dimarts, 11 de gener del 2011

Gominoles

Si hi ha una cosa que li encanta al Martí, el meu nebot gran -tan gran que té vuit anys-, són les llaminadures. Quan en veu no es pot resistir, fins i tot té un calaix ple! I pobre del que li toqui!
Abans de tenir el bloc ja li havia dit que un dia faríem gominoles, però fins que vaig veure la recepta de la Paula que no em vaig atrevir. Jo les vaig fer de la manera tradicional, però si aneu al seu bloc també trobareu la recepta per a la TMX.

El dia de Reis el Martí va venir a casa i li vaig dir que vingués a la cuina, que li havia fet una cosa. Quan les va veure em va dir si les podia tastar i va dir que estaven boníssimes, ja us podeu pensar que jo vaig estar molt i molt contenta, venint de tot un expert la seva opinió era molt important.

Tots els que les van tastar van dir que estaven molt bones, així que ja us podeu animar, perquè són molt fàcils de fer!









Ingredients:
200 ml d’aigua
300 g de sucre
2 sobres de gelatina neutra en pols
1 sobre de gelatina en pols, al vostre gust

Sucre per arrebossar les gominoles



Preparació:
Posar els quatre primers ingredients a una cassola a foc suau. Remenar durant 10 minuts.
Passar a uns motlles de silicona –sinó la Paula diu que s’han d’untar amb oli de gira-sol- i deixar-ho reposar. Es deixen 12 hores i ja es podem treure del motllo i arrebossar amb sucre.



Com que no deuríem ser dolents del tot, els Reis ens van portar una escapada a la Costa Brava que va anar molt bé per desconnectar i recarregar piles per a la tornada. Ens ho vam passar genial!!!!!!!!!!!!!



27 comentaris:

Judith ha dit...

jo en vull una! que també soc experta en xuxes, eh! m'encanta la foto de la platja! 8) petonets

Yves ha dit...

Dues coses...
1-ostres, i jo per què no les he provat? quina pinta!
2-La platja, a l'hivern, és màgica!

Catieu ha dit...

A casa tots fariem parella amb el Martí. Ens xiflen les "xuxes".
Em guardo la recepta, segur que l'Annie la voldrà fer.....
Adoro la Costa Brava, em té el cor ben robat. No sé que té la platja que ensisa......

Bon Tiberi ha dit...

Aquesta entrada m'ha agradat molt!Què xules que t'han quedat!!! Són taaan bones; no deixen de ser de xuxes però almanco sabem que menjam! Crec que estiré una bona temporada a fer-les perquè no em puc resistir i a casa no és que no durin, és que volen!!La foto de la platja m'encanta! Un petó, Paula

Gemma ha dit...

Fa temps que tinc a la llista de pendents aquesta recepta de gominoles... a tu t'han quedat sensacionals! No m'estranya que el Martí digués que estaven boníssimes, je je je...
I quin regal de reis més xulo, una escapada a la platja és un bon regal!

Maru Aveledo ha dit...

Hola! he pasado a conocer tu blog y me encanta! tambien me encatan las gomilonas (en Venezuela les decimos gomitas) nunca las he preparado pero me anoto tu receta porque se ve que son fáciles y devertidas.

Un abrazo!

Anònim ha dit...

Jo les he fetes un parell de cops i queden boníssimes! Aquest Nadal les vaig fer amb els nens de la família i van triomfar

Petonets,
Sandra

Ana ha dit...

No esta mal el regalito de Reyes, me lo apunto...por cierto he estado todas la navidades con esta receta colgada en la nevera para hacerla con mi peque y al final nada. Si me dices que está buena y lo confirma y experto en la materia como tu sobrino seguro que la hago este mes.

Chez Lola ha dit...

Tu si que saps con pasar ho be jejeje i com conquistarme en eixes llepolies ;-) mua!!

Unknown ha dit...

Ohhhh gominoles!!! la meva perdicióooooo.... i quina pinta més excel.lent!!!
Per cert!, la foto de la platja: GENIAL... quina enveja!!!

Petonets
Neus

mandarina ha dit...

¡que ricooooooooooo! nunca hice hasta el momento, pero me encantaría hacerlas. me llevo la receta, obvio.
hermosa la fotografía de la playa, ¡que envidia! :)

mandarina ha dit...

¡que ricooooooooooo! nunca hice hasta el momento, pero me encantaría hacerlas. me llevo la receta, obvio.
hermosa la fotografía de la playa, ¡que envidia! :)

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
Si em deixen a la platja i amb aquestes xuxes es fa de nit i no m'adonaria.. Un regal molt maco. Les he de fer aquestes xuxes pq també "peco" sempre que les veig. Molts petonets guapa!

Coses de Llàbiro ha dit...

Judith-Yves: ja repetirem!

Catieu: segur que l'Annie estarà molt contenta.;)

Paula: estic contenta de que t'hagi agradat, moltes gràcies per la recepta!!!!

Gemma: això de les llistes pendents... Ja saps que la meva creix cada vegada que et visito.

Mavele: venga anímate!:D

Sandra: aquests petits deuen estar encantats amb tu!

Ana: venga, venga. Ya me contarás.

Lola: moltes gràcies guapa!

Neus: gràcies, gràcies. La veritat es que ens va anar molt bé.

Mandarina: venga Sole, a ver si las haces y me cuentas.
Envidia? pero no es verano?

Eri: vinga, anima't tu també. Avui estic eufórica, ja,ja,ja.

Molts petonets a tots.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ostres, crec que les provaré de fer, però no he fet servir mai la gelatina

Asela Masià ha dit...

Que boniques han quedat les gominoles, i són bastant fàcils de fer. La foto de la platja m'agrada molt. Una abraçada.

Maricruz ha dit...

En febrero es el cumpleaños del nene de unos amigos y viendo lo fàcil que son hacer estas gomitas ya te digo que me apunto la receta.!

Maduixa ha dit...

Que maques que t'han quedat! fan molt de goig, i es un detall molt maco per la canalla. Potser em sabries dir què tal es conserven i com, o potser no et va donar temps... :-)

La foto de la vostre escapada es preciosa i pel que veig us va acompanyar el temps!

un petó, bonica :-)

Unknown ha dit...

Ostres, aquesta si que l'haig de probar; a casa les gominoles desepereixen com per art de magia!!!, no m'imagino el que pot passar si el primer que entra a la cuina troba un plat com el de la foto!!!

el taller de cuina ha dit...

T'han quedat genials! quina sort tenir una tieta com tu!!

Coses de Llàbiro ha dit...

Núria: és molt ràpida i fàcil.

Asela: moltes gràcies.

Blo: seguro que le gustarán.

Maduixa: doncs no et sabria dir, van durar molt poquet però en un pot hermètic uns dies s'han d'aguantar segur. Tinc pensat de repetir-les, ja t'ho diré.

Enric: vinga va, doncs anima't que segur que us agraden.;)

Albota: gràcies bonica!

sacerdotisadeisis ha dit...

Jo, vaya pinta las gominolas. Lo que me faltaba ya, saber hacerlas yo solita (je,je,je). No me extraña que a tu sobrino le encantaran si es que dicen cómeme. A ver en qué tienda encuentras algo así.

Yo ahora mismo me comía unas cuantas en esa pedazo de playa tan impresionante. Sí que os habéis tenido que portar bien. Y desde luego, ¡qué mejor manera de empezar el año! Esto promete.

Besos guapa,

Sacer

Pell de llimona ha dit...

aquestes gominoles tenen una pinta ...., als meus fills els hi agraden molt les xuxes i he de confesar que jo mateixa sempre aprofito per menjar-ne alguna quan en comprem, he de probar aquesta recepta!!!!

Coses de Llàbiro ha dit...

Sacer: tu trae un plato de esas albóndigas tan fantásticas que yo pongo las gominolas! ja,ja,ja.

Pell de llimona: jo també ho faig!

Catarina Collins ha dit...

Gostei muito desta receita. Ficou linda, deve ser uma maravilha. As fotos estão lindas.
Beijinhos

Martí ha dit...

Sóc en Martí el llaminer, té raó la meva tieta eren molt i molt bones.

Un altre dia en podràs fer més???

Coses de Llàbiro ha dit...

Catarina: obrigada, beijinhos!

Martí: moltes gràcies guapo. Quan vulguis repetim!;)