrant i deixar-ho reduir fins que quedi una mica més espès –es pot afegir una mica de farina, si es vol més espès–.
Posar els farcellets en un plat, acompanyats d'una mica de salsa i, si es vol, amb una mica d'enciam.