dimecres, 20 d’octubre del 2010

Bocinets de tofu a la mantega de llima

Com ja he explicat altres vegades, les proteïnes animals em costen... El seitan m'agrada molt i el tofu també, l'únic problema d'aquest últim és que no té massa gust i, per això, quan en menjo m'agrada que estigui combinat amb altres coses.

La recepta d'avui l'he tret d'un llibre que em va regalar la Judith: "Wok", ja fa uns quants anys. M'agrada molt perquè és de cuina oriental i té receptes variades.

Mai havia menjat tofu d’aquesta manera i té un gust sorprenent, com que és una maceració agafa el gust de la llima i li dóna un toc exòtic i refrescant.






Ingredients:
2 llimes
3 cullerades de soja
1 cullerada de cafè de pebre
1 cullerada de cafè de sucre
400 g de tofu
100 g de mantega
Farina
Oli vegetal


Preparació:
Rentar i assecar les llimes. Ratllar la pell d’una llima. Esprémer les llimes i reservar el suc.
Barrejar la salsa de soja, el pebre, el sucre i ¾ parts del suc de llima. Remenar bé fins que el sucre s’hagi dissolt.
Tallar el tofu a làmines d’1 cm, aproximadament, pinzellar-lo amb la barreja anterior per les dues cares, passar-ho a on ho deixarem macerar i tirar la resta de la barreja, si n’ha quedat.
Batre la mantega. Afegir la pell de la llima i el suc que ens ha quedat.
Passar el tofu per la farina.
Escalfar l’oli, al llibre diu al wok però jo ho vaig fer a una paella. Fregir el tofu fins que estigui rossejat –tingueu en compte que al ser macerat amb llima deixarà anar suc. Jo el vaig fregir, vaig deixar evaporar el suc i el vaig tornar a fregir fins que va quedar torrat.
Deixar fondre la mantega sobre el tofu. Ja ho podem servir amb una mica de pebre mólt.

6 comentaris:

Yves ha dit...

A mi el tofu no m'agrada massa, però veient la foto, m'han entrat ganes de menjar-ne!

Judith ha dit...

ostres! volia escriure exactament el que diu l'Yves!!! té una pinta increïble!

Coses de Llàbiro ha dit...

Esteu convidats!

Tania ha dit...

Mmmmmmmmmmmm,...i per a mi????

Coses de Llàbiro ha dit...

Sempre n'hi ha per a tu!!!!!!!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ho provaré, ja t'ho explicaré
Gràcies per la recepta