Patates braves

Ara ve el temps d’estar a l’aire lliure i busquem preparacions més fàcils i que no ens ocupin moltes hores a la cuina però tenint en compte que ens agrada gaudir del bon menjar, no?

A casa quan fem preparacions bàsiques acostumem a fer-ne una mica més i així ja tenim la base per a un altre plat. Això és el que fem amb les patates bullides amb pela, igual es transformen en una truita de patates que en aquestes braves que avui us porto. Com veureu estan molt alleugerides pel que fa a temps, podem tenir-ho mig preparat amb antelació, i greixos ja que n’hi ha ben poc!

Les patates ja són picants sense salsa, vam fer servir xili extra-picant i us puc assegurar que el nom li fa justícia. Tot i així les vam acompanyar d’un quetxup casolà al que li vam afegir una mica de pasta harissa.

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d’una cuinera, moltíssimes gràcies als qui participeu! 

Ingredients:
Patates

Sèmola de blat
Xili en pols (el nostre extra picant)
Pebre vermell dolç
Comí

Sal en escates

Oli d’oliva

Quetxup
Harissa



Preparació:

Rentar bé és patates i posar-les a bullir, senceres i amb pela, fins que estiguin fetes. Aquí el truc de punxar-les per veure si estan fetes també serveix, així us assegureu que us queden fetes.

Retirar del foc, treure l’aigua i deixar-les refredar i deixar a la nevera. Aquí és on us dic que podeu alleugerir, les podeu preparar perfectament d’un dia per l’altre.

Treure de la nevera i tallar-les a grills, o com us agradin.

Escalfar el forn a 200º.

A un bol, millor que sigui baix, posar la sèmola i les espècies, al vostre gust. Arrebossar les patates amb aquesta preparació, us ha de quedar fina. A l’estar de la nevera tenen humitat i no fa falta posar-hi res, us quedaran arrebossades.

A la safata del forn posar-hi paper de forn. Posar les patates separades i tirar-hi oli en forma de fil per sobre, amb el setrill us anirà bé.

Deixar al forn fins que us quedin daurades., amb un quart, aproximadament, n’hi ha prou.

Servir amb la salsa.

Rotllets de verdures amb romesco

Sempre m’han agradat molt els rotllets de primavera però ara ja fa molt de temps que no entro a cap restaurant “xinés”. Ho poso entre cometes perquè ja no sé ben bé què son, no us passa a vosaltres? D’autèntics també n’hi ha però són massa autèntics i tampoc m’hi atreveixo.

Els rotllets els hem preparat amb verdures però li hem volgut donar el toc del romesco com acompanyament i es que aquesta combinació la trobo molt encertada.

Aquesta és la nostra proposta pel Memòries d’una cuinera d’aquest mes, moltíssimes gràcies als qui participeu.

Ingredients:
Porro
Pastanaga
Espàrrecs verds
Pasta bric
Oli d’oliva suau
Sal
Salsa romesco





Preparació:

Tallar la verdura a tires ben fines procurant que ens quedin d’una mida semblant. 

A una paella, o al wok, amb un rajolí d’oli calent saltejar les verdures, tirar una mica de sal, a foc alt durant uns minuts. Cuites però cruixents. Retirar del foc i deixar refredar. 

Al centre de la pasta bric posar el farciment, embolicar i fregir en oli calent. Retirar i deixar sobre paper absorbent. 

Servir acompanyat de la salsa romesco i, si voleu, podeu tirar una mica de nyora triturada per sobre.

Cassoleta de torrades de santa Teresa

Si un dia voleu un esmorzar o berenar ràpid i bo aquest és el vostre. Com veureu, la nostra versió està força alleugerida així que encara teniu més coses a favor.

Les quantitats seran orientatives, nosaltres vam fer servir pa d’espelta amb una molla molt densa i per tant vam necessitar més llet que si haguéssim fet servir un altre tipus de pa.
El temps del forn també és orientatiu. Ens van quedar més torrades a dalt i esponjoses a baix cosa que ens va agradar ja que vam trobar diferents textures.


Moltes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera i bona Pasqua a tothom!

Ingredients:
60g de pa d’espelta
250ml de llet
1 branca de canyella
Panela (o sucre moré)
Mel



Preparació:

Escalfar el forn a 180º. 

Escalfar la llet amb la canyella fins que bulli, deixar uns segons. Retirar del foc i deixar reposar fins que quedi tèbia.
Tallar el pa a daus, tirar la llet per sobre i deixar-ho uns 5-10 min. fins que l’absorbeixi. 

Posar el pa a una cassoleta, tirar-hi panela al gust. Si us agrada la canyella també n’hi podeu tirar una mica en pols. 

Enfornar fins que quedin al vostre gust. 

Retirar del forn i servir amb mel pel damunt.

Tàrtar de maduixes

Ara que comencem a trobar maduixes val la pena preparar-les de diferents maneres però si us he de dir la veritat com més ens agraden a casa són ben senzilles per això hem fet aquesta proposta de tàrtar, que és el que us proposàvem a Memòries d’una cuinera.

Moltes gràcies als qui heu participat a Memòries d’una cuinera, ben aviat tindrem el recull a punt i la nova proposta.

Ingredients:

Maduixes 

Taronja 

Xarop d’atzavara 

Melmelada de mango

Xocolata blanca 

Xili en pols 

Wasabi en pols

Preparació:

Fondre la xocolata blanca. Agafar una mica de xocolata blanca amb una cullera i donar-hi la forma que vulguem. Escampar el xili en unes i el wasabi en unes altres porcions. 

Reservar a la nevera fins que quedi compacte.

Rentar les maduixes, treure la part verda i tallar a daus petits. 

Tallar la taronja per la meitat, fer-ne suc. 

A un bol posar les maduixes, el suc de taronja i el xarop d’atzavara i reservar, com a mínim un parell d’hores.

Colar les maduixes i servir-les amb melmelada de mango. 

Servir les maduixes amb el suc a part i una mica de xocolata blanca.

Mandonguilles de tofu amb garam masala

Sempre havíem fet mandonguilles bastant tradicionals i ara ja tocava començar a experimentar, aquestes són de tofu i amb uns sabors molt llunyans. Si, ja ho sé, molts dieu que el tofu no té gust, que no us agrada, tasteu aquestes mandonguilles i ja veureu com canvieu d’opinió. 

La nata que hem fet servir també és vegetal, de civada que m’agrada molt per cuinar, té molt bona textura i agafa molt bé els gustos de les espècies i condiments. 

Aquestes mandonguilles les hem fet per Memòries d’una cuinera però estic convençuda de que repetirem ben aviat. 

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries i ja ho sabeu, encara esteu a temps d’enviar-nos una recepta de mandonguilles, pot ser una que ja tingueu publicada.

Ingredients:
Per unes 15 mandonguilles

450g de tofu
1 c.p. de garam masala*
25g de crackers
1 rajolí d’oli d’oliva

250ml de nata d’avena (o la de la vostre elecció)
190g de tomàquet triturat o sofregit de tomàquet

Oli vegetal, el nostre de cacauet
Farina
Sal
Garam masala

Arròs basmati
Coriandre fresc

* barreja d’espècies: coriandre, comí, canyella, pebre negre, cardamom negre, clau d’olor, pebre de caiena, gingebre, pebre blanc, anís estrellat, llorer, nou moscada i macis.

Preparació:

Treure l’embolcall del tofu i deixar a un colador mentre preparem la resta dels ingredients.

Una vegada ho tenim tot preparat eixugar el tofu amb paper de cuina, tallar a daus i el triturar-lo juntament amb les crackers i una cullerada de postres de garam masala. Afegir un rajolí d’oli, sigueu prudents, més val haver-ne d’afegir, amb poc n’hi ha prou, i rectifiquem de sal si cal. Triturem novament però poc temps, just perquè ens quedi una massa que puguem treballar amb les mans.

Donar forma de mandonguilles, enfarinar i fregir en oli calent fins que estiguin daurades. Retirar i deixar sobre paper absorbent.

A una paella o cassola amb un rajolí d’oli escalfem el tomàquet amb la nata i garam masala al gust, aneu tastant, penseu que pica. Deixar uns cinc minuts a partir de que comencin a sortir bombolles. Afegir les mandonguilles i deixar cinc minuts més.

Servir amb arròs basmati i coriandre fresc.

Trufes de cheesecake

En aquests dies que estem en que tot està engalanat, tothom treu les millors viandes i sembla que els àpats no s’hagin d’acabar mai unes trufes és una bona opció per una bona sobretaula. Aquestes són lleugeres, no embafen gens. També us poden servir en cas d’uns convidats imprevistos, es preparen en un moment.

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d’una cuinera. Ja sabem que són dates on tots estem més enfeinats del compte per això us volem donar, encara més, les gràcies als qui participeu.

Que passeu unes molt Bones Festes!

 

Ingredients:
100g de formatge de cabra, en rull
Mel (o l’endolcidor líquid que preferiu)
Melmelada o coulis de maduixa o fruits vermells
Galetes digestive (amb 3 n’hem tingut prou)




Preparació:
Passar el formatge a un bol i afegir la mel, o l’endolcidor que preferiu, barrejar amb una forquilla fins que quedi ben integrat i deixar reposar una estona a la nevera fins que torni a quedar compacte.
Retirar de la nevera, donar forma de rodona.
La melmelada ha de ser una mica líquida sinó us costarà de posar a dins. Us anirà bé rebaixar-la una mica amb aigua i escalfar-la a un cassó. Si ho preferiu podeu fer servir un coulis que és més líquid. Passar la melmelada a una xeringa o un estri que tingui aplicador. Fer un forat a la bola de formatge, afegir la melmelada, tapar el forat i reservar.
Posar les galetes a una bossa de plàstic i amb el corró aixafar –les. També ho podeu fer amb un robot però aquesta és la manera més ràpida.
Passar les boles de formatge pel melmelada i les arrebossem en la farina de galeta. Reservar a la nevera i treure uns cinc minuts abans de menjar-les.

Paté d'escalivada

L’escalivada és un plat molt versàtil, permet moltes combinacions i es posa bé a totes les estacions, o això ens sembla a casa.

La nostra proposta és amb patates bullides però també pot estar molt bo amb patates a daus, tipus braves. També hem tastat aquest paté amb una truita de patates, que havíem fet amb patates bullides així amb poc oli n’hi ha prou i és més lleugera. I també l’hem tastat en una torrada amb Philadelphia.
 

Com veieu us pot servir per completar un entrant, un plat o per un àpat ràpid, d’aquells que obres la nevera i et vols preparar alguna cosa ràpida però saludable.
 

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d’una cuinera, moltes gràcies als qui participeu, sempre tenim sorpreses agradables.

Ingredients:

2 pebrots vermells
1 cabeça d’alls
1 ceba mitjana

Patates

Oli d’oliva
Sal




Preparació:

Posem a escalivar els pebrots, la cabeça d’alls sencera i la ceba. Nosaltres ho fem amb aigua però ho podeu fer amb un raig d’oli d’oliva. Al forn a 200º, anem girant les verdures i les deixem fins que estiguin fetes.Retirem del forn i ho deixem refredar.

Pelem els pebrots, la ceba i els alls i reservem.

Bullim les patates amb pell i les reservem.
 

Triturem el pebrot, els alls, la quantitat segons els vostres gustos, i la ceba afegint sal i oli al gust fins que quedi la textura que ens agrada.

Ho servim amb les patates pelades, un raig d’oli (el nostre era picant, aromatitzat a casa) i si convé una mica de sal.

Panellets (sense sucre, sense ou)

A casa som de castanyada i per això, tot i que no som molt fans dels panellets, cada any en preparem, ens agrada continuar amb les nostres tradicions.

De panellets potser no som però de fer experiments si que som així que la nostra proposta havia de ser una mica diferent, els hem volgut fer sense sucre ni ou. El resultat ens ha agradat molt, son uns panellets més lleugers, l’únic inconvenient es que al no atipar tant en vas menjant... I també són a proba de mandrosos, els podeu preparar en un moment.

Però si el que voleu són els tradicionals podeu trobar aquí la recepta i aquí en teniu una altra, la massa ja no portava ou.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, si us animeu encara teniu temps de fer-nos arribar la vostra proposta.

Bona castanayada! 

Ingredients:  
Ametlla en pols 
Xarop d’atzavara 

Coco 
Granet d’ametlla

Llet

 
Preparació:  

La preparació és 1 part d’ametlla i la meitat del seu pes de xarop d’atzavara. Com que és una massa que no hi afegirem ou la podeu tastar i afegir més xarop si la trobeu poc dolça. 

A un bol barregem la pols d’ametlla amb el xarop, primer amb una espàtula i després la treballem amb les mans. Si feu la proporció que us indico al principi pot semblar que no es pot barrejar bé, que no hi ha prou xarop, no patiu, si que es pot i us quedarà bé. 

Una vegada tenim la massa compacta la deixem refredar, tapada amb film, a la nevera. Amb un parell d’hores n’hi ha prou.

Traiem la massa, li donem la forma que volem i li afegim el granet d’ametlla o bé barregem part de la pasta amb coco. La pasta és humida i el granet s’enganxa perfectament.

Els pintem amb llet i enfornem a 200º fins que estiguin rossos.

Hamburguesa vegetariana

El repte de Memòries d’una cuinera ha servit per tornar a posar-me les piles amb el blog i començar a publicar, ara només cal continuar.

Us proposàvem hamburguesa, aquesta vegada no he tingut dubtes: seria vegetariana. Porta fajol i arròs integral, per acabar-la de completar nous i perquè quedi compacta formatge en pols.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries tant amb receptes noves com amb receptes que ja teniu publicades, com sempre ens sorpreneu amb preparacions i combinacions.

Ingredients:

300g de fajol cuit

100g d’arròs integral cuit

Nous*

Parmesà en pols

* o els fruits secs de la vostra elecció.

Preparació:

A un bol barregem el fajol i l’arròs. Tallem les nous amb el ganivet i les incorporem als cereals.

Afegir parmesà en pols fins que veiem que queda lligat.

Donar forma de bola pressionant perquè quedin compactes. Posar entre dos trossos de paper sulfuritzat i aixafar-les fins que ens quedi forma d’hamburguesa.

Si ho preferiu ho podeu fer amb un cèrcol d’emplatar o amb l’estri de fer hamburgueses si en teniu.

Reservar a la nevera fins al moment de cuinar-les.

A una paella amb poc oli les fem fins que quedin daurades, penseu que els ingredients ja estan cuits i per tant només s’han d’escalfar i donar una mica més de color.

Polo de gin-tònic

A l’estiu ve de gust prendre coses fresques, bones i no gaire  complicades de fer. Els polos compleixen amb tots aquests requisits i,  a més a més, és el tema d’aquest mes a Memòries d’una cuinera. Per tant, aquest cop ho he tingut fàcil per decidir-me. Per cert,  moltíssimes gràcies als qui participeu!

Aquests polos són per adults, però canviant la quantitat de ginebra  per llimonada ens en resulta un d'apte per a totes les edats.

Amb les  quantitats que indico surten els dos polos de la foto, tingueu en  compte que del mig estan bastant buits, per la forma del motlle.


Com que últimament portem un ritme molt baix de publicacions, una  mensual, i amb poc temps per passar-nos per altres blocs, deciddim fer  un breu aturada i tornar al setembre amb més energía!



                                        BON ESTIU, ENS LLEGIM AL SETEMBRE!

Ingredients:
15 ml de ginebra

80 ml de tònica

8g de xarop d’atzavara
10 ml de llimonada
25 ml d’aigua freda




Preparació:

Barrejar els ingredients, emmotllar i passar al congelador.
Si voleu hi podeu afegir unes rodanxes ben primes de llimona.

Crema de remolatxa i poma

Si voleu una recepta amb un color espectacular i amb un gust sorprenent, si voleu una alternativa al gaspatxo o si us ve de gust tastar combinacions curioses aquesta és la vostra recepta. A casa l’hem fet més d’una vegada, la última va ser a un sopar i quan la vam servir va sortir un ohhh i van començar les endevinalles de què deuria portar.

Quan fa calor la podeu servir ben freda i quan fa fred a temperatura ambient o tèbia.

Aquest mes a Memòries d’una cuinera us proposàvem tapes, ja n’hem rebut un munt i com sempre són espectaculars, moltíssimes gràcies als qui participeu! 

Ingredients:  

Remolatxa crua* 

3 pomes 

1 litre de brou de verdures

Iogurt grec 

Oli d’oliva 

Sal 

Pebre

*315g de remolatxa cuita.



 

Preparació:  

Pelar la remolatxa, tallar-la a trossos petits i possar-la a un recipient que pugui anar al forn, afegir una mica d’aigua* i la deixem fer a 200º fins que estigui feta, com en el cas dels pastissos, la prova del punxó no falla. 

*Per fer les coccions al forn més lleugeres ens agrada fer-les amb aigua, l’escalivada també la fem així. 

Pelar les pomes, treure els cors i tallar-les a quadrats i les posem a una cassola amb una mica d’oli calent. 

Quan comencin a agafar color hi afegim la remolatxa, salem i ho deixem un parell de minuts. Afegir el brou i deixar-ho uns 10 minuts. 

Triturar i deixar refredar. 

Servir amb una mica de iogurt grec, oli i pebre acabat de moldre.

Coc de iogurt

A casa ja fa temps que vam trobar la fórmula que més ens agrada per fer el coc de iogurt i és el més repetit a casa, en forma rodona, allargada, tipus magdalenes...
La base sempre fem servir la mateixa, el que anem variant és el tipus de farina: de blat i d’espelta, blanca o integral. Com que fem servir la mida d’un got de iogurt anem improvisant segons el dia o la farina que tenim, si voleu també podeu fer-ne amb farina d’ametlla, no cal que sigui amb cereals.

No cal que us digui que és una recepta que va bé a qualsevol hora i amb aquestes proporcions el pastís conserva molt bé la humitat.
Si creieu que no us l’heu d’acabar una bona manera de guardar-lo és tallat en porcions individuals, embolicat en paper de forn, després amb film transparent i cap al congelador. El traieu una estona abans i ja el teniu igual de bo i tou que acabat de fer.

 Ja tenim més receptes amb el coc de iogurt i amb presentacions diferents al blog però aquesta és la que vam enviar a la Ingrid per sortir a la seva revista My Lovely food magazine i és la nostra aportació a Memòries d’una cuinera.


Com cada mes donar-vos les gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, com ens agrada veure les vostres propostes!

 

 

 

Ingredients:

125g de iogurt
40ml d’oli d’oliva suau
85ml de llet
190g de sucre integral de canya
16g de llevat en pols (Royal)
200g de farina d’espelta
2 ous
1 polsim de sal

 

Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

A un bol posar el iogurt, l’oli, la llet i el sucre i remenar. Afegir els ous, la sal i la farina. Remenar amb unes barnilles.

Passar al motlle i enfornar, el temps dependrà de la presentació que feu: si és individual, motlles mitjans, etc. El millor és anar controlant pel vidre i fer la prova del punxó, quan surti net ja està fet.

Si el feu tot d'una peça són uns quaranta minuts al forn.

Onigiri

Aquest mes a Memòries d’una cuinera us proposàvem de preparar arròs, al tenir un gust neutre hi ha moltíssimes possibilitats tant en dolç com en salat.

A casa ens agrada el sushi i preparar-lo nosaltres, així el podem fer al nostre gust però és cert que l’alga nori no agrada a tothom per això la nostra proposta us pot anar bé.
Si sou dels que no us acabeu d’atrevir amb el sushi és una bona manera de començar.
Als nens la preparació els hi agrada, el Lluc em va dir que eren iguals que els que menjava el Nobita!

La manera de preparar el sushi la vaig aprendre a un taller que vaig anar fa temps amb la Judith i la trobareu aquí.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d'una cuinera, dilluns em passo pels vostres blocs a veure les coses tan bones que heu preparat.

Ingredients:
Arròs
Aigua
La proporció és de dues part d’aigua per cada part d’arròs

Vinagre d’arròs (2 cullerades soperes per part d’arròs)
Si mireu la preparació a l’enllaç veureu que s’hi ha d’afegir sucre però vigileu quan compreu, hi ha preparats especials per sushi que ja en porten així que no caldrà afegir-ne

Alga nori
Farcit, si en voleu, al vostre gust
Sèsam

Salsa de soja




Preparació:
Primer de tot hem de rentar l’arròs en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrem i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. Treure la tapa i passar-lo a una font de pyrex o ceràmica a la que haurem posat un drap de cuina fi, afegim el vinagre d’arròs i el tapem amb el drap (el drap ha de fer com de bossa, és a dir, tot l’arròs ha d’estar tapat amb el drap).
El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores.
Donar la forma de triangle i posar un tros d’alga nori o sèsam.
Si voleu posar farciment feu una base plana, poseu el farciment, doneu-li forma de triangle i llavors l’alga nori o el sèsam.

Pa amb formatge blau i nous

A casa som molt panarres i ens agrada el bon pa, però no en fem tan sovint com voldríem, per manca de temps i perquè tenim la sort de tenir un forn a prop de casa com els de tota la vida. Ara proliferen els forns de pa, però què voleu que us digui... pans en podem trobar molts, però que siguin bons... ben pocs!

La recepta d’avui és una adaptació del Paul Hollywood, el seu era d’Stilton i bacó, nosaltres l’hem fet de formatge blau i nous.

Vam separar els panets i els vam menjar per sopar fent entrepans amb enciam trocadero, ruca, ou ferrat i pesto vermell, us ho recomano. Tasteu-ho i ja em direu.

Aquesta és la nostra proposta per Memòries d'una cuinera, moltíssimes gràcies als qui participeu.

Ingredients:
500 g de farina de força
7 g de sal*
10 g de llevat d’acció ràpida**
60 g de mantega a temperatura ambient
90 g de nous pelades
150 g de formatge blau tallat a quadrats

240 ml d’aigua freda
80 ml d’aigua freda

* Segons el formatge que feu servir, haureu d’ajustar la quantitat de sal. El nostre era bastant suau i hauríem pogut afegir una mica més de sal, però això ja és al vostre gust.

** Les podeu trobar als supermercats, la nostra era Vahine.

Preparació:

A un bol, posar la farina, la sal i el llevat. Afegir la mantega tallada a trossos i remenar amb les mans. Afegir 240 ml d’aigua freda i barrejar.

Afegir la resta de l’aigua. Ull! Depèn del tipus de farina no us farà falta tota, nosaltres en vam afegir poca.

Passar la massa a una superfície lleugerament enfarinada i treballar amb les mans fins que quedi una massa que no s’enganxi a les mans, però que tingui una textura elàstica (5-10 min.aprox).

Tornar la massa al bol, tapar-la i deixar-la reposar fins que hagi duplicat o triplicat el seu volum.

Agafar la massa, donar un cop per treure l’aire. Donar forma allargada, com de baguet, anar tallant porcions iguals. Donar forma rodona, passar a una safata i posar una bola al mig i les altres al voltant (surten dos pans amb 16 boles o un de 8 i un d’allargat, que és el que vam fer nosaltres) o bé la forma que més us agradi.

Passar a una safata de forn amb paper sulfurós i tapar fins que llevin de nou, els panets s’han de tocar. 

Escalfar el forn a 220º, polvoritzar amb aigua els pans i tirar una mica de farina. Enfornar fins que quedin enrossits i al donar un cop a la base sonin buits.

Deixar refredar sobre una reixeta.

Bombes (patates farcides) de porro i pinyons amb salsa picant

A Memòries d’una cuinera us hem proposat fer patates farcides. Les patates són un aliment que té un gust molt neutre i que, per tant, té moltíssimes possibilitats. A casa ens hem decidit per fer unes patates farcides, però en forma de bomba, que feia temps que no en menjàvem.

Per les quantitats que us dono, en surten unes 9 o 10 de mida normal, però no les vam fer totes, en vam fer només 8 i amb la resta vam preparar unes boletes de patata, que poden servir com a acompanyament d’un plat.

Tot i que a la foto no es veu, també les vam acompanyar de maionesa.

 

Com sempre, moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, ens veiem el dia 1, esperem ser puntuals aquesta vegada, amb el recull de receptes.

 

Ingredients:
1kg de patates
1 porro gran
Pinyons
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Vi blanc


Ou
Panko

Per a la salsa d’acompanyament:
Maiones (millor si és casolana)

Salsa de tomàquet (que no sigui molt líquida)
Xili chipotle
Oli d’oliva





Preparació:
Rentar, pelar les patates, tallar-les a trossos grans i bullir fins que estiguin fetes.
Escórrer. Quan s’hagin refredat una mica fer-ne puré (nosaltres el vam fer amb una mà de morter per anar més ràpid, però amb una forquilla també va bé).

Tallar la part verda del porro, rentar i tallar a rodanxes ben fines. Fregir a una paella amb oli d’oliva calent. Quan comenci a agafar color, salpebrar i afegir els pinyons. Quan es comencin a daurar, tirar-hi vi blanc, pujar el foc i deixar un parell de minuts per a què s’evapori l’alcohol. Reservar.

Al got del minipimer, barrejar la salsa de tomàquet amb el chipotle i una mica d’oli d’oliva. Reservar.

Agafar una part del puré, aixafar-la sobre la mà. Al centre, posar-hi el farciment i portar els costats fins al mig. Acabar de donar la forma de rodona, que no quedi cap forat, passar per ou i pel panko.

Fregir en abundant oli d’oliva calent, retirar i deixar sobre paper absorbent.

Servir amb la maionesa i la salsa picant.

Torró de xocolata, neules i avellanes

Els torrons no acostumen a faltar aquests dies de Festes i com un dels que més èxit tenen a casa són els de xocolata doncs el nostre no podia ser d’una altra cosa. 

Vam estar parlant de què el faríem i el Lluc ho va tenir clar ràpidament: d’avellanes, també hi vam voler incorporar les neules, que ens agraden molt també.

És un torró que podeu preparar en un moment, inclús com a emergència, ja que la preparació és molt fàcil i necessita poca estona de fred.

Moltes gràcies als qui ens feu arribar les vostres propostes per Memòries d’una cuinera, ens veiem el proper any amb el recull.

Esperem que estigueu passant unes molt bones festes i des de Llàbiro us desitgem un molt feliç 2014!

Ingredients:
100g de xocolata
100g de crema d’avellanes (tipus Nocilla, Nutella)
Avellanes crues (les nostres de Reus)
Neules





Preparació:

Fondre al bany maria la xocolata. Afegir la crema i remenar.

Fer una base amb una mica de xocolata al motlle, esperar que es refredi un parell de minuts i afegir les avellanes i les neules trencades, afegir la resta de la xocolata fins que quedi ben cobert. 

Deixar refredar a la nevera, amb una hora n’hi ha prou.

Desemmotllar i servir, si voleu podeu decorar-lo amb neules trencades.

Flam d'ametlla amb cacau i crocant (sense lactis, sense ous)

Aquesta vegada pel Memòries d’una cuinera tenia molt clar el flam que volia.  Un flam lleuger, sense lactis i sense ou, potser tenen raó la Judith i el Jordi quan diuen “i sense flam”.  

 

Fa uns dies el Jordi, un pare que al seu fill li havien detectat intolerància a la llet i als ous, em va deixar un comentari donant les gràcies per aquestes receptes “sense”. Si des de els blocs podem ajudar una mica doncs millor, no?  

Crec que aquesta és una recepta que pot agradar tant a petits com a grans.

 

El que si que us he de dir es que al desmotllar-lo se’m va desmuntar, s'esquerdava de la base, així que millor dins del recipient, la textura si que la té de flam. Potser afeint una mica d'agar-agar se soluciona. Continuarem experimentant perquè si el fem tot amb agar-agar ens quedarà textura de gelatina i no és el que busquem.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, recordeu que teniu fins el dia 28 per fer-nos arribar les vostres propostes.

Ingredients:
500 ml de llet d’ametlles
2 cullerades soperes de cacau pur *
40g de maizena
Crocant
Xarop d’atzavara (àgave)  
* el podeu trobar fàcilment als supermercats, el nostres és de la casa Valor.

Us sortiran uns 4 o 5 gots com els de la foto. 
 

Preparació:
Posar a escalfar la llet amb el cacau. Quan estigui calenta afegim la maizena, que prèviament haurem desfet amb una mica d’aigua, tastar i rectificar amb el xarop d’atzavara si cal (o amb sucre). Afegir crocant al gust i ho deixar bullir a foc lent uns tres minuts, veurem que comença a espessir.

Passar-ho a uns motlles que haurem posat xarop d’atzavara a la base (o si preferiu caramel). Quan es refredin guardar a la nevera un mínim de 5 hores.

A l’hora de servir-lo hi podem afegir crocant per decorar.

Mató amb ametlles i pipes garapinyades i reducció de ratafia

A casa qui feia les ametlles garapinyades era la padrina. La veritat és que ella no en feia sovint i, en aquells moments, a mi em preocupava més el resultat que el procés, ja que tenia molta pressa per baixar a jugar. Així que mai em vaig fixar, ni li vaig demanar, com ho feia.
 

Les vegades que n’he fet, m’he deixat portar per la intuïció, sense seguir cap procediment en concret. Tant és així que, quan vaig fer les primeres pel Memòries -les pipes-, em vaig adonar d’això i de que més tard hauria d’explicar com es feien. Quan vaig fer les ametlles ja vaig estar més atenta, però la meva explicació us semblarà una mica estranya... Em vaig guiar per la mida de les bombolles.

 
Ingredients:
Per a les garapinyades:
Ametlles i pipes crues
Aigua
Sucre integral de canya 

El mateix volum de cada un, per exemple: 1 tassa d’ametlles, 1 tassa d’aigua i 1 tassa de sucre

Per a la base: 

Galetes Digestive
Margarina vegetal (sense greixos hidrogenats)

Ratafia

Mató (nosaltres hem fet servir Cadí, perquè és menys consistent i se li pot donar forma)



Preparació:
Posar a escalfar una paella, afegir les pipes, l’aigua i el sucre i deixar a foc fort. Anar remenant. Quan la paella estigui plena de bombolles grans, abaixar el foc. Veureu que una estona després el líquid es va evaporant i només hi ha bombolles molt petites, és aleshores quan es pot pujar una mica el foc. No deixar de remenar. Ara és quan el sucre quedarà enganxat. Parar el foc i deixar refredar sobre un paper sulfuritzat o una safata de silicona.

Si no pareu el foc en aquest moment, el sucre es torna a fondre i queden brillants.

Repetir el procés amb les ametlles.

A un robot de cuina triturar les galetes i afegir la margarina al gust, us ha de quedar una pols. Reservar.

Posar a un cassó la ratafia i deixar-la a foc mig fins que es redueixi a la meitat del seu volum. Deixar refredar.

Per muntar el plat: fer una base amb la pols de galeta. Agafar el mató i donar la forma que es vulgui -es pot fer servir una cullera, un motllo, etc. per ajudar-se-. Endolcir-lo, si ve de gust. Tirar-hi una mica de ratafia, afegir les ametlles a trossos (nosaltres a trossos ben petits i pols –així queden més repartides i va millor de menjar el plat-) i les pipes. Acabar el plat amb una ametlla sencera, o les que es vulguin.

Enrotllats de quinoa amb bolets i ceba caramel·litzada

La última entrada, ja fa dos mesos, va ser per Memòries d’una cuinera i ara que tornem ho fem amb el mateix repte.

Cada vegada hi ha més gent que porta carmanyola a la feina i és que tot són avantatges: saps què menges, els olis que fas servir, és més econòmic. L’únic inconvenient, potser, és que l’has de preparar el dia abans però tot és qüestió d’organitzar-se ja que amb algunes preparacions bàsiques podem preparar més d’un plat.

A casa ens agrada molt la quinoa, normalment la fem en hamburgueses i alguna vegada en amanida i ens venia de gust tastar-la en altres preparacions.

Aquests rotlles són molt complerts i us poden anar molt bé com a carmanyola per la feina, per un dia d’excursió o per un dinar o sopar a casa.


Com sempre us volem donar les gràcies als qui participeu a Memòries d'una cuinera, recordeu que encara hi sou a temps si us animeu.

Ingredients:

Quinoa:

1 part de quinoa

2 d’aigua

Sal

Maionesa (sense ou, de soja):

Oli de gira-sol

Llet de soja

Sal

Oli d’oliva verge (opcional)

Ceba caramel·litzada:

Cebes

Xarop d’atzavara/àgave

Bolets

Formatge parmesà

Hummus

Tortites de blat

Preparació:

A una cassola posar l’aigua i la sal a escalfar, afegir la quinoa. Baixar el foc i deixar uns 20 min. fins que l’aigua s’evapori, retirar del foc i deixar reposar.

A casa la maionesa la fa el Jordi i, tot i que la fa a ull, la proporció seria aquesta:

1 part d’oli, la meitat de llet de soja i sal al gust.

A un pot posar la llet i la sal i anar afegint l’oli mentre ho anem treballant amb el minipimer, primer a baixa potència.

 Quan ja estem a punt d’acabar hi podem afegir una mica d’oli d’oliva verge per donar-hi més gust.

Per fer la ceba caramel·litzada tallem la ceba ben prima i la fregim, a foc baix, a una paella amb oli. Quan comenci a agafar color hi afegim el xarop i la deixem fins que ens quedi caramel·litzada.

Fregim els bolets amb oli i sal.

Agafem la tortita i l’escalfem, a la paella o al microones, la untem amb hummus, hi posem la quinoa, la ceba caramel·litzada, els bolets, la maionesa i el parmesà tallat a encenalls. Ho enrotllem i ja ho tenim a punt de servir o de guardar a la carmanyola.

Sandvitx de pesto vermell (d'avellanes) amb ruca, mozzarella i un toc d'alfàbrega

Quan arribi la calor de veritat (no és que la trobi a faltar gens) no vindrà de gust fer preparacions gaire complicades ni calentes, sinó amanides i coses fresques. Per això em va venir al cap aquesta combinació com a proposta per a Memòries d’una cuinera.

La base és el pesto vermell amb avellanes que podeu trobar aquí, com que surt força quantitat el podeu guardar en un pot de vidre a la nevera i en teniu per més vegades.

Vaig fer dues versions: amb el pa torrat i sense. No sabria dir-vos quina em va agradar més, hauré de repetir per acabar-me de decidir...


Moltes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, ens veiem el dia 1 amb el recull de propostes.

 

 

Ingredients:
Pesto vermell
Mozzarella fresca
Ruca

Oli d’oliva
Alfàbrega fresca

Pa de motlle



Preparació:
Triturar l’alfàbrega amb l’oli d’oliva i reservar.
Torrar el pa, o no (segons la vostra elecció); untar-lo amb el pesto vermell, afegir la mozzarella tallada i la ruca i tirar una mica de l’oli d’alfàbrega.