dimarts, 24 de maig del 2011

Melmelada de tomàquet amb xili

Finalment he fet la melmelada; i no dic finalment perquè m'hagi costat molt, sinó que ho dic perquè no sabia de què fer-la! L'Aina ràpidament ho va tenir clar, però a mi em va costar horrors decidir-me, si no em creieu pregunteu-li a la Judith, que no parava de dir-me combinacions! I és que una cosa tenia clara, no la volia fer amb fruita.

La melmelada de tomàquet m'agrada moltíssim i el picant també. Sabia on podia trobar els xilis, que crec que era la part més difícil, perquè és una melmelada que es fa en poca estona i que us puc assegurar que no serà la última vegada que la faci.

El mateix dia que la vaig fer la vam haver de tastar, ni li vam donar temps a què s'acabés de refredar, però és millor deixar-la reposar un dia perquè agafi més el gust i piqui. Com diu el Jordi, té un picar progressiu, així que primer sembla que no piqui i després... Però si us agrada el picant us la recomano!

Quan era petita recordo que a l'estiu, a casa, feien conserva de tomàquet i no treien les llavors. Així que quan vaig fer la melmelada no vaig treure les llavors al tomàquet, però al xili sí, perquè sinó potser encara ploraríem ara de picant que seria!

I aquesta és la meva aportació al memòries d'una cuinera. Si encara no us heu animat a preparar la vostra, teniu fins el dia 28 per fer-la!






Ingredients:
500 g de tomàquet tipus pera, millor si són ecològics
2 xilis vermells
30 ml de vinagre de vi blanc
1 llima
250g de sucre de canya


Preparació:
Escaldar els tomàquets: posar aigua a escalfar. Quan bulli, tirar els tomàquets i esperar a que es trenqui la pell. Treure i deixar que es refredin.
Pelar els tomàquets i treure la part del mig però deixant les llavors (queda com un "tronc" prim de color groc, aquesta és la part que s'ha de treure).

A la cassola on es farà la melmelada, posar els tomàquets, els xilis tallats a trossos petits i sense les llavors (si sou molt i molt valents les podeu deixar), el vinagre, el suc de la llima i el sucre. Remenar durant uns 20 minuts -veureu que el suc es comença a reduir-. Quan es refredi quedarà més espessa.

Passar a un pot, tapar i girar-lo del revés (el tap tocant al marbre) i deixar que es refredi. Guardar a la nevera i esperar un dia per tastar-la.




35 comentaris:

Rosilet {Sugg-r} ha dit...

Ains me encanta esta combinación...me muero por probarla...se la prepararé al contrario que adora estas cositas picantes...el que es carnívoro, con un solomillo estará de muerte!
Yo ya hice mi segunda mermelada para memòries...ojalá me de tiempo publicarla, voy en un patín!
Besitos!

Judith ha dit...

al final t'has decidit, eh?? dono no fe has donat mil vosltes per trobar una bona opció! i aquesta és exel·lent!!! ja vindre a buscar un potet!!!!! poetonets guapa

Núria ha dit...

m'ha encantat aquesta melmelada...la faré de segur...
molts petons

Lídia ha dit...

quan començi a collir tomàquets de l'hort, la provaré de fer...

muakis

Ana-Experimento en la cocina ha dit...

Qué buena, dios mio.
Yo siempre la hago sin chile, así que esto tengo que probarlo.
Besos

Heva ha dit...

Te ha quedado de fábula, has tardado en decidirte pero ha sido para mejor!!! Con lo que nos gusta el picante en casa, esta la probamos pero ya!
Besos

Gemma ha dit...

M'encanta la melmelada de tomàquet, però amb el xili no l'he provat mai. El toc de picant li deu quedar molt bé i segur que la fa més original.

Sònia ha dit...

Quina delicia!!! M'encanta el picant i m'encanta la melmelada de tomaquet... aixi que aquesta combinacio... mmmmm... l'he de probar!!!!! ;-)
Un petonas
Sònia

SILVIA ha dit...

Què original! Quina combinació més explosiva!
Petons

Catarina Collins ha dit...

Me encantou la receta... Se ya quedado con un aspecto delicioso : )Se ve riquissima la marmelada. La presentacion e fotos estan lindas.

Besitos

Anònim ha dit...

Jo vull un pot de melmelada de tomàquet amb xili, la trobo una combinació brutal!! Fer-la de tomàquet també va ser una de les meves opcions... que a mi també em va costar decicidir-me! jejeje
Petonets artista!
Sandra

LILE ha dit...

M'encanta el picantet així que l'apunto a la llista de melmelades pendents!! Ara només penso en memelades.
Petonets,
Esther

Pilar ha dit...

¡¡Oh Mónica me encanta!!, la mermelada de tomate es de las que más me gustan. Eso sí, a mis inquilinos no creo que les atraiga el picante, así que tendré que hacerla sólo para mí. Ya me la estoy imaginando con queso o carne de cerdo, un placer.
Besos

Neus ha dit...

Els xilis li encanten al meu fill gran...a mi el picant moderat... interesant i a tenir en conte aquesta melmelada per un altre vegade, ja que tinc una a la despensa acabada de fer.
petonets

Unknown ha dit...

Wow, una mermelada explosiva!

el taller de cuina ha dit...

Que bona amb el punt picant! Nosaltres tampoc treiem les llavors a la tomata, ara al xili ja és una altra cosa!!

Rosa Ballerina ha dit...

M'encanta, això s'haurà de provar! Tomàquet amb un toc de picant, totalment irresistible.
Entenc perfectament que durés tan poc, jeje, res quan acabi exàmens segurament provi de fer-la, m'encanta el picant!

Molts petonets!!

Mayte ha dit...

Pues a mi me fascina :D

Rica, deliciosa, con esa fotaza y un buen trozo de queso soy feliz.

Besiños niña.

maria ha dit...

Me encanta la combinación que has elegido y además has hecho una foto preciosa ¡me ha encantado!
Bsitos

Anònim ha dit...

habrás tardado pero ¡qué combinación, querida! está buenísimo, me gusta la idea del dulzor picante :)

Silvia ha dit...

Es fantástica que color más maravilloso.Bravoooo,me gusta ;))

Besos

Anna ha dit...

Hola!
La tinc pendent, no n´he fet mai! Ara que amb el xili...explosiu no?
Petons

Bon Tiberi ha dit...

A la fi puc comentar...els electrodomèstics de casa m'estan fent boicot, això és molt trist.
A mi m'agrada molt el dolç...però també m'agrada aquesta combinació.
Decidit!! Començaré amb aquesta de tomàquet amb xili i de postres acabaré amb la de cireres de l'Aina.
Has de saber que m'estàs fent tornar boja a l'hora de comprar. Primer va ser el panko (que encara no he trobat), després la quinoa (que ja la tenc al rebost) ara els xilis...ufff!!
Petons!

Ingrid ha dit...

Doncs crec que ens has sorprès a tots amb aquesta melmelada!! sens dubte molt original i de sabor únic!!
Molts petonetsss

La cuina de l'Eri ha dit...

Aquest toc del picant m'encanta!!! La faré segur que en el meu marit li encantarà, és molt de coses picants. Sembla mentida el que piquen els xilis oi? Quins colors més macos, i perfectes tenen les fotos!!!!!!!!!!! Petonets

Asela Masià ha dit...

Quina combinació més bona! A més, sembla molt fàcil. No he fet mai melmelada, sempre he volgut fer-ne, però no m'he decidit mai. Aquesta combinarà molt bé amb carns blanques, ja m'ho imagine. Un beset.

Maricruz ha dit...

Hace mucho probè una mermelada de naranja con chile que me encantò! (en Mèxico), luego aqui probè la mermelada de tomate y tambièn me gustò mucho, solo que ahora veo esta de tomate con chile...y la quiero probar tambièn :)

Unknown ha dit...

Molt bona opció has triat finalment, aquesta melmelada segur que és boníssima!!

Petonets

Yves ha dit...

a veure si provo aquesta melmelada... encara q a mi el picant...

Cristina ha dit...

Quina innovació...crec que lliga molt bé el tomàquet amb el xili...a Àsia i sud- amèrica aquesta melmelada causaria furor!.

fresaypimienta ha dit...

Ostres es ideal!!!! el dolçor del tomàquet amb el picant extrem del xili!!!! una melmelada super original , genial!!!!! bon cap de setmana, petons

@bet_cakes ha dit...

Una melmelada molt original. Un contrast excel·lent.
Petonets.
Belén

La Taula d'en Bernat ha dit...

M'encanta la melmelada de tomàquet i alguna vegada l'he perfumat amb clau o una mica de canyella en pols, però mai se m'hagués acudit posar-hi xili. Segur que no queda massa picant?????

Fins aviat!
La Taula d'en Bernat

Mercè ha dit...

Uau, quina melmelada més original!!! La melmelada de tomata és molt bona, però amb chili no l'he provat mai!
Petons!

Chez Silvia ha dit...

Hola!!m´acabo d´enterar que ets la germana de la Judith!!! i saps he vist alguna recepta teva..però avuí he pensat d´avuí no passa!!!tens un blog excel.lent i una germana molt guai...per cert Felicitats!!!! Un petó et segueixo....