Avui crema de xampinyons, que va molt bé com a entrant en un plat o en un vaset com a aperitiu. És una crema que no està feta amb nata, per això és més lleugera. Està fet amb formatge fresc batut, un invent que vaig trobar al bloc de la Lucía, un bloc molt interessant que ens va recomanar l'Alba. Una de les entrades que té és com reduir els greixos dels pastissos i aquí és on vaig descobrir aquest formatge, l'he fet servir en dolç i en salat, i us el puc recomanar de totes totes, ja que el resultat m'ha agradat molt. La recepta dolça la deixem per un altre dia, que també està feta a ull, quan apunti les mesures la penjo segur. Ho dic perquè la recepta d'avui és totalment a ull!
Com us deia, és una recepta que, servida en un vaset, va molt bé com a aperitiu. L'altre dia van venir uns amics a casa a dinar i aquest va ser un dels plats, us he de dir que els hi va agradar molt. Sort! Perquè jo estava una mica capficada. Capficada? Doncs si perquè a part de ser bons amics segueixen el bloc, així que m'havia d'esforçar, sort que quan cuines amb ganes les coses sembla que van millor. A mi em va quedar de la pel·lícula Como Agua para Chocolate que els sentiments es transmeten al que cuines, i crec que és cert, no sé si us ha passat, però si has de cuinar per algú que no us ve de gust acaba sortint qualsevol cosa...
Ingredients:
1 safata de xampinyons
2 alls
Julivert sec
Porto
Formatge fresc batut desnatat
Brou de pollastre o de verdures *
Oli d'oliva
Sal
Pebre
* Sinó en teniu de fet el podeu fer amb una pastilla de brou.
Preparació:
Netejar els xampinyons, tallar les cames per la meitat i el barret a quarts. Fregir a una paella amb oli, quan comencin a agafar color salpebrar, afegir els alls tallats a trossos petits -jo els hi trec el cor- i el julivert. Quan ja estiguin fets els xampinyons, afegir el porto, deixar reduir i ja hi es pot tirar el brou -s'afegeix calent-. Es deixa al foc durant quinze minuts aproximadament.
Retirar del foc i triturar. Afegir el formatge al gust i remenar bé.
36 comentaris:
T'anava a dir que a veure si m'invitaves a menjar aquesta crema que llueix tan bé... però clar... com dius això: "si has de cuinar per algú que no us ve de gust acaba sortint qualsevol cosa..."... haurem de creuar els dits... hehehe
Felicitats! Un gran plat que espero tastar aviat! Acompanyat amb què? cervesa? Vi?
quina crema més bona! el toc de porto ha de quedar de luxe!!! té una pinta fantàstica. I la peli? una de les meves preferides, serà per la xocolata? jijiji
M´agrada moltissim aquesta crema! La penso fer, el toc de l´oporto es molt original! I a mes es facileta, si senyora la faré! Petons!
Cuinar per uns bons amics que a sobre segueixen el blog és tot un repte, oi?
Però ja veig que amb aquesta crema els vas satisfer de sobres les expectatives ;)
Oh, aquesta recepta em ve molt i molt bé perquè, fa temps, que tinc una ampolla de Porto a mig començar i no sabia en què gastar-la.
Com bé dius, quan es cuina a desgana no queda tan bé com quan s'en tenen ganes, jeje, ho dic per experiència pròpia, quan no hi ha ganes, malament, malament xD.
Petonets!!
m'agrada la recepta! i tens molt raó quan parles de sentiments i cuina. Cuinar és també ser creatiu, i si per qui cuines no t'inspira gaire...
La provaré en vaset.
Ara que ve el bon temps, creus que freda deu ser igual de bona?
Mónica una crema deliciosa y muy vistosa. Es estupenda la explicación y el consejo para aligerar las grasas.
Un beso
Hola Mónica! Moltes gràcies per ses teves paraules!!
M'alegro moltíssim que hagis trobat útil el que vaig explicar, em fa molta il.lusió que a més hagis obtingut un resultat tan bó i estiguis satisfeta.
La crema fa una pinta deliciosa!
M'agrada molt la crema de xampinyons però mai li he posat porto, la proxima vegada ho provaré a veure que tal el toc que li dona :)
Un petó!
que rica cremita! sí, la veo ideal para el aperitivo, para el comienzo :)
Qué gracia Mónica, en un día o dos pondré la misma receta. La tuya creo que está más rica, me ha encantado el toque del Oporto.
Besos
Hola,
Ei... que jo també sóc seguidora i no em convides a sopar!! Segur que els vostres amics estaven ben tranquils que menjarien de meravella a casa teva. No n'he fet mai de crema de xampinyons, ... quantes receptes em queden per fer!! petonets
Ah! La peli molt bona!
Hola!
Una crema bonissima, jo la faig sense Porto, ja n´hi posarè a la propera! El que m´apunto es el post anterior, el meu fill es un cuinetes, i jo no coneixia això de les receptes de l´Annie. Hi vaig de pet!
Petons
Anna
Quina cremeta Monica!! t'ha quedat super bona i preciosaaaa!! amb aquesta presentació!
Molts petonetsss
Mònica bonica!! quina il·lusió m'ha fet veure el meu nom a la teva entrada, jeje! :) M'alegro que t'agradi el bloc de la Lucia!! :)
Jo no sóc de cremes (per la textura, sempre m'ha costat una mica. Si són força líquides no tinc tan problema...), però això d'utilitzar formatge, em sembla molt bona idea i si és per reduir greixos, millor que millor!!
Molts petonets bonica!!! :)
Aquesta crema amb el toc de porto m'encanta, però molt molt! I estic molt d'acord amb això dels sentiments, es transmeten totalment al que cuines... i per a qui cuines!!
Petonets guapíssima!
Sandra
;) I tant que passa que quan cuines per algú que no et ve de gust ni la teva millor recepta surt be....
petons gastronòmics
p.d: Teniu un pare que es un sol.
Mmmm...la crema de xampinyons és una de les meves preferides. La pròxima vegada la faré seguint la teva recepta ja et contaré. La foto t'ha quedat moolt xula!
Ah, per cert!! La recepta de la coca de quarto hi és al bloc, ara posaré l'enllaç (és una de les primeres i la va preparar i fotografiar en Xisco). L'has de provar segur que us encantarà, és boníssima, però boníssima.
Un petó, guapaa!
Quina meravella....m'agraden moltissim les cremes i amb el formatge batut desnatat millor encara. Gracies per la teua visita i ja estic en onda jeje. Un beset molt fort!
Puc certificar que la foto es queda curta!!!
Plat exquisit, que esperem repetir (i no només aquest plat!!!)
Que crema mas rica, además sin casi grasa. Creo que la proxima semana cae, tengo que leer mejor los ingredientes, a ver si puedo comerlos todos :). Y sabes, yo no digo a mis amigos que tengo un blog, aunque últimamente con el Fb me tienen fichada :). Siempre les ponía macarrones con tomate, jejeje. Me voy para el otro. Mil besos
La crema se ya quedado riquisima... La apresentasion es fantastica. Me ya gustado mucho de la receta. Muy bien explicada.
Besitos
De acuerdìsimo contigo sobre el cocinar para alguien que queramos, que las comidas con amor, salen mejor. :)
Buen fin de semana!
Pues lo del queso fresco me parece un puntazo, me apunto el truco, que para cremas como ésta tiene que dar un resultado exquisito. A las pruebas me remito...
Rico no, riquísimo. Una vez intenté hacer una crema de champiñones y me quedó un churro que fue directamente por el fregadero. Tengo que animarme con tu receta.
Besos.
jeje així que aquesta crema havia de passar pel jurat amical. ;) Segur que és bona, però el toc del Porto la fa de luxe!!
Petons!
Que bona que havia de ser!!! I ben senzilla, sense complicacions. Probaré això del formatge fresc batut.
Que buena ésta crema!Los champi no los he usado nunca para hacer cremas...así que! tengo que prepararla.
Si, yo también creo que los sentimientos se transmiten a lo que cocinas y a todo en general, nuestras sensaciones quedan impresas en lo que nos rodea y van más allá de lo que podemos ver o sentir nosotros.
Gracias por la receta.
Un beso muy fuerte
Que plato tan rico! la presencia me encanta y el gusto de los champiñones con ese punto de Porto debe ser total! tengo que probar esta cremita! que tengas una buena semana, besos
Me fascina, esta semana me pasaré a pura verdura, porque ha llegado la primavera y con ella...mi rinitis :( Así que cremita me cae deliciosa!!
Besiño y bonito domingo.
El toc de Porto ha de quedar genial.
Estic totalment d'acord amb tu, quan cuines no només estàs fent menjar, també estàs transmeten la teva estima cap als altres i aixó és nota.
Molts petons!
Bona pensada això del formatge, a casa en fem moltes de cremes i sempre hi poso nata per cuinar. Seguiré el teu consell.
Fins aviat
esta cremita me la anoto pq. seguro que es de las que me gustan y repito. Bss.
A mi em passa com a tu, quan tens ganes tot surt millor, tot i que fins al final pateixo per tot.
M'agrada molt aquesta crema amb formatge fresc.
Ja fa molt de temps que no faig crema de xampinyons. Jo sempre intente fer receptes sense nata ni cap mena de lactis, entre altres coses, perquè en tinc intol·lerància. M'ha agradat el Porto, trobe que li va molt. Jo també estic d'acord que el menjar té molt a veure amb els sentiments, ho note moltíssim quan tens ganes de cuinar una cosa bé i li poses tots els sentits, és a dir "carinyo", sempre ix bé. La pel·lícula em va encantar, em vaig quedar amb aquella famosa recepta de guatles amb pètals de rosa... Besets.
Que crema más deliciosa y bien presentada!
Besotes
Publica un comentari a l'entrada