dilluns, 4 d’abril del 2011

Pollastre amb canyella i llimona i salsa de quefir amb nous

La meva àvia sempre ens feia el pollastre a la planxa amb un rajolí de llimona i canyella. No ho vaig entendre mai ni tampoc sé d'on va treure la recepta; el cas és que m'agradava, el pollastre deixava de ser insípid per tenir un gust molt especial. La canyella sempre m'ha agradat, però us haig de dir que és l'únic record que tinc de menjar-la en un plat salat, ja veieu amb el temps me adonat de què la meva àvia innovava, o potser és el que em sembla a mi i, en canvi, vosaltres ja ho heu menjat alguna vegada.
L'Aina va dir que li agradava molt, que no sabia identificar bé el gust, però que des d'ahir, juntament amb la pasta, era el seu plat preferit. I jo vaig estar molt contenta! Com va acompanyada d'enciam ja és un plat molt complert, que va molt bé per a un sopar ràpid.

Aprofitant que ve l'estiu i que comença la famosa operació biquini, no està de més fer una recepta fàcil i lleugera. L'he acompanyat amb una tortita de blat, però si us la voleu estalviar, vosaltres mateixos.

La meva àvia hi tirava la llimona just abans de fer-la, però jo el vaig macerar perquè agafés més el gust.






Ingredients:
Pel pollastre:
Pit de pollastre
Suc de llimona
Sal
Canyella
Enciam trocadero
Tortitas de blat

Per a la salsa de quefir:
Quefir
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Nous



Preparació:
Tallar el pit de pollastre en filets, regar amb el suc de la llimona i deixar macerar com a mínim mitja hora.
Per preparar la salsa de quefir, primer triturar les nous i després barrejar, amb una cullera, amb la resta dels ingredients.
Salar el pollastre, tirar la canyella i fregir en oli calent fins que quedi enrossit.
Agafar una tortita, posar una fulla d'enciam sencera -que prèviament haurem rentat-, posar el pollastre i enrotllar.
Servir acompanyat de la salsa de quefir amb nous.

39 comentaris:

Judith ha dit...

Ha d'estar boníssim!!! quina bona pinta! una coseta, si és un dels plats preferits de l'Aina, això vol dir que serà el sopar d'avui? jijiji. M'encanta el toc de llimona i canyella! petonets

Yves ha dit...

Tal i com dius, un plat ben lleuger i bo! Amb un gust diferent per a una carn que no a tothom agrada.
Felicitats!

Silvia ha dit...

Mmmmmmmmmmmmm solo verlo es hacérseme la boca agua. Qué maravilla de receta.

Besos.

Marina ha dit...

Ha de ser be espcial amb el toc de canyella... Ho provaré!! Em sembla que ha de quedar ben i ben gustós!
La presentació m'encanta.
Petonets!!

Rosa Ballerina ha dit...

És ideal la teva proposta d'avui, lleugera, fresca, i segur que molt bona.
Me l'apunto que l'he de provar un dia d'aquests, el pollastre és la carn que consumeixo més habitualment, així que em ve perfecte.
La fotografia, com sempre, genial.

Petonets!!

Teresa ha dit...

Doncs la canyella és mol típica a les mandonguilles... Jo no ho vaig saber fins fa poc. Unes mandonguilles fàcils de vedella amb salsa de tomaquet, si fiques una mica de canyella a la carn, queden boníssimes. I a les mandonguilles de peix blanc, amb salsa de tomaca i xampinyos, la fico a la salsa i és també molt bona. Jo sóc fan de la canyella :D

Catieu ha dit...

Doncs n'hi poso moltes vegades de canyella a la petxuga a la planxa, però llimona no. Provaré aquesta versió teva. I amb la tortita genial, a mi m'encanta preparas aquests paquetets....
Petonets i bon sopar....

el taller de cuina ha dit...

Una manera genial de convertir el tristón pollastre a la planxa en un plat boníssim!!! La teva àvia tenia visió de futur!!

Chez Lola ha dit...

Que curios! segur que esta per a xuplarse els dits....Mua!

Anònim ha dit...

Nena, nena... l'aina té molt bon gust, eh? Clar, com que ja és tota una doneta de 10 anys... FELICITA-LA part dels de la Bordeta! jijiji
Jo el toc de canyella amb el pollastre només el conec del rostit, però trobo que així ha de donar un toc espectacular, ho provaré!!!
Petonets!!
Sandra

Gemma ha dit...

Oh, quina combinació d'ingredients més original... i en canvi, estic segura que han de lligar molt i molt bé! M'apunto la recepta de la salsa, que a casa el kèfir ens agrada molt. I trobo que el pollastre combina molt bé amb les salses que tenen bases de làctics, oi?

Pilar ha dit...

Pues el toque de canela de tu abuela me parece genial y la idea de la tortita también. Una cena estupenda.
Besos guapa

sole | puragula.wordpress.com ha dit...

nada más lindo que las recetas heredadas! ;o)

Ingrid ha dit...

Quin pollastret més bo Monica!! ha de tenir un sabor extraordinari! i la presentació m'encanta!
Molts petonetss
...encara keda algun altre projecte... aviat!

Mayte ha dit...

A mi la canela me fascina...así que voy a prepararmelo!! Se ve delicioso y esa fotografía te ha quedao hermosa!

Buena semana bonita, un besiño :D

Miquel ha dit...

un pollastre echo asi es de exito asegurado y la presentacion muy buena
peto
miquel

Bon Tiberi ha dit...

Això ha d'estar boníssim!!!
Aquest pollastre cau segur, potser serà el dinar de dissabte.
La teva àvia era una visionària ;))) Ja veig que això de la cuina és cosa genètica, oi??
Felicita a la petita doneta de la casa!! 10 anys!! Encara recordo l'emoció que tenia el dia que els vaig fer; em sentia tan important de tenir una edat amb dues xifres!!! ;))
Un petó, Paula

La cuina de l'Eri ha dit...

Quina familía de cuineres!!
Bravo per a la teva àvia, quina innovació més bona, que m'apunto per a la meva cuina.
I la salsa de quefir, noia quina cosa més bona eh??
I la foto? xulíssima!!
Vinga petonets i a fer moltes vegades aquest pollastre per a l'Aina!!

Catarina Collins ha dit...

Que delicia que se ya quedado... Se ya quedado con una pinta muy buena. Me ya gustado mucho la conbinacion de ingredientes : )

Besitos

Cook me tender ha dit...

Doncs ven tranquil.la perque per lo menys jo, no he provat el pollastre amb canyella i m´encanta la canyella! Trobo que si que la teva àvia era innovadora...Jo també estic preparant plats lleugers ^.^ Petons

Ana ha dit...

Mónica este le pruebo mañana mismo, y te cuento. Mil besos

maria ha dit...

Tiene que estar sensacional y además me encanta el estilismo de las fotos
Bsos

Visc a la Cuina ha dit...

M'agrada molt aquesta proposta, jo també hi poso llimona al pollastre o sigui que només hi hauré d'afegir la canyella! La salsa de quèfir, molt ben trobada!

Noelia ha dit...

me encanta el Kefir... soy fanática de el, jajaj... asi que me apunto la receta
un saludo

www.lasguisanderas.com

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

M'agrada aquest plat.
A casa al rostit sempre hi va canyella però pensaré amb la llimona el proper cop.

Unknown ha dit...

uhmmm... Canyella= màgica. Petons

Smetelig ha dit...

Qué buena combinación, me la apunto¡¡

Anònim ha dit...

Jo no m'estalviaria res, me'l quedo complert, amb tortita inclosa.

Ana ha dit...

Monica, ya lo he probado. Delicioso es poco. Que pena que de tres filetillo me he hecho solo uno, ahora mismo lo cuelgo en el Fb y se lo envio a mi hermana. Bss

Luisa Morón ha dit...

oye esto te ha quedado muy rico. Bss.

La Morena en la cocina ¡¡¡Que follón¡¡¡ ha dit...

Te acabo de descubrir y ya me llevo una receta, esto es aprovechar. Me viene genial estoy en plena operación bikini. Besos

Cristina ha dit...

La meva àvia també posava canyella al pollastre, déu ser cosa d'àvies. Segur que també seria el plat preferit del meu fill.

Flor de Canela ha dit...

Una receta muy buena!
Tiene que ser esquisito!
bss

Anònim ha dit...

Que bo! Doncs l'Aina devia estar la mar de contenta en aquest sopar.
Una abraçada!

Asela Masià ha dit...

Jo sempre que faig els "burritos", no pose el pit, sinó la part de l'entrecuixa, és molt més tendra, però igual amb la llimona el pit no queda tan sec, ho haurem de provar. L'enciam també li donarà més humitat, i la salseta..., deliciosa. Un bon soparet. M'encanta. Besets.

Alba ha dit...

Mònica, què bo i que ben presentat tot!!
Jo mai he provat el pollastre amb canyella però m'agrada la idea. El meu pare posa canyella (i pebre i sal) a les patates i ceba que van al forn quan fa peix amb patates i també li dóna un toc exquisit.

Felicitats a l'Aina :P!!

Molts petonets!

maria ha dit...

Mónica algo tan sencillo y tiene que tener sabores únicos sin dobleces que lo enmascaren.Una delicia
Bsos

antonia ha dit...

¡qué descubrimiento!! desde luego, tengo que probar todo esto!me ha encantado la idea de poner canela y limón al pollo!!

Ernestina Causse ha dit...

Qué maravilla! Una mezcla delcisiosa. Un beso