Una macedònia ben amanida

Aquest mes, a Memòries d’una cuinera, us proposàvem preparar macedònia, una recepta ben fàcil i fresca.

La meva proposta és salada. Encara que l'he fet amb ingredients poc usuals com la síndria. Cal dir que no és la primera vegada que faig servir síndria a l’amanida, si voleu aquí en teniu una altra. Trobo que hi queda molt bé i que, amb el formatge, fa un contrast molt original.

Les nous caramel·litzades les vaig fer amb atzavara. Si, sóc conscient que sembla que m’hagi agafat una obsessió amb aquest concentrat, però és que de veritat que m’agrada molt!!

Moltes gràcies a tots els que heu participat al Memòries, les receptes boníssimes totes, com sempre, i variades.

Ingredients:
Síndria*
Pinya
Nous de macadàmia
Ruca
Canonges
Formatge de cabra

Sal**
Oli
Crema de balsàmic

* Millor les que no tenen granes
** Nosaltres vam posar sal de Merlot


Preparació:
Per caramel·litzar les nous (per unes 10 nous de macadàmia):
Tallar-les amb un ganivet amb la mida que agradi, posar a la paella, calenta, juntament amb tres cullerades soperes de concentrat d’atzavara i deixar fins que es redueixi gairebé tot el líquid.
Retirar i deixar refredar sobre un paper sulfuritzat.

Tallar la síndria i la pinya a rectangles. Anar fent capes i, entre capa i capa, posar-hi formatge, ruca i canonges.
Amanir i, a la última capa, posar-hi les nous de macadàmia caramel·litzades.

Avui el bloc comença vacances. Ens tornem a trobar al setembre!


Que passeu molt bones vacances i fins a la tornada!

 

Amanida de llenties amb cruixent d'arròs

La proposta d’aquest mes de La Recepta del 15 són les llenties. Cal dir que ara m’agraden molt, però que de petita no gaire. A la Judith li agradaven molt. Així que una vegada tocaven llenties i l’altra mongetes -que m’agradaven a mi-. I d'aquesta forma ens tenien contentes a les dues. Ja us podeu imaginar les cares i comentaris que fèiem quan tocava el que li agradava a l’altra.

La combinació de llenties amb arròs no l’havia tastat mai, ni tan sols sabia que existia. Va ser quan l’Aina va anar a la llar d’infants que les vaig “descobrir” i em van agradar. Encara que la combinació que més m’agrada és amb arròs integral, trobo que els gustos queden més integrats.

La combinació de llenties amb arròs la tenia clara, però també volia que fos una mica diferent. Fa molt de temps vaig veure l’Isma Prados a TV3 fregint fideus d’arròs. Em va agradar molt la idea, però no ha estat fins ara que m’he animat a fer-ho, és el que tenen els reptes. Per acabar-ho de lligar li he donat un toc una mica oriental.

Ingredients:
Fideus d’arròs
Llenties cuites
Mini panotxes de blat de moro
Tomàquets petits*
Rave negre
Ceba tendra
Ous durs de guatlla

Oli
Salsa de soja


*Els meus eren atigrats.



Preparació:

Tallar les panotxes per la meitat, els tomàquets a quarts i la ceba a mitges llunes. Pelar el rave i ratllar-lo.

Posar a una paella un dit d’oli i esperar a que sigui ben calent. Tirar els fideus d’arròs -ja veureu que creixen com les crispetes-. Si l’oli no està prou calent, els fideus es fregiran, però no s’inflaran. Retirar i deixar sobre paper absorbent.

Emplatar amb una base de llenties, repartir el blat de moro, els tomàquets, la ceba, el rave i els ous de guatlla. Acabar el plat amb el cruixent d’arròs.

Amanim amb oli i salsa de soja. Penseu que la salsa de soja és salada i, per tant, no caldrà afegir sal.

Els rul·los de la Fletcher IV

Feia temps que estàvem callades i això no podia ser. Aquesta vegada és per presentar-vos la nova incorporació a Els rul·los de la Fletcher. Es tracta de la Lupita. És una dona, és un ocell? Doncs és com una barreja de tot perquè creiem que la realitat ha superat a la ficció i ens ha cobrat vida.

Tot va començar perquè les rul·leres estem separades per un mar i no imaginari precisament, tenim a la nostra estimada Paula, o ella ens té a nosaltres fora del continent que diu ella, així que calia posar-hi remei perquè això de les noves tecnologies està bé però necessitàvem a algú que ens portés carmanyoles amunt i avall i ens fes els encàrrecs que no es poden fer virtualment.
Primer li dèiem gavina però ens va exigir un nom, tot això ens ho anava dient la Paula que per alguna cosa vivia amb ella. Després d’algun dubte vam decidir dir-li Guadalupe però era molt seriós així que li hem acabat dient Lupita. Si voleu veure una foto podeu anar al seu perfil del facebook. L’estilisme és de la Judith, li ha quedat maca, no?

Com he dit abans la Lupita ha cobrat vida i és per això que ha exigit ser la protagonista d’un dels nostres reptes, ja tenia ganes de que la coneguéssiu tots i aquí la teniu. Li haurem de posar límit, a veure què ens demanarà la propera vegada? És per això que el nostre repte té inspiració mexicana.

A veure amb què ens sorprenen la Judith, la Paula i la Sandra.

Ingredients;

3 alvocats *
75 g de formatge fresc per untar
1 llima
Sal
Oli d’oliva

*170 g aproximadament de polpa.


Tortites

Tomàquet madur

Ceba

Preparació:

Posar al robot de cuina la polpa dels alvocats, el suc de la llima, el formatge. Triturar fins que ens quedi cremós. Afegir sal al gust i un raig d’oli. Tornar a engegar el robot fins que ens quedi tot ben barrejat.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Servir acompanyat de tortites, tomàquet madur i ceba tallada a trossos petits.

Un trosset de Noruega amb préssec

Aquesta és la primera recepta programada. Espero que els que estigueu de vacances esteu gaudint d’allò més i els que encara no les heu començat penseu que ja queden menys dies.

No sé si tindré molta connexió, si no puc mirar les vostres receptes al setembre em poso al dia.

Aquest mes a La recepta del 15 ens proposen préssecs. Com sempre una idea genial dels nois de La Bordeta ja que sempre és amb productes o receptes típiques del mes en que s’ha de presentar la proposta.

Els que més m’agraden són els de vinya, els grocs i sempre els havia menjat en receptes dolces. Els reptes, ja ho he dit d’altres vegades, són l’excusa perfecta per acabar d’atrevir-nos a provar noves coses, ara tocava menjar-lo en salat.

El salmó és un dels meus peixos preferits, com estaria combinat amb préssec? La resposta és que està boníssim.

Una recepta fàcil i ràpida de preparar i una manera diferent de menjar el salmó. Si no us agrada el salmó us podeu preparar l’amanida amb bonítol que també queda molt bona.

Ingredients:

(Per una persona)

1 suprema de salmó

Mig préssec de vinya (els grocs)

Ruca

Boletes de mozzarella

Oli d’oliva

Sal en escates

Preparació:

Posar a escalfar la paella, afegir un rajolí d’oli i deixar el salmó fins que estigui fet.
Mentre es fa el peix pelar el préssec i tallar-lo a làmines fines, si ho preferiu el podeu tallar a daus però us recomano que feu servir els daus si feu amanida.
Quan traiem el salmó de la paella hi tirem el préssec i el deixem fins que comenci a agafar color torrat.
Ja podem servir el salmó amb la ruca, les boles de mozzarella i el préssec. Tirar sal i oli al gust.

Amanida de carbassó i pastanaga

Les amanides m’agraden, però les prefereixo sense enciam; és per això que vaig pensant alternatives per no repetir amanides. Ara que és temps de carabassó no me’l podia saltar, ja tenia clar que m’agradava cuinat, però cru també està boníssim!

Ara hauria de dir que amb la calor ve de gust menjar coses fresquetes, però per fresca ja tenim la que està fent aquests dies; i no us penseu que m’estic queixant, estic contenta, això de poder passejar al juliol sense fondre’t està molt i molt bé, però com que a l’ hivern em costa més menjar amanides ara és quan em vénen de gust, potser és que em moc més per estacions que per temperatures, no?

No hi poso quantitats perquè en una amanida és molt difícil, ja que pot ser un plat únic d'un dia de poca gana, anar abans d’un segon plat contundent o vés a saber!

Ingredients:
Carabassó
Pastanaga
Llavors de gira-sol i carabassa
Pinyons
Formatge parmesà

Vinagreta de mostassa



Preparació:
Tallar el carabassó per la meitat, treure la pell de la part superior -però deixar la dels costats-. Amb la mandolina o el pela-patates tallar tires i després tallar a tires ben primes.
Pelar la pastanaga i tallar-la a tires primes, com amb el carabassó.

Deixar en aigua ben freda, si voleu hi podeu afegir algun glaçó, durant uns cinc minuts.

Tallar el formatge parmesà a làmines fines.

Preparar el plat amb una base de carabassó i pastanaga, afegir les llavors i els pinyons, el formatge parmesà i amanir-ho amb la vinagreta de mostassa (si preferiu hi podeu afegir una mica més de sal).