Panellets (sense sucre, sense ou)

A casa som de castanyada i per això, tot i que no som molt fans dels panellets, cada any en preparem, ens agrada continuar amb les nostres tradicions.

De panellets potser no som però de fer experiments si que som així que la nostra proposta havia de ser una mica diferent, els hem volgut fer sense sucre ni ou. El resultat ens ha agradat molt, son uns panellets més lleugers, l’únic inconvenient es que al no atipar tant en vas menjant... I també són a proba de mandrosos, els podeu preparar en un moment.

Però si el que voleu són els tradicionals podeu trobar aquí la recepta i aquí en teniu una altra, la massa ja no portava ou.

Moltíssimes gràcies als qui participeu a Memòries d’una cuinera, si us animeu encara teniu temps de fer-nos arribar la vostra proposta.

Bona castanayada! 

Ingredients:  
Ametlla en pols 
Xarop d’atzavara 

Coco 
Granet d’ametlla

Llet

 
Preparació:  

La preparació és 1 part d’ametlla i la meitat del seu pes de xarop d’atzavara. Com que és una massa que no hi afegirem ou la podeu tastar i afegir més xarop si la trobeu poc dolça. 

A un bol barregem la pols d’ametlla amb el xarop, primer amb una espàtula i després la treballem amb les mans. Si feu la proporció que us indico al principi pot semblar que no es pot barrejar bé, que no hi ha prou xarop, no patiu, si que es pot i us quedarà bé. 

Una vegada tenim la massa compacta la deixem refredar, tapada amb film, a la nevera. Amb un parell d’hores n’hi ha prou.

Traiem la massa, li donem la forma que volem i li afegim el granet d’ametlla o bé barregem part de la pasta amb coco. La pasta és humida i el granet s’enganxa perfectament.

Els pintem amb llet i enfornem a 200º fins que estiguin rossos.

Polo de gin-tònic

A l’estiu ve de gust prendre coses fresques, bones i no gaire  complicades de fer. Els polos compleixen amb tots aquests requisits i,  a més a més, és el tema d’aquest mes a Memòries d’una cuinera. Per tant, aquest cop ho he tingut fàcil per decidir-me. Per cert,  moltíssimes gràcies als qui participeu!

Aquests polos són per adults, però canviant la quantitat de ginebra  per llimonada ens en resulta un d'apte per a totes les edats.

Amb les  quantitats que indico surten els dos polos de la foto, tingueu en  compte que del mig estan bastant buits, per la forma del motlle.


Com que últimament portem un ritme molt baix de publicacions, una  mensual, i amb poc temps per passar-nos per altres blocs, deciddim fer  un breu aturada i tornar al setembre amb més energía!



                                        BON ESTIU, ENS LLEGIM AL SETEMBRE!

Ingredients:
15 ml de ginebra

80 ml de tònica

8g de xarop d’atzavara
10 ml de llimonada
25 ml d’aigua freda




Preparació:

Barrejar els ingredients, emmotllar i passar al congelador.
Si voleu hi podeu afegir unes rodanxes ben primes de llimona.

Mousse de nous i taronja per a la Laura

Avui és l’aniversari de la Laura i com que la tenim molt aficionada a fer mousses no hi ha hagut cap dubte a l’hora de triar quin plat li prepararíem. Suposo que ja la coneixeu però sinó no deixeu de passar per Coure coulants i veureu quines receptes i quines fotos que fa.

A casa ja sabeu que els dolços costen una mica i si afegim que anem eliminant alguns ingredients que no ens acaben d’anar del tot bé l’elecció semblava difícil però hem trobat la solució perfecte: una mousse que no està feta ni amb làctics ni amb ous però que la textura si que la té de mousse.

Laura, moltíssimes felicitats, et desitgem que siguis molt i molt feliç i que ens continuïs fent gaudir amb aquestes preparacions tan bones que fas.

I ara toca anar de passeig per casa de la Judith (El món de Juju), de la Paula (Bon tiberi) i de la Sandra (Els fogons de la Bordeta) a veure què li han preparat.

Ingredients:
Per a la base i la superfície:
100g de melindros**
70g de xocolata de cobertura
30g de margarina vegetal*
2 c.s. de suc de taronja*

Per a la mousse:
1 tassa (250 ml)de nous pelades
5 c.s. de xarop d’atzavara*
8 c.s. de suc de taronja*


Per a la crema de taronja:
2 taronges de suc*
2 c.s. de xarop d’atzavara*
1 ½ c.p. de tapioca


**O el que tingueu per casa: magdalenes, pa de pessic.
*Eco




Preparació:
Posar a remullar les nous cobertes en aigua durant dues hores.
Per a la base-superfície:
Fondre la xocolata amb la margarina i el suc de taronja al bany maria. Afegir als melindros triturats i remenar fins que quedi una barreja homogènia. Estendre la preparació al fons del motlle, que prèviament haurem folrat amb paper de forn, i pressionar.
Per a la mousse:
Treure l'aigua de les nous i triturar-les amb el xarop d’atzavara i el suc de taronja, ens ha de quedar una textura cremosa. Posar la mescla sobre la base anterior i repartir bé amb una cullera. Congelar tapat amb film transparent.
Amb la resta de la barreja dels melindros els estenem amb un corró i ho tallem de la mateixa mida que la base, embolicar amb film transparent i congelar.
Quan anem a servir-ho treure-ho del congelador, amb uns deu minuts abans n’hi ha prou (si us en sobra el podeu guardar a la nevera tancat a un recipient i us conservarà la textura de mousse), i preparem la salsa:
A una un cassó posem el suc de taronja, el xarop d’atzavara i la tapioca i ho deixem fins que comenci a bullir. Retirar del foc i reservar.
Servir el pastís amb la salsa de taronja calenta.

Sopa d'arròs amb verdures i cigrons

Avui és un dia molt especial, comença el Gran recapte del Banc dels Aliments, que es farà avui i demà. Per fer-ne difusió l’any passat un grup de blocaires van començar una iniciativa al Facebook on ens animaven a fer una recepta amb algun ingredient dels que es recullen, aquest any tampoc hi podíem faltar.

Les notícies que ens arriben cada vegada són més difícils de pair, gent que cada dia té més dificultats per alimentar-se, nens que només fan un àpat al dia... Si tots ajudem una mica podrem fer molt, està bé ser solidaris, però ara ho hem de ser més que mai.

La recepta d’avui és una sopa que podria perfectament ser d’aprofitament. El brou és el que ens va sobrar d’un puré de verdures, sempre poso més aigua per bullir les verdures, així tenim un brou vegetal. Amb una mica d’arròs, algun tros de verdures que tinguem per la nevera i una mica de llegum podem tenir un plat ben nutritiu. Pels més petits, si ho triturem, també és una bona opció.

 

Ingredients:
Arròs bullit*
Ceba*
Pastanaga*
Carbassó*
Cigrons cuits*
Pèsols (congelats)
Brou (el nostre vegetal)
Oli d’oliva*
Sal*
*Eco



Preparació:
A una cassola amb un raig d’oli, posar la ceba tallada a trossos petits; deixar-la dos minuts i afegir la pastanaga tallada, també petita.
Quan la ceba comenci a quedar transparent, afegir el carbassó tallat.Quan estiguin les verdures fetes, afegir-hi els pèsols, l’arròs i els cigrons. Afegir el brou calent –rectificar de sal si és necessari-.
Pujar el foc i deixar bullir a foc fort durant uns minuts.

També aprofitem per participar a l'Enfogona't d'aquest mes que són receptes amb bufanda.

Una tapa de truita (sense ou) de portobellos i alls tendres per a la Judith

Un dia com avui de fa uns quants anys el meu pare em va acompanyar a conèixer a una personeta que seria molt i molt especial per nosaltres, la Judith, avui al Bolet estan d’aniversari!!!

Al Bolet els hi agrada anar a fer l’aperitiu, anar de tapes, pintxos i la cuina sofisticada i és per això que hem decidit fer una recepta en miniatura per a la rul·lera més fashion. 

Ara toca veure què li han preparat la Laura de Coure coulants, la Paula de Bon Tiberi i la Sandra de Els fogons de la Bordeta, segur que entre totes podrà fer un aperitiu ben variat!;) 

Des de Llàbiro et desitgem que siguis molt i molt feliç, com a mínim tant com ho ets ara, i que sempre ho puguem compartir plegats, per molts anys sister!

 

Ingredients:
35g d’alls tendres
145g de bolets portobellos
Farina
Aigua amb gas (tipus Vichy)
1 c.c. de Royal

Sal
Pebre (millor acabat de moldre)

Pedro Ximenez

Oli de gira-sol

Creme fraiche
Cibulet

Nota: les quantitats d’alls tendres i bolets són pesades una vegada nets, després de tallar les parts que no es mengen.


Preparació:
Tallar els bolets i els alls a trossos petits i reservar. 

Posar un rajolí d’oli a la paella i quan sigui calent hi fregim els bolets, quan s’hagi evaporat gairebé tota l’aigua que desprenen afegir els alls tendres i salpebrar al gust. Passats uns tres minuts afegir el Pedro Ximenez, un raig, i quan s’hagi evaporat gairebé del tot tancar el foc. 

A un bol posar la preparació anterior, afegir tres cullerades soperes de farina, el Royal i afegir l’aigua amb gas, primer un raig i anar afegint aigua, no en fa falta molta, fins que ens quedi una massa una mica espessa. 

A la paella tirar un raig d’oli, just per cobrir una mica la base però tampoc n’hi poseu molt, i agafar una porció de pasta amb una cullera sopera i fregir pels dos costats fins que estigui feta. Repetir fins que s’acabi la massa. Retirar i deixar assecar sobre paper absorbent. 

Servir amb la creme fraiche i una mica de cibulet.

Un batut (sense batre) per a la Paula

Avui la nostra Paula està d’aniversari i per tant havíem de fer alguna cosa especial. Com que és molt treballadora i necessita estar molt forta hem pensat que un batut energètic li aniria d’allò més bé.

És cert que la meva proposta de batut en té ben poc però al portar mores he preferit no triturar-ho per no anar trobant granes després.
Com a esmorzar és perfecte, és el que he pres aquest matí, i en un moment teniu una manera perfecta de començar el dia.

A veure què li hauran preparat la Judith, la Laura i la Sandra.

Paula, encara que el Lobatón hagi de buscar-te per on sigui, que la Lupita marxi de vacances i que no et trobem perquè tens un mòbil molt net, nosaltres t’estimem igual i per això desitgem que passis un dia molt i molt feliç, moltíssimes felicitats! (Per si pensaves que ens havíem oblidat ja veus que no!:P)

 

 

Ingredients:
1 iogurt grec
1 grapat de mores
Flocs de cereals
Xarop d’aztavara



Preparació:
Posar el iogurt a un recipient, afegir les mores i els flocs de cereals i endolcir al gust.

Fish pie, una recepta viatgera

Els nois d'El taller de cuina estan d’aniversari i ens han proposat preparar una recepta d'un viatge per celebrar-ho. L’any passat vam fer uns canelons de maduixes, tipus crepes, per recordar un viatge a França. Aquest any toca Londres i un fish pie.

Si amb la recepta viatgera de l’any passat us deia que era un viatge a Eurodisney que vam fer amb l’Aina i que era sorpresa, el de Londres també ho va ser. Vam acompanyar el Lluc a escola, ell es va quedar amb la família bolet i, quan va arribar el moment d’acompanyar a l’Aina, li vam dir que no anava a escola, que anava a casa. Quan va arribar tenia una samarreta a sobre el llit que deia Lones, ella de petita ho deia així. Li vam dir que agafàvem un avió i marxàvem a Londres. Mare meva quina plorera! Fins i tot ara que estic escrivint el post se’m neguen els ulls.

Us he de dir que no vaig menjar cap fish pie, però ara m’ha semblat una bona oportunitat per fer-ho i us he de dir que no serà l'última vegada. Trobo que és una recepta que admet tantes variacions com ens permeti la imaginació, amb verdures, proteïnes vegetals, carn, pollastre... El que ens vingui de gust.

Ingredients:

Per persona:
1 tros de morro de bacallà dessalat
1 patata mitjana
1 ceba petita
Nata*
Mongeta verda
Bròquil
Vi blanc
Sal
Oli d’oliva
Anet

*La nostra era vegetal, 18% mg. Si preferiu podeu fer servir llet.

Preparació:

Preparar les verdures i coure-les al vapor. Reservar.

Posar a bullir la patata, amb pell. Quan estigui feta traiem la pell i la xafem amb una forquilla. Afegim nata, unes 3-4 cullerades soperes, i remenem.

Posar a bullir aigua en un cassó. Quan l’aigua bulli apagar el foc i posar el tros de bacallà.

A una paella fregim la ceba tallada a mitges llunes. Quan comenci a agafar color hi afegim el bacallà tallat a trossos i sense pell. Afegir la verdura, la sal i l’anet. Hi tirem vi blanc, deixem dos minuts. Afegir nata al gust i deixar dos minuts més.

A la font que ha d’anar al forn, hi posem la preparació anterior i ho cobrim amb el puré de patata. Enfornar fins que el puré agafi color daurat.

Unes trufes de caipirinha per la Sandra

Avui les rul·leres estem de celebració perquè la Sandra està d'aniversari i, com diu la Paula, ja comença a tenir una edat respectable.

Potser serà perquè ha nascut a la primavera però ella sempre té el somriure i les ganes de celebració a punt, serà per això que li han fet un súper sopar sorpresa molt i molt xulo? Ja tenim raó quan diem que s'haurien de dedicar a organitzar festes, quins cracks!

El tema escollit ha estat la caipirinha per dues raons: a ella li agrada molt i, em sembla, que s'ha convertit en la beguda rul·lera oficial.

Parlant amb la Judith, la Paula i la Laura, que també hi participa, hem vist que no hem coincidit, de fet ni tan sols s'apropen les nostres propostes però si voleu saber què li han preparat haureu de passar per El món de Juju, Bon Tiberi i Coure coulants.

Així doncs només em queda desitjar-te que passis un dia molt feliç i que els desitjos que demanis es compleixin molt i molt aviat i que també et passin moltes coses bones que no demanis, que tres desitjos són poca cosa. Per molts anys!

Font de la recepta: Technicolor Kitchen

Ingredients:
400g de xocolata blanca
La pell ratllada d'una llima
70 ml de nata
3 cullerades de cachaça

Cacau pur en pols


Preparació:

Fondre al bany maria la xocolata blanca amb la nata i la pell de la llima. Retirar del foc i afegir la cachaça, remenar. Tapar amb film transparent i guardar a la nevera.

Quan hagin passat de 2 a 3 hores, jo ho vaig deixar 3, retirar de la nevera i amb l'ajuda d'una cullera de postra anem agafant porcions i els hi donem forma.

Arrebossar amb el cacau.

Conservar a la nevera fins al moment de servir.

Un pastís en forma de tren

Cada cop que faig una entrada per Memòries d’una cuinera, acabo fent-la corre-cuita i durant l'últim dia. I tot i que és una cosa que no m’agrada massa, sempre, per una cosa o una altra, sembla que hagi de ser així. Però tot ha de canviar algun dia, i és amb la proposta de pastís d’aniversari que serà així. Com alguns de vosaltres ja sabeu -per l'entrada de la Judith-, dissabte va ser l’aniversari del Lluc. Quan es va despertar ja va preguntar si vindrien el Toto -el seu cosí boletet- i el iaio. I la veritat és que al final vam passar un dia fantàstic. El Lluc estava molt feliç i nosaltres, evidentment, també. De tant que es va moure en tot el dia, a la nit va caure rendit al llit; vam anar sentint com xerrava i, de cop i volta, ja no el vam sentir més...

Aquest no és el pastís de dissabte -amb el que va bufar les espelmes-, sinó que és el que ha portat a escola avui.

Al Lluc li agraden molt els trens i a escola juguen a fer-ne amb cadires. A tots els hi agrada molt i, per això, vaig pensar que un pastís en forma de tren els hi podia agradar. Una mica més i el pastís arriba sense rodes, quina temptació! “Mama, vull galetes del pastís!”

Per fer-lo, ahir ens vam llevar molt matiners, alguns ja heu vist part de la producció al Facebook. Penseu que les quantitats que us poso les vaig multiplicar per tres. A la foto hi surten només tres trossos, però he pensat que era poc i n’he posat dos mes.

Com que era un pastís per a nens i volia que fos molt tou, he fet el pastís de iogurt amb iogurt grec i, com sempre, he rebaixat la quantitat d’oli.

Ingredients:
1 iogurt grec
Agafant l’envàs de iogurt com a mida:
1 mida i ½ de sucre
3 mides de farina de rebosteria
2 cullerades d’impulsor químic
½ mida d’oli de gira-sol
½ mida de llet
2 ous

Xocolata de cobertura
Llet

Fideus de colors
Galetes rodones de xocolata blanca
Lacasitos



Preparació:
Escalfar el forn a 180º.
Barrejar el primer grup d’ingredients i batre amb les barnilles elèctriques durant uns minuts.
Passar, als motlles, els que prèviament s'hagin posat mantega i farina. Així no costaran de desemmotllar.
Deixar al forn fins que estiguin fets.
Retirar i deixar refredar sobre una reixa metàl·lica.
Quan estiguin freds, tallar de la part de dalt perquè quedin igualats.
Fondre la xocolata, amb una mica de llet, al Bany Maria. La llet és per rebaixar una mica la xocolata, però no cal si no voleu.
Posar el “vagó” sobre una reixa metàl·lica i cobrir-lo amb la xocolata. Passar a un paper sulfuritzat i deixar refredar.
Quan estiguin els vagons fets, enganxar les rodes. Com que la xocolata no estarà freda del tot, anirà millor.
Decorar amb Lacasitos i fideus de colors.
Reservar a la nevera fins una mica abans de servir-lo.

Els rul·los de la Fletcher IV

Feia temps que estàvem callades i això no podia ser. Aquesta vegada és per presentar-vos la nova incorporació a Els rul·los de la Fletcher. Es tracta de la Lupita. És una dona, és un ocell? Doncs és com una barreja de tot perquè creiem que la realitat ha superat a la ficció i ens ha cobrat vida.

Tot va començar perquè les rul·leres estem separades per un mar i no imaginari precisament, tenim a la nostra estimada Paula, o ella ens té a nosaltres fora del continent que diu ella, així que calia posar-hi remei perquè això de les noves tecnologies està bé però necessitàvem a algú que ens portés carmanyoles amunt i avall i ens fes els encàrrecs que no es poden fer virtualment.
Primer li dèiem gavina però ens va exigir un nom, tot això ens ho anava dient la Paula que per alguna cosa vivia amb ella. Després d’algun dubte vam decidir dir-li Guadalupe però era molt seriós així que li hem acabat dient Lupita. Si voleu veure una foto podeu anar al seu perfil del facebook. L’estilisme és de la Judith, li ha quedat maca, no?

Com he dit abans la Lupita ha cobrat vida i és per això que ha exigit ser la protagonista d’un dels nostres reptes, ja tenia ganes de que la coneguéssiu tots i aquí la teniu. Li haurem de posar límit, a veure què ens demanarà la propera vegada? És per això que el nostre repte té inspiració mexicana.

A veure amb què ens sorprenen la Judith, la Paula i la Sandra.

Ingredients;

3 alvocats *
75 g de formatge fresc per untar
1 llima
Sal
Oli d’oliva

*170 g aproximadament de polpa.


Tortites

Tomàquet madur

Ceba

Preparació:

Posar al robot de cuina la polpa dels alvocats, el suc de la llima, el formatge. Triturar fins que ens quedi cremós. Afegir sal al gust i un raig d’oli. Tornar a engegar el robot fins que ens quedi tot ben barrejat.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Servir acompanyat de tortites, tomàquet madur i ceba tallada a trossos petits.

Canelons de seitan amb beixamel de moixernons

Tot i que encara falten uns dies, ara pocs, pels tradicionals canelons de Sant Esteve a Llàbiro hem avançat una mica la data per no arribar l’últim dia al Memòries d’una cuinera.
Com sempre moltíssimes gràcies a tots els qui participeu, ens trobem el dia 1 amb el recull de les receptes.

Aquests dies ens trobarem amb menjars força pesats, la majoria de les vegades, és per això que nosaltres hem volgut fer una versió una mica més lleugera, sense carn però no per això menys gustosa.

El farcit es pot preparar amb un dia d’antelació per guanyar temps i mentre fem la beixamel podem preparar les plaques, en poca estona tenim una bona plata de canelons.

Ingredients:
Per uns 20 canelons
500 g de seitan
2 cebes mitjanes
3 alls
1 safata de xampinyons
Pinyons
2 llesques de pa de motlle
Llet
Oli
Sal
Pebre

Beixamel
Moixernons secs

Plaques de canelons

Formatge

Preparació:
A una cassola posar a escalfar l’oli, afegir els alls tallats per la meitat. Quan es comencin a daurar hi afegim la ceba tallada a mitges llunes, uns minuts després afegir els xampinyons tallats a quarts i el seitan tallat a daus. Quan comencin a agafar color els xampinyons tirar la sal i el pebre. Afegir els pinyons i deixar coure a foc mitjà fins que la ceba estigui feta.
Sucar les llesques de pa de motlle amb llet.
Amb el robot de cuina triturar el rostit i les llesques de pa. Reservar.
A la beixamel, no puc posar la recepta perquè sempre la faig a ull, afegir els moixernons i, quan estiguin una mica hidratats, triturar amb el minipimer.
Preparar les plaques dels canelons, posar el farcit. Passar a una safata del forn, a la que hi haurem posat uns trossets de mantega, tirar la beixamel i el formatge ratllat. Coure al forn durant 20 minuts.

Us desitjo bones Festes i un molt feliç 2012! Ens veiem l’any que ve!
Aquí teniu una mica del nostre pessebre, diferent, no?

Galetes Lovefood

Fa uns mesos vaig rebre un mail que deia:

Recordeu el llibre Recetas y confidencias del que vaig parlar en el post de les boletes de mantega i nous pecanes? Doncs després de mirar bé el tema i parlar-ho amb la meva compi Íngrid, ens hem proposat organitzar un club de bruixes galetaries!

Com us haguéssiu quedat vosaltres? Jo amb la boca oberta. Les bruixetes organitzadores són l’Alba de Le fabuleux destindu chocolat i la Ingrid de My lovely food. Com ja sabeu són les noies de Film&Food, activitat no els hi falta, i el repte d’aquest mes era intercanvi de galetes o de receptes de galetes i van tenir la idea de fer coincidir la trobada per intercanviar-nos personalment les galetes. Us puc dir que vam passar un dia genial, les hores ens van passar volant i ens van quedar ganes de tornar a repetir ben aviat.

Totes les galetes eren boníssimes, feia un goig l’arbre de Nadal de l’Alba amb tots els paquetets, i vam marxar ben carregades cap a casa, fins i tot la Gemma que no va poder venir ens va fer arribar les seves.

A mi em toca explicar-vos la recepta de les galetes de l’Ana però aquí teniu la resta de les bruixetes que em falten per dir: Alba, Judith, Paula i la Sandra.

 

Ingredients:
270 g de farina
45 g de cacau
4,5 g de sal
7,5 g de bicarbonat
260 g de sucre moré
230 g de margarina
1/2 cullerada sopera de vainilla
270 g de xocolata, 70% cacau, picat

 

Preparació:
A un bol barrejar la margarina, que tindrem a temperatura ambient, amb el sucre fins que estiguin ben integrats.
En un altre bol barregem molt bé la farina, cacau, el bicarbonat i la sal i els afegim a la primera barreja. S’han d’integrar bé però sense remenar massa.
Passar la massa al marbre i afegir la xocolata picada i la vainilla. Amassar, però no molt per tal de que les galetes no quedin molt dures.
Agafar porcions de massa de la mida d’una mandarina i les anem col·locant sobre una safata amb paper sulfuritzat deixant espai entre elles. Aixafar les boletes per donar forma de cookie procurant que la superfície ens quedi llisa i regular.
Passar al forn, prescalfat a 180º, i enfornar durant uns 10 minuts, fins que els costats comencin a estar cuits.

Guisat vegetal de mongetes

Avui un grup de blocaires han preparat, a través del Facebook, una iniciativa molt interessant, es tracta de publicar una recepta feta amb productes bàsics per donar a conèixer el Gran Recapte que prepara el Banc d'Aliments pels propers dies 25 i 26.

Cada dia ens arriben notícies negatives de la situació actual i, sembla, que les coses van per llarg. És per això que tots hem d'aportar el nostre granet de sorra, en la mesura que puguem: molts de petits en fan un de gran!
Qui no recorda històries dels avis o pares que diuen que hi havia persones que ho passaven malament, però que s’ajudaven els uns als altres? Tenien poc, però compartien i això els feia grans.

A la pàgina del Banc dels Aliments hi podreu trobar tota la informació necessària, així com els punts de recollida. En principi la idea és duplicar la quantitat d’aliments recollits l’any passat: arribar a les 800 tones. I si aconseguim superar aquesta xifra? No hi podem faltar.

Ingredients:

400 g de mongetes cuites
Xampinyons
Alls
Pebrot vermell
1 grapat d’olives negres
Brou vegetal
Tomàquet fregit
Oli d’oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Tallar el pebrot a quadrats petits i els alls a rodanxes. Posar a escalfar l'oli i, quan sigui calent, tirar el pebrot i els alls. Quan els alls agafin color, tirar els xampinyons, prèviament tallats a quarts, i els troncs, tallats per la meitat. Quan els xampinyons comencin a enrossir, tirar la sal i el pebre.

Afegir el tomàquet fregit i les mongetes. Tirar una mica de vi blanc, si es vol, i el brou. Posar les olives, deixar a foc lent.

Abans de servir, afegir una mica d’all torrat, tallat a rodanxes.

Panets

He dit alguna vegada que m’encanta el pa? Doncs ja sabeu com m’agrada la proposta de LaRecepta del 15 d’aquest mes. Ja tinc ganes de veure el súper recull que faran, quina feinada que tindrem!

Els bolets em van regalar el llibre del Xavier Barriga, el tinc tot gairebé marcat, i qui no, oi?

Amb la Judith tindrem la sort d’anar a un taller amb el Xavier Barriga i el Josep Maria Ribé i la combinació m’encanta: pa i xocolata i es que una de les coses que més m’agraden és el pa amb oli, sal i xocolata. Una cosa ben senzilla que no per això deixa de ser deliciosa.

La recepta és la dels panets de mantega torrada. He fet fermentar el llevat abans, he canviat la mantega per oli i he posat menys sucre. La resta dels ingredients son com el llibre, de fet algun tros de la preparació és literal del llibre.

Ingredients:

500 g de farina per fer pa

10g de sal

280 ml d’aigua

15 g de llevat de forner

30 g d’oli d’oliva

1 cullerada de postre de sucre

10 g de llet en pols

Preparació:

Escalfar l’aigua fins que sigui tèbia, afegir el llevat i el sucre, tapar i deixar reposar uns cinc minuts.

Tamisar la farina, afegir l’oli, la sal i la llet en pols. Afegir l’aigua amb el llevat i el sucre. Remenar amb una cullera de fusta o silicona, passar a una superfície enfarinada i treballar.

Formar boles d’uns 80 g, no han de quedar perfectes. Deixar-les reposar 30 minuts tapades amb un drap humit.

Passar els panets a una superfície enfarinada, tancar-los amb els extrems de les peces cap a l’interior, com si dobleguéssim un mocador. Posar els panets amb la part dels plecs cap avall sobre un drap de cuina amb força farina, perquè fermentin.

Escalfar el forn a 250º i posar a dins una olla petita amb draps mullats per que es faci vapor. Anar afegint aigua a l’olla si cal.

Quan hagin doblat el seu volum els hi donem la volta, els posem a la safata del forn i els polvoritzem amb aigua. Deixar al forn, a 220º, durant 16-18 minuts.

Pastís d'aniversari amb gerds i festucs

Avui és una data assenyalada a Llàbiro, estem d’aniversari. Sembla que va ser ahir quan vaig decidir-me a “investigar” com es feia un bloc i ja han passat dos anys.

Quan va ser el primer aniversari ja us vaig explicar que em feia molta vergonya dir que tenia un bloc i va ser poc abans de fer el primer any quan em vaig començar a animar a deixar comentaris a altres blocs. Si voleu que us digui la veritat em continua costant dir que tinc un bloc, em sembla que ja no tinc remei.

Una de les coses que m’agraden més dels blocs és la gent que hi ha al darrere, he tingut la sort de trobar-me amb persones fantàstiques que ja formen part del meu dia a dia.

Moltes gràcies als que passeu per aquí, espero que continuem compartint aniversaris i receptes molts anys més.

El pastís d’avui té una part una mica entretinguda però us recomano que el prepareu perquè les dues vegades que l’he fet ha agradat moltíssim.

La recepta base és la del pastís de iogurt, que agrada gairebé a tothom, però amb les petites variacions que he fet us quedarà molt i molt esponjós.

Ingredients:

1 iogurt de gerds

Agafant l’envàs del iogurt com a mida:

2 mides de sucre *

3 mides de farina de rebosteria

1 sobre d’impulsor químic (llevat)

Amb l’envàs del iogurt: dos dits d’oli d’oliva i la resta, fins a omplir l’envàs, llet

2 ous

Festucs

Mikados blancs

Xocolata blanca

Melmelada de gerds

175g de xocolata de cobertura

Llet

Gerds

* Jo n’he posat una mica menys però això ja depèn de si us agrada molt el dolç o no.

Preparació:

Pelar els festucs i triturar-los. Reservar.

Fondre la xocolata blanca al bany Maria. Pintar els mikados, la part blanca, amb aquesta xocolata i arrebossar amb els festucs. Guardar a la nevera fins al moment de fer-los servir.

Escalfar el forn a 180º.

Barrejar el primer grup d’ingredients, la farina millor tamisar-la, i batre amb les barnilles elèctriques.

Passar la barreja a un motlle i enfornar durant uns quaranta minuts. Quan estigui fet deixem refredar.

Desmotllar, partir per la meitat. Posar la melmelada de gerds, aclarir-la amb una mica d’aigua calenta, tapar amb l’altra meitat.

Per la cobertura, segurament aquest mètode no és molt exacte però el resultat és una cobertura més suau.

Fondre la xocolata al bany Maria i afegir una mica de llet, mig got aproximadament, fins que s’aclareixi una mica el color. Quan es fongui la xocolata s’ha d’anar remenant i anar afegint la llet poc a poc.

Cobrir el pastís amb la xocolata. Uns minuts després ja podem afegir els mikados pel voltant, partits en dos trossos, només fem servir la part que té xocolata.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Abans de servir decorar amb festucs, passar-los pel colador perquè ens quedi una pols fina, i afegir els gerds.

Els rul·los de la Fletcher III

Fa dues setmanes vam anar al casament d’un amic. El casament ja prometia des de l’església. Per que us feu una idea, el capellà va anomenar a “DJ Dios” i ,segons ell, “un hobbit traerá los anillos, pero no será un anillo de poder, será un anillo del amor”.

Després d’aquest començament triomfal vam anar al lloc on es celebrava l’àpat. Els nuvis van decidir que fos un dinar pica-pica, a mi em va semblar una idea genial perquè jo, després d’aquests aperitius tan complerts, ja no tinc gana per menjar-me dos plats! Em van agradar tots els plats però el que més em va cridar l’atenció va ser uns caramels de cabrales amb figues confitades. Ara que tocava repte rul·lero era el moment de fer la recepta.

No vaig trobar cabrales, segurament no vaig buscar prou, i el vaig substituir per formatge de cabra. És important que, independentment del formatge que feu servir, feu trossos bastant grans, tipus dau, perquè sinó es desfan i queda en res.

Un aperitiu ràpid però que sorprèn pel contrast de gustos.

Ja veieu que tenim els rul·los activats i ens agrada proposar-nos nous reptes, aquesta vegada ha estat un repte ratolinet, quin serà el proper?

Què hauran preparat la Judith, la Paula i la Sandra?

Ingredients:
Pasta brick
Formatge de cabra
Melmelada de figues



Preparació:

Tallar la pasta brick amb la forma que hi vulguem donar, posar un tros de formatge al centre, tancar-ho i si cal posar un escuradents perquè s’aguanti. 

Enfornar a 180º fins que ens quedin daurats. 

Retirar del forn i servir amb melmelada de figues.

Judith's cheesecake

Continuem de celebració a les rul·leres! Aquesta vegada li toca a la Judith, la rul·lera que fa els anys més tard i com ja us podeu imaginar és doblement emocionant per mi.

Ja va explicar ella que quan la vaig veure per primer vegada vaig sortir corrents, sort que després vaig tornar.

Hem passat molts moments bons, algun dolentíssim, hem rigut juntes, hem plorat. Hem viatjat, hem compartit secrets, evidentment també hem tingut mals moments, la nostra mare ens deia: “o pareu de barallar-vos o us separo” i ja s’havia acabat tot. Per sort sempre tornem a estar juntes i estic convençuda de que sempre serà així.

Judith: et desitjaria que fossis molt feliç però et desitjo que continuïs sent tan feliç com ara, amb aquest somriure que sempre tens a punt. Moltes felicitats!

I per celebrar-ho amb la Paula i la Sandra hem decidit fer una versió d’un cheesecake de la Judith. A casa no els hi agraden massa els dolços i per tant l’he hagut d’adaptar als seus gustos i de pas he fet servir formatge light, per tenir menys remordiments...

Ingredients:

500g de formatge cremós light

250g de formatge mascarpone

60g de sucre de canya

3 ous

El suc d’una llimona petita

1 polsim de sal

Fruits vermells

Sucre de canya

Suc de llimona

Preparació:
Escalfar el forn a 180º.

Batem els formatges i el sucre amb les barnilles elèctriques durant cinc minuts fins que quedi una barreja cremosa. Anem afegint els ous d’un en un, el suc de la llimona i el polsim de sal, continuem batent fins que ens quedi tot ben barrejat.
Ho passem al motlle, untat amb oli si és de silicona i amb oli i farina si és de metall.

Deixar al forn durant 45 minuts aproximadament. Deixar refredar i guardar a la nevera fins al moment de servir. Ha de reposar a la nevera un mínim de dues hores però va molt bé de fer-lo el dia abans.

Per al guarniment de fruits vermells:
Posar els fruits vermells amb sucre i suc de llimona i deixar fins que el líquid es comenci a reduir.
El pastís el podem servir acompanyat de la preparació anterior o si us agrada més amb melmelada.

Un pastís de xocolata per la Paula

És un dia molt especial i no podia ser d’una altra manera, una de les rul·leres fa anys. A qui li toca? Doncs a la nostra estimada Paula.

Aquest estiu vaig tenir la sort de poder-la conèixer i puc dir que és una persona encantadora, d’aquelles persones que l’acabes de conèixer, personalment, i sembla que la coneguis de fa molts i molts anys i que només faci una estona que no us veieu. És tot dolçor!

Des de Llàbiro et volem desitjar que passis un dia molt i molt feliç i que tinguis molta sort als teus projectes, tot i que estic convençuda que la tindràs.;) Moltes felicitats!!!!!!!!!

Paula: mentre feia el pastís el meu súper mini chef Lluc a part d’ajudar-me t’anava cantant: “moltes felicitats Paula”.

I per celebrar-ho un pastís de xocolata. Quan era petita teníem, encara el guardem, un pastís de xocolata amb cireres, de plàstic, que m’hagués encantat tenir-lo de veritat. Sempre havia pensat que havia de ser molt bo i ara ha arribat el moment de tastar-lo. Paula, a la teva salut!

Ingredients:

Per un pastís de 22 cm (jo l’he fet mini pastissos)

4 ous

20g de cacau en pols

140g de sucre

90g de farina

1 cullerada petita de llevat químic

Cireres confitades

Sucre glacé

Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Batre els rovells amb el sucre fins que ens quedi esponjós, han de quedar blanquinoses.

Tamisar la farina amb el cacau i el llevat i afegir-ho a la barreja anterior, remenar suaument.

Batre les clares a punt de neu i afegir a la preparació anterior.

Untar un motlle amb mantega, tirar una mica de farina i afegir la preparació. Deixar al forn durant uns 25 minuts. Sabrem que està fet quan al clavar un punxó surt net.

Deixar refredar. Tirar el sucre glacé i afegir les cireres.

Ho podeu servir així o amb la vostra melmelada preferida, gelat, nata...Al vostre gust.

Quina és la recepta perfecta?

Tothom té la seva recepta perfecta, però la meva, a partir d’avui, serà: una mica més de tranquil·litat. Tot i que encara no marxo de vacances sí que començo les vacances del bloc. Deixaré un parell de receptes programades i tornaré al setembre.

Ara em ve de gust descansar una mica, llegir un bon llibre, cuinar sense presses, i mil coses més –dic que vull descansar, encara que em costa estar quieta-, però per sobre de tot tinc ganes de gaudir dels meus, ja que -tot i que ho faig cada dia- ara és el moment de poder-ho fer més intensament.

Us desitjo a tots molt bones vacances i ens veiem a la tornada!

Els rul·los de la Fletcher II

Després de sentir els últims rumors de la xarxa, que parlaven de certs vampirs, hem hagut de passar a l'acció i activar els rul·los per esbrinar què passava. Han sigut moltes hores d’investigacions, mirant si faltaven reflexes a les fotos, o si algú s’espantava amb la paraula all; és a dir, investigacions vàries, que si us expliquéssim com les fem acabaríem perdent la credibilitat.;)
El resultat ha sigut que no hem esbrinat res de res; però, com sempre, hem passat unes estones ben divertides.

Això sí, quan surt un tema aquestes rul·leres hi veuen un repte associat; de forma que aquesta vegada no podia ser diferent i el tema triat ha sigut: El repte vampíric! A mi, personalment, em va venir al cap el gelat Drácula; encara que, si us he de ser sincers, crec que no l’he tastat mai.

Quan era petita el meu gelat preferit era el Frigodedo, però crec que només em deuria agradar a mi, perquè va durar molt poquet, després em vaig passar al Colajet. No acostumo a variar gaire, si m’agrada un gelat normalment sempre menjo el mateix, però mai he trobat un altre gelat, d’aquests industrials, que m’agradés tant com el Frigodedo, potser és que he idealitzat el moment en què el menjava. Clar! Quan arribava l’estiu començàvem a tenir gelats! No era com ara que n’hi ha tot l’any. Deuria ser com un ritual, arribar l’estiu, les vacances, un altre ritme... Ai! Quins records.

La cara d’emoció quan obrien la nevera, tardaven 25 hores entre obrir-la, trobar la capsa, agafar el gelat i jo, que mai he tingut gaire paciència, allí em teniu, esperant amb cara d’emoció. Això sí, alguna vegada suposo que deuria tenir temptacions d’ajudar a buscar el gelat...

El Drácula porta Coca-cola, però l’he canviat per xocolata i, posats a canviar coses, he canviat la vainilla per crema catalana.

Als ingredients no hi posaré quantitats per que depèn del motlle que feu servir, això si, us recomano motlles de silicona, els individuals tipus magdalenes. Quan surten del congelador costa molt poc desmotllar-los i no se us trencarà la xocolata.

No us perdeu els altres rulos: Judith, Paula i Sandra, segur que són fantàstics!

Ingredients:

Xocolata per fondre

Gelat de crema catalana

Melmelada de maduixa

Cacau pur en pols

Preparació:

Fondre la xocolata al bany Maria, per que us feu una idea per fer dos motlles com el de la foto vaig fondre 125g de xocolata.

Amb un pinzell pintar el motlle: la base i els costats. Guardar al congelador. Repetir si és necessari.

Omplir la base amb melmelada de maduixa, afegir el gelat i tapar amb xocolata.

Deixar al congelador fins al moment de servir.

Quan el vulguem servir el traiem del congelador i li tirem el cacau en pols.

Són unes postres pels amants de la xocolata, si voleu rebaixar una mica el gust de la xocolata hi podeu afegir una mica de llet o bé algun licor que us agradi.